CLASSES DE REPÀS ( HEMEROTECA 15-30 GENER 2015)

El dimoni que surt per Sant Honorat i que s’havia de colgar per Sant Sebastià continua fent de les seves i molts polítics, que van ben carregats de raons, viuen aquests dies amb l’ai al cor... ohhhh, se pensaven que podien amagar la coa i no poden ni amagar les banyes!!! Uroooooo. Ho voleu veure?? Anam per feines!!!

Agraïm, de bon de veres, la incorporació de desfibril·ladors als centres on hi ha infants amb cardiopaties (ja era be hora!!) emperò no sabem si convendria, també, incorporar-ne a la seu d’Educació perquè, tot just encetat l’any, comencen a revifar-se les cendres del tió –per cert, a les Illes, no ha cagat regals sinó augments minsos de pressupost- i hi ha denúncies a balquena.

El Govern s’obstina a no justificar 18 de les visites oficials que, en el seu dia, la nostra Joana Mari Trepitja va fer a Menorca. Nosaltres, que som del poble, ens demanam: si són oficials, per què no han de justificar-se? Que no són doblers públics?? Per ventura, ens trobam davant d’una modalitat nova de dietes per desplaçament, o no??? Què en pensau???

A més, l’Assemblea de Docents, ha denunciat per presumpta prevaricació la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, Isabel Cerdà, per la resolució dictada el passat juliol que aprovà de forma massiva el TIL a tots aquells centres que havien rebutjat el nou projecte per al present curs, un 70% del total, segons dades de la comunitat educativa perquè es va excedir en l'ús de les seves competències i atribucions en dictar una resolució que afectava tota la comunitat educativa. Da-li cebes!!!!

I què hi diu, na Riera, la dialogant?? Que és millor mirar cap endavant i que “està disposada a reunir-se amb l’Assemblea”. No vos sona això a allò tan illenc i tan de can verga de “deixa-ho córrer i t’oferiré allò que necessites”???

Tampoc no sabem si comença a agafar un rumb diferent després del naufragi anunciat del Tiltànic emperò el patró (i ja sabem que on mana patró, no mana mariner encara que hi hagi una capitana que navegui) continua en la defensa abraonada del TIL, per bé dels escolars de les Illes. Uroooooooo, que n’és, de caparrut!! Bé s’hi pega amb les banyes i bé s’hi afua altra vegada!!!

No i no cregueu que, en el cas de la denúncia contra Isabel Cerdà, el Govern no estàs al cas que ho feien malament ja que el servei jurídic avisà que els directors podien votar contra el til i na Camps ho sabia!!. Per tant, com diu l’anunci: “t’ho mereixes i ho saps”. El baticul judicial esperam que véngui aviat i que deixi amb el cul a l’aire un Govern que emplena l’Educació d’estultícia!!!

Ohhh, quin mes de foc i fum. De ben segur que tenen moltes de ganes d’esborrar-lo, com a mínim, de la memòria col·lectiva però som aquí perquè això no passi: el director de l’IES de Marratxí, Jaume March, té previst presentar un recurs contenciós-administratiu, un cop tancat definitivament el seu expedient. Apaaaaaaa, se devien pensar que la falta lleu segellaria un suposat pacte de silenci??? Noooo, la veritat per davant i que decideixi la justícia qui es va excedir en les seves competències i en les acusacions!!

I la cosa no acaba aquí perquè els sindicats docents han sol·licitat la recuperació de les condicions sociolaborals o la dimissió de na Riera!! Vatua!! I és que, a la fi, la Junta de Personal Docent s’ha reunit. Des d’aquí, ànims i endavant amb la lluita!!!

Mentre passava tot això, resulta que el Govern intenta redactar els currículums LOMQE amb pressa i previ pagament perquè no disposa d’especialistes...Què passa, que a ca vostra no se deia allò de “vísteme despacio que tengo prisa”? I què en sortiran de les presses??? Un xurroooooooooo que pares i mares no volen per als seus fills. Des de les Pitiüses ja hi fan feina i demanen, un currículum més efectiu!! Hi,hi,hi,hi. Efectiu, efectiu, no ho sabem, fent amb presses i per externs, assegurat.

Els qui com sempre estan verds d’enveja i de tinya són els de PLIS que, incapaços de ser la veu discordant en educació, incapaços de convocar gent a la plaça major, excepte quatre acòlits exaltats i més d’un menor d’edat de per mig, injurien la feina dels altres i pretenen vendre que el Pacte per l’Educació és una veu única!!! Bravo, bravo, bravo, heu desballestat un pla maquiavèl·lic i no ens hem ni adonat!!! He,he,he,he. Tant de bo que els joves Estudiantes Libres són a les Illes per fer costat a les vostres tesis d’atac a l’idioma espanyol i de discriminació a les proves de la selectivitat.

Sí, ja ho sabem, hi ha gent que, en un PLIS, arreglaria el fracàs escolar i deixaríem de ser líders en fracàs i abandonament escolar, però, fins a la data, només batles com Emili Darder han estat capaços de posar fil a l’agulla. En aquest sentit, agraïm la proposta de MES de convertir Palma en una ciutat pionera i emprenedora en educació!!!

Brindem per això i per l’èxit de l’exposició retrospectiva d’aquests dos anys de lluita docent que ens han retornat la dignitat i l’empenta hora de dir NO!! I, tanmateix, “la terra es mou” i nosaltres convidam tothom a participar del carnestoltes d’enguany i a posar verds tota aquesta colla d’experts en desgovern i despropòsits educacionals. ANIMAU-VOS, PARTICIPAU EN PRIMERA LÍNIA, DINS DEL CARNAVAL, DINS DE LA PASSEJADA.

NO SIGUEU SIMPLES ESPECTADORS, TORNAU-LOS VERDS D’ENVEJA!! PADRINS, MARES I PARES, FILLS I FILLOLS, NEBOTS I PADRINS JOVES...A DESFILAR S’ÉS DIT.

Continuar llegint

Comunicat de la plataforma CREA davant el desplegament de la LOMCE

Des de la plataforma CREA (docents d’educació artística de les Illes Balears) volem manifestar la nostra preocupació davant l’imminent desplegament de la LOMCE a la nostra Comunitat i la manera en que aquest pot afectar el futur de l’educació artística a les Illes Balears.

Les modificacions que fa la llei arraconen les assignatures d'educació artística, a dia d'avui no sabem si es reduirà la presència de les matèries de Música i Plàstica, si seran completament optatives, o si s’optarà per una altra solució . Des del col·lectiu creim en una educació integral de les persones durant la qual l'educació artística hi té un paper fonamental.

El curs passat (2013-2014) ens vam reunir amb l'aleshores consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Joana Maria Camps i vàrem exposar les nostres preocupacions, demandes i arguments. Vam plantejar la necessitat de comptar amb el col·lectiu de docents per dur a terme el desplegament de la LOMCE a secundària per la qual cosa vam deixar-li els nostres contactes.

Després dels canvis que hi ha hagut a Conselleria vam demanar una altra reunió amb els nous responsables d’educació mitjançant una instància amb data de dia 6 de novembre de 2014

Volem denunciar que encara no hem rebut cap resposta, ens consta que el desplegament de la LOMCE està en marxa i que els currículums s’ elaboren sense tenir en compte el col·lectiu.

Ens preocupa que es desenvolupi una llei d'esquenes al professorat, a les famílies i als alumnes, sense cap participació de la comunitat educativa i sense una valoració de les implicacions socials que tendrà sobre el nostre alumnat, tant a mig com a llarg termini. Uns plantejaments els de la Conselleria d'Educació que lluny de sumar resten.

Per tot això, des de la plataforma CREA hem convocat una reunió, a la qual estan convidats tots els docents de Música i Plàstica, dimarts dia 10 de febrer a les 17:00 hores a l’Escola Superior de Disseny, Carrer Institut Balear, 5, Palma. Vos hi esperam.

Continuar llegint

L'ASSEMBLEA DE DOCENTS DENUNCIA EL DIRECTOR GENERAL D'UNIVERSITATS, ANTONI ALCOVER, PER INCOMPATIBILITAT AMB EL CÀRREC AL COL·LEGI D'ECONOMISTES

L'Assemblea de Docents ha presentat avui una denúncia per incompatibilitat contra el director general d'Universitat i Recerca que exerceix, alhora, el càrrec de vocal del Col·legi d'Economistes. La denúncia va adreçada al Consell de Govern i també al conseller de Funció Pública als quals es demana aclariment i que s'iniciï l'expedient sancionador contra el denunciat

L'Assemblea de Docents denuncia que Antoni Lluís Alcover incompleix la Llei 2/1996 que estableix el règim d'incompatibilitat en l'exercici d'alt càrrec del Govern i alhora ser representant electe d'un col·legi professional. Alcover va ser nomenat el passat desset de desembre alt càrrec de la Conselleria d'Educació i Cultura, en qualitat de director general d'Universitat i Recerca.

No obstant el nomenament, Alcover segueix ostentant el càrrec de vocal de l'Il·lustre Col·legi d'Economistes de les Illes Balears, segons es desprèn de la informació facilitada al web d'aquest col·legi professional. Tot i que arran de la denúncia feta per l'Assemblea de Docents, aquest migdia han modificat el web.

Aquesta situació d'incompatibilitat està tipificada com a infracció greu o molt greu, per la qual cosa aquesta infracció haurà de ser sancionada, i publicada la incompatibilitat al BOIB. La conseqüència d'aquesta incompatibilitat pot ser la inhabilitació per ocupar càrrecs entre dos i sis anys.

Veure denúncia adreçada al Consell de Govern

Veure denúncia adreçada al conseller de Funció Pública

Continuar llegint

Taula educativa: analitzam l'increment del fracàs escolar a les Balears

Front la notícia que el fracàs escolar s’ha incrementat a les Balears amb el govern Bauzá hem cregut convenient analitzar les causes i les solucions d’aquest fracàs amb en Pere Carrió, el nostre col·laborador habitual, i en Lluís Ballester, professor de pedagogia de la UIB.

L’apunt de Pere Carrió

Carrió comença el seu comentari aportant xifres: “la taxa d'abandonament escolar en les Illes segueix essent la més alta del país: està per sobre el 32 %. Això és una enormitat. Però cal recordar que en els pitjors anys estava pels 44 %”.

Carrió apunta algunes de les causes i de les solucions a l’abandonament escolar. Quant a les causes apunta que “poden ser de caràcter individual, educatiu i socioeconòmic. Les individuals es centren en la desmotivació de l'alumnat i en la necessitat d'obtenir algun tipus d'ingrés. Les educatives són causades per un medi escolar que permet que els alumnes abandonin els estudis a mitges. Les socioeconòmiques són aquelles que provenen d'una societat i d'un empresarial que no valora l'estudi com a mèrit”. Quant a les solucions, Carrió té clar que “passen per prevenir, intervenir i compensar i que en qualsevol cas ha de ser un tema a abordar”.

Lluís Ballester, professor de pedagogia de la UIB

Des del 2011 pugen les taxes d’abandonament prematur dels estudis a les Balears. Segons Ballester l’increment del fracàs escolar a les Illes Balears s’explica sobretot per “la fallida de l’administració autonòmica, per la retirada dels programes de suport, les retallades, la pèrdua del consens basat en la participació democràtica en el sistema educatiu. Això té unes conseqüències negatives immediates”.

La mala gestió educativa afecta molt negativament a l’educació, però segons Ballester el fracàs escolar també té a veure amb el sistema socioeconòmic en el que vivim. Diu Ballester en aquest sentit que “els joves no tenen incentius per completar els nivells bàsics de la seva formació. Hi ha poc reconeixement social i laboral de la formació dels joves i consideren que acabar la seva formació no els proporcionarà feina”.

La situació educativa a les Balears per a Ballester es pot resumir així: “ni tenim un sistema econòmic com correspon, ni tenim una administració educativa com toca que posi en marxa programes educatius de qualitat, ni tenim tampoc famílies amb condicions com per fer acompanyament educatiu, ni per implicar-se en el procés educatiu dels seus fills”.

Ballester insisteix en què per combatre el fracàs escolar “necessitam programes que ajudin a mantenir la vinculació amb el sistema educatiu dels adolescents amb situacions complicades. Necessitam també programes de suport a les famílies”.

Ballester fa una interessant reflexió entorn al finançament educatiu: “Incrementar el pressupost no suposa incrementar la qualitat, però reduir-ho immediatament té impactes negatius. I això és el que s’ha fet a les Balears de manera irresponsable”.

Segons Ballester la nostra comunitat té un problema estratègic, per això “cal canviar radicalment les polítiques educatives. Jo em conformaria que s’incrementàs el pressupost en educació al nivell d’Extremadura, que passa del 5%. Nosaltres actualment no arribam al 4%”.

Ballester acaba la seva intervenció fent una defensa de l’educació: “Els estudis no només donen capacitat d’entendre el món i a tu mateix, sinó que et donen una oportunitat per aprofitar les oportunitats que tens a la teva societat i construir una societat diferent de més qualitat, que és el que volem tots”.

Presentació de l’Exposició “2 anys de lluita per l’educació”

Iñaki Aicart de l’Assemblea de Docents i Belén Álvarez, comissaria de l’exposició ens han acompanyat per presentar l’exposició de l’Assemblea de Docents.

L’exposició fa un repàs cronològic de tot el que ha succeït i dels moments viscuts durant els dos anys de conflicte educatiu a través d’imatges i de plafons explicatius. A l’exposició es poden veure a més de gran quantitat de fotografies, els 10 reconeixements i guardons aconseguits pel moviment educatiu i també un audiovisual de 56 minuts.

Álvarez recorda que l’exposició es podrà visitar de 10 a 19h de dilluna a divendres i que romandrà a Can Alcover fins el proper 14 de febrer. Diu Álvarez que “la nostra idea és que l’exposició sigui itinerant i arribi a altres municipis de les Illes Balears”.

Acabam el programa fent una ronda enter els convidats i l’equip de Taula Educativa per destacar aquells moments més culminants i emotius viscuts durant la lluita educativa.

Continuar llegint

PER CARNAVAL, VINE A POSAR-LOS VERDS!

ĽAssemblea de Docents i la Plataforma Crida convoquen una comparsa verda per carnaval per tal de recuperar ľesperit festiu i reivindicatiu que ha caracteritzat aquests dos anys de conflicte educatiu. De fet, el moviment educatiu ha estat exemplar i exemplaritzant tant per les formes com per ľactivisme i, en especial, per la immensa imaginació desplegada.

'Per carnaval, posa'ls verds' és el lema ďaquesta imatge que acompanya el text i que emula el famós joc del Cluedo, en què s'havia de descobrir qui era el culpable d'entre els sospitosos. Hi veureu Camps, Bauzá, Isern, Estarellas, Cerdà, Riera, Vera... I un personatge infiltrat, sabeu quin?

Pensau a apuntar-vos amb temps a plataformacrida@gmail.com i posau en marxa la imaginació, amb ľúnic condicionant del color verd com a part de la vostra difressa.

Continuar llegint

Desxifrem la LOMCE (VII)

Com ja dèiem en l’anterior capítol, si visitau http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/ca/participacion-publica/cerrados/2014/curriculo-basico.html hi trobareu el projecte de currículum amb tots els continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge de totes les assignatures de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.

El capítol IV del text consolidat de la LOMCE, que es refereix al Batxillerat, segueix conferint-li la en l’apartat 1 una doble funció: terminal (“proporcionar a los alumnos formación, madurez intelectual y humana, conocimientos y habilidades que les permitan desarrollar funciones sociales e incorporarse a la vida activa con responsabilidad y competencia”) i propedèutica (“capacitará a los alumnos para acceder a la educación superior”). Només a tall d’anècdota constatarem que a l’apartat següent, que determina quins alumnes podran accedir al batxillerat, explicita “alumnos y alumnas”, cosa que no ha fet en el paràgraf anteriorment citat. De fet, “y alumnas” és un afegit al text previ de la LOE.

I quins alumes (i quines alumnes) poden accedir al batxillerat? Idò aquells que “estén en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria y hayan superado la evalución final de Educación Secundaria Obligatoria” (és a dir, la “revàlida”; i aquí hom podria pensar que hi ha una redundància, atès que per a obtenir el títol s’ha d’haver superat la revàlida… però no hi ha tal, ja que el text segueix:) “por la opción de enseñanas académicas”(!).

Segueix limitant a quatre els cursos que pot matricular-se un alumne, a batxillerat, en règim ordinari (és a dir, presencial i en règim diürn; no afecta al batxillerat a distància ni al règim nocturn). Les repeticions permeses són, com a màxim, i en règim ordinari, una en cada curs. Excepcionalment i amb informe favorable es podria repetir dues vegades el mateix curs sempre que l’altre no es repetís cap vegada (és a dir, el nombre de repeticions mai pot ser superior a dues).

Se segueix admetent l’exempció d’avaluació de la llengua pròpia; mai per al castellà.

Els objectius generals del batxillerat i les diferents modalitats segueixen essent com a la LOE. Aquestes modalitats són “Ciencias”, “ Humanidades y Ciencias Sociales” i “Artes”. Hi ha una frase intrigant afegida a la LOE en relació a això, que diu “las modalidades del Bachillerato que podrán ofrecer las Administraciones educativas y, en su caso, los centros docentes…”. És que algun centre docent podrà fer ofertes al marge de l’Administració?

Vegem com és l’organització acadèmica del batxillerat a la LOMCE. El quadre que segueix té quatre columnes en cada curs. La primera es refereix al batxillerat de Ciències, la segona i la tercera a la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, subdividida en Humanitas i en Ciències Socials, i la quarta a la modalitat d’Arts. Les assignatures tenen les categories de troncals, específiques, etc., tal com explicàvem en els primers capítols de la sèrie. Algunes assignatures males d’identificar amb l’abreviatura s’aclareixen al peu de la taula.

* Òbviament, a casa nostra, Llengua Catalana i Literatura
Arts. Esc.: Arts Escèniques
Bio-Geo: Biologia i Geologia
Cult. AV, C. AV: Cultura Audiovisual
Dib Tèc: Dibuix Tècnic
Fís-Quí: Física i Química
HMCont., His. del Món Cont.: Història del Món Contemporani
Mat. Apl. a les CCSS: Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

Observacions interessants sobre aquesta distribució d’assignatures:

Convé recordar que en l’organització que feia la LOE de les assignatures de batxillerat, entre les assignatures de modalitat no n’hi havia cap de forçosa, en el sentit que l’alumne podia triar les que volgués sempre que cobrís el nombre total de sis assignatures, tres a primer i tres a segon, i que com a mínim cinc fossin de la modalitat triada. Amb la LOMCE, hi ha una assignatura en cada modalitat que s’ha de fer obligatòriament, tant a primer com a segon curs. És el cas de les Matemàtiques (en cada modalitat les seves), el Llatí i els Fonaments de l’Art.

En aquesta distribució que ordena la LOMCE, hi trobam també:

Una espectacular riquesa d’assignatures, que sobre el paper és molt interessant però que quedarà limitadíssima en cada centre pel nombre de grups i per criteris organitzatius. Qui hagi col·laborat en l’elaboració d’horaris, entendrà tot d’una la formidable complicació que representa, per exemple, ofertar com a assignatures de lliure elecció les troncals, o les específiques, que no s’han triat com a tals. Normalment implica duplicar el nombre d’hores de l’assignatura, i si no és per a grup complet, la quota de professorat no permetrà aquestes alegries, en general.

La desaparició de les “Ciències per al Món Contemporani”, que era assignatura comuna i obligatòria per a tots els alumnes. Ara queda mínimament suplida per una “Cultura Científica”, d’oferta no obligada en el calaix de les matèries específiques. Dins la tecnificació economicista de l’educació, la difusió de la ciència natural queda fora dels batxillerats “no científics” en aquest sentit.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, fins ara una assignatura optativa de Primer Curs, es duplica en dos nivells I i II, de manera que l’alumne la podria elegir, en teoria, a Primer i a Segon.

El canvi de nom de Filosofia i Ciutadania a només Filosofia (s’ha de mirar el currículum per veure quines implicacions té això)

La desaparició de l’assignatura d’Electrotècnia. Tampoc no es recupera l’assignatura de Mecànica, “desapareguda” a la LOE.

La implantació de la Religió com a una assignatura més (és a dir, que el fet de cursar-la implica NO cursar-ne alguna altra amb continguts més competencials, per entendre’ns), i no sols a primer curs com fins ara, sinó que també es pot cursar a segon. Fixem-nos, però, que no ve denominada com a Religió I i Religió II, i per tant sembla que seria la mateixa assignatura… Un alumne pot fer-la dues vegades? Matisos que s’hauran d’aclarir.

I una cosa molt important (que afecta no sols al Batxillerat sinó també a Primària i a ESO): l’apartat “noventa y uno” de la LOMCE, que fa referència a la disposició addicional segona de la LOE, ens recorda que la Religió és d’oferta obligada, cosa que no passa amb moltes de les altres matèries; i a més la LOMCE hi ha afegit un paràgraf que diu: “La determinación del currículo y de los estándares de aprendizaje evaluables que permitan la comprobación del logro de los objetivos y adquisición de las competencias correspondientes a la asignatura Religión será competencia de las respectivas autoridades religiosas. Las decisiones sobre utilización de libros de texto y materiales didácticos y, en su caso, la supervisión y aprobación de los mismos corresponden a las autoridades religiosas respectivas, de conformidad con lo establecido en los Acuerdos suscritos con el Estado español”. O sigui que l’Esglèsia té el privilegi de fixar el currículum d’una matèria que serà avaluada com totes les altres i que contribuirà a la nota mitjana tant com, per exemple, la Física o la Història. En canvi els textos i currículums d’Història no són competència, per exemple, de la facultat de Geografia i Història de la UIB, que en serien els experts, sinó de l’equip polític de redactors elegit pel Ministerio.


Promoció:

Pel que fa a la promoció de Primer a Segon Curs (i també per a la titulació), hi ha un detall important (que també s’aplica a ESO. Demanam disculpes per no haver-ho explicitat en l’entrega corresponent d’aquesta sèrie de comentaris per a desxifrar la LOMCE. Ens convé fer una lectura acurada del que segueix, tenint en compte que s’aplica també al nivell obligatori). Resulta que a l’hora de determinar el nombre d’assignatures no superades (que si són més de dues impedeixen, com fins ara, la promoció) només es computa dins cada bloc (troncals, específiques, o de lliure configuració autonòmica) el nombre mínim d’assignatures que s’hi han de cursar. Si un alumne tingués suspeses 3 assgnatures del bloc d’específiques només se li’n computarien dues. I en particular, del bloc de lliure configuració només se’n computa una, inclosa la Llengua i Literatura.

No queda clar si aquesta condició només s’aplica a efectes de còmput d’assignatures suspeses de cara a la promoció o si també eximeix l’alumne d’haver de recuperar, mentre està a segon curs, les assignatures suspeses a primer però no computades. Sembla però que la interpretació més adequada seria aquesta darrera, ja que, com veurem després, a l’hora de determinar si l’alumne ha superat totes les assignatures que havis de cursar, en acabar segon curs, se li “perdonen” les que estan fora del nombre mínim de cada bloc.

La superació d’assignatures de segon pot estar condicionada a la superació d’alguna corresponent de primer. Aquestes correspondències es publicaran com a normativa. Actualment si el departament didàctic implicat considerava que l’alumne podia cursar la de segon sense haver cursat la de primer (no si l’havia cursada i suspesa) això estava admès. Amb la LOMCE suposam que s’haurà d’explicitar aquest suposat de bell nou.


Titulació:

Recordem que a final del segon curs hi haurà –si la LOMCE aguanta- una prova d’avaluació individualitzada (la “revàlida”) en què s’avaluarà l’assoliment dels objectius d’etapa (és a dir, són exigibles els continguts dels dos cursos).

Aquesta prova només la podran fer els alumnes que hagin aprovat totes les assignatures cursades a Batxillerat. A aquests efectes només es computa dins cada bloc (troncals, específiques, o de lliure configuració autonòmica) el nombre mínim d’assignatures que s’hi han de cursar. I en particular, del bloc de lliure configuració només se’n computa una, inclosa la Llengua i Literatura. Textualment, diu: “A los efectos de este apartado, sólo se computarán las materias que como mínimo el alumno o alumna debe cursar en cada uno de los bloques. Además, en relación con aquellos alumnos y alumnas que cursen Lengua Cooficial y Literatura, sólo se computará una materia en el bloque de asignaturas de libre configuración autonómica, con independencia de que los alumnos y alumnas puedan cursar más materias de dicho bloque”. Sembla, així, que un alumne pot quedar titulat de Batxillerat sense haver aprovat la Llengua i Literatrura pròpies ni a segon ni a primer…


Com serà la revàlida?

Cada alumne s’haurà d’examinar de:

Totes les assignatures generals (és a dir, que es fan sense opció possible per part de l’alumne) cursades en el bloc de troncals (cas d’assignatures amb continuïtat entre els dos cursos, només es tindran en compte els continguts de segon curs);
dues de les assignatures d’opció cursades en el bloc de troncals de qualsevol dels dos cursos (cas d’assignatures amb continuïtat entre els dos cursos, només es tindran en compte els continguts de segon curs i, evidentment, computarà com una sola assignatura)
una de les assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, excepció feta d’Educació Física i Religió.

Sembla que la “lengua cooficial distinta del castellano” no formarà part de la prova…

I, com era d’esperar, aquesta revàlida és competència exclusiva del Ministerio. Diu la LOMCE: “El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá para todo el Sistema Educativo Español los criterios de evaluación y las características de las pruebas, y las diseñará y establecerá su contenido para cada convocatoria”.

S’ha d’obtenir una nota mínima de 5 en la prova (no especifica mínims per a cada assignatura individual), i es fa una mitjana ponderada per a obtenir la qualificació final de Batxillerat: un 60% de les qualificacions finals de cada assignatura obtingudes en els cursos (no fa referència a si es comptaran o no aquelles no superades però no computades) i un 40% la nota de l’avaluació individualitzada (“revàlida”).

Les Universitats podran, si volen, usar la nota final com a criteri únic de selecció i admissió. Però també, si volen, i sense deixar de tenir en compte aquesta nota com a mínim amb un pes del 60%, podran afegir algun o alguns dels següents criteris:

Modalitat de batxillerat cursada, qualificacions de matèries concretes, formació complementària, altres estudis superiors ja cursats, i, de forma excepcional (?), aplicar proves específiques per a avaluar coneixements o competències.


En fi, seguim navegant pels interiors de la LOMCE i ensopegam amb regles, obstacles i dificultats, i marginacions de les cultures nacionals no espanyoles, més que amb propostes innovadores per a millorar l’educació dels ciutadans. És el que hi ha, si no ho canviam.

Continuar llegint

Can Alcover acull durant un mes la retrospectiva "dos anys de lluita per l'educació"

L'espai de cultura de l'OCB, Can Alcover, acull fins al proper 14 de febrer l'exposició retrospectiva 'Dos anys de lluita per l'educació', organitzada entre l'Espai Mallorca de Barcelona i l'Assemblea de Docents. 

Hi podeu trobar 76 imatges i 16 plafons explicatius que recorren cronològicament els principals moments d'aquests dos anys d'intens conflicte, En especial la manifestació multitudinària del 29S de 2013. També hi podreu veure la major part dels vuit premis que ha rebut el moviment i una projecció de 56 minuts amb un recull dels vídeos més importants i les imatges satíriques que han inspirat els tristos personatges polítics, responsables d'incendiar les escoles.

A la inauguració hi han assistit representants de la comunitat educativa en tant que part activa i protagonistes d'aquest moviment que s'ha visibilitzat amb tres setmanes de vaga indefinida, múltiples concentracions i accions solidàries, la manifestació més important de les Illes Balears, però també amb campanyes de pressió i denúncia, de resistència activa contra el TIL, d'accions solidàries sense precedents i de reaccions immediates contra qualsevol agressió governamental. Una fita que, sens dubte, ha quedat enregistrada a la nineta dels ciutadans de les Illes Balears -i més enllà també- i que paga la pena aturar-se a fer una visió panoràmica de com ha anat aquest any en què l'educació va esdevenir el veritable símbol de la lluita, la reivindicació i la resistència.

Continuar llegint

L'assemblea de Docents denuncia la directora general Isabel Cerdà per prevaricar amb l'aprovació massiva dels projectes TIL

L'Assemblea de Docents ha presentat avui una denúncia per prevaricació contra la Sra. Isabel Cerdà Moragues, directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional per la resolució dictada el passat 28 de juliol per la qual s'aprovava de forma massiva el TIL a tots aquells centres que l'havien rebutjat, un 70%, segons dades de l'Assemblea, sindicats, directors i inspectors.

A parer de l'Assemblea, l'encara ara directora general Cerdà es va excedir en l'ús de les seves competències i atribucions perquè va dictar una resolució que afectava tota la comunitat educativa. És més, des de l'Assemblea es denuncia que aquesta resolució vulnera fins i tot el mateix Decret TIL (15/2013), segons el qual hi ha d'haver un procés participatiu i de col·laboració en les decisions, a més de la flexibilitat i adaptació a la realitat social de cada centre.

L'Assemblea acusa la directora general Cerdà de dictar una ordre injusta i arbitrària, que vulnera l'article 27 de la Constitució segons el qual es consagra el dret de la comunitat educativa a prendre part dels processos de decisió i contradiu la Llei Orgànica d'Educació que obliga a respectar l'autonomia de centre i a fomentar els processos participatius. De fet, els claustres són els responsables d'aprovar o no els aspectes didàctics i educatius dels projectes de tractament integrat de llengües. Per contra, la consellera Cerdà pretenia obligar els centres a aplicar un projecte lingüístic diferent de l'aprovat per la comunitat educativa.

A més, segons el Reglament d'Ordenació dels Centres -ROC-: «Els centres elaboraran el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educatives específiques de l’alumnat, les directrius i propostes establertes pel consell escolar, les propostes realitzades pel claustre i les aportacions de les associacions de pares i mares d’alumnes (...)»

L'Ordre dictada per la DG Isabel Cerdà, deia així:

«1. Informar els centres docents públics de les Illes Balears que, en data 31 de juliol de 2014, no disposen d’un projecte de tractament integrat de llengües aprovat, que durant el curs escolar 2014-2015 han d’aplicar transitòriament el projecte de tractament integrat de llengües elaborat per la Comissió de Coordinació Pedagògica, conforme a la normativa i amb l’informe d’adequació del Departament d’Inspecció Educativa, fins que comptin amb un projecte aprovat així com s’estableix a l’article 6.3 de l’Ordre de dia 9 de maig de 2014.»

Cal recordar que la mateixa Administració, mitjançant el dimitit director general Miquel Deyá, va reconèixer que no era una resolució adequada el passat 17 d'octubre de 2014 «Es pot considerar que, en alguns aspectes, el contingut de la Resolució de la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional de dia 28 de juliol de 2014 és de caire normatiu i més propi d’un reglament. Per això s’entén que no s’ha seguit amb el procediment adequat per a la seva aprovació i s’estima oportú deixar aquesta Resolució sense efecte.»

Continuar llegint

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA "DOS ANYS DE LLUITA PER L'EDUCACIÓ

L'Assemblea de Docents presenta demà a Can Alcover, dissabte 24 de gener, a les 13 h, una exposició retrospectiva sota el títol recurrent 'Dos anys de lluita per l'educació', una panoràmica d'aquest conflicte educatiu i social insòlit, tant en temps com en intensitat. Una panoràmica que es podrà observar mitjançant 74 imatges i 16 plafons explicatius dels moments més importants pels quals ha transitat aquesta denominada 'marea verda', que s'ha revoltat com mai contra les agressions a l'escola. L'exposició desembarca a Mallorca després d'organitzar-la conjuntament Assemblea de Docents i Espai Mallorca de Barcelona

L'exposició retrospectiva 'Dos anys de Lluita per l'educació' ofereix una visió global del que han estat els anys més intensos i conflictius a les escoles de les Illes Balears. Les retallades salvatges i el menyspreu a l'educació pública, de qualitat i en català desembocaren en una vaga indefinida, una manifestació i una solidaritat històriques; punt d'inflexió molt important, que precedí un curs amb mobilitzacions constants. Una mostra d'aquest activisme constant el podeu constatar en aquest enllaç (https://plus.google.com/photos/117767717326199944624/albums/6107235730637133569?authkey=CMP7xL2dyPnGlwE) on hi ha la cartelleria de molts dels actes organitzats des de l'Assemblea de Docents.

El Govern Bauzá és el principal responsable de la degradació de l'escola pública a les Illes Balears i també de la duració d'una vaga indefinida que ja du desset mesos convocada i a la qual ens hem sumat denou jornades, amb uns índexs de seguiment històrics. No de bades, l'obsessió malaltissa de l'executiu contra l'educació pública, de qualitat, en català i laica ha arribat a degenerar en una situació veritablement tensa Govern i la comunitat educativa, després de les greus agressions en forma de retallades i menyspreu. A tot això, s'hi ha de sumar la improvisació i la precipitació com a indicadors principals d'una gestió caòtica i violenta i, massa sovint, més enllà de la legalitat.

Tres setmanes seguides de vaga indefinida de docents, aules buides, centenars d'iniciatives de suport social, varen confluir en la manifestació més multitudinària que hi ha hagut mai a les Illes Balears, el 29S, amb 100.000 manifestants, de verd, pels carrers de Palma, Menorca i Eivissa.

El conflicte, però, es va tancar en fals i , per contra, va augmentar la tensió entre la Conselleria i els docents. D'aleshores ençà hi ha hagut desenes d'iniciatives pressió i crítica constant contra el Govern, tant en forma de manifestacions, concentracions i accions del tipus 'Rua Verda', 'Primavera Verda' 'Correfoc Verd' 'Marxa Verda' 'Docència Balear Tour'. Però també amb més de tres-centes dimissions de caps de departament i de quinze equips directius; o la no-aprovació massiva dels projectes TIL als centres.

No perdem de vista que aquest moviment ha estat molt seguit i admirat fronteres enllà i que ha estat reconegut en forma de vuit premis  provinents del món educatiu, associatiu i cultural d'entitats de tant de prestigi com l'Associació Rosa Sensat, OCB o Plataforma per la Llengua. Aquesta és una mostra de suport i reconeixement de la tasca exemplar que s'ha duit a terme de forma transversal, entre tota la comunitat educativa que, al capdavall, ens afecta a tots.

En definitiva, un conflicte tan vast i tan transversal que ha condicionat l'activitat política de tot el Govern actual. Amb l'exposició, hom tendrà l'oportunitat de tenir una visió un poc global del que ha estat i del que ha suposat aquest moviment.

La iniciativa de fer aquest recorregut cronològic, com hem dit, va venir de l'Espai Mallorca a Barcelona, on s'inaugurà a principis d'octubre de 2014, sota el mateix lema que la manifestació dels 100.000 'Contra la imposició, defensem l'educació' 

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA: LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT S'HA CONSTITUÏT

El programa de Taula Educativa d'aquest dimecres 21 de gener, ha estat variat en personal i temes. En primer lloc hem començat amb un sortit de gloses de festa i goig que hem encadenat amb les notícies de premsa que dirigeix MAT.

L'espai ha inclòs una connexió telefònica amb Jaume Sastre, representant del sindicat UOB a la Junta de Personal que ha explicat com ha vist la sessió d'avui. Després Tremending Topic, avui a càrrec d'Ana Laura que s'ha estrenat demostrant molta competència en el temes de twitter, L'Apunt de Pere Carrió ha estat dedicat a la constitució de la Junta de Personal Docent. 

I, finalment, el debat d'avui ha estat centrat en la presentació del llibre "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República amb la presència de dos dels seus autors: Manel Domènech i Pere
Carrió.

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA: EL PACTE EDUCATIU A DEBAT!

El tema principal del programa va ser el pacte educatiu. Per valorar l’estat en el qual es troba aquest pacte, ens acompanyaren Vicenç Rodrigo, en representació de FAPA; Miquel Oliver, en representació de la UIB; Toni Salvà de l’Assemblea de Docents; Isaac Ayuso de la Plataforma Crida i Toni Morante, en representació d’ADESMA.


Vicenç Rodrigo de FAPA

Segons les valoracions han de ser prudents perquè el pacte inter illes és un experiment inèdit. “Es tracta d’intentar posar-nos d’acord en aquelles coses en les quals tots pensam el mateix, sense renunciar a la pròpia identitat”. Per Rodrigo el pacte és imprescindible: “O ens posam d’acord o viurem de forma permanent amb un constant anar i venir de lleis educatives”.

Rodrigo va recorre a un refrany africà per reflectir l’esperit inclusiu que guia el pacte educatiu: “Per educar un infant es necessita tota la tribu”.


Miquel Oliver de la UIB

Segons Oliver el pacte “pretén corresponsabilitzar a tots els agents educatius en els canvis sistèmics que necessitam. Per Oliver “no serveix de res canviar petites cosetes del sistema educatiu, cal fer un canvi de tot el sistema”.

Oliver es mostra optimista: “Si seguim fent feina tots en els petits punts de desavinences, aquestes es poden resoldre. Crec que els punts d’enfrontament en aquests moments són insignificants i quedaran resolts a finals de febrer”.


Toni Salvà de l’Assemblea de Docents

Salvà destaca la importància del procés per arribar a un pacte: “És un procés fet des de baix cap a dalt, amb la intenció que sigui el més horitzontal possible”. Salvà també destaca que el procés s’està impulsant des de la corresponsabilitat “amb l’objectiu de plantejar les decisions necessàries per garantir l’èxit de l’alumnat, és a dir, que cada alumne dins les seves possibilitats, pugui desenvolupar les seves capacitats i potencialitats”.

Salvà diu que “el pacte és un punt de partida que esperam posar a disposició dels diputats per a què facin les normatives que el permetin desenvolupar”.


Isaac Ayuso, portaveu de la Plataforma Crida

Segons Ayuso el pacte és una oportunitat, però “no hem de deixar de veure el camí que duem. L’obligació de la Plataforma Crida és recordar que per elaborar un pacte educatiu cal recollir totes les necessitats de l’educació pública, de qualitat i en català, que el pacte ha d’incloure les demandes socials de les persones que participaren en la manifestació del 29S”.

Ayuso recorda que “el pacte s’ha d’elaborar amb molta cura, tenint en compte la necessitat d’integrar aspectes més socials i de finançament”. Crida vol que s’incloguin en el pacte certes coses bàsiques: “el pacte ha de tenir en compte la inclusivitat, l’equitat, el català, el model d’educació laica”.


Toni Morante d’ADESMA

Segons Morante “El pacte no només és útil per evitar la conflictivitat i per donar estabilitat, sinó també per fer un bot qualitatiu en l’ensenyament.”

Morante defensa que “el pacte ha de tenir una base social molt ample. Hi han de ser totes les forces socials. És un sentit generalitzat que Crida ha de ser en el pacte, en la manera en què considerin que hi han de ser. Evidentment respectant els seus ritmes, la manera de treballar i de prendre decisions. Crida és un actor extremadament important, pensam que hi ha de ser i que hi serà”.

Segons Morante el pacte “recull la inclusivitat, l’equitat i el català”. Morante afirma sobre el català en l’ensenyament que “ha de ser la llengua preferent perquè és la llengua pròpia, perquè està minimitzada”. Morante afegeix que “s’ha de treballar el català tenint en compte l’autonomia dels centres i el decret de normalització lingüística”.

Morante destaca la idea de procés del pacte educatiu dient que “nosaltres estam aprenent, el procés està essent un procés d’aprenentatge”.

Segons Morante “la lliçó del procés és la capacitat de la societat civil d’arribar a acords que s’ha de traslladar als partits polítics que han de ser capaços de recollir aquests acords”.


L’apunt de Pere Carrió sobre Illes per un pacte.
Pere Carrió a l’apunt valora la darrera reunió d’Illes per un pacte dient que “tenc bones vibracions. Les bases per un pacte educatiu està en bones mans i passa a passa en sortirà un bon document que serà presentat en breu. Qualsevol partit que ens governi haurà d’adquirir un compromís ferm amb el pacte. El temps com a totes les coses ens donarà o llevarà la raó”.


I per acabar... unes gloses de sant Antoni!

La glosa d’en Pere Joan Munar:

“Ajudau-mos sant Antoni

a llevar aquest mal govern

que se’n vagin a l’infern

acompanyant el dimoni.

El dimoni és una mina

de mentides sense fi

i es que tenim per aquí,

just li basta sa gomina. 

Gràcies Taula Educativa

Per un programa ben fet,

planer, diví i satisfet,

de seguir amb la flama viva”.

La glosa de Taula Educativa:

“Des de Taula Educativa,

els molts d’anys volem donar,

ja sabeu que ens motiva

es poder-vos informar

i combatre la mentida

o la gent despectiva

que mos volen receptar

una mala metzina

que ningú no vol tastar”.

Continuar llegint

Peparats per la Rua 2015?

Reserva el teu lloc a SA RUA VERDA.

Més informació i inscripcions: plataformacrida@gmail.com 

Continuar llegint

Exposició de l'Assemblea de Docents:2 anys de lluita per l'educació

L'Assemblea de Docents porta a Mallorca l'exposició sobre l'aniversari de la manifestació del 29S exposada a l'Espai Mallorca (Barcelona) els mesos d'octubre i novembre de 2014.

L'exposició "Retrospectiva de l'Assemblea de Docents, dos anys de lluita per l'educació" s'inaugurarà el pròxim 24 de gener a les 13h a Can Alcover a Palma i romandrà fins el 14 de febrer. 

Aquesta inauguració comptarà amb la presència de representants de l'Espai Mallorca, de l'OCB i de l'Assemblea de Docents

Hi estau tots convidats!!!

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (HEMEROTECA 1-15 DE GENER 2015)

“Any nou, vida nova” resa la dita, emperò, en el cas d’Educació, sembla que la Conselleria continua en això de fer patir centres i docents. Començam, doncs, la repassada de notícies que il·lustren el desgavell de Riera i CIA. Ahhh,  i no ens referim a l’agència d’espionatge!! Segons sembla, avui per avui, han deixat de banda la persecució : ja no interessa vigilar símbols ni penjar pedaços oficials de les façanes...ai las!! Clar, tampoc no interessa, a mesos vista de les eleccions, un enfrontament directe amb els ajuntaments, fins i tot amb els del mateix color, que tenen ben clara quina és la senyera. Ai,ai,ai, “por el interès te quiero, Andrés”.

Mentrestant, i en la mateixa línia de sempre, si bé per acabar l’any, dia 22 de desembre, la Conselleria, avançà als centres el que deu del mes d’octubre, quedaren sense pagar els dos darrers mesos, devers 10.000 euros per centre més la partida dels auxiliars de conversa, amb la qual cosa, molts de centres han d’estalviar en despeses com la calefacció (tan necessària fins a març) i acórrer al recollit en la matrícula. Idò, que trobau del tarannà innovador d’Educació, d’aquest que pretén posar-nos a l’alçada de les millors escoles europees??? És estalviant en infraestructura que aconseguiran un model competitiu??

Mentre el Pacte per l’Educació madura, a pesar de punts conflictius com selecció de professorat i d’equips directius, es fa feina per millorar el sistema de provisió de places sempre en funció de “mèrit, capacitat i igualtat”. Tot això, sense descuidar ni l’autonomia de centres ni el model plurilingüe amb preeminència del català, amb una major implicació de les famílies i de la societat illenca. Malgrat els esforços, la Plataforma Crida troba a faltar una defensa del Decret de mínims en aquest Pacte.  Creuen que s'ha anat massa ràpid, emperò no tot és qüestió de tempos. El col·lectiu també hi troba a faltar assumptes "de fons" com el laïcisme en l'educació pública, les condicions dels concerts amb fons públics de centres educatius, l'educació integral, l'educació pública de qualitat i gratuïta amb les etapes de 0 a 3 anys i la universitat incloses o una escola pública que garanteixi la igualtat d'oportunitats i compensadora de les desigualtats socials...

Que n’és de complicada l’Educació i que bé que hi ha diversitat d’opinions i gent disposada a lluitar per millorar en comptes de quedar asseguda a un despatx pintant mones de Pasqua!!! On són els de la Conselleria mentre els directors de secundària demanen endarrerir la implantació de la LOMQE?? Per què no volen escoltar que suposarà un caos organitzatiu?? Que ho són, de sords i de cecs!!! 

Diu na Núria, la dialogant, que la llei Wert soluciona molts dels problemes del sistema educatiu i que s’aplicarà en els terminis previstos i que no suposarà cap desori!! Però, i ara?? On  recol·locaran tots els professors amb plaça fixa de les especialitats d’educació plàstica i visual, música, filosofia, ciències naturals o tecnologia??? 

Com ha denunciat CCOO, les plantilles es modificaran en un 30% del professorat. Hi haurà modificacions sense negociar, sense calcular-ne l’impacte, sense mesures alternatives, etc... Que fort, no???

Però si la Conselleria és experta en improvisació!!! Tothom sap què ha passat amb les places d’interins habilitats en llengua anglesa. Han hagut d’admetre 50 persones més per cobrir places!!! Tot això, avisat des de l’inici de curs i amb el vistiplau d’Educació!!! La Conselleria de la befa constant, dels directors cessats, de la inoperància absoluta!!! Aquesta Conselleria que se troba apta per aplicar, des de ja, la llei Wert!! Uroooooooo, si en riurem d’aquí a uns mesos...hi,hi,hi,hi.

No, i li plouen de tots els costats, no només des de l’Assemblea de Docents i des del sindicat UOB, que denuncia com encara no s’ha constituïda la nova Junta de personal docent, sinó que els seus acòlits, aquests amb qui passa gust de fer-se fotos, els PLIS, troben que na Núria està molt i molt deixada!! Apaaaaaa!!! UOB i PLIS units en la idea que la consellera actua amb deixadesa i dilatant els problemes per treure’n rèdit electoral...això no és de rebut!!! Ooohhhhh.

I si això no bastàs, sentències resoltes pel Tribunal Suprem avalen el fet que els alumnes, a partir de 3r d’ESO “puguin decidir col·lectivament la inassistència a classe en senyal de protesta”. Ahhh, motu propi i sense proselitisme de per mig!!! Ara començam a anar...

Deixam per a la propera les celebracions de Sant Antoni i Sant Sebastià perquè són festes reivindicatives que deixaran perles com a aquesta de Monserrat Marit:

SANT ANTONI 2015

Sant Antoni gloriós
aquest any que s’ha acabat,
els tribunals han tombat
aquell TIL tan vergonyós.

Venerable pare Abat
sou el guia dels docents,
després de tots els intents
a na Camps ja l’han cessat.

El dimoni és mal garbat
de motius n’hi ha tassa i mitja,
i no ha estat gens enyorat
el record de na “Trepitja”.

I què més vos puc contar
mentre torr amb les esgrelles?
També varen fulminar
l’estirat de n’Estarelles.

El dimoni va emprebat
és més bàmbol que un gorà,
Jorge Campos nomenat
lluita contra el català.

És un sant molt venerat
ben temut a dins l’infern,
i en Bauzà s’ha carregat
el seu candidat Isern.

El dimoni els nins espanta
per on passa deixa “rastro”,
té emproada a la infanta
el bon jutge José Castro.

Tot li va de mal borràs
Sant Antoni va emprenyat,
i és que anit se li ha colat
el “pequeño Nicolás”.

I ara ja per acabar
cremin les pors dins l’infern,
que mori aquest mal govern
quan tornem anar a votar.

Continuar llegint

Desxifrem la LOMCE (VI)

ESO, entre l'omnipotència de la religió i les revàlides i la marginació de les matèries artístiques

Més sobre assignatures; i aproximació a l’Educació Secundària Obligatòria (12 a 16 anys)

Si visitau http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/ca/participacion-publica/cerrados/2014/curriculo-basico.html hi trobareu el projecte de currículum amb tots els continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge de totes les assignatures de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.

Aquest document passà una fase d’informació pública i de recollida de suggeriments, curiosament durant el mes de juliol de 2014 (és clar, un període que afavoreix i facilita que els departaments didàctics dels centres educatius es reuneixin i elaborin propostes). Ens consta que s’hi enviaren suggeriments; dels que en tenim constància cap no s’ha recollit en la proposta definitiva.

El document pdf que inclou les assignatures troncals té 753 planes, i el de les específiques, 298. Els estàndards d’aprenentatge no es limiten a descriure habilitats, sinó que afegeixen continguts (exemple: a Física i química de 4t d’ESO, al tema de l’energia, un estàndard diu que s’han de interpretar o explicar els fonaments del funcionament del motor d’explosió; els continguts parlen de “màquines tèrmiques” en general).

Parlem ara de l’ESO.
Ja havíem comentat en una entrega anterior que l’ESO queda conformada en dos cicles: el primer inclou els tres primers cursos i el segon és el quart curs tot sol.

Vegem com queden distribuïdes les assignatures a l’ESO.
En el quadre següent, en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica els suggeriments no són a la LOMCE, sinó al projecte de currículum bàsic que teniu a l’enllaç citat abans.

* ac: opció orientada a ensenyaments acadèmics (per entendre’ns: a batxillerat); ap: opció orientada a ensenyaments aplicats (per entendre’ns: a FP de grau mitjà).

** Ciències aplicades a l’activitat professional.
***Iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial.
**** Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.

Observacions interessants sobre aquesta distribució d’assignatures:

La desaparició de les “Ciències socials, geografia i història” que són substituïdes, en els quatre cursos, per “Geografia i història”.

La separació en Biologia i geologia, i Física i química, de l’assignatura que des de la LOGSE era Ciències de la Naturalesa a 3r d’ESO, i que permetia als centres triar si s’impartia com a una assignatura sola o se dividia en dues, però sempre amb una única qualificació.

La discriminació ja a tercer curs (final de cicle) entre alumnes que cursaran FP i els que cursaran batxillerat, encara que només sigui a l’hora de triar quines matemàtiques volen estudiar. Aquesta discriminació és ja de pes molt més considerable a quart curs (segon cicle) en què en un mínim de tres assignatures, i potser en quatre, els alumnes ja queden encarrilats a uns estudis o a uns altres, per bé que la lletra de la llei assegura que sempre són a temps de canviar (és clar: segons la prova de “revàlida” que facin… Quin alumne que hagi cursat les matèries de l’opció “aplicades” gosarà examinar-se de les de l’opció “acadèmiques”? I això si fos possible, com discutirem més avall).

L’especialíssima importància que es dóna a la Religió: dins el grup d’assignatures específiques, es pot triar com a una de les “directes” o també com a “opcional”, sempre triant-la com a alternativa de “Valors ètics”. Fixem-nos que un alumne pot, així, cursar Religió i també Valors ètics dins el grup d’assignatures específiques; però en canvi, això no passa amb altres parelles d’assignatures: per exemple, un alumne no pot cursar “Música” i “Cultura clàssica” a no ser que en trii una com a específica i l’altra li sigui ofertada dins el grup de lliure configuració autonòmica (cosa que pot dependre del centre).

La consideració anterior està molt relacionada amb la desaparició de l’assignatura ”Educació ètico-cívica” que la LOE posava a quart curs. Ara un alumne pot fer tota l’ESO sense estudiar “Ciències socials” ni “Educació ètico-cívica”, però pot fer religió als quatre cursos en “substitució”, per exemple, de la Música.

La importància de les matèries relacionades amb l’economia i l’empresariat. Fins i tot hi ha una assignatura amb un nom redundantment economicista: “activitat emprenedora i empresarial”. Esperem que els alumnes que la cursin puguin emprendre qualsevol empresa personal que els faci més lliures i crítics…


Parlem finalment de la revàlida:

Recordem que a final de tercer curs hi haurà –si la LOMCE aguanta- una prova d’avaluació externa individualitzada, i a final de l’etapa, en acabar el quart curs, hi haurà la “revàlida” d’ESO, en què s’avaluarà l’assoliment dels objectius d’etapa (és a dir, en principi són exigibles els continguts dels quatre cursos).
L’alumne haurà de triar si s’examina per l’opció “acadèmica” (que, cas d’aprovar, li pemetrà cursar batxillerat) o per l’opció “aplicada” (que, cas d’aprovar, li permetrà cursar formació professional de grau mitjà).

Cada alumne s’haurà d’examinar de:

Totes les assignatures troncals (excepte de Física i química o Biologia i geologia, però aquestes poden ser triades en el grup següent);
dues de les assignatures d’opció cursades en el bloc de troncals de quart curs (és a dir, Biologia i geologia, Economia , Física i química o Llatí per l’opció acadèmica, i Ciències aplicades a l’activitat professional, Iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial i Tecnologia per l’opció aplicada);
una de les assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, escepció feta de Religió, Valors ètics i Educació física.

L’opció que farà l’alumne és, sobre el paper, independent de l’opció cursada a quart curs. Però això sembla una presa de pèl atès que segons acabam de dir la prova versa sobre les matèries cursades en el bloc de troncals opcionals, i què és això si no és precisament l’opció cursada?

La titulació de Graduat en ESO exigeix, en primer lloc, haver aprovat aquesta revàlida (nota igual o suiperior a 5), però, a més, la qualificació final d’ESO també ha de ser superior a 5. Per a calcular aquesta qualificació hem de ponderar amb un 70% la nota mitjana de totes les assignatures cursades a l’ESO, i amb un 30% la nota de la revàlida (la LOMCE li diu “avaluació final”). Atès que un alumne pot presentar-se a la revàlida amb dues assignatures de 4t no superades, es podria donar el cas que un alumne aprovàs (fins i tot amb una nota una mica superior a 5 per algunes dècimes) i no obtingués el Títol de Graduat en ESO. Convé reflexionar si això sembla raonable…

Continuar llegint

ENCARA NO TENS EL CALENDARI DE L'ASSEMBLEA DE DOCENTS? IDÒ ENCARA HI ETS A TEMPS!

Qui vulgui calendaris de l'Assemblea ja en pot trobar a diferents punts de Palma: Norma Còmics, Escola de Música Irineu Sagarra, Llibreria Quart Creixent, Embolics i Bar Siset.

Recordau que amb aquest calendari hem volgut posar sobre la taula alguns dels valors en els quals ens agradaria que estigués fonamentada l’educació i hem comptat amb la col·laboració de dotze il·lustradors de les Balears, a qui agraïm la implicació desinteressada.

Els exemplars es poden adquirir a totes les Illes al preu de 5 euros, i els doblers recaptats es destinaran íntegrament a la Caixa de resistència de l’Assemblea de Docents.

A Mallorca podreu trobar el calendari als següents punts de distribució (us recomanam telefonar abans ja que queden poques còpies):

• Norma Còmics. C/Nuredduna 7, Palma. (971 77 13 25)
• Escola de Música Ireneu Segarra. C/Fra Francesc Palou 8, Palma. (971 29 21 11)
• Llibreria Quart Creixent. C/d'en Rubí 5, Palma. (971 71 38 21)
• Embolics. C/Missió 33, Palma. (971728499)
• Bar Siset. C/Concepció 5, Palma. (971 72 92 94)

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA: EL GOVERN RECTIFICA PER ELECTORALISME EN LES DECISIONS PRESES EN MATÈRIA EDUCATIVA

Al programa a més de les seccions habituals tinguérem dos convidats, Vicenç Rodrigo de FAPA i Toni Baos de CCOO que ens parlaren respectivament de les ajudes de menjador i de la devolució als funcionaris de la paga extra del 2012.

Per a Taula Educativa ha estat notícia...

El front comú de les Comunitats on no governa el PP per ajornar un any l’entrada en vigor de la llei Wert a secundària.

Que L'FP Bàsica exclou del sistema educatiu un 30% dels joves de les Illes segons denuncien els docents i la Plataforma Crida.

Que el 33% del professorat balear pateix la síndrome d'esgotament professional

Que els mestres pateixen insults i amenaces d'alumnes segons ANPE.

Que la imminència de les eleccions ha provocat una cadena de rectificacions del Govern com no havíem vist en tota la legislatura: l’Assemblea de Docents ja és interlocutor vàlid, ja no existeix el Servei per a l’aplicació del TIL, la disposició a desenvolupar un sistema d’adjudicació de les places d’interins més transparent, l’acceptació del llicenciats exclosos per impartir anglès...

Ha estat notícia també el fet que encara resten pendents algunes rectificacions per part del Govern, com ara garantir la seguretat dels centres (fora amiant, millora de manteniment, inversions en materials, reformes urgents), reduir les ràtios (el nombre d’alumnes per aula).

Dia 15 de gener es presenta el llibre “Les escoles en el temps de la 2ª República”.

Aquest gener ha nascut un nou llibre sobre educació, en el qual hi ha participat Pere Carrió, un dels nostres col·loradors habituals.

El llibre es titula “Les escoles de les Illes en temps de la Segona República” i la seva edició ha estat possible gràcies al finançament aconseguit a través de micromecenatge. Els autors dediquen el llibre als Mestres de la república, a tots els docents que han lluitat contra la Conselleria i a la comunitat educativa. 

Hi ha una sentencia en ferm que obliga a la Conselleria a retornar als funcionaris la paga extra de Nadal del 2012. Toni Baos, representant de CCOO ens ho explicà.

Baos comentà que els docents havien d’esperar encara a cobrar perquè el Govern Balear no ha regulat com es farà efectiva la devolució de la paga extra de Nadal que en el seu moment el Govern central va suprimir. Segons Baos la sentència obliga a realitzar els pagaments abans del 30 de juny, però Educació s’ha compromès a fer els pagaments uns mesos abans, concretament durant el primer trimestre del 2015.

FAPA acusa a la Conselleria de complicar l’existència a les famílies i de no donar les ajudes de menjador a qui les necessita

Rodrigo valorà molt negativament la nova convocatòria de les ajudes de menjador. Segons Rodrigo “La Conselleria dóna una passa endavant i dues endarrere perquè les famílies s’han d’enfrontar a una sèrie de complicacions: es redueixen els terminis, es complica la tramitació i els centres educatius han de fer un control trimestral per comprovar quins nins van al menjador. I tot això per no voler transformar les ajudes de menjador en beques, és a dir, per no voler que els doblers arribin anticipadament a les famílies, abans d’utilitzar el servei de menjador”.

A més segons Rodrigo, la Conselleria d’Educació es torba moltíssim en liquidar les ajudes de menjador: “Les famílies que varen sol·licitar les ajudes el curs passat acaben de rebre els doblers de les ajudes el mes de desembre, és a dir, 6 mesos després de la finalització del curs passat”.

Continuar llegint