Aquest 20 de gener ha entrat en vigor la Llei de símbols, una nova disposició del Govern que atempta contra la llibertat, autonomia i autoregulació dels centres educatius. La nova llei, una de les coses que sembla impulsar és una nova mordassa als docents. I, de forma especial, aturar l'exhibició de les senyeres en qualsevol format. Fins aleshores d'ara, aquesta Llei de símbols ha estat rebuda amb moltes senyeres i llaços.
Per això, l'entrada en vigor d'aquesta llei la prenem com una oportunitat per demostrar que als centres educatius, si hi ha qualque cosa, és molta imaginació.
No obstant això, també volem posar en coneixement de la gent quin és el contingut d'aquesta llei:
QUÈ
DIU LA LLEI DE SÍMBOLS?
La
Llei 9/2013
regula l'ús dels símbols institucionals i detalla quins es poden
utilitzar en els edificis que alberguen serveis públics de les Illes
Balears, entre d'altres, la bandera de la Unió Europea, la bandera
Espanyola, la bandera i l'escut de la comunitat autònoma, les
pròpies de cada illa i les acordades per les corporacions locals.
L'entrada
en vigor d'aquesta llei, el 20 de gener del 2014, obliga a retirar
els símbols no autoritzats. Per exhibir qualsevol símbol que no
sigui oficialment reconegut per la llei, serà necessària
l'autorització de la conselleria corresponent –en el cas del
centres escolars, la Conselleria d’Educació. Això deixa en mans
de l'autoritat administrativa la utilització de qualsevol altre
símbol possible, i imposa l’autorització
prèvia, cosa que atempta
clarament contra la Constitució i la llibertat d'expressió, tal com
ja va advertir en el seu moment el Consell Consultiu.
El
responsable d'adoptar les mesures adequades pel cessament de l'ús no
permès de símbols és, en el nostre cas, el director del centre
educatiu, i la potestat sancionadora correspon a la Conselleria
d'Educació. Constitueix una infracció molt greu utilitzar o
col·locar símbols no permesos o no autoritzats per aquesta llei, i
són objectes de multes de
fins a 10.000 €. A més,
si el que comet la infracció és funcionari de l'Administració
pública, se li aplicarà el règim disciplinari que regula la Llei
de la funció pública 3/2007 de 27 de març i el decret 45/1995 de 4
de maig.
Els
municipis d'Inca, Manacor, Costitx, Algaida i Valldemossa han tengut
la iniciativa de declarar la senyera de les quatre barres símbol
local, atès l’arrelament centenari d’aquest símbols a les
nostres illes. Amb aquesta iniciativa, els consistoris pretenen
salvar les llaçades en defensa de la llengua catalana, que pengen en
les escoles dels seus pobles.
Segons
l’article 2.b de la Llei de símbols (que es refereix a
declaracions oficials d’interès local) els edificis públics
d’aquests municipis encara podrien lluir els llaços en defensa de
la llengua pròpia.
La
llei que ha entrat en vigor no
fa cap referència a
altres aspectes com la indumentària, els símbols que les persones
vulguin exhibir, les pancartes, les cançons, les camisetes, les
fotografies, etc.
QUÈ
DIU L'ESBORRANY DEL DECRET QUE REGULA L'ÚS DE SÍMBOLS
INSTITUCIONALS?
Dia
18 de gener el Govern publica l'esborranydel decret,
dos dies abans de l'entrada en vigor de la Llei de símbols. Aquest
decret no entrarà en
vigor fins que es
compleixi el període d'al·legacions i passi pel Consell Consultiu.
Segons
aquest decret s'entén com a símbol “qualsevol representació
sensorialment perceptible d'una realitat”. Curiosament s’hi
inclouen les manifestacions sonores i qualsevol manifestació sigui
quin sigui el suport o naturalesa. És a dir, absolutament qualsevol
mural, cartell, cançó, vídeo...
L'esborrany
estableix el procediment per sol·licitar l'autorització de símbols;
per exhibir qualsevol símbol no contemplat a la llei s'ha
de demanar prèviament permís
al director general competent, descrivint detalladament el símbol en
qüestió, el motiu pel qual es vol exhibir i el termini d'exhibició.
A part, s'ha d'acompanyar d'una memòria o un estudi tècnic. El
director general prendrà la decisió final i podrà demanar un
informe a una comissió que es crearà a tal efecte.
No
s'autoritzaran, en cap cas,
els símbols representatius d'altres territoris o que es puguin
confondre amb ells, com per exemple la senyera, la bandera del Japó
o l’escut d’Aranjuez; els que incitin a la violència; els que
deteriorin o embrutin els immobles públics; i els que siguin de
difícil extracció; símbols representatius de partits polítics,
sindicats o entitats privades.
D'altra
banda, per exhibir qualsevol símbol que no sigui oficialment
reconegut per la llei, serà necessària l'autorització del Consell
de Govern, que determinarà si és d'interès local o no. El decret
suposaria l'eliminació de l'autonomia dels municipis per aprovar els
símbols d'interès local, amb la qual cosa les iniciatives de
declarar la senyera com a símbol local quedarien sense efecte.
Aquest
decret es pot al·legar només fins dia 27 de gener,
encara que normalment els decrets tenen un termini d’exposició de
15 dies.
.jpg)
.jpg)
