Si d’una cosa no pot esser acusada l’actual Conselleria d’Educació és de falta de coherència o de constància en l’aplicació dels seus protocols d’actuació. En aquests sentit, tothom haurà d’estar d’acord que les mentides i la falta de transparència han estat i són aplicades de manera rigorosa i sistemàtica per la futura exconsellera.
La darrera prova l’hem tenguda gràcies als esforços de l’encara consellera per demostrar que el TIL és viu i que, contra tota evidència, serveix per a alguna cosa.
En aquest sentit afirma: “Podem dir que l’aplicació del TIL ha suposat una millora generalitzada de les competències en comunicació lingüística en català, castellà i anglès”. I afegí: “Tralará!”
L’informe i roda de premsa triomfal posterior responen a la suposada avaluació dels resultats del TIL en el seu primer (i penúltim) any d’aplicació. Per això la consellera presentà “una prova estadística i científica” dels bons resultats del TIL. Sí, “estadística i científica”, ho heu llegit bé.
“Enginyeria estadística” o “Tres trileros en apuros” seria un terme més adequat per referirse a aquest suposat informe cientíc.
Per això, i amb un giny digne de millor causa, la consellera organitzà el mes de novembre unes proves diagnòstiques extraordinàries a 2.800 infants de Balears –com sempre, la consellera Camps té doblers i temps pel que vol–. Mai va admetre que tenguessin relació amb el TIL i mai en va donar els resultats. O sigui que, si no els haguessin agradat els resultats, les haurien amagades i no n’hauríem sabut res més.
Sis mesos després organitzen noves proves d’avaluació de competència lingüística en català, castellà i anglès però –atenció– no les passa als mateixos nins, ni als mateixos centres. Això si, tampoc es publiquen els resultats ni els llistats de centres seleccionats. Marca de la casa.
Si els nins són avaluats en competència lingüística al principi i al final del mateix curs la conclusió sembla previsible: “Augment lògic de la competència lingüística després de 6 mesos de rebre ensenyaments específics en una matèria”. Aquí i a la Xina Popular.
La conclusió de la consellera, com sempre, és diferent: “El TIL funciona, tralará!”.
Les preguntes dels periodistes a la roda de premsa són les mateixes que es faria qualsevol ciutadà espantat:
–Si els nins avaluats no són els mateixos, es pot arribar a cap conclusió?
–El que s’hauria de comparar no són els resultats anteriors i posteriors a l’aplicació del TIL? O els dels centre que apliquen o no el TIL?
–No augmentaria la confiança en el sistema si es publicassin les proves i els centres avaluats?
–Si les proves inicials demostren clarament que la competència en català i castellà està perfectament equilibrada, per què s’hagueren d’inventar el TIL? Per què no reconegueren que el sistema anterior estava funcionant? O és que tot respon a una obsessió política malaltissa?
–Per valorar si el TIL funciona, no s’haurien d’avaluar les assignatures que es fan en anglès? Vaja, dic jo...
–Perquè les proves s’han passat a 1r, 3r i 5è de primària, però misteriosament els resultats de 1r ni s’han comparat ni s’han fet públics...
–Què ens ha costat tot això?
És complicat, és vera. A veure, com ho podríem explicar? Ah sí, un cas pràctic: Si jo vull saber l’evolució dels meus ingressos durant un curs escolar, compar la meva nòmina del novembre amb la del maig de la senyora Ana Botín, i me surt que he millorat!! Tralará!! A que fins i tot vostè ho entén, sra. Camps?
