Però un gest no basta. Si l'anterior consellera fou cessada per “trencar la dinàmica” en què estava immers el departament, també hauria de renovar-se l'equip dirigent que l'acompanyava, tan responsable com Joana Maria Camps d'aquella dinàmica perversa. Mentre aquestes persones es mantenguin en els seus càrrecs, no podrem creure que ha canviat realment alguna cosa en la Conselleria d'Educació.
I la renovació és necessària, però tampoc no és suficient. Les injustícies més flagrants escomeses per l'anterior equip d'Educació han de ser endreçades d'alguna manera. Començant per la que més ha ferit la sensibilitat de la comunitat educativa: els processos disciplinaris oberts en fals a quatre honestos directors d'institut. Els directors maonesos esperen que es resolguin els seus expedients per poder interposar una demanda contra Guillem Estarellas, Bartomeu Isern i l'anterior consellera, responsables d'una actuació d'apariència prevaricadora. La instrucció acabà el passat gener: no s'entén que encara no s'hagin resolt els procediments, si no és per por a l'acció judicial. Retirar els càrrecs que pesen sobre aquestes persones, demanar-les perdó, i reparar en la mesura que sigui possible els mals causats, són exigències mínimes d'elemental justícia.
La nova consellera té la difícil missió de restaurar la malmenada credibilitat del departament que dirigeix. No és impossible. Però primer, ha de retirar els expedients ignominiosament oberts als directors de Maó i Marratxí, i assumir-ne totes les conseqüències. I segon, ha de cessar els alts càrrecs responsables de l'actual situació de caos i crispació en les escoles, començant pel Sr. Estarellas. Escoltar no basta: també cal renovar i reparar. Sense perdre temps.
