AVÍS

Aquest va ser el blog de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears durant els anys 2013-2017. És possible que alguns dels enllaços, mails, formularis, etc. ja no siguin operatius. Per mantenir-vos informats, dirigiu-vos a l'actual blog de l'Assemblea de Docents.

dimarts, 26 de gener del 2016

La convocatòria de vaga indefinida de docents es sotmetrà a votació la setmana pròxima

Els dies 10 i 11, els i les docents de les quatre illes seran consultats per decidir si la vaga continua vigent o si es desconvoca


Han passat dos anys i mig des de la convocatòria de la vaga indefinida de docents que començà el 16 de setembre de 2013 i, ara, seguint els acords presos a la darrera Assemblea de Docents del 14 de desembre, ha arribat l'hora de sotmetre a votació la continuïtat de la convocatòria d'aquesta vaga.

Abans d'entrar en detall sobre com i quan es desenvoluparà aquesta votació, des del comitè de vaga volem dedicar unes paraules a recordar la importància que ha tengut aquesta convocatòria de vaga per a les reivindicacions i aspiracions dels i les docents, però també per a la resta de la comunitat educativa.

Cal començar pel mateix fet de la convocatòria de la vaga, promoguda i feta contracorrent, en un moment inicial en què els sindicats es despenjaren dels acords de l'Assemblea. Això va provocar l'organització de la base i l'aparició de més assemblees de centre.

Amb l'inici de la vaga, a més de la il·lusió i la unitat que es va generar, es va impulsar una lluita de tota la comunitat educativa. Les tres setmanes de vaga de setembre i octubre de 2013 van ser un torcebraç sense precedents en la història actual de les Illes Balears. Un torcebraç que quedà en taules, però del que ens enduguérem unes quantes petites victòries. I els docents sortírem del primer assalt units sense fissures i amb una de les majors mostres de solidaritat que es recorden: la caixa de resistència.

Arran de la vaga indefinida, la política impune del Govern Bauzà en matèria educativa va haver de canviar: no hi va haver decret de convivència, no es va desenvolupar la llei de símbols, no es va poder seguir retallant encara més les plantilles, el TIL va ser boicotejat a les nostres escoles i instituts, es van boicotejar les primeres avaluacions LOMCE a primària...

Just abans d'iniciar-se la vaga, l'alternativa a aquesta era acotar el cap i entrar en una dinàmica de reivindicació de boca petita. La vaga indefinida ha canviat això. Hem sabut respondre a nous expedients, ens hem mobilitzat al carrer i a les carreteres, amb les dues exitoses marxes per l'educació, quan ha calgut. Fins i tot, molts han fet l'anàlisi que el moviment que naix de la vaga indefinida va ser l'oposició més gran a les despòtiques polítiques del Govern Bauzà i l'espurna que va encendre la seva caiguda.

Amb el canvi polític vam veure com se'ns recomanava estotjar les camisetes verdes. Sort que no ho vam fer, perquè aviat veuríem quina era la velocitat del canvi en educació: una LOMCE que es va implantar a secundària d'acord al guió establert pel PP i un acord March de pròrroga de les retallades que va ser rebutjat per votació als centres. Així les coses, arribàvem a finals de 2015 amb una proposta de pressupost educatiu per 2016 totalment insuficient i allunyat de les expectatives generades pels programes electorals dels partits del Govern. Amb aquets pressuposts ens podíem acomiadar de més avanços i millores en alguns dels punts més calents: la massificació a les aules i la insuficiència del suport educatiu per l'alumnat amb més necessitats. A darrera hora, amb una nova crida a la vaga, vam ser capaços de generar un nou procés negociador que va ser exitós. A partir d'ara el 30% dels doblers que arribin a les arques de la comunitat fora del pressupost aniran a educació, especialment per atendre la massificació a les aules i els suports educatius.

Arribats a aquestes altures del conflicte educatiu, vists els canvis de context des de fa dos anys i mig, vist que algunes de les nostres reivindicacions ja s'han aconseguit i vist el cansament que genera un moviment tan fort durant tant de temps, a la darrera assemblea es va plantejar la necessitat d'un canvi d'estratègia, que s'hauria de desenvolupar sense la vaga indefinida. D'aquesta manera, en aquell moment, es va acordar que, ja entrat el 2016, es tornarien a posar les urnes als centres per valorar la continuïtat o no continuïtat de la convocatòria de la vaga indefinida.

Ara ha arribat l'hora, les urnes es posaran els dies 10 i 11 als centres de les quatre illes que s'organitzin per participar d'aquesta nova consulta. La metodologia serà calcada de la que es va emprar per sotmetre a valoració l'impopular acord March. El que sí que canviarà serà la pregunta. En aquesta ocasió es demanarà directament «Consideres que s'ha de desconvocar la vaga indefinida iniciada el 16 de setembre de 2013?». Les respostes tancades seran «Sí» o «No».

Sigui quin sigui el resultat d'aquesta votació, el que aquesta experiència ens ha ensenyat és la força que podem tenir quan ens organitzem des de la base i sense acomplexaments.

dissabte, 9 de gener del 2016

Ampliada la querella contra l’exconsellera Camps per presumpte malbaratament de fons públics

L’Assemblea de Docents ha ampliat la querella contra l'exconsellera Joana Maria Camps, per presumpte malbaratament de cabals públics en els seus desplaçaments a Menorca. L’Assemblea també ha demanat al Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma que procedeixi a iniciar el procediment davant del Tribunal del Jurat.

A l'escrit presentat ahir pels advocats de l’Assemblea de Docents davant el mateix jutjat que duu la querella principal es justifica que els fets objecte d'ampliació, els viatges a càrrec del pressuposts de la CAIB compresos entre gener i finals setembre de 2014, moment en què la Sra. Camps cessà com a Consellera, són idèntics als desplaçaments entre maig i desembre de 2013, els quals donaren origen a la instrucció. A més a més, s'hi apunta que s’observa un idèntic modus operandi pel que fa als viatges carregats als fons públics i que són objecte de les diligències d'investigació. Les estades de cap de setmana a Menorca no van acompanyades per una densitat d'actes tan gran com quan l'exconsellera viatja a altres destinacions o a la seva illa natal entre setmana. Sembla més un intent de trobar algun acte per justificar el pagament dels trajectes amb fons públics que no el compliment de l'interès general al qual estan destinats els recursos públics. Això es desprèn dels expedients administratius que els justifiquen i que apareixen a la documentació aportada fins a la data pel Govern de les Illes Balears, que es personà a la instrucció el passat 19 d’octubre de 2015.

Els docents recorden en el seu escrit que manca per remetre part de la documentació sol·licitada per l'Auto de 30 de setembre de 2015 de l’Audència, tal com indicaren el passat 23 de desembre quan varen recórrer l’arxiu del cas fet dos dies abans, per part de la Jutgessa d'Instrucció Piedad Marín Sánchez, perquè la diligència està encara pendent de completar amb tota la relació dels viatges realitzats per na Joana Maria Camps a càrrec del pressupost públic, des de quan ja era Directora General de Treball i Salut Laboral fins al cessament com a Consellera d'Educació, Cultura i Universitats de l’anterior Govern. Recordem que en l’Auto del passat 21 de desembre, la Magistrada Piedad Marín justificava l’arxiu de la causa perquè segons l’examen de les diligències practicades fins a la data, es posava de manifest “la inexistencia de un delito de malversación de caudales públicos”.

L’exconsellera declarà per videoconferència en qualitat d'imputada el dia 18 del mateix mes i assumí la defensa pròpia. La senyora Camps respongué només les preguntes de l’Advocacia de la CAIB, i no s'hi personà el Ministeri Fiscal.