AVÍS

Aquest va ser el blog de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears durant els anys 2013-2017. És possible que alguns dels enllaços, mails, formularis, etc. ja no siguin operatius. Per mantenir-vos informats, dirigiu-vos a l'actual blog de l'Assemblea de Docents.

dimarts, 26 de gener del 2016

La convocatòria de vaga indefinida de docents es sotmetrà a votació la setmana pròxima

Els dies 10 i 11, els i les docents de les quatre illes seran consultats per decidir si la vaga continua vigent o si es desconvoca


Han passat dos anys i mig des de la convocatòria de la vaga indefinida de docents que començà el 16 de setembre de 2013 i, ara, seguint els acords presos a la darrera Assemblea de Docents del 14 de desembre, ha arribat l'hora de sotmetre a votació la continuïtat de la convocatòria d'aquesta vaga.

Abans d'entrar en detall sobre com i quan es desenvoluparà aquesta votació, des del comitè de vaga volem dedicar unes paraules a recordar la importància que ha tengut aquesta convocatòria de vaga per a les reivindicacions i aspiracions dels i les docents, però també per a la resta de la comunitat educativa.

Cal començar pel mateix fet de la convocatòria de la vaga, promoguda i feta contracorrent, en un moment inicial en què els sindicats es despenjaren dels acords de l'Assemblea. Això va provocar l'organització de la base i l'aparició de més assemblees de centre.

Amb l'inici de la vaga, a més de la il·lusió i la unitat que es va generar, es va impulsar una lluita de tota la comunitat educativa. Les tres setmanes de vaga de setembre i octubre de 2013 van ser un torcebraç sense precedents en la història actual de les Illes Balears. Un torcebraç que quedà en taules, però del que ens enduguérem unes quantes petites victòries. I els docents sortírem del primer assalt units sense fissures i amb una de les majors mostres de solidaritat que es recorden: la caixa de resistència.

Arran de la vaga indefinida, la política impune del Govern Bauzà en matèria educativa va haver de canviar: no hi va haver decret de convivència, no es va desenvolupar la llei de símbols, no es va poder seguir retallant encara més les plantilles, el TIL va ser boicotejat a les nostres escoles i instituts, es van boicotejar les primeres avaluacions LOMCE a primària...

Just abans d'iniciar-se la vaga, l'alternativa a aquesta era acotar el cap i entrar en una dinàmica de reivindicació de boca petita. La vaga indefinida ha canviat això. Hem sabut respondre a nous expedients, ens hem mobilitzat al carrer i a les carreteres, amb les dues exitoses marxes per l'educació, quan ha calgut. Fins i tot, molts han fet l'anàlisi que el moviment que naix de la vaga indefinida va ser l'oposició més gran a les despòtiques polítiques del Govern Bauzà i l'espurna que va encendre la seva caiguda.

Amb el canvi polític vam veure com se'ns recomanava estotjar les camisetes verdes. Sort que no ho vam fer, perquè aviat veuríem quina era la velocitat del canvi en educació: una LOMCE que es va implantar a secundària d'acord al guió establert pel PP i un acord March de pròrroga de les retallades que va ser rebutjat per votació als centres. Així les coses, arribàvem a finals de 2015 amb una proposta de pressupost educatiu per 2016 totalment insuficient i allunyat de les expectatives generades pels programes electorals dels partits del Govern. Amb aquets pressuposts ens podíem acomiadar de més avanços i millores en alguns dels punts més calents: la massificació a les aules i la insuficiència del suport educatiu per l'alumnat amb més necessitats. A darrera hora, amb una nova crida a la vaga, vam ser capaços de generar un nou procés negociador que va ser exitós. A partir d'ara el 30% dels doblers que arribin a les arques de la comunitat fora del pressupost aniran a educació, especialment per atendre la massificació a les aules i els suports educatius.

Arribats a aquestes altures del conflicte educatiu, vists els canvis de context des de fa dos anys i mig, vist que algunes de les nostres reivindicacions ja s'han aconseguit i vist el cansament que genera un moviment tan fort durant tant de temps, a la darrera assemblea es va plantejar la necessitat d'un canvi d'estratègia, que s'hauria de desenvolupar sense la vaga indefinida. D'aquesta manera, en aquell moment, es va acordar que, ja entrat el 2016, es tornarien a posar les urnes als centres per valorar la continuïtat o no continuïtat de la convocatòria de la vaga indefinida.

Ara ha arribat l'hora, les urnes es posaran els dies 10 i 11 als centres de les quatre illes que s'organitzin per participar d'aquesta nova consulta. La metodologia serà calcada de la que es va emprar per sotmetre a valoració l'impopular acord March. El que sí que canviarà serà la pregunta. En aquesta ocasió es demanarà directament «Consideres que s'ha de desconvocar la vaga indefinida iniciada el 16 de setembre de 2013?». Les respostes tancades seran «Sí» o «No».

Sigui quin sigui el resultat d'aquesta votació, el que aquesta experiència ens ha ensenyat és la força que podem tenir quan ens organitzem des de la base i sense acomplexaments.