Durant
el curs 2013-2014, l'alumnat de necessitats educatives especials
(NEE) ha patit les retallades que la Conselleria d'Educació ha
aplicat en detriment de l'educació inclusiva. A l'Assemblea de
Docents han anat arribat incidències que han permès documentar com
estan afectant les retallades als infants amb necessitats educatives
i s'està retrocedint pel que fa a l'educació inclusiva:
Reducció
dels professionals especialistes en suport educatiu
Augment
de les ràtios
Baixes
de mestres de suport no cobertes
Saturació
dels Centres d'Educació Especial
Detecció
de casos d'infants amb necessitats educatives especials desatesos
Creació
de la Plataforma de pares i mares de nins amb discapacitat de les
Illes Balears
El
resultat és que actualment els centres de les Illes no poden
assegurar la participació normalitzada de l'alumnat amb
discapacitats en la vida escolar, la qual cosa fa impossible avançar
cap a la superació d'obstacles i la normalització de les
diferències, les fites de l'escola inclusiva.
L'educació
ordinària, acompanyada dels recursos necessaris, és la millor
manera de promoure el desenvolupament acadèmic i personal dels
infants que s'han trobat amb diversos entrebancs, com poden ser una
malaltia cruel o bé obstacles per adquirir nous coneixements. A més,
cal assenyalar la importància de la inclusió per a tot el sistema
educatiu, ja que és un model que afavoreix els valors de la
tolerància, de l'equitat i de la cooperació i promou la
interrelació. És per això, que des de fa temps, les lleis estatals
i autonòmiques que regulen l'àmbit educatiu, fan incís en la
necessitat de promoure l'educació inclusiva de manera que aquesta
cada cop guanyi més terreny.
Així,
un cop establerta la importància i la necessitat per al conjunt de
la societat i l'imperatiu legal que regula a favor d'un sistema
educatiu inclusiu, cal demanar-se per què la Conselleria d'Educació
de les Illes Balears està retallant uns recursos que ja es
consideraven insuficients en aquest àmbit.
Durant
el curs, a l'Assemblea de Docents han anat arribat incidències que
han permès documentar com estan afectant les retallades als infants
amb necessitats educatives, alhora que s'està retrocedint pel que fa
a l'educació inclusiva.
D'una
banda, a les Balears, existeixen 8 centres d'Educació Especial
(CEE), tots concertats excepte un (Son Ferriol), que és públic. En
aquests centres s'escolaritza alumnat amb discapacitat intel·lectual,
física, sensorial o de mobilitat, juntament amb alumnes que
presenten problemes de conducta. En aquests darrers anys, s'ha
disparat la matrícula als CEE i, actualment, es troben en condicions
de saturació. Això comporta un desplaçament d'alumnat amb
necessitats educatives cap a CEE, cosa que va en contra de
l'imperatiu legal de facilitar una educació inclusiva i suposa una
amenaça a la normalització escolar d'aquests infants.
D'altra
banda, les retallades han suposat una reducció dels equips de suport
necessaris en relació als casos que requereixen aquest suport. En
aquest sentit, l'Assemblea de Docents ha pogut recopilar una llista
d'incidències que afecten a més de 25 centres de les Illes i que
palesen casos flagrants de desatenció a un col·lectiu vulnerable i
d'irresponsabilitat per part del govern. Així, 25 centres denuncien
la manca d'especialistes en pedagogia terapèutica (PT), en audició
i llenguatge (AL) i auxiliars tècnics educatius (ATE), a més de
denunciar la manca de condicions d'accessibilitat o de recursos
didàctics especials, entre d'altres.
Casos
com el de l'IES Josep Maria Llompart en què una alumna amb paràlisi
cerebral va passar més d'un mes a l'inici del curs sense ATE o el
cas del CEIP Urbanitzacions en què no es cobreix la baixa de 28 dies
d'una ATE, posen de manifest la desatenció de la Conselleria cap a
l'alumnat amb dificultats. A Eivissa, la situació s'agreuja en el
sentit que a l'illa no hi ha cap CEE i el Govern desatén
descaradament les demandes dels centres .
Durant
el curs escolar, grups de pares i mares, així com els equips
directius de diversos centres, s'han adreçat a la Conselleria per
exposar la situació de desempar que està vivint el col·lectiu i
per demanar la dotació de professionals de suport, però les
demandes no han obtingut cap solució. En aquest sentit, el 2013 neix
la Plataforma de Pares i Mares de Nins amb Discapacitat de les Illes
Balears formada per unes 70 famílies que reclamen que tots els
infants amb discapacitats puguin anar a l'escola que triïn els seus
pares i tenguin els recursos necessaris i estar en igualtat
d'oportunitats amb la resta d'alumnes.
Amb
totes aquestes dades i si a la manca dels especialistes de suport
educatiu hi afegim l'augment de les ràtios per aula, el resultat és
que actualment els centres de les Illes no poden assegurar la
participació normalitzada de l'alumnat amb discapacitats en la vida
escolar, la qual cosa fa impossible avançar cap a la superació
d'obstacles i la normalització de les diferències, les fites de
l'escola inclusiva.
11.08 h Estació de Palma. Ens hi espera un equip de TVE-Balears. En Jaume Oliver, gran professional i millor persona, com se sol dir, espera amb un càmera al costat per treure plans de l’arribada de la marxa verda. Arriba el tren de Manacor i el degotís és constant. Per dins Palma, entre el formiguer del tràfec matinal s’hi deixen veure taquetes de dignitat, marques de la utopia. Així com ens acostam les taquetes verdes s’ajunten i creixen com una taca d’oli, malles dins el brou xafogós d’aquest setze de setembre nascut per a la història. Pel carrer la gent ens mira, i ens somriu còmplice. Nosaltres inflam el pit perquè sabem que ja tenim la primera batalla guanyada: la de la dignitat.
