La disminució d’alumnes per aula és una responsabilitat de la Conselleria que no pot suposar, en cap cas, un perjudici per als centres. Aquesta disminució de ràtios no es pot fer a costa de l'eliminació d'espais com tallers, aules de música, d'anglès, d'informàtica, o la biblioteca
Donades les informacions respecte a les ràtios que han arribat als nostres centres o que s'han publicat a la premsa els darrers dies, des de la Coordinadora de l'Assemblea de Docents ens veiem en la necessitat de fer alguns aclariments.
L'assumpte de la rebaixa de ràtios va ser un tema de desencontre en la passada negociació entre la Conselleria d'Educació i l'Assemblea de Docents ja que, els docents consideràrem insuficient la proposta. Tot i això, la Conselleria d’educació va arribar als següents compromisos amb els sindicats STEI i CCOO respecte a la rebaixa de ràtios amb la firma de l'acord marc pel curs 2016-2017
«
Es rebaixaran les ràtios dels grups de 4t d’EI a 20 alumnes/grup per mitjà de: desdoblament de grups, dotació de +1 o mesures de planificació d’escolarització». Fins i tot, el text d'aquest compromís diu que «
l’Administració Autonòmica actuarà sobre els grups que superin ràtios de 22 alumnes d’educació infantil en funció de la disponibilitat pressupostària i com a mesura de transició durant el curs 2016-2017.» i també menciona “
Al curs 2017-2018 i 2018-2019 es garantirà progressivament aquesta rebaixa de ràtios als cursos de 5è i 6è d’EI”.
Però aquest compromís de la Conselleria no queda aquí. A la resta de cursos, les ràtios màximes quedarien de la següent manera: 25 alumnes a 5è i 6è d'educació infantil i a tota la primària, 30 alumnes a ESO i FP i 35 alumnes a batxillerat.
Aquestes ràtios, cal recordar-ho, són les que marca la LOMCE ben clarament i per tant no es poden sobrepassar. La mateixa llei contempla «
un incremento de hasta un diez por ciento del número máximo de alumnos y alumnas por aula en los centros públicos y privados concertados de una misma área de escolarización, bien para atender necesidades inmediatas de escolarización del alumnado de incorporación tardía, bien por necesidades que vengan motivadas por traslado de la unidad familiar en período de escolarización extraordinaria debido a la movilidad forzosa de cualquiera de los padres, madres o tutores legales». Cal dir que aquest no és el cas dels grups que ja tenim escolaritzats i que superen les ràtios indicades. Volem insistir que
aplicar el criteri del 10% d’increment a grups massificats que ja es troben dins les nostres escoles i instituts resulta del tot inadmissible. Per exemple, no es pot incrementar un grup que ja tengui 26 alumnes, amb l’argument de la incorporació tardana o l’escolarització extraordinària. I si insistim en aquest punt és perquè, ara mateix, s'està donant molt de ressò a la disminució de ràtios a 3 anys, però s’està obviant la necessària reducció de ràtios a tots els altres nivells.
I ara que ha arribat el moment d’implementar aquestes mesures, pareix que des de la Conselleria no estan posant tots els recursos necessaris i per això tornam a sentir parlar de «manca d'espais». L'acord march es va signar a finals de setembre de 2015 i el Govern va aprovar els pressuposts de 2016 el passat desembre. Tot i que ja els vàrem qualificar d'insuficients,
no entenem que aquests pressuposts no comptin amb les partides necessàries per a una impecable aplicació de la disminució de ràtios acordada. A més,
el 14 de desembre de 2015, els partits que donen suport al Govern van acordar que de les noves partides econòmiques que arribessin a la CAIB, el 30% es dedicaria a educació (essent la disminució de ràtios la primera finalitat d'aquells doblers). Aquest acord, recordem-ho, va ser àmpliament difós per part de la Conselleria d'Educació. La setmana passada, el ministre Montoro autoritzà l'arribada a Balears d’uns altres 257 milions d'euros més.
La disminució de ràtios és un element imprescindible per a la millora de la qualitat educativa. En aules massificades és impossible donar una atenció correcta al nostre alumnat o utilitzar metodologies actives. Després de les retallades que hem patit en els darrers cursos, aquesta disminució d'alumnes per aula no pot tenir les conseqüències negatives que suposa, per exemple, l'eliminació de tallers, aules de música, d'anglès, d'informàtica, o la biblioteca en els nostres centres.
A més, ha d'anar lligada a un augment de tot el professorat i no només dels mestres tutors, amb un increment proporcional dels especialistes: +1, suports educatius, anglès, música, educació física, etc.
La manca d'espais als nostres centres és responsabilitat de l'administració autonòmica i fruit d’una manca de planificació d’infraestructures educatives que ja ve des de fa massa temps. Trobar solucions a aquest problema és responsabilitat seva. La disminució de ràtios, hauria de ser una bona notícia i s'està convertint en un tema polèmic perquè s'estan plantejant solucions que, moltes vegades, no es consulten amb el professorat afectat. És important que qualsevol decisió respecte a aquest assumpte tengui el suport dels claustres de professors i dels consells escolars.
L’intent de resoldre problemes d’aquesta magnitud amb solucions improvisades, com les que ara es plantegen, només és acceptable si hi ha un compromís ferm i una planificació seriosa d’habilitació de tantes aules com siguin necessàries a 4rt d’educació infantil, però també les que siguin necessàries per poder desdoblar qualsevol altre curs que sobrepassi les ràtios permeses. Mentrestant, i com està escrit a l’acord March, exigim que es doti amb un mestre +1 a totes les classes que superin aquestes ràtios.
La Conselleria no pot defugir les seves responsabilitats ni intentar traslladar-les als equips directius o als claustres. Ben al contrari, ha de ser qui exemplarment lideri tot aquest procés. Qualsevol altra cosa demostrarà que, en el seu moment, va mancar visió de futur, de perspectiva o que es va improvisar un acord per tapar la boca al professorat i als sindicats.
