NOU PROGRAMA DE TAULA EDUCATIVA

Al programa d'avui hem tractat a fons les fumigacions aèries amb Dimilín a les escoles de Costitx i Bunyola, hem parlat amb Maria Lluïsa Quetgles, representant de l'AMIPA de Bunyola per a què ens explicàs l'impacte d'aquest producte tòxic sobre la població escolar.

Hem tingut com a convidada al programa Margalida Rosselló, orientadora de l'IES Juníper Serra, per fer una valoració de la LOMQE.

A l'apunt, Pere Carrió destaca que l'abandonament del TIL ha permès als centres retornar a la normalitat.

A la radionovel·la d'avui Marcel Frog ha investigat les subvencions de la Conselleria a les escoles segregadores de l'Opus situades al Parc Bit.

El resum de premsa ha destacat que la repressió continua per als activistes socials i també ha valorat la milionada d'euros que l'administració educativa s'ha estalviat amb els dies de vaga.

Continuar llegint

L'ASSEMBLEA PRESENTA UNA NOVA DEMANDA CONTRA EL TIL: NO ERA NI URGENT NI NECESSARI

L'Assemblea abunda en arguments per demanar la nul·litat de l'ordre de 9 de maig que desplegava el TIL. El Govern no ha sabut justificar la urgència d'aplicar el Decret TIL. Vulnera l'autonomia de centres i el dret d'igualtat dels alumnes. No es pot imposar l'anglès en matèries no lingüístiques. No es va fer un estudi d'impacte econòmic i organitzatiu vàlid.

L'Assemblea de Docents ha presentat una demanda de nul·litat contra l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. I ho ha fet amb un decàleg de motius que van des de la vulneració de preceptes de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització fins a la legislació educativa que regula el funcionament de centre i que deixa ben clar que els professors tenen el dret a participar i a aprovar els projectes educatius.

És important destacar, de la demanda, que aquest TIL va ser aprovat per la via extraordinària d'urgència, i aquestes presses no han estat gens justificades. El passat curs 2013-14 s'inicià el setembre amb la imposició d'un decret que s'emparava en la 'urgència', però el mateix Govern no hi va actuar. Així, el primer document data de dia 31 de gener, quan ja havien passat cinc mesos del curs. A més, el termini per presentar els nous projectes TIL abans del quinze d'abril es va endarrerir dos mesos per culpa de la Conselleria mateixa. Podeu visualitzar la demanda feta per l'associació "DOCENTS PER LA DEMOCRÀCIA" aquí.

Destaca, el recurs, que el TIL no comptava amb el consens ni l'acceptació de la comunitat educativa. I, a més, que l'Administració ha fet tot aquest temps cas omís a les propostes i indicacions que se li han formulat en aquest sentit. Per si fos poc, també ha desoït els informes interns que assenyalen deficiències importants en el procés d'imposició de la norma TIL. Per exemple, no s'ha respectat el termini de quatre anys d'utilització d'un mateix llibre per curs i assignatura. O bé, quant a la famosa metodologia AICLE, no és normativa i de cap de les maneres no es pot imposar com a mètode d'ensenyament.

De fet, el Govern tampoc no va fer cas al Consell Escolar de les Illes Balears que recomanava “dotar els centres educatius dels recursos educatius suficients per dur endavant el tractament integrat de llengües i que aquests estiguin regulats clarament amb mecanismes establerts”. Alhora també advertia “que l’equilibri lingüístic no sempre s’aconsegueix amb la mera distribució aritmètica de les hores impartides en una o altra llengua oficials, essent aquest un àmbit d’exercici de l’autonomia pedagògica de cada centre”.

Tampoc no es va presentar l'estudi d'impacte econòmic que tendria l'aplicació del TIL a tots els nivells. Enlloc no s’hi avaluava el cost econòmic de la reorganització dels centres docents per implementar els nous projectes lingüístics ni el cost per a l’Administració que les noves necessitats de professorat amb acreditació de coneixements de llengua anglesa implicava. Per a un sol curs preveien -sense explicar d'on sortien les dades- 4,2 M d'€.

Per tot això, a parer de l'Assemblea, amb la imposició del TIL :

1. S'ha vulnerat la Constitució (art. 27) en no complir-se el dret dels agents implicats en l'educació a participar del procés de decisió. I tampoc en el dret dels professors, pares i alumnes d'intervenir en el control dels centres.
2. Vulneració del principi d'igualtat dels alumnes (art. 14), tant d'accés al coneixement -es redueixen continguts- com d'accés a la informació bàsica -la majoria no té un nivell per assolir el mínim de coneixements.
3. Vulneració de l'Estatut d'Autonomia quan deixa de banda el deure d'impulsar de vetlar per la protecció i defensa de la identitat del poble de les Illes Balears (art. 18.3).
4. Vulneració de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.
5. S’està modificant de forma substancial i radical el sistema educatiu balear sense cap cobertura legal i vulnerant aspectes fonamentals del marc d’ordenació de les llengües oficials que configuren l’Estatut d’Autonomia i la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.
6. Vulneració de la Llei Orgànica 2/2006, d’Educació. En aquest sentit, l'article 119.2 estableix que “El professorat participarà també en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al Claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professors i professores que imparteixin classe en el mateix curs”. Pel que fa al principi d’autonomia dels centres l’article 120 disposa que: «1. Els centres disposaran d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió (...). 2. Els centres docents disposaran d'autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu.»
7. Vulneració dels Decrets 119/2002 i 120/2002. Article 58. Autonomia pedagògica dels centres «Els centres disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen els reglaments d’organització i funcionament, els projectes lingüístics, i altres projectes i plans específics(...)». ROC de Secundària: Article 67. Autonomia pedagògica dels instituts . «Els instituts disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen els reglaments d’organització i funcionament, els projectes lingüístics, i altres projectes i plans específics que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura, com també els projectes curriculars.»
8. Manca d'habilitació legal i de raó d'existir de l'Ordre a causa de la declaració de nul·litat del Decret 15/2013.
9. Vulneració del procediment administratiu establert per a l’elaboració de la disposició recorreguda.s’ha vulnerat l’article 43.4, per tal com no s’ha justificat adequadament la tramitació per via d’urgència. s’ha vulnerat l’establert a l’article 42.2 de la Llei 4/2001, que exigeix que s’ha de justificar “l’adequació de les mesures proposades als fins perseguits”. També s'ha incomplit la incorporació a la tramitació de la disposició d’un estudi econòmic del cost i del finançament que comporta la nova regulació, que l'administració quantificava en 4,2 M d'€ per al 2014-15.
10. L’obligatorietat d’ús de l’anglès com a llengua vehicular de determinades matèries no lingüístiques vulnera la legislació vigent i la interpretació que en fa la jurisprudència.

Per un altre costat, la principals al·legacions presentades també contra el Decret TIL de les entitats representatives del món educatiu (Cooperatives d’Ensenyament de les Illes Balears, ANPE, USO, FSIE, Escola Catòlica, ADESMA, STEI) són les següents:

- El TIL hauria de ser voluntari i s'ha de respectar l'autonomia de centre.

- El calendari d'aplicació és absolutament inviable. Ha de ser més flexible i perllongat en el temps.

- Hi ha d'haver un pla de formació de professorat realista. En aquests moments no hi ha la preparació necessària.

- L'aplicació del TIL no està consensuada i, per això, generarà més conflictes en el món educatiu.

- Se supedita l'educació a l'adquisició d'una llengua estrangera com a vehicular. Això suposarà rebaixar continguts.

- Es vulnera el deure legal de protegir i garantir el coneixement i ús de la llengua pròpia de la comunitat.

- Es vulnera el principi d'igualtat, ja que no té les mateixes oportunitats un alumne amb bon nivell d'anglès que un altre amb escàs domini d'aquesta llengua.

- El TIL provocarà fracàs escolar.

- Els centres privats perden el dret de definir el propi projecte educatiu, reconegut per llei.

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 20-26 d’octubre)

"No n´hi ha en tot el món/ de més eixerida i llesta:/ quantes n´hi ha que fan festa/ per les Verges i no ho són!"…
No, no és un tribut a na Nuri a pesar que, si fos més eixerida ja tendria la gent de la seva part i, si fos llesta, no hauria incorregut en tot aquest seguit de mentides, dobles jocs hipòcrites i despropòsits que ara vos recordarem.

En primer lloc, na Nuri no considera urgent reunir-se amb l’Assemblea de Docents i, en segon, una setmana més tard torna enrere les primeres negociacions de la mesa: “A la Mesa Sectorial d'Educació d'aquest dimecres la consellera d'Educació, Núria Riera, s'ha fet enrera i ha tret del document de millores de les condicions laborals els 250 docents addicionals que s'havien promès pel pròxim curs.”. I ara, què passa? Que teniu les mans lligades amb una corda, no, millor dit, amb una maroma i no podeu negociar a l’ampla??? No va bé, la cosa, comences a desprestigiar-te i no encara no has aterrat al despatx que ja et ve gros??? Ui,ui,ui...

Bé, no hi va la cosa, perquè aquest divendres vàrem haver de sortir al pas i explicar a la població aquest sense sentit que tornau a tenir armat. Hem hagut de dir el net de totes aquestes barbaritats: hem explicat, al públic, que ens heu telefonat una sola vegada i que mai no heu concretat cap cita, ni en persona (cosa que no esperam, tampoc no som tan importants), ni a través del teu equip de feina, Riera.

Hem hagut d’esclarir, també, que la convocatòria de vaga és real i formalment correcta i que, per tant, ens podem posar de vaga en considerar-ho necessari en un procés on encara queden per negociar 8 punts, ara que el Govern ha certificat la mort del TIL al BOIB. Un punt ja està enllestit. Anem per feines!!

Efectivament, queda molta tela per descosir, tornar embastar i refer un uniforme que cau a bocins perquè el patró està fet amb els peus, amb les presses de qui no sap, ni li interessa l’educació... Noms?? Que no han sortit ja tots? Que encara hi haurem d’afegir el teu, Núria Riera?? Tenim 155 centres que ja s’hi han posat

Setmana rera setmana, en aquesta secció et recordam com estam de fotuts i banyuts, en el tema educació i et donam pistes per solventar. Venga, va... “és tòxic i vàreu prometre eliminar-lo”, “hi ha escoles i instituts que encara en tenen i és un element cancerígen segons l’OMS”. Què és??? L’ AMIANT. Siiiiiii. Idò per què t’ho han de recordar els pares amb un vídeo que pots consultar en voler clicant, aquí, al link?. Espera, espera, n’hi ha més. “també és tòxic, serveix per eliminar cuques de pins i, si flites en hores d’escola, intoxica els nins” Què és??? Les FUMIGACIONS EN TEMPS D’ESCOLA AMB NINS DEDINS. Uroooooooooooooooooooo. Que ja t’hi has interessat? Que has demanat com estan els infants amb vòmits? Que ja saps si n’hi ha qualcun que tengui al·lèrgia als químics i estigui fotut,fotut???.

Pensaves que havíem acabat amb els despropòsits, noo. Ja saps que no, que no dónes a l’abast (ni hi donaràs perquè la teva funció només és la de passar el temps fins que t’aconsolin, bé perquè et defenestrin, bé perquè t’ofereixin el consol que cerques) i que temes tan urgents com netejar i fer transparent l’exercici democràtic de l’adjudicació d’interins i de la llista prèvia t’és un món!!! Ooohhhhh, probissonaaaaaa. Com t’ho has de fer per explicar a la societat que vàreu mal engirgolar les habilitacions de professorat d’humanitats amb B2 –o nivells superiors-, que els vàreu fer fora de la llista i ara l’heu haguda de tornar a obrir per a externs??? Què fareu davant el contenciós que, per aquest motiu, interposaran CCOO i l’STEI?? Nosaltres vos ho direm: gastar els doblers públics de tothom en processos judicials que, estàveu ben avisats pels propis sindicats i docents, que així no era correcte. Però vosaltres, com sempre, ben macetes, sords i ben sords...

Públic de Les Illes, recordau que la nostra Conselleria d’Educació gasta inútilment els doblers de la comunitat en contenciosos que s’haurien pogut evitar des del principi, aplicant el seny de les persones que hi fan feina de primera mà, això és els docents, a qui, curiosament, no té temps de rebre... Home, entenem que els pares i les mares són el més important, per això nosaltres sempre els hem tengut al costat i, per això, vàrem ser 100.000 i no 150 al carrer. Ho captes Nuri???

No hem acabat encara, ja ens agradaria...”qui és aquell sector de l’educació on tot va bé i no hi ha problemes??” una pista... se sembla a l’expressió “concentració” de problemes...Siiiiiiiiiiii, l’educació CONCERTADA. Que no llegeixes els diaris?? Si fins i tot hi haurà comiat a l’estil americà!! A, que fa modern, dius?? No ho creguis...

Nosaltres ja t’hem avisat: treu el pressupost i comença a triar bones teles i bons fils perquè, si no, no podràs repuntar... que ja t’ho han dit els sindicats, que convé llevar el Decret de Retalls de 2012. Que no ho veus que ja no som a la postguerra i que ja no apedaçam la roba??? Estam en crisi però l’educació no es retalla, és el futur de la societat.

Perdona, al final, que vos heu llevat els xofers particulars i els cotxes oficials? I, ara..d’això..que no ens en recordam, però, quants de polítics han quedat retallats, és a dir, han botit fora, com els 2500 professors que ja no tenen feina? On són? Que ens podies fer arribar una llista completa amb noms, llinatges i càrrecs reduïts per la crisi? Ho dic perquè els nostres mestres i profes en tenen, de nom i llinatges i surten a llistes, que no acaben de ser transparents. Bé, tu diràs, t’esperam com a aigua de maig o de novembre!!

Per si no ho sabies, o no t’ho han informat: " La regidora del PP de Valldemossa, Ana Redondo, presentà la seva dimissió com a membre del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) el passat mes de juliol, si bé no ha transcendit fins ara, arran de tots els canvis que s'han produït amb la nova consellera d'Educació. Redondo hauria deixat el càrrec per motius “personals i laborals”.

Redondo ocupava des del passat 17 de desembre el càrrec al CEIB en tant que “personalitats de reconegut prestigi”. Aquestes places estan reservades perquè estudiosos de l'àmbit educatiu hi puguin tenir cabuda. Redondo, amb estudis de Dret i com a responsable en educació del PP de Valldemossa, havia estat la persona escollida. Entrà a formar de la institució, en substitució de Gabriel Timoner, professor i exdirector de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar”.

Au, una altra que ho deixa per motius personals i laborals. Res, una entesa més en educació que abandona. No, perdona “una personalitat de reconegut prestigi” (a ca seva la coneixen) t’ha abandonat, com el desodorant. Vés alerta, que no comencin a fer-te oloreta les aixelles perquè entre la suor que et deu entrar en comprovar que tot està cap baix-cul alt i que tothom te la podrà notar, gràcies als mitjans de comunicació, que airegen les notícies.. idò, el darrer consell d’avui: no tapis els problemes i una bona rentada amb aigua i sabó. No deixis que t’empastifin...

Continuar llegint

ES COMPLEIX UN ANY DEL CONCERT A L’AUDITÒRIUM DELS MÚSICS DE LA SIMFÒNICA EN SOLIDARITAT AMB L’ASSEMBLEA DE DOCENTS

Avui dilluns dia 27 es compleix un any del concert solidari promogut i organitzat per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que es celebrà a l’Auditórium a càrrec dels Mestres Músics de la Simfònica de les Illes Balears a benefici de la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents, i que comptà amb la col·laboració de la Plataforma CRIDA, FAPA Mallorca i la direcció de l’Auditòrium.

Aquesta iniciativa s’emmarcà en la reivindicació constant i el compromís ferm de la nostra entitat en defensa de la Cultura i d’una Educació pública, igualitària i de qualitat.

L’acte presentant pel periodista Joan Carles Palos i dirigit pel Mestre Músic Agustí Aguiló, fou un èxit de convocatòria i de complicitat del públic assistent que recolzà incondicionalment als Músics davant les pressions i amenaces que reberen fins als darrers moments abans del concert perquè aquest no se celebres.

La resposta massiva dels ciutadans i ciutadanes que, una vegada més, volgueren expressar el rebuig a una manera de governar impositiva, arrogant i amb total absència de diàleg, significà, si més no, la primera derrota política del gabinet de la Conselleria d’Educació i en particular del seu secretari autonòmic Guillem Estarelles, que fracassà estrepitosament en els seus intents per anul·lar el concert. Docents, Músics, Pares i Mares i Veïns fou un front difícil d’aturar per al govern Bauzá.

Els esdeveniments més recents amb les dimissions de la Consellera Camps i el seu home fort Guillem Estarelles, ens reafirma en la importància del treball i la lluita conjunta de la societat civil organitzada en la denúncia i la no acceptació d’aquelles formes de governar que es fan d’esquena a la ciutadania.

Un any després la Federació ha convocat als representants dels principals col·lectius implicats, Músics i Docents, per commemorar el que fou un dels més emotius i multitudinaris actes viscuts a l’Auditòrium als darrers termps, i que serví per donar un gran impuls a les necessàries i constants reivindicacions en defensa de drets irrenunciables com l’Educació i la Cultura.

                 
FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE PALMA

Continuar llegint

NOVA ASSEMBLEA DE DOCENTS DIJOUS 30 D'OCTUBRE A LES 17:30 A L'IES MARRATXÍ

Estimats companys i companyes,        

convocam una nova Assemblea General de Docents de Mallorca per al proper dijous 30 d'octubre a les 17,30h a IES Marratxí.

Ordre del dia:

1-Informe comitè de vaga i comissions

2-Pacte per l'educació

3-Possibles tancades/assemblees en els centres novembre

4-Debat sobre el nou escenari del conflicte

5-Vídeo Happy

6-Torn obert de paraula

Abans de començar l'assemblea les encausades per entrar a la Conselleria seran amb nosaltres per vendre bons de suport a 3 euros, ja que ara mateix estan recorrent en els tribunals la seva condemna, que ja sabeu que ascendia a més de trenta mil euros.

Ja sabeu que si estau interessats en que s'inclogui qualque tema més al l'ordre del dia ens heu d'enviar la proposta per escrit, degudament argumentada i amb tot la informació pertinent abans de dimecres dematí.

Vos animam a assistir a aquesta nova assemblea, la primera que celebrarem dins el nou escenari sense TIL, però amb molts de temes del conflicte sense resoldre encara.

Aquí trobareu un argumentari contra la Lomqe, per a que no quedi ningú sense informar sobre la nova llei que ja s'està implantant enguany a primària i que l'any que ve arribarà a secundària.

Salut i força

Comitè de Vaga

Continuar llegint

DOCÈNCIA BALEAR TOUR ARRIBA A MARRATXÍ EL 7 I 8 DE NOVEMBRE

Continua el  recorregut del Docència Balerar Tour, que aquesta vegada s'atura a Marratxí amb un seguit d'activitats que no us podeu perdre.

Divendres 7 a l'IES Marratxí a partir de les 18:45h 

Començaran les activitats amb la presentació del vídeo HAPPY VERD, després es projectarà el documental "Las maestras de la República". I tot seguit en Pere Carrió Villalonga farà una xarrada sobre "El progrés de l'educació a Mallorca fins a la II República" i per acabar, el DEBAT. Paral·lelament s'oferiaran activitats per infants on es projectaran les pel·lícules " Gru, el meu dolent preferit" i "La ladrona de libros". 

Finalitzarà la trobada amb un sopar solidari.

Dissabte 8 al CEIP Blanquerna del Pont d'Inca a partir de les 17:45h

Per començar es tornarà a visualitzar el vídeo HAPPY VERD abans de que el sociòleg Joan Melià inici la sèrie xerrades, on també participaran el vicepresident d'ADESMA Toni Quintana, la representant de la FAPA Mallorca Cristina Conti, Margalida Rosselló de CRIDA i Gillem Barceló de l'Assemblea de Docents. Seguit del DEBAT. Els més petits podran gaudir també del dia participant en diversos tallers i activitats.

Per finalitzar el pas del tour per Marratxí, hi haurà un altre sopar solidari amb bautcada, novament la projecció del HAPPY VERD i ballada popular.

Vine i participa!! 

Continuar llegint

EL TIL JA HA ACABAT LA LEGISLATURA

155 centres ja han comunicat a l'Assemblea la recuperació dels projectes lingüístics anteriors al TIL. La retirada de l'ordre d'aprovació massiva del TIL de 28 de juliol, una nova victòria de l'Assemblea. El TSJB certifica que mantenir el TIL pot suposar un greuge.

La recuperació dels projectes lingüístics anteriors al TIL ha esdevingut un gest de de dignitat i la reivindicació de l'autonomia dels centres per adaptar-se al seu entorn. Per això, des de l'Assemblea publicam el llistat de 155 centres que ja han dit adéu al TIL. Aquestes dades, juntament amb les que ha publicat l'associació de directors FADESIB demostren tant la voluntat dels centres de decidir els projectes educatius amb flexibilitat, com també una denúncia a la tergiversació de la realitat que s'ha pretès fer des del Govern quant a l'extinció d'un TIL que ha acabat ja la legislatura i serà, definitivament, història.

Quant als nous projectes lingüístics s'ha de destacar que es fan de manera consensuada amb la comunitat educativa i malda per aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa cada centre. Així, en molts casos s'ha reforçat l'àrea lingüística d'anglès. El que destaca, a més, és la voluntat majoritària de recuperar les seccions europees com a mètode d'impuls de l'aprenentatge en anglès.

Per la seva banda, els directors de Secundària constaten que el 81% dels centres no tenia aprovat el TIL abans de la triple sentència judicial del passat 23 de setembre. Aquesta informació posa en evidència les dades que presentà als tribunals el Govern, de 276 centres que sí que el tenien aprovat. (L'estudi el podreu trobar aquí també).

La retirada de l'ordre que aprovava "per decret" els projectes TIL dels centres per part del Govern (28 de juliol) és una victòria en concret de l'Assemblea de Docents, que impugnà l'ordre el passat 1 de setembre i que ha estat reconeguda -per silenci administratiu-. Ara, el Govern admet que no s'ha seguit amb el procediment adequat. En aquest sentit, s'ha de destacar que és aquesta ordre 'il·legal' que aconseguia la xifra de 276 centres amb el TIL aprovat segons les dades del Govern.

L'imperi del seny s'ha estès amb una nova resolució judicial en què el TSJB confirma la suspensió cautelar del TIL. Ja no hi val l'interès general ni la urgència, sinó el sentit comú. El tribunal posa per davant els greuges que podria suposar aplicar un decret declarat nul per la justícia, que no els minses arguments del Govern. Per això sembla que tots, excepte el Govern, remam en la mateixa direcció.

Les mentides no aguanten una hemeroteca.

Els següents centres ja han acordat enterrar el TIL i han decidit aplicar un projecte lingüístic propi.
109 CEIP: Sant Bartomeu (Alaró), Pare Bartomeu Pou (Algaida), Mare de Déu de la Consolació (Alqueria Blanca), Es Vinyet (Andratx), Son Verí (s' Arenal), Ariany, Na Caragol (Artà), Robines, Binissalem (Binissalem), Els Molins(Búger), Mestre Colom (Bunyola), Ses Quarterades, Puig de sa Ginesta, Cas Saboners, Son Ferrer, Ses Rotes Velles (Calvià), Joan Veny i Clar (Campos), Vora Mar (Can Picafort), Margalida Florit, Pere Casanoves(Ciutadella), Bartomeu Ordines (Consell), Nadal Campaner Arrom (Costitx), Sa Bodega, Can Misses (Eivissa), Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca), Gabriel Comes i Ribes (Esporles), Inspector Joan Capó (Felanitx), Sant Ferran de ses Roques (Formentera), Talaiot (S' Illot), Miquel Duran i Saurina, Llevant, Ponent (Inca), Antònia Alzina (Lloret), Es Puig (Lloseta), Duran-Estrany (Llubí), Jaume III, s'Algar, Badies (Llucmajor), Es Canyar, Simó Ballester, EEI Sa Graduada, Jaume Vidal, Molí d'en Xema, EEI Sa Torre (Manacor), Montaura (Mancor de la Vall), Mare de Déu del Carme, Sa Graduada (Maó), Maria de la Salut, Joan Mas i Verd (Montuïri), Guillem Ballester i Cerdó (Muro), Rafal Vell, Marian Aguiló, Son Anglada, Rafal Nou, Aina Moll, Son Oliva, Camilo José Cela, Gabriel Vallseca, Escola Graduada, Es Pont, EEI Paula Torres, CP de Pràctiques, Santa Catalina, Felip Bauçà, Son Canals, La Soledat, Màxim Alomar Josà (Palma), Gaspar Sabater (Palmanyola), Juníper Serra (Petra), Miquel Costa i Llobera, Joan Mas (Pollença), Ses Cases Noves (Pont d'Inca), Escola Nova (Porreres), Norai (Port d'Alcúdia), Miquel Capllonch (Port Pollença), s' Algar (Portocolom), Ses Comes, Mitjà de Mar (Porto Cristo), Miquel Costa i Llobera (Pòrtol), Puig de na Fàtima (Puigpunyent), Vialfàs, Son Basca (Sa Pobla), Es Vedrà (Sant Agustí, Eivissa),Sant Rafel, Vara de Rei (Sant Antoni de Portmany, Eivissa), Mestre Lluís Andreu (Sant Francesc Xavier de Formentera), Son Juny (Sant Joan), Balansat (Sant Joan de Llabritja, Eivissa), Sant Jordi (Mallorca), Sant Jordi (Sant Josep, Eivissa), Mestre Guillem Galmès (Sant Llorenç), Venda d'Arabí (Santa Eulària, Eivissa), Melcior Rosselló i Simonet (Santa Maria), Eleonor Bosch (Santa Margalida), Blai Bonet (Santanyí), Es Putxet (Selva), Colònia de Sant Jordi (Ses Salines), Rodamilans (Sineu), Es Puig (Sòller), Son Ferriol, Valldemossa, Es Cremat (Vilafranca), Coŀlegi Sant Salvador (Artà), Coŀlegi Sant Francesc d'Assís (Manacor), Coŀlegi CIDE, Coŀlegi Pedro Poveda, Coŀlegi Mata de Jonc, Coŀlegi Pius XII, Col.legi Sant Josep Obrer (Palma).
46 IES: Alcúdia, Baltasar Porcel (Andratx), Llorenç Garcias i Font (Artà), Binissalem, Son Ferrer (Calvià), Damià Huguet (Campos), La Ribera (Can Pastilla), M A Cardona (Ciutadella), Algarb, Josep Font i Trias (Esporles), Felanitx, Marc Ferrer (Formentera), Berenguer d'Anoia, Pau Casesnoves (Inca), Llucmajor, Manacor, Mossèn Alcover (Manacor), Cap de Llevant, Joan Ramis (Maó), Marratxí, Sant Marçal (Marratxí), Albuhaira (Muro), Antoni Maura, Madina Mayurqa, Son Pacs, Ramon Llull, Juníper Serra, Josep Maria Llompart, Emili Darder, Francesc de Borja Moll, CTEIB, Politècnic, Aurora Picornell, Josep Sureda i Blanes (Palma), Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Porreres, Clara Hammerl (Port de Pollença), Porto Cristo, Can Peu Blanc (Sa Pobla), Quartó de Portmany (Sant Antoni, Eivissa), Sant Agustí (Sant Josep, Eivissa), Es Xarc (Santa Eulària, Eivissa), Santa Margalida, Santanyí, Sineu, Guillem Colom Casesnovas (Sóller). Ara ja són 155 centres.

Podeu consultar l'informe de FADESIB sobre la situació dels projectes lingüístics als centres públics de secundària de les Illes Balears aquí.

Continuar llegint

NOU PROGRAMA DE TAULA EDUCATIVA

Ja podeu escoltar el programa del passat dimecres amb les seccions habituals del resum de premsa, Allò Consellera, Tremending tòpics i el resum en 20 tuits de la conferència de Tonucci, l'apunt sobre la LOMQE. Els convidats de la setmana ens explicaren el projecte de FAPA per fomentar la lectura familiar i els problemes per cobrar les beques de menjador al CEIP Badies. 

Continuar llegint

LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DE L'ASSEMBLEA DE DOCENTS ÉS LEGAL, LEGÍTIMA I VIGENT

La regulació del Dret de vaga ens ve donada per al Reial Decret Llei 17/1977, el qual ve reconegut per la sentència 11/1981 del Tribunal Constitucional, d'aplicació, encara que per analogia, al dret de vaga dels funcionaris, dret que, per altra banda, ve expressament reconegut a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (art. 15 c) i a les regulacions autonòmiques (llei 2/1989, art. 82).

El RDL 17/1977 estableix que per a l'exercici del dret de vaga, són necessaris un seguit d'actes preparatoris a fi d'advertir a la part empresarial i als ciutadans de la possibilitat o imminència del conflicte. A més dels comunicats de premsa, reunions, manifestacions, etc., destaca com a acte preparatori el fet d'acudir als serveis d’arbitratge o mediació, com per exemple, a les Illes Balears, el TAMIB.

Pel que fa als subjectes legitimats per poder declarar formalment una vaga, aquest són o bé els sindicats amb implantació tant pel nombre de proclamats a les eleccions sindicals com per la capacitat de mobilització al sector (Art. 2,2,d Llei Orgànica de Llibertat Sindical); o els propis treballadors directament, en el nombre que sigui, ja que la STC 11/1981 va declarar inconstitucional el requisit de què la iniciativa havia de ser recolzada per al manco un 25 per cent dels treballadors de la plantilla.

Una vegada pres l'acord, aquest ha de ser comunicat per part dels convocants a l'empresari afectat i a l'autoritat laboral competent. A la comunicació han de constar els objectius de la vaga, les negociacions prèvies, la data d'inici de la vaga i la composició del comitè de vaga (art. 3 RDL 17/1977). I ha de ser comunicada amb una antelació mínima de deu dies naturals a la data d'inici.

Aquest son els tràmits que han duit a terme els docents que genèricament vengueren a denominar-se l'Assemblea de Docents.

Cal destacar que la norma en cap moment parla de què sigui necessària l'autorització de l'autoritat. Tan sols diu que se li ha de comunicar. Però el fet constitutiu de la vaga és la pròpia comunicació. Cert és que l'administració podrà reclamar l’esmena de les deficiències que pugui localitzar, però això no vol dir que s'estigui a l'espera de la seva aprovació ja que la convocatòria feta per l'Assemblea, com a expressió de la voluntat dels treballadors, ja legitima la vaga per se.

L'Administració, efectivament, va requerir l'esmena de deficiències que es varen contestar i resoldre puntualment. Una vegada esmenades les deficiències, ja res més es va requerir, en clara demostració del compliment de tots els requisits necessaris per una legítima convocatòria de vaga.

A la comunicació, es va reflectir, tal com mana l'ordenament jurídic, la composició del comitè, com a òrgan encarregat de gestionar la vaga, procurar la negociació i la resolució del conflicte.

Diu l'art. 5 del RDL 17/1977 que el comitè estarà format per un màxim de 12 persones. No especifica la norma res sobre quin subjectes en concret han de formar el comitè, quedant a disposició dels convocants la seva elecció. De nou ens trobem que en cap moment és necessària l'aprovació per part de l'autoritat laboral ni de l’administració sobre els membres que ho componen.

Pel que fa a les seves funcions, l'art. 5 assenyala que han de participar a totes les actuacions sindicals, administratives o judicials que es duguin a terme per a solucionar el conflicte. Per tant, la seva màxima funció és la de negociar per arribar a un acord.

Al llarg de la vaga, les parts estan obligades a la negociació, segons estableix l'article 8,2 del RDL 17/1977. Per això el comitè establert per l'Assemblea sempre ha estat disposat a seure's a la seva corresponent taula negociadora, o, si per economia processal així s’hagués acordat, a participar en les de les altres vagues igualment convocades. Si no hi ha participat, no és sinó per la manca de compliment d'aquest deure per part de l'Administració.

En un altre ordre de coses, l'article 28,2 de la Constitució fa referència a l'adopció de les garanties necessàries per assegurar el manteniment dels serveis essencials durant la durada de la vaga. Aquestes garanties poden ser de molt diversos tipus (substitució per militars o forces de seguretat, conciliació o arbitratges, etc.) tot i que el més habitual és la designació de serveis mínims. La seva designació és competència de l'autoritat governativa (art. 10,2 RDL 17/1977), mitjançant resolucions motivades de forma concreta.

La responsabilitat en la fixació dels serveis mínims és una responsabilitat política. Per això, i malgrat que la negociació d'aquests serveis amb els treballadors ve recomanada fins i tot per l'OIT (Organització Internacional del Treball), aquesta negociació no és un requisit indispensable per a la seva validesa.

En canvi, l'administració, en un acte de menyspreu cap a la mateixa, ni tan sols va dictar-ne serveis mínims, tot i la seva importància i necessitat.

 No per això, la vaga no està perfectament convocada. És responsabilitat de l'administració el seu establiment i si no ho ha fet, seves seran les conseqüències. Malgrat aquesta irresponsabilitat, el col·lectiu de mestres sí ha demostrat seny i per això no s'ha emparat en el recurs fàcil de no atendre a cap servei mínim, vista la seva mancança, sinó que ha optat per atendre als establerts per altres convocatòries de vaga.

Continuar llegint

Continuisme a la Conselleria: Núria Riera no agafa el bou del conflicte educatiu per les banyes

 COMUNICAT DEL COMITÈ DE VAGA DE L'ASSEMBLEA DE DOCENTS

Valoracions 4 setmanes després del canvi de consellera d'Educació

Avui fa quatre setmanes que Núria Riera és consellera d'Educació, Cultura i Universitats. Per fer més memòria, avui fa quatre setmanes que la consellera va fer públic que s'havia posat en contacte amb nosaltres per mantenir una reunió que mai s'ha arribat a celebrar, ja que finalment no hem estat convocats.

Els necessaris i urgents canvis que han tengut lloc dins la Conselleria no han repercutit en un canvi d'actitud dels nostres governants cap a la resolució del conflicte educatiu. De moment, hem assistit a 4 setmanes de reunions i fotografies que tan sols cerquen amagar el conflicte educatiu rere un somriure i un discurs carregat de bones intensions i falsedat a parts iguals. La nova consellera manté una política continuista en la mateixa línia d'irresponsabilitat i manca de serietat de la seva predecessora quan no convoca els comitès de vaga i margina l'Assemblea de Docents de tota negociació, un error polític que tindrà les seves conseqüències en el futur. Tothom té clar que l'Assemblea de Docents és un dels actors principals en l'actual escenari educatiu i moure cap fitxa sense tenir-la en compte pot ser sinònim d'un fracàs anunciat. Però el problema és que la consellera no té ni fitxes ni cartes per jugar.

Per evitar qualsevol reunió amb l'assemblea de treballadors i de treballadores que en el seu moment va comunicar una convocatòria de vaga indefinida, que no està desconvocada, repeteix el mateix mantra que ja cantaren els infames Guillem Estarellas i Joana Maria Camps: “La convocatòria de l'Assemblea de Docents no és vàlida perquè no és correcta” i etc.

Avui compareixem davant els mitjans de comunicació per qüestionar aquesta teoria. Aportam un text redactat pels nostres missers en el qual es justifica que la nostra convocatòria de vaga és correcta i vigent. A més, també fem pública la darrera instància que vam entrar al registre de la Conselleria d'Educació el 3 d'octubre de 2013. Amb ella es corregien les errades detectades a la nostra convocatòria de vaga. Després d'aquesta data, oficialment, de la nostra convocatòria només hem rebut silenci. Un silenci que hem interpretat sempre com una aprovació del tràmit administratiu.

Però el més important i que tothom ha de tenir clar és que no correspon a cap consellera valorar si la nostra convocatòria és legal, il·legal, correcta o incorrecta. Quan es fa això s'està extralimitant de les seves funcions. Legalment a qui correspon determinar qualsevol valoració d'una convocatòria de vaga és als tribunals i, la Conselleria d'Educació, tot i la molèstia que li causa la nostra convocatòria de vaga, mai l'ha duta als jutjars perquè sap que tornaria a fer el ridícul com ho ha anat fent fins ara en tantes ocasions.

Per això, demanam que se li deixi de donar credibilitat a aquest cantet i exigim el reconeixement que pertoca al nostre comitè de vaga.

Amb gestos com la resolució dels expedients als directors de Maó o l'expulsió de Guillem Estarellas de la Conselleria, Núria Riera podia haver obert un escenari de diàleg que ella mateixa està truncant. La victòria de la comunitat educativa en la batalla del TIL li ho posava encara més fàcil. Però ella prefereix evitar resoldre el problema.

Equivocada està si pensa que la calma amb què s'ha trobat li durarà per sempre. Per part de l'Assemblea de Docents ens trobam en una calma tècnica, estratègica. Ja ho anunciàrem pel juny. La tardor seria per descansar i per acumular forces.

I si seguim així, com tenim acordat, arribarà un nou temps de forta denúncia, crítica i mobilització. La nostra és una vaga convocada per una sèrie de punts que van molt més enllà del TIL. És una vaga per la millora d'un insostenible sistema educatiu que cada vegada fa més aigua a causa de les seves polítiques. Les conselleres i els presidents venen i se'n van. Però els docents perduram perquè aquesta és la nostra feina. De la mateixa manera, l'alumnat també roman en el sistema durant molts d'anys fins a acabar els seus estudis. Per això, els docents no ens conformam simplement amb la mort del TIL i demanam solucions a la resta dels punts de la nostra plataforma reivindicativa, exigències bàsiques per tenir un sistema educatiu mínimament potable.

En la seva part de la història, Núria Riera ha decidit convertir-se en una nova Penèlope del segle XXI. L'única cosa que l'interessa és fer temps per arribar a les eleccions. Així, de dia teix una roba en forma de reunions amb AMIPA, equips directius, declaracions de bones intencions, intents de negociació en meses sectorials... I a la nit desfà el seu treball: no mou un dit per tancar el conflicte obert, tracta d'enganyar els sindicats i rep ordres des de dalt per a què el sistema educatiu segueixi amb la mateixa precarietat en què aquest Govern l'ha deixat.

Ara mateix, l'única opció que té la consellera per guanyar credibilitat és aconseguir un excel·lent pressupost en educació per l'any vinent. Un pressupost necessari i imprescindible per sortir de la situació en la qual ens trobam. Sense una bona dotació econòmica per educació, les mancances del nostre sistema educatiu es perllongaran fins i tot en cas que hi hagi un canvi polític a les pròximes eleccions autonòmiques, cosa que seria lamentable. Un mal pressupost seria injustificable. Més quan fa temps que escoltam els anuncis del president Bauzà sobre la millora de l'economia balear. Sens dubte, és necessari que aquesta suposada millora repercuteixi en més doblers per educació.

Una vegada aconseguit el pressupost, la següent passa seria convocar els comitès de vaga per encetar una negociació honesta.

Tornant a la nostra calma tècnica, també en el mes de juny vam anunciar que a la tardor treballaríem per la construcció d'una proposta participativa que definís quina és l'Educació que vol la comunitat educativa. En aquesta línia, dia 30 d'octubre tindrà lloc una nova Assemblea de Docents en la qual aquest serà el tema principal. També per això ens hem embarcat, juntament amb tantes altres organitzacions en treballar per fer possible el Pacte Educatiu que les nostres illes necessiten per resoldre de forma permanent els problemes del nostre sistema educatiu, més enllà de qualsevol alternança política. Es tracta, doncs, d'una feina en positiu que contrasta amb l'actitud del Govern, de la Conselleria i dels seus hooligans.

És un insult a la intel·ligència de les persones que, ara, Bauzà parli de pacte educatiu. Fa tres anys tard. És més, ja en 2011 el seu conseller Bosch anunciava que el govern treballaria per un pacte (podeu recuperar els titulars de premsa) i el president en persona ho ha fet esclatar. Ell que ha tengut una Conselleria carregada de pólvora per dinamitar qualsevol diàleg o negociació. Ell que un dimarts manifesta voluntat de pacte i el dimecres retalla a la mesa sectorial les misèries que havia ofert la setmana anterior. Ell, evoca un nou deliri mentre la comunitat educativa treballa de valent per tenir un document de pacte consensuat en pocs mesos.

Núria Riera és la responsable del que passi d'ara endavant al món educatiu a les Illes Balears. Nosaltres tornam a advertir que l'albaïna que vivim en aquest moment pot ser la calma que precedeix la tempesta.

Mallorca, 24 d'octubre de 2014

Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 12-19 d'octubre)

Som a mitjans d’octubre i ni rastre de la frescor, ni tan sols de vespre, gairebé, ni de matinada. Ara bé, no hem d’oblidar els moments espectaculars, refrescants i hilarants protagonitzats pels pro TIL de diumenge dia 12 d’octubre: “Els pro TIL arrepleguen menys gent que Excalibur (...) admeten al Facebook de No vaig de vaga que la convocatòria fou un fracàs”... Caaaaa, ras i curt 150 persones i, enmig del patíbul –perdó de l’escenari- unes nines sense adoctrinar que duien camisetes amb simbologia d’extrema dreta, d’aquesta que propugna neteja ètnica i senyeres preconstitucionals... ooooohhhhhh. I ells, quina culpa en tenen? Què saben ells de la genteta que, en nom seu, llegeix comunicats i surt a la premsa fotografiada com si es tractàs d’una star de NVDV o de PLIS, educación, o d’Així no... ai perdó, que com que són tants a la manifa, que no ho poden controlar...uroooooooo.

“Per l’octubre cauen cabells i castanyes i creixen banyes “... les que li piquen a n’Ana Aguiló d’ençà que només varen ser 150 i, per això, intenta incendiar les xarxes amb comentaris de “així com ensenyen aquí, aviat els nins no sabran xerrar com nosaltres sinó com els de Catalunya”. Piròmana, que ets una piròmana “de pacotilla”, que sempre acabes igual de fotuda que les teves intervencions,!!  que no veus que els d’aquí feim les classes amb la nostra fonètica i el nostre lèxic??? I, de castanyes, que no trobes que ja te n’has pegades prou? Però si els que feis sortir als discursets és gent que no xerra més que castellà i que no fa comptes usar –perquè ni li interessa, ni ens respecta- el català de Mallorca mai de mai. En jamás de los jamases, pues estaría bonito...De fet, el teu amic, el president de prou i no vaig de vaga, va declarar en nom teu i de tots els de les teves plataformes antillenguacatalana-mallorquina-menorquina-eivissenca-formenterenca el "hartazgo" tras 17 años de una inmersión lingüística en catalán "que muy pocos quieren" y que calificó de "inconstitucional". Por ello reclamó al Govern una ley valiente que apueste por una educación de calidad, trilingüe y apolítica que acabe con el adoctrinamiento de sus hijos, "víctimas propiciatorias de un ideario nacionalista y catalanista" que no tiene espacio en las escuelas de Balears.Hooorrr, manu militari contra els qui parlin català, noooorrrr, aquí no piula ningú en català!! No queremos mallorquines en Mallorca. O sí, sólo “los nuevos mallorquines” los que respetamos pero no hablamos, ni nos interesa.

Els qui pentura es quedaran calbs de tant de pensar la manera d’enverinar la societat illenca són els portaveus de la fundació Jaume III que “constata que els llibres de text de tres grans editorials corresponents als nivells de primer, tercer i cinquè de Primària estan poc o gens adaptats a les modalitats lingüístiques insulars, i lamenten que en general es comprova un "desterrament" de l'article baleàric.

En roda de premsa, el portaveu de l'entitat, Joan Font Rosselló, i el filòleg i patró Xavier Pericay, han presentat els resultats d'un informe que han fet amb un buidatge de pàgines triades aleatòriament de llibres que actualment estan presents a les aules de Balears.

Font ha explicat que per a l'estudi no han utilitzat el model de llengua que defensa la Fundació, i en comptes d'això han optat per les "solucions normatives" reconegudes per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), acompanyades per algunes "excepcions" que no hi són, però sí que recull el Diccionari Català-Valencià-Balear, i a més tenen "segles d'ús".

Mentre a la Fundació lamenten la “falta de voluntat” del món científic de fer cas a la seva visió filològica, assenyalen com a paradigmàtiques diverses intervencions del professor de Dialectologia del departament de Filologia catalana de la UIB, Jaume Corbera.

La vida és ben curiosa, mentre ells assenyalen positivament en Jaume Corbera, ell, el professor de dialectologia, diu el següent: “El 1986 dos personatges fins aleshores desconeguts dins la Filologia Catalana varen treure un llibre verinós que ha tengut unes conseqüències desastroses per a la confecció de la modalitat estàndard catalana. El llibre es titulava Verinosa llengua i els dos personatges eren Xavier Pericay i Ferran Toutain. No eren els primers que exposaven la doctrina que s'hi promou, però sí que varen ser els primers que varen tenir una repercussió important, perquè el llibre va tenir bastant de difusió i va servir de fonament als impulsors d'allò que en aquells moments va ser conegut com a "català light".(...)Als meus escrits mostr la manipulació de l'obra de Fabra i de Coromines, sobretot, que tots aquests personatges varen fer per a justificar la seva tasca de destrucció de l'estàndard català unitari i genuí que havíem heretat del model fabrià. Els meus articles són una denúncia de la maniobra disgregadora i espanyolitzadora d'aquests personatges, als quals se n'hi afegiren ben aviat altres, com per exemple Ivan Tubau...

Així que ja ho sabeu, el nostre professor, en Jaume Corbera ja fa anys que explica com és el model d’aquesta genteta que volen fer-nos menjar Aguilós i C&A, és a dir, la d’usar sempre el castellà arreu i el català, a casa, en barnús i sabatilles...

La mateixa actitud creu na Núria Riera que és factible davant el públic espectador: es tracta de cobrir amb molt de maquillatge i amb molta salut de pot la cara a fi que no es vegin ni grans, ni arrues, ni la deshidratació, ni les taques, ni res de res... Seriosament, Nuri, tu creus que oferint 250 professors més, recobrant la paga de tutors i de caps de departament has arreglat alguna de les condicions laborals que reivindicam en els 8 punts de l’Assemblea de Docents??? NOOOOOOOOOOO, no apedacis, no comencis a oferir minijobs que no serveixen per pal·liar l’escassessa real de recursos que tenim. Així sí que no. No surt ni a 1 professor per centre!!! Fora peresa i comença a fer feina de bon de veres. No creguis, ni per un moment, que ens faràs passar per dolents davant la societat: qualsevol pare és capaç d’entendre que un professor per centre no cobreix cap dels desdobles que vàreu eliminar i que ens han dut a l’amuntegament i a no poder dedicar temps individualitzat als alumnes. Posa-t’hi i fes-hi feina. AMB MENTIDES O AMB RECURSOS INSUFICIENTS NO PODEM AVANÇAR, o és que ja heu llevat els cotxes oficials? O és que ja heu mostrar on gastareu la milionada que aconseguíreu amb la vaga de 3 setmanes que férem. Vius i ungles!!  TILT I GAME OVER

Continuar llegint

No et perdis el darrer programa de Taula Educativa

Ja podeu escoltar el programa de ràdio de l'Assemblea de Docents del passat dimecres 15 d'octubre. Hi trobaràs novetats i reflexions del món educatiu de primera mà. Aquesta setmana hi podreu trobar una entrevista a a Vicenç Rodrigo, president de FAPA-Mallorca; a Margalida Janer de l'AMIPA Es Liceu; i Marta López, membre de la Plataforma de Pares i Mares per a la Inclusió Educativa.

http://www.ivoox.com/taula-educativa-141015-audios-mp3_rf_3611541_1.html

Però no us perdeu tampoc la secció 'Tremending tòpic' en què hi ha les reflexions dels tuitaires sobre la manifestació de la 'majoria silenciosa' a la plaça Major de Palma. I les gloses de Pere Joan Munar. O les respostes a la 'censura' d'IB3 contra l'Assemblea, els lligams de NVDV amb el feixisme... la reflexió de Pere Carrió i, com no, el darrer episodi d'Aló Riera i la novel·la protagonitzada per Mr Marcel Frog...

Continuar llegint

Rafal Vell. 24 d'octubre Docència Balear Tour.

El divendres 24 d'octubre el Docència Balear Tour farà aturada al barri del Rafal a Palma.

L'Assemblea de mestres del Ceip Rafal Nou organitza aquesta jornada per treballar en positiu sobre l'Escola que Volem.La jornada conta amb la Col·laboració d'Assemblea de Docents i Plataforma Crida.

A les 18h començarà a la plaça Josep Maria Llompart amb el grup d'animació infantil "Astronautes Estrellats".

A les 18:30h, Plataforma Crida dinamitzarà un taller participatiu sobre l'Educació que volem. Serà una bona ocasió per entrar en contacte amb el Llibre Verd per l'Educació, i totes les propostes sorgides del taller passaran a formar-hi part.
 Un clar exemple de com la comunitat educativa pot fer sentir la seva veu.

A  la vegada que els adults fan el taller, els infants també  faran unn taller educatiu adaptat al seu nivell i  tallers artístics.

En acabar el taller, a les 20h, l'Associació de Veïns del Rafal Vell ens ofereix foc i caliu a les torradores que posaran a la nostra disposició, on podreu torrar el sopar que cada un dugui. Una forma distesa d'acabar la vetllada, que serà aproximadament a les 21:30h.

Aquesta jornada conta amb la col·laboració de l'Amipa del Ceip Rafal Nou, Amipa Ceip Rafal Vell i Federació d'Associacions de Veïns de Palma-Associació de Veïns del Rafal Vell.

Ara parlar d'Educació és qüestió de tots!
T'hi esperam i t'animam a participar-hi. Junts cridarem per una Educació Pública de Qualitat!

Continuar llegint

COMUNICAT DEL COMITÈ DE VAGA DE L'ASSEMBLEA DE DOCENTS EN RELACIÓ A LA DARRERA MESA SECTORIAL D'EDUCACIÓ

Una vegada apareguda en premsa la informació de la darrera Mesa Sectorial d'Educació, des del Comitè de vaga de l'Assemblea de Docents volem manifestar el següent:

Valoram de manera positiva el fet que des de la Conselleria d'Educació s'hagin reconegut errors i s'estigui intentant fer un apropament cap al col·lectiu docent per mirar de solucionar el conflicte que ens va conduir a la convocatòria d'una vaga indefinida.

Amb tot, i vists els temes que es tractaren ahir a la mesa sectorial, volem insistir que s'està entrant a negociar punts que pertanyen a la plataforma reivindicativa d'una vaga indefinida que, el dia d'avui, segueix convocada. Per això, instam una vegada més a la consellera d'educació, Núria Riera, a convocar els comitès de vaga per a la negociació dels temes pendents. Aquest és l'àmbit de negociació pertinent en cas d'una vaga convocada i és l'única manera d'arribar a un acord definitiu.

Quant a la valoració dels temes que han transcendit de la Mesa Sectorial, consideram que l'oferta d'acord que s'ha plantejat als sindicats no té per objectiu la millora global del sistema educatiu, sinó millores parcials de les condicions particulars dels docents que ja estam treballant. Cal recordar que els docents anàrem a la vaga amb reivindicacions de millora del sistema, no amb reivindicacions gremialistes i, per tant, no s'està treballant en una línia de solució del problema obert. Així les coses:

-Trobam del tot insuficient l'oferta de 250 places més per l'any que ve. La vergonyosa oferta no dóna ni un docent per centre.

-La nostra prioritat és la recuperació de les plantilles, perquè això redundarà en una reducció del nombre d'alumnes per aula, en la recuperació dels equips de suport i en el rescat de molts dels llocs de feina perduts. Aquesta prioritat no es pot rebaixar oferint reducció d'hores lectives a canvi de recuperar només una petita part dels llocs de feina desapareguts.

-El tema dels complements salarials suspesos amb el Decret de mesures urgents de 2012 també figurava en la plataforma reivindicativa de la vaga, però aquesta reivindicació en cap cas ha de ser la coartada per no recuperar (i desitjablement augmentar) la plantilla que teníem.

Més enllà d'ofertes sense fonament, entenem que ara mateix la Consellera Riera és responsable màxima de què puguem tenir un excel·lent pressupost per educació de cara al curs que ve. Un pressupost que ha de poder fer front a les necessitats del sistema educatiu. Per tant, una actitud responsable per part seva seria aconseguir dotacions econòmiques, explicar-les i, aleshores, obrir una ronda de negociacions amb els comitès de vaga. La resta és continuar amb l'estratègia de fugida endavant que ha caracteritzat la política educativa d'aquest govern.

Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents

Continuar llegint

Escolta Taula Educativa

El darrer programa de ràdio de l'Assemblea de Docents, Taula Educativa, ja està al vostre abast. Hi trobareu un repàs de l'actualitat (en aquest cas, a Estarellas); comptam amb la participació de pares l'IES Son Pacs. Escoltareu preguntes punyents a l'Hora del pati; repassareu els 'Tremending tòpics' o podreu escoltar el segon episodi de les investigacions d'Alo Camps, de la mà de Mr Frog... això i més, cada dimecres de 18 a 19 h. Perquè la informació és poder i perquè no volem que ens enganin.

http://www.ivoox.com/141008-taula-educativa-audios-mp3_rf_3587749_1.html

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 4-11 d’octubre)

Quin “alivi”, a la fi, arriba la pau a la Conselleria d’Educació, gràcies a Núria Riera. Segons els directors, “abans, quan arribaven a l’edifici, fins i tot tenien por perquè els tractaven com a delinqüents”. Això s’ha acabat.

Des del minut zero, la nova interlocutora ha entès que els mètodes de na Juana Mari Enganxa o na Joanota coa d’ase no funcionen, creen malestar i perllonguen una convocatòria indefinida de vaga que ella voldria aturar, definitivament. En aquest sentit ha comentat en una entrevista el següent: “M’he de reunir amb les direccions generals i amb ells vull valorar la situació, però volem estendre la mà per desconvocar-la. En tot cas, això parteix d’una feina nostra d’autocrítica per valorar què hem fet malament per arribar a aquesta situació i què podem fer per sortir-ne.” Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, ja n’hi havia prou d’insults a la intel·ligència, d’un any de sequera d’idees i de gent ancorada en missives pretorianes. Un poc d’alè, una mica d’autocrítica. A defora els aires de grandesa de la lleona i el cap pelat titina sense cap cabell...

Però això no acaba aquí, a la pregunta, Parlau d’autocrítica, ha faltat diàleg? Núria, l’assenyada, ha contestat: “No ho sé, crec que n’hi ha hagut, però si ha faltat diàleg, per això estam, per avançar. Si ha faltat proximitat, per això estam. I si ha faltat consens, per això estam. Estam per avançar, per fer autocrítica del que se’ns digui. El compromís i el full de ruta són clars, però tot el que es pugui fer per avançar i per fer-ho amb el màxim consens, per això estam: per aprendre i avançar.” Això és: avanti, a tota màquina, que hem perdut molt de temps en ignorants que bravejaven de no saber res d’educació o que parlaven d’anar a costura en un pla absolutament predemocràtic. Bé està acabar bé!!!

Agraïm, de bell nou, que no es falsegin les informacions i que, en consonància a la sentència del Tribunal Superior de Justícia hagi desaparegut el TIL de la web principal d’Educació... Arruix, arruix, que fa nosa i no convé tornar a donar informacions incoherents i antònimes.

La realitat sempre s’imposa i les mentides tenen les cames curtes. Ara mateix, els directors de Maó, expedientats ara fa un any, a més de rebre la notificació oficial que arxivaven la causa, ja saben que Educació els haurà de tornar tots els doblers que varen perdre durant els mesos que varen estar suspesos d’ocupació i sou, devers 5.000 euros per cap... És hora de retornar l’honor i la bossa de tots aquests despropòsits que la de Menorca i el de Bunyola, mal alliçonats, dugueren a terme.

Sabem, la premsa no ho amaga, que na Núria Riera és llesta i que, per això, l’han nomenada consellera, perquè negociï amb enteniment. Nosaltres estam convençuts que no tot just cerca la foto sinó que, com a dona instruïda, capacitada i competitiva, voldrà que la pau dugui el seu nom i si, d’aquí al Consell, idò, bon vent i bona lletra, la que haurà usada per a pactar tot el necessari perquè l’educació pública de les Illes sigui de qualitat i en català.

A hores d’ara, 104 centres de les Illes, ja han retornar als projectes anteriors en un intent de recuperar la sensatesa i les bones maneres. No ens cansarem de dir que el trilingüisme no és una etiqueta nova que ara hagi d’usar en José Ramón Bauzá sinó que és un projecte absolutament assumit pels centres que disposen de Seccions europees on, a diferència del PTIL imposat per la Conselleria, és la veu de pares, mares i fills o filles la que s’alça per decidir si el futur d’aquella família ,en concret, passa per matricular-los a les Seccions europees. Absolutament democràtic, absolutament personal. Com cal, sense interferències, sense dobles lectures. Ànims Núria!!.

Tu saps Núria que això és així, que de trilingüisme ja en tenim i per això, juntament amb en Deyá vos heu reunit ja amb batles, presidents d’associacions de pares i equips directius de centres de Sa Pobla, Marratxí, Maria de la Salut i Campos, a més de Felanitx i Porreres. Sabem que posau molt èmfasi en el fet que ja hi ha llibres de text comprats emperò, l’apel·lació a la responsabilitat hauríeu d’haver-la fet arribar a en Bauzá, quan na Camps i n’Estarellas esfondraven els ciments més essencials de l’educació de les Illes.

I, a pesar que el to és cordial, de petició i no d’imposició, vos volem fer saber que heu d’assumir les conseqüències d’aquesta anterior negociació nefasta. Sí, avisau en Bauzá, que els doblers són per arreglar tota casta de desperfectes i que, els infants que tant estima, necessitaran llibres de franc en consonància als projectes dels centres en base a l’autonomia de què disposen. Au, continua endavant, ignora la gent incompetent i fes la teva que segur, que la teva intel·ligència i la teva delicadesa et permetran trobar el camí adequat. Amunt!!

Ja saps, perquè ets advocada, que el dret foral canvia segons el territori i els illencs en tenim de propi perquè el nostre tarannà fa que siguem especials, d’aquí, de la terra. Tal vegada, per això, els batles de Mallorca s’enginyen per no haver de rebre en Bauzá als seus municipis. Mentrestant, la teva manera d’escoltar i de tractar la gent t’ha obert les portes, la darrera la dels estudiants, amb qui t’has compromès a crear una Mesa de negociació, segons ha informat FADAE (Federació Autònoma d’Associacions d’Estudiants de Balears).

Comprovam que aquest compromís teu és ferm i que has convocat una reunió extraordinària de la mesa sectorial d'educació dimarts que ve, per tractar les condicions laborals del personal docent no universitari durant el curs actual. La taula comptarà amb representants de la conselleria i els sindicats STEI, FETE-UGT, ANPE i CCOO i tractarà sobre "les condicions de treball del personal docent dels centres públics d'ensenyament no universitari per al curs 2014-15" i serà la primera reunió de la taula que presideixis. Quina emoció!!!

Nosaltres, l’Assemblea de Docents, t’animam a fer-ho bé. No cal que ens recordis que no som un sindicat, mai no hem volgut ésser-ho però no per això deixam de tenir veu i, francament, “un consell”, les fotos no són gratuïtes, no es fan sense continguts veraços. Saps que és una realitat, que el 29 de setembre de 2013 varen sortir 100.000 ciutadans de les Illes perquè se sentien estafats pel PTIL i avui,diumenge 12 d’octubre, a la Plaça Major de Palma, aquests PROU, No vaig de vaga i PLIS no han arribat a les 200 persones. Encara fas comptes escoltar-te aquesta minoria insignificant en lloc d’escoltar la resta?? Un “consell”, no ho facis.

Continuar llegint

ILLES PER UN PACTE

Amb una ampla participació de les entitats de la comunitat educativa, neix Illes per un Pacte educatiu

Diferents factors com la improvisació i el canvi habitual de les polítiques educatives per part dels diferents governs, el conflicte educatiu o l'interès per part de diferents membres de la comunitat educativa a aportar la seva visió han fet que durant la present legislatura, i especialment ara, s'hagi parlat de la necessitat d'un pacte per l'educació.

Posem-nos al dia d'allò que hi ha hagut fins ara. Molt de ressò ha tengut la proposta de pacte de Menorca Edu21 i aquesta setmana hem conegut que el Cercle per l'Educació, a Mallorca, presentava un altre model de proposta de pacte. Per la seva part, fa mesos que a Eivissa i Formentera ha nascut Pitiüses per l'Acord Educatiu i a Mallorca s'han desenvolupat iniciatives unitàries com la Declaració en Defensa de l'Educació o comarcals com la iniciativa pel pacte de la comunitat educativa del Raiguer. A més, també a Mallorca tenim la proposta de la Plataforma Crida de generar debat i opinió sobre quina és l'educació que volem des de la comunitat educativa, cosa que s'està fent des d'un procés que s'ha anomenat el Llibre Verd. Per últim, no podem oblidar, que nosaltres, com a Assemblea de Docents en el mes de juny vàrem acordar una estratègia per tot el curs que incloïa desenvolupar un procés participatiu i en positiu per crear una proposta o propostes sobre com pensam que hauria de ser l'Educació a les nostres illes. Consideràvem que a final de la legislatura era necessari tenir una proposta per a què qui vingui després d'aquest govern tingui ben clares quines són les demandes de la comunitat educativa.

Davant tanta iniciativa, en el mes d'agost es va redactar la declaració de ses Salines, a Menorca. En aquest text, al què es van anar adherint les entitats que han promogut els diferents processos, es remarcava la coincidència de les diferents parts en els objectius d'un pacte per l'educació i la voluntat d'iniciar un procés conjunt d'elaboració d'unes bases consensuades de pacte per a totes les illes.

L'horabaixa d'ahir divendres va tenir lloc a Palma la primera reunió per posar en marxa aquestes bases de pacte. A la reunió, a la que assistiren representants de les diferents entitats de la comunitat educativa de totes les illes també assistírem membres del comitè de vaga de l'Assemblea de Docents, companys de l'Assemblea de desconcertats i de les comissions de comunicació i pedagògica, així com altres companys de l'Assemblea que participaven des de diverses entitats de les diferents illes. En aquesta trobada es va debatre i acordar com serà el procés de redacció d'aquestes bases.

Per la nostra part, tenim clar que aquest serà un dels temes principals a compartir i explicar abans i durant la propera Assemblea de Docents. Entenem que aquest procés entra dins la línia de treball acordada i que el text de bases que es pugui consensuar haurà d'anar a totes les assemblees de centre per ser valorat i per a després en assemblea general valorar si aquestes bases són pròpies per a les nostres aspiracions com a docents.

Quant a la reunió d'ahir, no es va poder entrar en profunditat a debatre sobre els diferents aspectes dels documents presentats, però els i les diferents participants sí vam donar les nostres visions, a grans trets, sobre aspectes dels documents inicials. Ara, es conformarà un grup de redacció per elaborar un text de bases comunes partint dels diferents documents, grup on hi haurà membres de l'Assemblea de Docents, que serà presentat per ser esmenat i discutit en pròximes reunions.

Per acabar, a Mallorca, abans de final de mes convocarem una assemblea general on s'explicarà aquest procés i des de la qual també es voldrà impulsar la participació als centres i a les nostres comunitats educatives, sempre tenint en compte la proposta de llibre verd de la plataforma Crida.

Som conscients de la diversitat d'entitats que ahir ens aplegàrem a Palma per impulsar la redacció d'aquestes bases. Amb tot, els que ahir hi érem presents, sortírem amb la il·lusió de fer possible un consens de mínims, i amb el convenciment que al final del procés podrem posar damunt la taula tot allò que ens pot unir en la recerca d'unes bases per al model educatiu de futur que volem.

A partir d'ara, facem que aquest procés sigui el més participatiu i horitzontal possible. Tots i totes hi tenim alguna cosa a dir.

Documents:

Proposta Menorca Edu21

http://menorcaedu21.blogspot.com.es/2014/10/versio-actualitzada-del-document-del.html

Proposta Cercle per l'educació

http://cercleeducatiu.org/documents-pacte/document-de-propostes-basiques/

Declaració en Defensa de l'Educació

http://abalearsvolem.com/

Continuar llegint

MÉS D'UN CENTENAR DE CENTRES JA S'HAN ALLIBERAT OFICIALMENT DEL TIL

El fracàs del projecte estrella en matèria educativa del Govern Bauzà va cristal·litzant i cada vegada és més visible. Al rebuig inicial per part de la comunitat educativa i per part dels claustres s'ha sumat el refús del TSJIB per incompliment de la legalitat. Ara, el que es veu és que cada vegada són més els claustres que desterren el TIL de les escoles, instituts i dels seus documents rectors.

En un primer moment, després de les accions judicials contra el TIL, el Govern i la nova consellera d'educació, van tractar de confondre a la societat amb la idea que el TIL havia de seguir aplicant-se amb normalitat. Però des de la comunitat educativa vam reaccionar amb decisió i celeritat. Fa dues setmanes, en una Assemblea de Docents d'urgència es va acordar que els centres iniciassin un procés per treure el TIL dels seus projectes lingüístics. A més, en reunions posteriors, s'ha vist que hi ha una confluència amb la resta d'entitats de la comunitat educativa en aquesta mateixa línia de treball.

Resultat d'això tenim que avui podem anunciar que ja són 104 centres els que han pogut reunir el seus claustres per aprovar projectes lingüístics absents de cap rastre del TIL, alhora que s'obre la porta a la ratificació d'aquest fet per part de les famílies. El Govern i la Conselleria d'Educació fa estona que van perdre la seva autoritat en matèria educativa i els centres han vist un bon moment per exercir la seva autonomia des de criteris pedagògics i educatius.

El passat cap de setmana anunciàvem els primers 25 centres que havien pres aquest camí. Avui comunicam que ja són un centenar. L'efecte de bolla de neu és evident i durant la setmana vinent esperam que el nombre creixi, ja que els centres estan fent el procés amb consens i calma, però amb molta determinació.

Mentrestant, la Consellera d'Educació continua sense fer-se càrrec de la situació i continua recomanant en les reunions amb les AMIPA i els equips directius l'aplicació del TIL. Una altra mostra de la manca de sensibilitat per resoldre un conflicte que només finalitzarà amb un acord entre la Conselleria i els comitès de vaga.

Per la nostra part, volem recordar la importància de la participació de les famílies en aquest procés de reformulació dels projectes lingüístics. A la darrera assemblea acordàrem que qualsevol canvi en els projectes s'havia de ratificar per les famílies, posant èmfasi en la participació de tota la comunitat educativa, participació fortament retallada per la LOMQE.

Com a docents, ara que el TIL és mort i pel camí de ser esborrat dels nostres centres, ens trobam en un bon moment per desenvolupar dues línies de treball: definir quin és el model d'educació que volem per les nostres escoles i instituts, i recordar que la nostra vaga és per 10 punts. Així les coses, encara queda molts d'assumptes per resoldre.

Llistat de centres que han acordat nous projectes lingüístics propis i sense TIL:

77 CEIP's: Gabriel Comes i Ribes (Esporles), Jaume III (Llucmajor), Escola Nova (Porreres), Es Canyar (Manacor), Rafal Vell, Marian Aguiló (Palma), Miquel Costa i Llobera (Pòrtol), Sant Jordi, Mestre Guillem Galmès (Sant Llorenç), Pare Bartomeu Pou (Algaida), Ses Comes (Porto Cristo), Miquel Duran i Saurina (Inca), Urgell (Eivissa), Es Pratet/Joveria (Eivissa), Mare de Deu del Carme (Maó), Nadal Campaner Arrom (Costitx), Son Anglada (Palma), Llevant (Inca), Son Oliva (Palma), Duran-Estrany (Llubí), Puig de na Fàtima (Puigpunyent), s'Algar (Llucmajor), Robines (Binissalem), Rafal Nou (Palma), Aina Moll (Palma), Guillem Ballester i Cerdó (Muro), Vialfàs(Sa Pobla), Camilo José Cela (Palma), Simó Ballester (Manacor), Binissalem, Son Ferriol, Blai Bonet (Santanyí), Antònia Alzina (Lloret), Es Putxet (Selva), Jesús (Santa Eulària/ Eivissa), Es Puig (Lloseta), EEI Sa Graduada (Manacor), Es Puig (Sóller), Mestre Colom (Bunyola), Jaume Vidal (Manacor), Ariany, Balansat (Eivissa), Gabriel Vallseca (Palma), Escola Graduada (Palma), Juníper Serra (Petra), Son Juny (Sant Joan), Molí d'en Xema (Manacor), Sant Bartomeu (Alaró), Norai (Port d'Alcúdia), Miquel Capllonch (Port Pollença), Badies (Llucmajor), Bartomeu Ordines (Consell), Mare de Déu de la Consolació (s'Alqueria Blanca), Ses Cases Noves (Pont d'Inca), Melcior Rosselló (Santa Maria), Mitjà de Mar (Porto Cristo), Col·legi Pedro Poveda (Palma), Col·legi Sant Salvador (Artà), Montaura (Mancor de la Vall), Sant Jordi (Eivissa), Els Molins (Búger), Es Pont (Palma), Joan Veny i Clar (Campos), Miquel Costa i Llobera (Pollença), Maria de la Salut, Na Caragol (Artà), EEI Paula Torres (Palma), Col·legi Mata de Jonc (Palma), Col·legi Pius XII (Palma), Santa Agnès (Eivissa), Son Verí (Manacor), Pràctiques (Palma), s'Algar (Portocolom), Santa Catalina (Palma) Sant Francesc d'Asís (Manacor), Felip Bauçà (Palma) i Gaspar Sabater (Palmanyola).

27 IES's: Baltasar Porcel (Andratx), Porreres, Marratxí, Antoni Maura (Palma), Madina Mayurqa (Palma), Josep Font i Trias (Esporles), Albuhaira (Muro), Manacor, Llorenç Garcias i Font (Artà), Berenguer d'Anoia (Inca), Son Pacs (Palma), Sa Blanca Dona (Eivissa), Damià Huguet (Campos), Sant Agustí (Eivissa), Guillem Cifre de Colonya (Pollença), La Ribera (Can Pastilla), Ramon Llull (Palma), Binissalem, Santanyí, M A Cardona (Ciutadella), Guillem Colom Casesnovas (Sóller), Santa Margalida, Juníper Serra (Palma), Son Ferrer (Calvià), Josep Maria Llompart (Palma), Mossèn Alcover (Manacor), Felanitx.








Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents

Continuar llegint