CLASSES DE REPÀS (HEMEROTECA 15-31 DE DESEMBRE DE 2014)

Docents de les Illes, som a punt d’acabar un any de batalla escolar que se volia presentar com a mort, des de juliol... i som vius i més vius que mai..Estiraaaaa barret!!

Sí, amics i amigues, el Govern, aquest que ens infravalora diàriament, va decidir que les vacances acabarien amb un moviment que ha estat l’exemple de tot el col·lectiu docent del panorama espanyol...urooooo, els mallorquins al capdavant d’una revolució!!! i els menorquins i els eivissencs i la gent de Formentera, també. Tothom alçat contravenint les ordres d’un Govern obstinat en el desastre lingüístic, en la desaparició de la Res Pública, d’allò que és de tots...

No pareix vera...idò sí, vet aquí, un final d’any en què, primer de tot, el TILtànic va naufragar, la capitana, Juana Mari Schettina va ser destituïda, juntament amb el Cap Pelat Titina (suposam que per mala gestió) i el nou director general d’educació, Miquel Deyà, va abandonar la companyia naviliera per por que la Riera dugués massa aigües brutes i corruptes...Se veu que no veia clares les cartes de navegació, cartes que na Nuri va intentar amagar però que la tripulació ha fet públiques. Ohhhhh, que hi va de bruta la Conselleria!!! Escàndol públic en estat superior. Ohhh, quanta pudor de merdum i claveguera.

Aquest any que deixarem enrera serà l’any de la CRIDA, de la FAPA, dels directors insultats per personatges que han acabat essent protagonistes d’escenes feixistes amb joves de simbologia ultradretana damunt l’escenari en convocatòries que no han reunit ni quatre moixos...

Sí, enguany ha estat l’any del ridícul de n’Ana Aguiló, la defenestrada per AMPE, la que ningú del sindicat vol tornar a veure i que, en els mitjans ha sortit com a responsable d’incendiar les xarxes socials, proveïda de dos ordinadors i poc cervell, la que ha protagonitzat escenes inoblidables...

Tancarem un any d’esbucament, literal, d’escoles públiques que, per abandonades per l’administració, cauen a bocins això sense tenir en compte les fumigades gratuïtes en temps de pati...Moltes promeses i un IBISEC incapaç de donar resposta a goteres, manca de calefacció, pistes esportives perilloses, finestres que no tanquen...molta feina i gens de pressupost. Deutes que, airejats en premsa, han estat coberts en part però absolutament insuficients...Mentrestant...què feia el patró???

El patró no s’ha cansat de confiar en la seva tripulació, encara que fes aigües per tots els costats, i ha intentat vendre a les Illes que el trilingüisme era seu. Que ell s’ho havia inventat...arriaaaaaaa. Que bona és la contrainformació i com n’és de necessària, sobretot en casos de mentides flagrants com aquesta. La comunitat educativa, amb el consens de pares, mares i fills, dóna ensenyament trilingüe de qualitat i públic a les seccions europees!!!

Acabam un any que posa de manifest les mangarrufes del sistema en la qüestió de comissions de servei i de la llista d’interins que, a la fi, després de tota una eternitat aguantant metxa, hauran de ser públiques i transparents, més clares que l’aigua!!! Oeoeoeoeoeo. Mirau com ha sortit en premsa: El que fins la setmana passada era una impossibilitat per "qüestions tecnològiques" aquest dimarts s'ha traduït en un anunci que serà una realitat a partir del mes de gener. Ha hagut d'haver-hi un cadàver polític –la dimissió del macrodirector general d'Educació, Miquel Deyà–, una denúncia davant la Fiscalia de l'STEI i l'allargada ombra de la sospita damunt la consellera Núria Riera perquè aquesta hagi anunciat que, finalment, les adjudicacions de places a interins i les comissions de servei del personal docent seran públiques a partir del 2015.

A la fi transparència en la gestió pública!!! No ens ho podem ni creure. Però no canteu victòria tan aviat perquè sempre hi ha hagut maquillatge de per mig pel que fa a dades reals de com va l’ensenyament a les Illes i de com va l’ajut real del Govern amb la població estudiant. Mirau ara la qüestió de la FP a les Illes: “L'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe), ha suposat un daltabaix en l'ensenyament de Formació Professional. Segons un informe elaborat per la Plataforma Crida i l'Assemblea de Docents, aquest nou itinerari acadèmic que s'ha començat a aplicar ja aquest curs 2014-15, “aboca a l'exclusió més d'un 30% dels joves” de les Illes Balears. L'informe ha estat elaborat amb la informació que han respost 23 dels 33 centres de les Illes que imparteixen FP Bàsica.

L'FP Bàsica substitueix els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i el mòdul de Competències Acadèmiques i Professionals Integrades (CAPI), que cursaven alumnes amb risc d'exclusió social o que no podien acabar els estudis obligatoris, i suposa canvis molt importants. El primer és el canvi dels requisits d'accés, que passa de 21 anys d'edat màxima a 17, pel que exclou molts joves. Els cicles d'FP Bàsica tenen 2 anys de durada i estan destinats a alumes d'entre 15 i 17 anys que cada equip docent consideri que no podran superar l'ESO. “Emperò a diferència del que succeïa amb els PQPI, que permetien posterioriment obtenir el títol d'ESO amb l'objectiu de titular i capacitar el màxim de joves possibles, ara l'FP Bàsica no ho permet”, ha explicat aquest dilluns la professora Margalida Rosselló, de la plataforma Crida. Això aboca els joves més vulnerables a la “no-formació”, assegura. Així, només els que superin l'ESO podran tenir el graduat, denuncien.

“A més d'excloure el 30% dels alumnes que fracassen a l'ESO, l'FP Bàsica maquillarà les xifres de fracàs escolar, perquè aquests alumnes que s'excloguin de Secundària ja no computaran com a suspesos”, afegeix Rosselló. Es tracta d'una “irresponsabilitat total i absoluta que mai no s'havia vist fins a l'arribada de la Lomqe”, ha dit.”

I venga salut de pot i intentar vendre a la població que tot va bé, que tot rutlla, que l’Assemblea de Docents no té representativitat i que els angry births moriran tard o d’hora. En fi, se’ns ocorre acabar felicitant l’any a tothom qui fa feina perquè l’Educació funcioni a pesar de patir la “psíndrome d’esgotament professional”, tan fomentada per les altes instàncies insulars per acollonar-nos i intentar dissoldre’ns. Salut i enhorabona per la continuïtat en el moviment contestatari, per aquests dos nous sindicats d’ensenyament, per aquest programa de ràdio, “ona educativa”, per aquesta comissió de comunicació que val un món, a l’AD, per existir!!

En fi, amics i amigues de la docència pública de qualitat i en català no defalliu, queda molt de camí, molts d’esculls, molts d’enemics de la cultura però molta motivació. Som i serem gent que defensa –i no cal fer proselitisme- una educació gratuïta per a la població, perquè, com deia Emili Darder Cànaves, Batle de Palma, assassinat pels feixistes el 24 de febrer de 1937, assegut en una cadira de bova perquè no tenia ni forces, “només la cultura fa ciutadans lliures”.

Celebram un 2014 que ha tombat el TIL i donam la benvinguda a un 2015 que unirà les marees verdes de tot l’estat espanyol per impedir una LOMQE indigna d’un estat modern i europeu.

BON ANY 2015!!!

Continuar llegint

UNA BROMA QUE HAURIA DE SER CERTA

Des de l'Assemblea ens sumàrem ahir a la celebració del Dia dels Innocents, 28 de desembre, amb l'anu​​nci d'un suposat canvi de rumb radical de la Conselleria a instàncies del president Bauçà. L'expectació que va aixecar la notícia la convertí en una de les més llegides d'aquest blog i també de l'AraBalears. A molta gent li sonà a broma o a mostra d'hipocresia davant la proximitat dels comicis electorals. ​
​I ho era, una broma, però alhora un desig compartit per la immensa majoria de gent que estima l'educació pública.​

​Aquest canvi radical en Educació és el que tots volem i pel que treballam cada dia. Malauradament, és difícil creure que hi haurà aquest canvi perquè ens governa un president fanàtic, a les ordres de l'extrema dreta que ha donat l'esquena a la comunitat educativa. I que en aquests quatre anys ha maldat per desprestigiar docents, escola pública i també els organismes objectius que la regulen i avaluen com el Consell Escolar o l'IAQSE, sense descomptar la Inspecció Educativa.

Ara, sí que és cert que els anuncis que es feren ahir ​concorden amb els nostres desitjos i reivindicacions​:

     0.  Reconèixer l'error de voler imposar el TIL.

1. L’abonament immediat de les beques de menjador i transport, començant pels centres ubicats a les zones més socioeconomicament necessitades.
2. Augment de professorat, sobretot per poder oferir desdoblaments i optatives i per poder atendre la diversitat de l’alumnat. 
3. Davallar el nombre d’alumnes per aula a 25.
4. Que les baixes del professorat malalt es cobreixin immediatament, sense que l’alumnat hagi d’esperar quinze dies o més per rebre un substitut, com passa actualment. 
5. La Conselleria, a través de l’IBISEC, es faci càrrec de tots els desperfectes en els centres escolars.
6. Retirada de la Llei de Símbols i del Decret de convivència.

Continuar llegint

BAUZÀ ORDENA UN CANVI DE RUMB "RADICAL" A EDUCACIÓ

José Ramón Bauzá sembla que comença a estar preocupat per l’impacte electoral que pugui tenir el seu enfrontament amb la comunitat educativa i, en el transcurs d’un encontre amb la consellera Núria Riera durant aquests dies de festa, ha ordenat un canvi “radical” de rumb pel que fa a les polítiques.

Per acabar de veure la notícia cliqueu aquí

Continuar llegint

UN DESIG PER AQUEST NADAL

Que mai us falti un somni pel qual lluitar, un projecte que realitzar, alguna cosa per aprendre, un lloc on anar i algú a qui estimar. Bones festes!

Continuar llegint

LA FP BÀSICA, UNA OFERTA EDUCATIVA IMPLANTADA SENSE PLANIFICACIÓ NI RECURSOS

L'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida han presentat a l'IES Politècnic la investigació que han duit a terme sobre les implicacions de la posada en marxa de la FP bàsica com també la realitat de com es viu aquest inici d'aquesta oferta als centres educatius, mitjançant una enquesta que han respost el 70% dels centres educatius. Les principals conclusions són que no hi ha recursos econòmics, ni materials ni humans per dur-la a terme. I, a més, una manca absoluta de planificació. És important destacar que aquesta oferta forma part del desplegament de la LOMQUE, que compta amb el rebuig generalitzat d'experts i docents

La instauració de la FP Bàsica aquest curs escolar 2014-15 substitueix els denominats PQPI i CAPI, i suposa uns canvis importants, com ara l'exclusió de les entitats sense ànim de lucre en el procés de formació . Aquesta oferta forma part del desplegament de la LOMQUE que ja afecta a Primària i ara a la FP Bàsica. En aquest darrer aspecte, segons han explicat des de Crida -Margalida Rosselló- i l'Assemblea de Docents -Guillem Barceló- hi ha hagut una disminució del 20% en l'oferta i uns canvis que no s'adapten per res al mapa de necessitats laborals de les Illes Balears.

A grans trets, la FP Bàsica suposa empènyer a la precarietat laboral més d'un 30% d'alumnes, que seran segregats de forma primerenca a 2n o 3r d'ESO. A més, aquesta via formativa pretén, entre d'altres coses, camuflar un dels principals problemes socioeducatius: el fracàs escolar. I una altra cosa important, que aquests alumnes no obtendran el certificat d'ESO. És a dir, que en comptes d'un sistema educatiu que paliï les diferències, que sigui inclusiva, ens trobam amb un model segregador i excloent.

A la roda de premsa s'ha denunciat que, segons es desprèn de l'enquesta, cap centre no ha rebut les millores anunciades per la Conselleria el mes de juny, que quantificava en desset. I tampoc no es té constància que hagi arribat el milió d'euros que anuncià l'Estat per a la posada en marxa de la FP Bàsica. De fet, la immensa majoria dels centres no ha rebut cap tipus d'inversió ni econòmica i material. És més, el 50% de centres han hagut de fer inversions a compte del pressupost del centre, la qual cosa és molt greu si es té en compte que els recursos de què disposen han estat retallats i que la Conselleria no està al dia de pagament. I a tot això, la meitat dels centres denuncien la manca d'espais adients per impartir la formació.

De la mateixa manera, els docents es queixen que no han rebut cap tipus d'informació sobre la posada en marxa de la FP Bàsica i de la desconnexió amb les necessitats i demandes del mercat laboral. Dues bones mostres d'això serien l'IES Baltasar Porcel d'Andratx, d'on ha desaparegut un cicle de Manteniment d'embarcacions que tenia bona acollida; o de l'IES Damià Huguet de Campos, on just hi ha tres matriculats.

Podeu consultar el dossier de la FP Bàsica aquí

Continuar llegint

ESTUDI SOBRE LA IMPLANTACIÓ DE LA FP BÀSICA A MALLORCA

L'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida donaran a conèixer avui un dels nyaps de la LOMQUE, la FP Bàsica, que s'ha denunciat com a segregadora i excloent. Avui es donarà a conèixer com ha estat la implantació de la FPB en substitució dels antics PQPI i CAPI. S'ha elaborat un qüestionari respost pels centres educatius afectats i s'ha fet també una comparativa amb els PQPI

Dia: dilluns, 22 de desembre de 2014

Hora: 16:00 h

Lloc: IES Politècnic. Carrer de Menorca, 1. Palma

Assistents: Guillem Barceló, portaveu de l'Assemblea de Docents; Margalida Rosselló, representant de la Plataforma Crida


La Lomque ja és aquí i aquest curs afecta la formació en aspectes com la Formació Professional Bàsica. Per això, Assemblea i Crida han treballa conjuntament en l'anàlisi de la posada en marxa d'aquest cicle formatiu que, segons es desprèn, posa de relleu les misèries de la LOMQUE.

La posada en marxa de la FP Bàsica aixeca molts dubtes: s'ha dotat? Hi ha les infraestructures necessàries? Hi ha canvis d'oferta? Què amaga? Quines mancances té? Aquestes són algunes de les preguntes que es resoldran demà en roda de premsa.

La instauració de la FP Bàsica aquest curs escolar 2014-15 substitueix els denominats PQPI i CAPI -alumnes amb risc d'exclusió social o de no poder acabar els estudis obligatoris-, i suposa uns canvis importants. Els cicles de la Formació Professional Bàsica tendran dos anys de duració (Art. 3.1), i estan destinats als alumnes d'entre quinze i desset anys que a judici de l'equip docent no podran superar l'ESO (Art. 1.34). El títol d'FP Bàsica permet accedir a la FP de Grau Mitjà (Art. 1.38).Però no, obtenir el títol d'ESO, al qual haurien d'accedir mitjançant les ara temudes revàlides.

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA US FELICITA EL NADAL AMB GLOSES PUNYENTS I REIVINDICATIVES!

Al programa a més de gloses tinguérem dos convidats, Rosa Deyà de la Plataforma Crida i Lluís Ballester, professor del departament de pedagogia de la UIB.

La Plataforma Crida demanà la dimissió de la Consellera Riera i del president Bauzá.

La Plataforma Crida aprofità la seva reunió amb la Consellera d’Educació Núria Riera i el nou Director General d’Educació, Antoni Vera, per demanar la dimissió de la Consellera Riera i del president Bauzá.

Deyà donà detalls i valorà la breu reunió mantinguda a la seu d’Educació. La col·locació de cartells

demanant la dimissió del president Bauzá a sobre de la taula de reunió provocà “cares blanques i mirades que no es creuaren”.

Deyà explicà les raons per les quals es demanaren les dimissions de Riera i de Bauzá: “A 5 mesos d’eleccions i vist la política educativa i els escàndols de l’època Riera teníem clar que havíem de demanar la dimissió de la Consellera i del president Bauzá. No ens podem refiar d’uns governants que diuen mentides contínuament i no donen explicacions de la realitat”.

Deyà es lamentà del tracte rebut per l’estudiant que formava part de la representació de Crida, després que els recordàs que el govern havia incomplert el programa electoral, havia donat l’esquena a sentències judicials i no havia demanat disculpes per res del que havia fet.

Deyà va contradir l’afirmació de la Consellera Riera negant la recuperació econòmica i canvis en la política de retallades en educació, proporcionant dades de l’informe de la UNESCO, en el qual es diu que cada vegada hi ha més nins en el llindar de la pobresa a les Illes Balears.

Davant les paraules de Vera remetent-los a Benestar Social quan li varen recordar les conclusions de l’informe de la UNESCO, Deyà considerà que “tenim un Director General que no coneix que és el fracàs escolar i que es pensa que Educació no hi pot fer-hi res, això demostra el seu desconeixement de les competències de la Conselleria per la qual fa feina”.

Deyà per acabar es mostrà contundent amb la Conselleria d’Educació i el Govern: “No volem saber res d’aquesta gent, fins que no demanin disculpes i se’n vagin al carrer. Esperem que sigui la ciutadania a les urnes la qui els tregui del poder, perquè sinó estaran contínuament reforçats”.

Lluís Ballester valorà l’estat de l’educació a les Illes Balears.

Els alumnes de les Balears segons el darrer l’informe PISA (de 2012) han millorat en comprensió

lectora, en coneixements científics i en matemàtiques. “Milloren moderadament –digué Ballester-, són petits canvis, però significatius, en un context en el qual es produïa encara un increment d’alumnat immigrant”. Ballester atribuí aquestes millores en els resultats a “la major consciència per part de les famílies del seu paper, l’increment de la supervisió familiar en els processos educatius i la millora de la consciència dels educadors”.

Ballester comentà la influència del bilingüisme en els resultats escolars dient que “les comunitats bilingües, com Galícia, Catalunya i País Basc obtenen resultats per damunt de les mitjans del conjunt de l’estat espanyol, de manera que seria absurd dir que el bilingüisme puntua en negatiu”. En el cas de Balears, Ballester afirmà que “la política del TIL, si no és compensada per la feina professional, pot arribar a tenir resultats molt negatius en el futur”.

Quant al model educatiu adoptat pels països del Nord d’Europa, com Suècia i Finlàndia, Ballester comentà que “Finlàndia ens dóna algunes lliçons, però que a Suècia s’han produït canvis en negatiu, a causa de l’arribada al poder de partits neoconservadors que des del 2006 canviaren la política educativa, aplicant retallades com ha fet el PP, la qual cosa provocà que en només 6 anys el model educatiu suec es desplomàs fins el nivell de les Illes Balears”.

Ballester considerà les causes de la millora en la comprensió lectora: “Ha millorat per la disponitibilitat de referents lingüístics, perquè hi ha moltes ofertes de suport a les famílies, perquè els docents són més conscients que els pares han de ser uns col·laboradors i són uns col·laboradors de qualitat en els processos educatius”.

Ballester coincidí amb Carrió en què els nouvinguts i els alumnes amb necessitats educatives especials són els qui han patit més les retallades, però també “altres grups, que a vegades queden més amagats, com els joves que es troben en quasi abandonament del seu vincle amb l’educació secundària”. Segons Ballester aquests joves se senten atrets per la crida enganyosa del mercat de treball a guanyar doblers, i “no tenen en compte que les ofertes de treball per aquests joves són poc consistents, no tenen garanties de continuïtat i no els ajuden a fer carrera professional”.

Ballester es mostrà partidari d’incrementar la demanda de professionals qualificats: “Qui educa és el conjunt de la comunitat. Tots ens educam en la comunitat en la que vivim. Les comunitats que han aconseguit fer més atractiva la seva educació són comunitats en les quals es demana cada vegada més qualificació professional”.

Quant a la LOMQE, Ballester opinà que la LOMQE “és una llei improvisada. Els canvis que introdueix són negatius: homogeneïtzar el currículum al conjunt de l’estat, fer competir els alumnes i als centres educatius, fer rànquings de centres, reduir la participació de les famílies...”

Per a Ballester un nou Govern hauria de prioritzar una sèrie de mesures, tenint en compte que la LOMQE no serà bona de derogar i que concretà en: “apoderar els centres, tornar donar dotacions suficients, recuperar els programes de suport per garantir l’escola inclusiva, restaurar la Conselleria que ha quedat feta un desastre i fer que recuperi el seu paper de lideratge i suport dels processos educatius de qualitat”.

A l’apunt, Pere Carrió destacà les connexions entre l’extrema dreta i el Govern.

Pere Carrió dedicà l’apunt a parlar de les connexions entre l’extrema dreta representada pel Círculo Balear i el Govern. Segons Carrió: “El Círculo Balear i el Govern tenen objectius idèntics: contra la llengua catalana per imposar el castellà, contra l’escola pública per potenciar la privada. Faran tot el mal que podran, però aconseguiran l’objectiu? Pens que no, seran nafres i cops que en poc temps desapareixeran. De tot això en sorgirà una nova etapa vacunada d’aquests mals i rebrotarà la nostra llengua i la nostra escola reeixirà. L’esperança ens la dóna la historia, tots els tirans moren com la resta de mortals i les tiranies cauen com a fruites madures. Al final la raó i el seny s’imposen als mals governants. Ja queda poc per acabar els quatre pitjors anys de la nostra història. Ara vendran anys de bonança. Això només será gràcies a l’esforç de totes i tots”.

Continuar llegint

REGALA EL CALENDARI DE L'ASSEMBLEA, LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ JA EL TÉ

L'Assemblea de Docents posa al vostre abast el calendari solidari 2015, elaborat a partir de les aportacions d'una dotzena d'artistes i que ens costa just 5€. Molta gent ja el té. Demanau-ho a comunicacioad@gmail.com i mirarem com gestionar-ho. Eh, que ja som a final d'any.

De fet, des de la Coordinadora de Professorat i l’Assemblea de Docents d’Eivissa han lliurat aquest calendari a la delegada d’Educació d’Eivissa, Belén Torres, i li han desitjat un feliç any 2015 a l'espera que tingui present durant tot l’any els valors de l’educació pública, de l’educació que volem, de l’educació que defensem.

Recordem que en aquest calendari hi ha els lemes i valors en què volem estigui fonamentada l’educació i que hi estan representades totes les illes amb tots els dibuixants que han volgut participar-hi desinteressadament.

Aprofitem també per instar a la Delegada a demanar la dimissió de la consellera d’Educació Núria Riera, ja que ha quedat palès, una vegada més, que la mentida és l’eina que utilitza la Conselleria per dur a terme la seva nefasta i caòtica política educativa i de govern.

Coordinadora de Professorat Preocupat d'Eivissa

Assemblea de Docents d'Eivissa

​

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca del 8-14 de desembre)

No ha canviat gens el panorama de corrupció que deixàrem damunt la taula la setmana passada, si més no, en tot cas, han augmentat les proves que deixen la consellera Riera a l’altura del betum: aviat podrà anar a fer de rei Baltasar de tan ensalgada que va!! animals, si hi va, ben ensalgada...

Betum, volia donar als mitjans de comunicació quan deia que en Deyà li havia demanat disculpes telefòniques pel malentès col·lectiu, el que no s’esperava era una altra resposta personal de Deyà on negava, taxativament, “haver demanat disculpes i haver rectificat cap de les declaracions que va fer al Diario de Mallorca”... Riera, que na coa d’ase era na Joanota i ara ja te n’ha sortit una i de ben grossa!!

Cava que cava la Llosa i la branca mare de Lloseta que vol, fort i no et moguis, un xulasso dins l’equip...i quan, a na Ramis, li demanen per en Deyà diu: “em sap molt de greu que faci aquestes afirmacions. Ell deu saber què ha fet”. Ella, na Ramis, no ha fet res!! Se’n vol rentar les mans, de tanta ungla bruta i negra de remenar merders i intentar fer una paret llisa!!! Quina barra, quina pudorota...buffff, quin remenat...

Les mentides tenen les cames curtes i el document de contractació il·legal ha sortit en premsa!! Urriiiiiiiiii, quin guster...Riera i Ramis I Bauzá que vos han agafat amb el carro del gelat... i la contractació haurà de passar per fiscalia perquè l’STEI vos ha denunciat. I no sols això, sinó que heu tornat a fer un autèntic ridícul quan heu passat la responsabilitat, altra vegada, als vostres subordinats i heu intentat amagar, a les totes, tota la documentació que, afortunadament, la premsa té en el seu poder!!!

Riera, la desentesa, tanca el tema amb la pèrdua de la cadena de custòdia del document: ella no sap on se va perdre la veritat...Podrà el jutge esclarir-ho?? Hi haurà malversació de fons públics? Podrà el jutge Horrach amb tanta ignomínia??

Bauzá, que si no tenies credibilitat i has hagut de destituir tothom qui et feia nosa, hauràs d’acabar fent fora aquesta Riera que put i que vol vendre’ns la moto que a la Conselleria d’Educació, no s’hi fan mangarrufes!!!, ha,ha,ha,ha...SOLAMENT 98 INTERINS EN COMISSIÓ DE SERVEI. Urooooo, quant d’enxufat!!!

Si fins i tot els directors, a través d’ADIDE, denuncien aquesta agència de col·locació “d’enxufats” que ha estat sempre la Conselleria. De fet, a “ojo de buen Cubero” tothom sabia que les sales d’adjudicació tenien dues portes: la del davant per a interins de la borsa i, la del darrera?? Sabeu qui entrava per la del darrera?? La dels “favors personals”. Sabeu, també, per què no es denunciava?? Sigueu de ment alliberada i ho entendreu tot... Eren altres temps i , com en el cas de la monja que robava nens, de tan vella no se l’ha poguda jutjar, ara és morta i enterrada... mentrestant els interins aguardàvem fora i, quan entràvem, havien desaparegut, misteriosament, places que dúiem impreses en les llistes oficial. Meigas?, bruixes? Buines del carme?

“La comunitat educativa requereix –a part de responsabilitats polítiques– que aquest escàndol serveixi perquè la Conselleria d'Educació posi fil a l'agulla a fi que el sistema d'adjudicació d'interins sigui transparent. Ho demana l'Assemblea de Docents i també el col·lectiu Interins Docents en Acció (IDEA), que denuncia des de fa mesos "sospitoses aparicions i desaparicions de places oferides als interins en les convocatòries anuals". Afirmen que aquest fenomen "no és nou ni exclusiu del govern actual, sinó antic i ben conegut pels afectats" i que ni sindicats ni partits no han volgut aclarir mai qui són els beneficiaris de "noves places que entren i surten sobtadament d'un obscur calaix".

L’Assemblea de Docents té ben clara la dimissió de Núria Riera i la irregularitat que suposa incorporar-se, un cop passat el termini legal establert, de l’interí d’educació física. Això mateix ha denunciat la directiva de l’IES Cap de Llevant de Maó, que duen sense professor d’Educació física des del 27 d’octubre!!!!

Bauzá i Riera no ens cansarem de denunciar la manca de cobertura de les baixes laborals reals, certificades per metges. Ningú no té la culpa d’estar malalt emperò vosaltres teniu la responsabilitat de cobrir les baixes i de donar una educació de qualitat per a tots els infants de les Illes. No vos basta com ens teniu dins les aules? Tenim batxillers de 39 alumnes on és impossible fer explicacions individualitzades!! Basta de tractar els infants com a porcells de granja a l’engròs!!

Fins ara, no hi ha hagut manera de saber on són la tracalada d’euros que varen guanyar a costa de les nòmines dels qui fèiem vaga. Meam, si són 6.000.000 d’euros, són una gran quantitat per reinvertir en educació. Ningú no ha volgut donat el net, però sí que volen rentar-se la cara amb notícies del tipus “el govern injecta 19 milions d’euros per pagar nòmines de desembre del professorat”.... Au idò, sis dels quals surten del salari dels professors que lluitam per la dignitat de l’ensenyament públic, aquest que és un forat i una nosa per a ells.

El que sí tenim és nou director general, Antoni Vera, que, de moment, només diu que les “comissions de servei sempre han existit”, el que no explica és si aquesta de què parlam s’ajusta a dret i a les condicions generals d’atorgament... Tampoc no opina sobre el fet que “Núria Riera no ha alterat els seus plans i, a pesar de l'escàndol, finalment ha creat el departament de Coordinació entre direccions generals, en el qual es volia col·locar Joan Trobat com a assessor tècnic docent”... la darrera paraula, que la tenguin els tribunals, que ja és hora de posar damunt la taula tots aquests despropòsits!!!

Mentrestant a la part forana, Núria Riera anul·la la reunió prevista amb representants de la comunitat educativa d’Artà, un poble de sempre ben reivindicatiu... problemes d’agenda o de faltes de diàleg com denuncien els interessats?? A Manacor tampoc no saben on aniran a parar els alumnes de Son Macià el pròxim curs i sospiten que, senzillament, volen reubicar-los sense donar resposta a la demanda, com ja vàrem denunciar la setmana amb els infants d’Inca, que han d’acabar a Lloseta...Res, que hi ha un ambient fora de Palma, que no vegis...

No i si hi sumam que Educació té paralitzats els programes contra el fracàs escolar per a 450 alumnes de les Illes... ja ens direu!! Que no eren aquests els qui vetllaven pel futur dels joves i que ara no se n’ocupen???

Al final, qui ha hagut d’anar a delimitar les zones segures del CEIP La Soledat? Idò els bombers perquè l’IBISEC no fa la feina com toca!! Que en són, de rucs!! Realment, Riera, no et fa riure tot això? No et sembla un acudit de mal gust tenir tanta de gent descontenta, tants d’infants desprotegits, tantes famílies sense atendre???

I ara, que t’has dignat reunir-te amb l’Obra Cultura Balear, amb Crida i amb l’Assemblea de Docents, totes tres, per a vosaltres, entitats menors que han passat a la coa per darrere del Círculo?? què n’has tret? Una foto? O un titular on tothom envia a porgar fum la teva gestió i la del Govern??? Apa, deixa’t de fer de figurí i aplica’t a trobar millores i respostes satisfactòries, que ve Nadal i el betum corre... i, com ha dit L'OCB “el període 2011-2015 haurà estat el més negre per a la llengua i la cultura de les Balears des de l’arribada de la democràcia”...El forat negre cada vegada és més gran i més lleig i més ple de gent inepta, incompetent, prevaricadora i nefasta. Tot un poema d’escarni per a la cultura i la gent de les Illes. I, sobretot, Riera, la maldestra, contesta les preguntes de l’Assemblea, que te n’ha fetes moltes i tu, res de res!!!!

Ahhh, i ves alerta amb els documents que signes, que no se perdin pel camí, que quedin ben custodiats, que són documents públics i n’ets la responsable màxima.

Continuar llegint

DESCONVOCATÒRIA DE CONCENTRACIÓ DE L'ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA

Les seccions sindicals de l’STEI Intersindical i UGT, juntament amb els funcionaris de l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM), desconvoquen la concentració de dia 18 de desembre a les 18.30 hores davant de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Els funcionaris han arribat a uns acords amb la Direcció General d’Educació i Cultura que consisteixen en un augment substancial de la plantilla i dels recursos materials que permetrà una major dedicació a les tasques arxivístiques i mantenir al mateix temps l’atenció al públic amb garanties de servei i qualitat.

Volen fer palès el seu agraïment a tots els que els hi han manifestat els seu suport: associacions, entitats culturals, Assemblea de Docents, a investigadors i particulars i als mitjans de comunicació que n’han fet ressò.

Pels que tenguin previst assistir a l’acte d’inauguració dir que es farà vestits de negre, en senyal de dol per la situació de la cultura en general i en la nostra terra, en particular.

Continuar llegint

LA CONSELLERA RIERA MOSTRA BONA VOLUNTAT PERÒ ÉS INCAPAÇ DE CONCRETAR CAP MILLORA

L'Assemblea de Docents ha estat convocada, tres mesos després, per la consellera Riera, sense que hi hagi hagut cap tipus de compromís concret amb cap de les 57 preguntes que se li han plantejat l'Assemblea. Ni tan sols han volgut acceptar la validesa de la vaga indefinida convocada per l'Assemblea. Durant la reunió, la consellera en les seves respostes ha fet mostra de bona voluntat i poc més: no volen donar xifres; no admeten cap responsabilitat. I, a més, atribueixen totes les mancances a la falta de pressupost. I tampoc no volen dir on on va anar l'estalvi de sis milions d'euros la vaga indefinida que duen, de moment

Mentre els governants publiciten la fi de la crisi, l'educació se segueix desballestant. Un bon exemple és la negativa per derogar el decret de mesures urgents que justificaven retallades salvatges a l'educació, que encara persisteixen. Sobre les substitucions de professorat abans de quinze dies, la consellera afirma que no ho pot solucionar perquè no poden passar per damunt de la normativa estatal i autonòmica; sobre la imposició de directors a centres com l'IES Sineu, IES Binissalem o IES Borja Moll i la desestabilització consegüent dels centres, diuen que és fet segons normativa -Lomce- però que el director general -Antoni Vera- ho revisarà «la setmana que ve»; sobre els concerts de l'Opus, diu que hi ha sentència que els avala; sobre la vaga indefinida, que ens cridarà per xerrar del tema jurídic; sobre l'affaire de l'interí enxufat per motivacions polítiques, s'ha tancat en banda i no n'ha volgut parlar... Per això, se li ha recordat que aquest cas ha comportat que des de l'Assemblea li haguem demanat la dimissió perquè ha estat incapaç de donar respostes clares i coherents sobre aquesta qüestió.

Mentre 98 interins estan d'assessors a la Conselleria d'Educació, aquesta es remet a problemes 'tecnològics' per justificar la manca de transparència en la gestió de llistes d'interins. No val el 'els altres feien el mateix' per justificar una irregularitat. I tampoc la manca de pressupost per justificar el desballestament dels centres educatius, carregats de deficiències i falta de manteniment. La conselleria ha admès que l'IBISEC no té pressupost per fer front a les necessitats de manteniment dels centres, mentre està habilitant una partida extraordinària per afrontar els desastres produïts a la Soledat i el Molinar.

En definitiva, quant als problemes més importants del món educatiu no hi ha cap grup de treball per encarar-los. Ni tan sols han preparat la reunió de treball amb l'Assemblea després de tres mesos. Tampoc no han donat resposta a la petició de dimissió del director general Isern ni al cap d'Inspecció Moles.

AQUÍ TENIU LA BATERIA DE PREGUNTES QUE L'ASSEMBLEA HA PLANTEJAT I LLIURAT EN MÀ A LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ. ESTAM A L'ESPERA D'ALGUNA RESPOSTA CONCRETA:

Expedients

Des de l'estiu de 2013, hi ha hagut 5 expedients a directors que han suposat la seva suspensió del càrrec i la separació de la seva feina. Tot i que aquests expedients s'han resolt com si no hagués passat res, la professionalitat d'aquests directors expedientats ha estat qüestionada públicament, els seus projectes han estat entrebancats i també han vist retallats els seus sous. Des de la comunitat educativa s'ha considerat sempre que aquests expedients han estat arbitraris. A més, es va perllongar excessivament la seva resolució i el segon expedient a Jaume March encara no està resolt.

-Com és que Bartomeu Isern i Garcia Moles no assumeixen cap responsabilitat per aquests greus errors? 

-Quan se signarà el tancament del primer expedient de Jaume March per a què aquest professor es pugui defensar legalment? En quin estat es troba el segon expedient a Jaume March? 

Beques de menjador

El sistema d'ajudes de menjador és terriblement injust. Aquest mes de desembre la Conselleria d'Educació ha començat el pagament de les ajudes del curs anterior. El mal enfocament d'aquestes ajudes fa que en un moment en què, segons el darrer informe d'UNICEF, a Balears hi ha 63.500 infants en risc de pobresa, només 1.378 alumnes es podran beneficiar d'aquests pagaments. La tardança en el pagament i les dures condicions per accedir a les ajudes (avançar els doblers i acudir al menjador almanco un 70% dels dies) fa que les famílies més desfavorides no s'ho puguin permetre. Segons l'esmentat informe, un de cada 10 infants no pot accedir a menjar calent.

-Pensa fer aquesta Conselleria algun canvi per al present curs en aquest tema que per moltes famílies resulta crític, facilitant l'accés als infants amb necessitats reals? 

Reutilització de llibres de text

Les famílies amb aquestes problemàtiques (l'informe d'UNICEF xerra d'un risc de pobresa infantil del 31'4%) també tenen problemes per accedir al transport i especialment a la compra del material escolar. Davant d'aquestes xifres:

-Aquesta Conselleria es planteja un pla de xoc en matèria de beques?

-Es planteja fer un programa definitiu de reutilització de llibres de text o de formació per a fer feina amb altres materials?

Fumigació

A finals d'octubre es va denunciar públicament per la FAPA i equips directius que infants de les escoles de Costitx i Bunyola havien estat afectats per les fumigacions en avioneta fetes dins d'una qüestionada campanya contra la processionària. Finalment,

-La Conselleria d'Educació es va posar en contacte amb les famílies dels infants? Quines mesures es van prendre al respecte?

-Es va informar de les mateixes a la comunitat educativa d'ambdues localitats?

Seguretat als centres

Després dels incidents com la caiguda del sostre a aules dels CEIP La Soledad o el Molinar, després que ADESMA denunciàs que el 30 % dels IES tenen «deficiències estructurals greus que poden afectar la seguretat de les persones», aparició de goteres en tants d'altres centres i amb la clara manca de pressupost pel manteniment dels centres,

-S'està posant en marxa algun pla per part del l'IBISEC per assegurar que alumnat i professorat no feim classe en condicions perilloses?

-Es pot parlar ja de terminis?

Garantits uns serveis bàsics als centres?

Fa dues setmanes els directors de secundària denunciaren que la Conselleria deu més d'un milió d'euros als centres educatius. A banda de les pròpies activitats educatives,

-Pot repercutir això amb problemes amb l'abastiment de materials, electricitat o calefacció, ara que l'hivern s'apropa?

Amiant als centres

Tenim entès que dels 95.000 m2 d'amiant presents als centres de les Illes, el Govern per ara només fa comptes d'actuar retirant l'amiant de 34 centres.

-Representa això la totalitat dels centres?

Distribució de l'alumnat estranger

No troba aquesta Conselleria que la distribució d'alumnat estranger actualment està totalment descompensada entre els centres finançats amb doblers públics. El curs passat el 85'51% estava matriculat en l'escola pública, mentre que només el 14'48% ho estava a la privada concertada. Aquesta realitat dificulta la integració d'aquest alumnat i en alguns barris es parla de guetos a les escoles públiques.

-Des de la Conselleria es té pensada alguna actuació urgent per redreçar aquesta descompensació?

-Ha pensat en revisar, en aquest sentit, la dotació de tots els centres sostinguts amb fons públics, tot distribuint de manera homogènia i equitativa els recursos i l'alumnat?

Pressupost

En referència als pressuposts de la CAIB per 2015, l'augment de l'apartat destinat al pagament de personal docent,

-S'ha pensat destinar una bona part d'aquests doblers a la posada en marxa d'equips de suport i a l'atenció dels alumnes amb més necessitats o es tornarà a prioritzar la contractació de professorat per programes sense rigor ni garanties, per exemple en termes de progressivitat, com el TIL?

-Redundarà la contractació de nou professorat en una disminució de les ràtios per assegurar una major qualitat de l'ensenyament?

20 jornades de vaga en 2 cursos

Un percentatge molt elevat dels docents de les Illes Balears ens hem sacrificat durant aquests dos cursos, i hem protestat a través de la vaga per mostrar el nostre desacord amb la política educativa del Govern. Segons els nostres càlculs, les vagues han suposat un estalvi de més de 6 milions d'euros en nòmines. Hem demanat repetidament que es faci públic cap a on es redireccionen i s'inverteixen aquests doblers.

-Abans d'acabar l'any farà aquesta conselleria un exercici de transparència i bona voluntat i ens explicarà en què s'ha gastat el nostre sacrifici?

Decret de mesures urgents juny 2012. Substitucions, complements...

En els diaris d'ahir diumenge apareixien unes paraules del conseller d'economia i competitivitat, Joaquin García, extretes d'un comunicat del govern en les quals deia “Les taxes de creixement d’enguany, que pràcticament dupliquen les de l’any passat, mostren la reactivació de la nostra economia. Totes les Illes continuen creixent i ja hem deixat enrere la crisi a les Balears”.

-Què justifica per aquesta Conselleria d'Educació mantenir les mesures de retallades dràstiques en la gestió del sector públic, que implica que les baixes de professorat no es cobreixin fins passats els primers 15 dies, augment de ràtios en els centres, augment de les hores lectives, congelació d'alguns dels nostres complements salarials i d'altres mesures que malmeten la qualitat del sistema educatiu?

Atenció a la diversitat: retallades a l'educació pública i concertada

Els equips de suport dels centres educatius s'han vist reduïts els darrers tres anys. S'han revisat els casos atesos pels auxiliars tècnics educatius (ATE), reduint el nombre d'alumnes subjectes a aquesta atenció. Actualment l'alumnat que té necessitats educatives derivades de conducta i autonomia no és atès.

S'ha augmentat el nombre d'alumnes que atén cada mestre de pedagogia terapèutica (PT), s'han reduït el nombre de places d'atenció a la diversitat i a secundària els departaments d'orientació han reduït els seus membres almanco en un 25%, tot en un context d'elevat fracàs escolar.

En l'àmbit concertat s'han viscut les mateixes retallades que al sector públic. Especialment greu és el cas de l'atenció a la diversitat. En aquests centres la implantació del TIL va suposar l'agreujament de les retallades en els recursos disponibles per atendre l'alumnat de necessitats. Es destinaren a reforç d'anglès part de les hores de suport de l'alumnat de necessitats. Això provocà reducció d'horaris del personal de suport i un augment de la vulnerabilitat dels infants més febles.

-Quines mesures correctores d'aquesta situació té previst aplicar la Conselleria perquè es pugui mantenir l'atenció adequada per l'alumnat de necessitats?

Substitucions

El cas de l'interí Joan Trobat ha tornat a mostrar una pràctica habitual d'aquesta Conselleria que és la tardança a substituir el professorat de baixa. Aquest exemple mostra com a l'IES Cap de Llevant de Maó s'ha estat sense professor d'Educació Física més d'un mes, per citar un cas. Des d'aquesta Conselleria,

-Es preveu un canvi en aquesta política cap a substitucions immediates del professorat de baixa que no afectin la qualitat de l'ensenyament?

-O es pensa continuar amb les mateixes?

-És conscient la Conselleria que hi ha baixes que estan gairebé un mes sense substituir?

-Què fa la Conselleria per solucionar el problema de la manca de personal amb titulació adient d'anglès, la qual cosa agreuja les mancances a l'hora de cobrir substitucions d'anglès i allarga el temps que l'alumnat està sense classe?

Imposició d'equips directius i caos educatiu

En el present curs escolar hem viscut diversos casos on la Conselleria ha imposat a dit directors que no comptaven ni amb l'aprovació de la comunitat educativa ni amb la capacitat de les persones nomenades per desenvolupar la difícil tasca de direcció. Instituts com el Borja Moll, el de Binissalem o el de Sineu en són exemples. Per a què se'n faci una idea, i a tall d'exemple, a l'IES Sineu:

- El seu projecte de direcció havia estat suspès per la comissió avaluadora.

- El seu equip directiu és incomplet encara ara (i s'hi han produït dimissions internes).

- El curs va començar sense horaris. Dues setmanes d'horaris provisionals que provocaren un caos.

- Els agrupaments s'han fet sense seguir criteris pedagògics.

- Ha presentat una PGA que no ha estat aprovada pel claustre ni informada positivament pel Consell Escolar.

- Ha rebut demandes formals de dimissió per part de docents i famílies.

- Ha tengut reiterats enfrontaments amb les famílies.

- La gestió econòmica és opaca (contractacions de béns i serveis sense informar o aprovar prèviament al consell escolar).

- L'equip de suport incomplet.

- Interins formant part de l'equip directiu en contra del roc dels centres de secundària.

- Distribució de càrregues lectives i contractació d'interins que suposen una despesa injustificable de recursos públics únicament per fer encaixar una directiva imposada i no volguda per la comunitat educativa.

I a l'IES Binissalem:

- No tenen ni formació en funció directiva ni experiència com a part d'equips directius.

- No varen poder formar equip amb professorat del centre i tenen un cap d'estudis interí.

- La PGA encara no està aprovada perquè els horaris i els agrupaments dels alumnes s'han fet sense cap criteri pedagògic.

- Els alumnes amb NESE no tenen l'atenció adient per motius organitzatius, que motivà una queixa del departament d'orientació amb el suport de molts departaments del centre, de la qual inspecció educativa en té constància.

- Assignaren les hores d'ètica al professor de religió que es va haver de resoldre a les males després de sortir per premsa amb el pertinent escàndol, etc.

-Ha actuat inspecció educativa al respecte? Com?

-Fa comptes la consellera cessar aquests equips directius dels quals en té sobrada constància per retornar la pau social a aquests centres?

LOMQE

Més enllà de la crítica a aquesta llei pel seu contingut i la seva filosofia, la realitat és que la seva arribada no ha estat gens ben planificada. Tot i les crítiques, la Conselleria no va estar prou hàbil per publicar els currículums LOMQE per a primària fins al mes de juliol. Ara es repeteix la cantarella amb l'Ordre d'avaluació de l'aprenentatge a primària. Els mestres estan posant les notes sense ordres de la Conselleria. De fet, les avaluacions inicials de principi de curs es poden donar per perdudes, doncs no s'han fet per manca d'instruccions.

D'altra banda, hi ha queixes de la precarietat amb la qual ha arribat la FP bàsica a molts de centres. Fins i tot, en aquest mes de desembre hi ha hagut dues publicacions sobre l'FP bàsica al BOIB que les entenem com una mostra de la improvisació amb què s'han fet les coses fins ara.

Quant a la resta de la secundària, encara no s'ha desplegat la normativa quan falten pocs mesos perquè la LOMQE arribi a aquest nivell.

-No és possible que aquesta Conselleria, vist que l'aplicació de la LOMQE fa aigua, negociï amb la comunitat educativa i amb el ministeri la seva implantació?

-Està d'acord aquesta Conselleria en la pèrdua d'atribucions dels Consells Escolars que redueix la participació de les famílies?

-Per què no es va permetre que equips directius del sector concertat poguessin accedir a la formació del CEP sobre LOMQE?

Després de veure com alumnes que sol·licitaven plaça en el present curs a centres públics eren derivats per la mateixa Conselleria a centres concertats, degudament justificat per l'article 138.2 de la LOMQE, aquesta Conselleria

-Pensa seguir amb la política de no garantir una plaça en centres públics a l'alumnat que ho sol·liciti durant l'ensenyament obligatori?

-Està d'acord la Consellera Riera amb el concert de centres que segreguen l'alumnat per sexes?

Deixadesa amb les TIC

Tot i la importància de les TIC als currículums derivats de les darreres lleis educatives, la realitat a les Illes Balears és que els centres manquen de manteniment de l'equipament TIC més enllà del que fa la persona assignada per la pròpia escola o institut i, a més, enguany caduquen les garanties de les primeres pissarres digitals i microportàtils que va adquirir aquesta Conselleria.

-Quins plans hi ha al respecte per evitar un nou front en tot el caos en què viu el nostre sistema educatiu?

Vaga indefinida

Des de la Conselleria d'Educació s'ha qüestionat la legitimitat de la vaga indefinida convocada per l'Assemblea de Docents en diferents ocasions.

-És conscient aquesta consellera que no li correspon a ella valorar la legalitat de la nostra convocatòria?

-Sap la consellera que, si té qualsevol dubte seriós sobre la nostra convocatòria, l'ha de resoldre en els tribunals?

-Són conscients a Conselleria que no hi ha dictats serveis mínims sobre la nostra convocatòria de vaga?

-Estant per tant la vaga indefinida convocada i el conflicte obert, quan es pensa convocar els comitès de vaga per encetar una negociació amb vista a resoldre els greus problemes del nostre sistema educatiu?

Vaga a l'educació concertada

Des de la Conselleria s'ha menyspreat els treballadors i treballadores del sector concertat en vaga, negant-se la negociació i fins i tot negant-se públicament l'existència de cap protesta a les escoles concertades. Recordem que, durant les dues primeres setmanes de la vaga indefinida, un total de 73 escoles concertades se sumaren en algun moment a l'aturada i, en alguns casos, amb un seguiment del 100%.

-Per què des de Conselleria es tracta amb menyspreu els treballadors de l'escola concertada, amb qui des del principi es van negar a negociar durant la vaga?

-Per què idò, si no hem fet vaga, se'ns descomptaren les nòmines?

-Com es pot explicar que des d'inspecció es fessin cridades per pressionar els centres i es permetessin i fomentassin coaccions i amenaces al professorat en vaga fins que es va aconseguir reprimir la protesta?

-Per què no es respecta la llibertat d'ideari dels centres i, en conseqüència la llibertat dels pares a triar els projectes educatius que considera més adients per als seus fills?

-Per què la Conselleria es reuní amb la patronal catòlica i difongué com un acord amb la concertada el que només era un acord amb aquesta patronal?

-Creu que és lògic arribar a acords amb la patronal i no amb els treballadors en vaga?

-Per quan una revisió, en igualtat de condicions pressupostàries, de les condicions dels treballadors de la concertada afectats per les mesures d'austeritat econòmica (recuperació de la paga extraordinària, revisió de l'Acord de 2008, etc.).

L'educació com a servei públic

Durant aquesta legislatura s'ha evidenciat la necessitat d'un consens en matèria educativa. És evident que la imatge que la mateixa Conselleria ha difós de la tasca docent no contribueix a donar a l'educació el paper social i la importància que li pertoca.

-Per quan un reconeixement públic de la conselleria a la tasca docent, en comptes de desprestigiar i menysprear constantment el professorat?

-Pensa la senyora consellera que difondre anuncis per IB3 com el de la Fundació Jaume III contribueix a dignificar la tasca educativa?

- Coneix les iniciatives per a un pacte educatiu? Quina és la seva postura envers aquest tema? Des del seu punt de vista, hi hauria línies vermelles per arribar a un pacte?

Transparència

Des de diferents sectors i en especial des de l'associació IDEA fa mesos que es critica la manca de transparència i l'obscurantisme amb què s'adjudiquen les places a cobrir per docents interins. Aquesta associació i algun sindicat com l'STEi han denunciat públicament casos concrets que consideren adjudicacions irregulars, places que han aparegut o desaparegut, moviment de docents de centres...

-Hi ha voluntat per part d'aquesta Conselleria de fer més transparent aquest procés?

-En quin moment es començarà a fer pública la llista d'adjudicacions per assegurar la transparència demanada?

-Amb els avanços tecnològics d'avui, quan es continuarà fent l'adjudicació de places amb procediments telemàtics que asseguren una millor -també quan el curs ha començat- en lloc de procediments telefònics?

-Per què no es publiquen les peticions de substitucions que vénen dels centres de manera automàtica per assegurar la transparència?

-Quan es preveu començar a fer-ho?

-D'altra banda, es pensa respondre a les preguntes que l'associació IDEA va fer sobre les places desaparegudes en el procés d'adjudicacions del mes de juliol?

Comissió de serveis a interins

A la nostra comunitat autònoma, les comissions de serveis del professorat estan regulades pels articles 82 i 88 de la Llei de la Funció Pública. Arran d'això, tenim que les comissions de serveis han de ser ocupades per funcionaris i que només podran ser ocupades per interins en cas que cap funcionari hagi volgut la plaça en concret. En el moment actual,

-Quants interins estan ocupant comissions de serveis en aquesta Conselleria?

-Si hi ha qualcun interí en comissió de serveis, es pot fer públic quins llocs ocupen i la convocatòria d'oferiment d'aquestes places a funcionaris de carrera?

-Quantes d'aquestes comissions de servei no són en realitat comissió de serveis (perquè no hi ha hagut convocatòria) sinó adscripcions temporals de feina a la Conselleria fetes a dit pels càrrecs polítics?

Afer de l'interí Joan Trobat

Ha estat un escàndol el tracte de favor amb en Joan Trobat, destacat afiliat al seu partit a Lloseta. A part que es pretenia fer-li una adscripció temporal de feina a la Conselleria per motius que res tenen a veure amb educació (vostè no ha pogut justificar com és que es pretenia contractar com assessor un professor amb nul·la experiència en educació que a més anirà a les llistes electorals del PP a Lloseta), aquest senyor no es va presentar a la seva plaça a Maó dins el termini establert. Per aplicació de la normativa ha de ser expulsat de la llista d'interins i no en pot tornar a entrar fins dos anys més tard.

-Com és que aquest senyor encara no ha estat expulsat havent-se fet aquest assumpte notori a la premsa fa més d'una setmana?

-Quines mesures urgents es pensen prendre en aquesta línia?

-No li sembla que és una vergonya que com a consellera d'Educació se li hagi tan sols acudit (independentment que hi hagués pressupost o no) fer-li una plaça a mida a un professor únicament per interessos electorals del seu partit polític?

-No pensa dimitir en conseqüència?

Continuar llegint

CONCENTRACIÓ EN SUPORT ALS TREBALLADORS DE L'ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA(DESCONVOCADA)

Els sindicats STEI-I i UGT han convocat una CONCENTRACIÓ pel 18 de desembre a les 18:30h., dia de la inauguració, d'un edifici de 6.777'18 m2 per a 10 treballadors i el director del centre.

Demanam

- AUGMENT DE PLANTILLA. Som l'arxiu regional més mal dotat de tot l'Estat espanyol.

- PLANIFICACIÓ ARXIVÍSTICA. Som un magatzem de documents.

- MILLORA DE RECURSOS MATERIALS. No comptam amb eines òptimes per poder fer feina i arribar al ciutadà.

- RACIONALITZACIÓ DE L'HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC per una mitja de 223 usuaris anuals.

- ESTALVI DE LES DESPESES DE L'EDIFICI.

VINE DIA 18 A LES 18:30H., AL CARRER RAMON LLULL, 3,VESTIT DE NEGRE, A DONAR-NOS SUPORT...ES TORNA INAUGURAR UN ALTRE MACRO EDIFICI SENSE DOTACIÓ NI HUMANA NI MATERIAL.

EDUCACIÓ I CULTURA, JUNTES, SUMAM MÉS.

(AQUESTA CONCENTRACIÓ HA ESTAT DECONVOCADA)

Continuar llegint

NOVA ASSEMBLEA GENERAL DE DOCENTS DE MALLORCA

El proper dilluns dia 15 de desembre a les 18 h.  a l'IES Josep Maria Llompart de Palma (al costat de la Conselleria d'Eduació) celebrarem una nova assemblea general de docents de Mallorca.

L'ordre del dia serà el següent:

1- Informació de la reunió amb la consellera d'Educació.
2- Propostes de mobilitzacions per al segons trimestre.
3- Informe sobre l'estat del pacte per l'educació.
4- Campanya FP Bàsica.
5- Explicació de les línies principals del pla de comunicació de l'Assemblea per al segon trimestre.
6- Torn obert de paraula.


Important!!
-Abans de començar l'assemblea es repartiran, per vendre, uns calendaris que han impulsat els nostres companys i companyes de l'Assemblea d'Eivissa.
-L'assemblea començarà puntual, ja que hauria de tenir una durada de dues hores com a màxim, a tot estirar dues hores i mitja.
-Com haureu pogut veure a l'ordre del dia, el primer punt serà informatiu, on explicarem tot allò referent a la reunió que haurem mantengut (si no ens canvien els plans) amb la Consellera d'Educació a les 16h. del mateix dilluns.
-Des del comitè de vaga pensam que és molt necessària aquesta assemblea abans de les vacacions de Nadal, ja que es marcarà la línia a seguir la resta del curs.


CALENDARI PER L'EDUCACIÓ
Aquesta setmana s'ha presentat a Eivissa el calendari de l’Assemblea de Docents per a l’any 2015. Per fer aquest calendari, hem volgut que estiguin representades totes les Illes, per això hem contat amb la col·laboració de diferents il·lustradors de les Balears als qui agraïm la seva implicació desinteressada en aquest projecte.

Amb aquest calendari posem sobre la taula alguns dels valors en els que ens agradaria que estigués fonamentada l’educació. Es va oferir a cada il·lustrador un valor amb una breu explicació d’aquest, per a que a partir d’aquí creessin la seva obra.

Els exemplars es podran adquirir a totes les Illes al preu de 5 €uros. Els doblers recaptats es destinaran íntegrament a la Caixa de resistència de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. A Mallorca podreu recollir-ne còpies a la propera Assemblea general, així que fins al proper dilluns podeu demanar als companys del vostre centre quants en volen i passar a recollir-los un poc abans de començar l'Assemblea. De moment en durem un màxim de 200, així que no faceu tard o potser no en trobareu. El format és el d'una capsa de CD.

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA: EL CAS DEYÀ

#TaulaEducativa Ja podeu escoltar el programa d'avui on hem tractat d'aclarir el cas Deyà amb l'ajuda de tot l'equip i dels nostres convidats.

Els resultats sindicals
Taula Educativa destaca que els resultats de les eleccions sindicals en l’ensenyament públic han estat molt favorables per als sindicats Alternativa i UOB que han promès respectar i traslladar les decisions de l’Assemblea de Docents davant de l’administració. Tot i que l’STEI ha guanyat les eleccions, la valoració és que ha perdut molt de terreny respecte de les eleccions anteriors.

Taula educativa destaca la forta reculada dels sindicats tradicionals i que els resultats han dut a un augment de la pluralitat sindical. Els sindicats tradicionals han estat castigats perquè a l’inici de la vaga dels docents no varen donar la resposta satisfactòria que la comunitat educativa esperava. Els resultats segurament duran un canvi en les estructures i les estratègies d’aquests sindicats.

L’opinió de Taula Educativa és que “de la mateixa manera que el model polític necessita un canvi, els sindicats havien arribat a un punt en el que no jugaven el paper que la gent volia. Són cicles i ara necessiten una reflexió profunda”.

El cas Deyà
Taula Educativa considera que les causes de la dimissió de Miquel Deyà, el darrer home fort de la Conselleria d’Educació, han estat múltiples: enfrontaments interns amb el cap d’inspecció Francisco García Moles, sobrecàrrega de feina, manca de suport de la Conselleria, oposició a una futura universitat privada, i negativa a fer moviments estranys en favor d’un docent interí que serà candidat del Partit Popular a Lloseta. En qualsevol cas, aquesta dimissió no ha estat per motius personals, que és la fórmula que es fa servir habitualment per no confessar els autèntics motius de les dimissions.

Pere Carrió ha contat en exclusiva les filtracions que han permès destapar l'escàndol d'amiguisme que ha esquitxat a la Consellera d'Educació i a la Directora del SOIB. Sembla que la Secretària de Deyà va explicar a una persona de confiança la discussió entre Deyà, la Consellera Riera i Xisca Ramis, la cap del SOIB, i que de boca en boca va circular fins arribar a una persona que va filtrar la notícia al Diario de Mallorca.

Taula Educativa destaca que el cas Deyà ha destapat al manco dues mentides de la Consellera Riera: “La primera és que va negar que hagués intentat la col·locació d’un professor del PP a la Conselleria. La segona mentida és que digué que Deyà li havia demanat disculpes per les declaracions públiques que havia fet, i no només no ho va fer, sinó que es va reafirmar amb el que havia dit”.

Visió de la periodista Mar Ferragut sobre l’afer Deyà
La periodista Mar Ferragut del Diario de Mallorca participà al programa i ens va aclarir alguns detalls de l'operació orquestrada per la Conselleria d'Educació per afavorir la contractació d'un interí per realitzar tasques partidistes.

Ferragut opina el següent sobre les causes reals de la dimissió de Deyà dimitís: “jo crec que l’intent de col·locar aquest interí ha estat el detonant, però que Deyà ja fa temps que no estava a gust. Ha dit fins aquí, però jo penso que ja tenia en el cap plegar d’ençà que va entrar na Riera perquè se sentia desautoritzat en impedir-li cessar al cap d’inspecció, talment ell volia”.

Després del cas Deyà, Ferragut opina que “moralment la Conselleria hauria de dimitir... no sé si dimitirà, però m’inclino a pensar que no ho farà a causa de la proximitat de les eleccions”.

Entrevista a Jaume March, director de l’IES Marratxí.
Jaume March, director del centre l'IES Marratxí ha valorat positivament l’arxivament per part de la Conselleria d’Educació del primer dels dos expedients que tenia oberts.

March manifesta que “estava convençut que havia actuat correctament i la proposta del jutge instructor no fa més que confirmar-ho, i està en la línia dels dos informes que havien fet els inspectors de la demarcació”.

March recorda que “Francisco García Moles i Tomeu Isern són els dos responsables de l’expedient arxivat”.

March recorda que el segon expedient obert contra ell encara està pendent de resolució i que té relació amb la incoació per part de March d’un expedient a una alumne “per haver enregistrat dins el centre il·legalment amb un mòbil una conversa amb el cap d’estudis”.

March confirma que acudirà als tribunals una vegada Educació tanqui el procés administratiu en contra seva.

Continuar llegint

L'ASSEMBLEA DE DOCENTS PARTICIPÀ A LA TROBADA DE MAREAS POR LA EDUCACIÓN PÚBLICA

Madrid va concentrar assemblees de docents d'arreu de l'Estat espanyol, (http://mareasporlaeducacionpublica.blogspot.com.es/) amb el nom conjunt de 'Mareas por la Educación Pública', amb la intenció de treballar per confluir en uns principis bàsics que tenia per nom "LA CARTA POR LA EDUCACIÓN PÚBLICA". La pretensió és que les entitats polítiques, socials i sindicals, així com els ciutadans en general puguin assumir com apròpies les reivindicacions comunes urgents arreu de l'Estat en defensa de l'educació i, també, l'elaboració d'un codi ètic del professorat.


El punt de partida més important és la defensa dels drets dels infants, per tant, l'activisme crític contra les retallades en educació.

No de bades, la contundència de les retallades no són exclusiva de les Illes Balears, sinó que abasten tot l'Estat. La principal conclusió: amb l'excusa de la crisi s'està desballestant l'educació pública en benefici de la privada. En aquest sentit, la Lomque és una de les eines d'implantació d'aquest règim de desigualtat social i segregació de l'alumnat més anacrònic de la democràcia.

Des de 2012 s'han acomiadat milers de docents interins i ha augmentat la precarietat laboral que reverteix directament en la qualitat de l'Educació Pública i, per tant, actua en perjudici per a les famílies i treballadors.

Finalment, en aquesta trobada física -la virtual és permanent- de @MareasXLaEP també es van proposar taules reivindicatives comunes i urgents, així com també s'ha elaborat una carta de Codi ètic que hauria de respectar el professorat.

Podeu trobar la nota de premsa en aquest enllaç https://drive.google.com/file/d/0B6H-49vqZ8f8VlFLVFlHY3BKeFRReXdwRzRrNGRYcFN3Yk1B/view

A més, si voleu refrescar les incidències que patim en educació, hi trobareu aquest document:

http://mareasporlaeducacionpublica.blogspot.com.es/2014/02/incidencias-registradas-por-la-asamblea.html

Continuar llegint

DESXIFREM LA LOMCE (V)

La recentralització de l'Educació. Parlem sobre els tipus d’assignatures, i sobre Educació Primària (de 6 a 12 anys): troncals, específiques i de lliure configuració, amb continguts recentralitzats

Per a totes les etapes, i per tant també per a primària, la LOMCE classifica les assignatures (oblidem ja allò de les àrees) en tres grups, segons l’administració que en determina els continguts, els estàndards d’aprenentatge avaluables i els criteris d’avaluació (també se necessita molta subtilesa per entendre la diferència entre aquests dos darrers conceptes), i l’horari lectiu. A grans trets, les ineludibles, les troncals, dictades pel Gobierno de España; les específiques, el Ministerio de Educación. I les de lliure configuració, les autonomies, amb els límits marcats pel Gobierno:

- Assignatures troncals: Tot ho fixa el Gobierno de España (excepte els criteris d’avaluació; això sí: fixarà els criteris d’avaluació de la prova final de Primària; diguem-ne una primera “revalideta”; els de secundària i batxillerat, els fixa el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte). Les Adminsitracions autonòmiques, sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio, podran complementar-ne els continguts i establir la càrrega horària màxima, així com complementar els criteris d’avaluació durant l’etapa (no de les avaluacions finals o revàlides).

- Assignatures específiques: El Gobierno en determina els estàndards d’aprenentatge avaluables; el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en fixa els criteris d’avaluació en relació a les revàlides (que, òbviament, condicionaran el desenvolupament de l’aprenentatge). Les Administracions autonòmiques, sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio, podran determinar-ne els continguts i l’horari, així com complementar els criteris d’avaluació durant l’etapa (no de les avaluacions finals o revàlides).

- Assignatures de lliure configuració autonòmica: Sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio, les Administracions educatives (autonòmiques, s’entén), en fixen els continguts, els estàndards d’aprenentatge avaluables, els criteris d’avaluació i l’horari.

A més de tot això, els centres educatius, sempre segons la regulació i límits establerts per les Administracions educatives, podran complementar els continguts de totes les assignatures, i determinar-ne la càrrega horaria

Potser quedi més clar amb una taula:

* Sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio!

Ja veim que qui fixa els estàndards d’aprenentage (i els criteris d’avaluació) és l’Administració central en la majoria de les assignatures (les de configuració autonòmica són, a casa nostra, la Llengua Catalana i les que es puguin dissenyar i que en cada etapa veurem quantes n’hi poden ser cursades…). Òbviament fixar els estàndards d’aprenentatge condiciona absolutament els continguts. A la LOMCE no queda explicitat qui s’encarrega dels criteris d’avaluació durant l’etapa en el cas de les troncals i les específiques, però com que sí que està clar qui fixa els criteris finals, no fa falta ser massa aguts per entendre que això determina els que s’aplicaran al llarg de l’etapa…

D’altra banda, les àrees que definia la LOE venien determinades en un 55% en forma de continguts mínims per matèria (per a aquelles Comunitats Auitònomes amb llengua pròpia) i els continguts es completaven a cada administració educativa autonòmica. A la LOMCE, les assignatures troncals (i les específiques a través dels estàndards d’aprenentatge) vénen definides del tot, i el percentatge del 50% que cita la llei es refereix al pes horari mínim que han de tenir les assignatures troncals en el còmput semanal d’hores lectives. Una lectura ràpida dels esborranys de les assignatures (que podeu trobar a http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/participacion-publica/cerrados/2013/curriculo-basico.html) ens fan comprendre que queda molt poc marge per a “complementar” amb nous criteris d’avaluació o continguts la bolla elaborada pel govern espanyol i pel MEC.


Educació Primària:

Les innovacions més notables per a aquesta etapa es refereixen a l’estructura, a la distribució d’àrees i a l’avaluació. Més avall ho analitzarem.

Però també hi ha detalls menys cridaners que conformen l’esperit mercantilista de la llei. Entre els objectius de l’etapa hi trobam “desarrollar (…) actitudes de (…) espíritu emprendedor”. A partir dels 6 anys, alerta. Pensau que no es refereix a esperit d’iniciativa personal en general. Queda clar que això va d’economia de mercat.

També és cert que hi ha un objectiu que és “facilitar (…) la adquisición (…) del sentido artístico”; ara bé: això es contradiu una mica amb l’arraconament de l’àrea d’Educació artística a una assignatura opcional que pot no ser cursada durant tota l’etapa…

Vegem com queda l’estructura de Primària: desapareixen els tres cicles i queda estructurada en una etapa en bloc, de sis cursos. Un alumne pot repetir una vegada un curs durant tota l’etapa (això no representa cap canvi a la pràctica en relació a la LOE). Els estàndards d’aprenentage, criteris d’avaluació i continguts s’estableixen per a tota l’etapa de sis anys, en principi sense graduació per cursos. Això pot ser un avantatge a l’hora de fer les programacions de centre, ja que dóna una llibertat molt ampla, però segurament es veurà escapçada amb diferents arguments; per exemple, amb el de facilitar la mobilitat d’alumnes d’un centre a un altre (de tot l’estat), cosa que obligarà a distribuir els continguts i estàndards en els diferents cursos. De moment, emperò, l’esborrany de currículum ens proposa un llistat vàlid per a tota l’etapa considerada globalment. Un exemple: ens trobam en la circumstància d’haver d’aplicar a nins i nines de 6 anys un criteri d’avaluació com aquest: 1.1 Busca, selecciona y organiza información concreta y relevante, la analiza, obtiene conclusiones, comunica su experiencia, reflexiona acerca del proceso seguido y lo comunica oralmente y por escrito (correspon al bloc 1 de continguts de l’assignatura “Ciencias de la Naturaleza”).

Distribució d’àrees: la paraula “àrea” ha estat desterrada i ara parlam d’assignatures. Les assignatures són les mateixes en els sis cursos (en la LOE, determinades àrees, com per exemple “Educació per a la ciutadania i els drets humans” (ara, per cert, desapareguda) o una “Segona llengua estrangera” es restringien al tercer cicle).

Les assignatures troncals seran 5:

Ciencias de la Naturaleza;

Ciencias Sociales

(aquestes dues assignatures substitueixen l’àrea integradora que enunciava la LOE, “Coneixement del medi natural, social i cultural”);

Lengua Castellana y Literatura;

Matemáticas i

Primera Lengua Extranjera.

Les específiques seran 3 (almenys):

Educación Física;

Religión o Valores Sociales y Cívicos (una de les dues; veureu més avall que es poden cursar ambdues, també)

i almenys una (això d’almenys està relacionat amb l’oferta possible d’assignatures de lliure configuració autonòmica a més de la Lengua Cooficial y Literatura) d’entre:

Educación Artística – Segunda Lengua Extranjera – Religión o Valores Sociales y Cívicos (la que no s’hagi triat abans).

Atenció: La Religió té rang d’assignatura avaluable i el fet de cursar-la pot implicar haver de deixar de cursar Educació Artística o una segona llengua estrangera. A la LOE, la religió s’afegia a les activitats lectives i no substituïa cap àrea de coneixement.

I el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica està format, a les Illes Balears, per una o dues assignatures:

Llengua Catalana i Literatura (amb el mateix pes horari que la Castellana)

i, si es vol, alguna “àrea” (aquí se’ls ha escapat la parauleta) més de les de lliure configuració en funció de l’oferta dels centres.

Finalment, la LOMCE ordena per a Primària dues avaluacions individualitzades:

Una, en acabar el tercer curs (curiosament no s’ha volgut, emperò, estructurar l’etapa ni que fos en dos cicles, i així aquesta avaluació correspondria al final d’un cicle), que serà realitzada pels centres educatius segons disposin les Administracions educatives, i que avaluarà el grau d’assoliment de la competència de comunicació lingüística i de la competència matemàtica. A hores d’ara –desembre de 2014-, encara que per al curs 2014-2015 a 3r de Primària ja s’hauria d’aplicar aquesta prova, encara no s’ha publicat per part de la “nostra” Conselleria cap indicació o instrucció que hi faci referència.

I l’altra, al final de l’etapa en acabar el curs sisè, que avaluarà el grau d’assoliment de la competència de comunicació lingüística, de la competència matemàtica, de les competències bàsiques en ciència i tecnologia i l’assoliment dels objectius d’etapa. Els criteris d’aquesta prova i les característiques generals de les proves seran competència del Gobierno de España. El resultat de la prova donarà lloc a un informe orientador per als pares i a “proponer planes específicos de mejora en aquellos centros públicos cuyos resultados sean inferiores a los valores que, a tal objeto, se hayan establecido”. Se’ns permeti ser no gaire optimistes davant aquesta circumstància.

Ah, per cert! Diu també en referència a aquests resultats que “en relación a los centros concertados se estarà a la normativa reguladora del concierto correspondiente”...

Continuar llegint

L'ASSEMBLEA DE DOCENTS DEMANA LA DIMISSIÓ DE LA CONSELLERA RIERA A CAUSA DE LES MENTIDES REITERADES I LA POLITITZACIÓ DE LA LLISTA D'INTERINS

La deriva del cas de l'interí destinat a Menorca -que s'ha incorporat avui a l'IES Cap de Llevant-, posa en evidència les misèries de la Conselleria. D'entrada, la consellera Riera ha estat incapaç de donar arguments creïbles a la comunitat educativa i, a més, encara l'han trobada amb mentides reiterades

Des de l'Assemblea de Docents consideram molt greu el tracte de favor per motius polítics d'un interí, que s'ha incorporat al lloc de treball fora del termini estricte que marca la llei i que afecta a tothom per igual. De fet, al mateix centre que fa més d'un mes que esperen el substitut han rebut l'interí amb la imatge que veieu en què l'assemblea de centre demana la dimissió del president Bauçà.

Per un altre costat, encara és més greu que la consellera redundi en els errors de la Conselleria durant aquesta legislatura, és a dir, que usi la mentida com a eina de defensa. Avui s'ha posat en evidència que la Conselleria havia volgut contractar com a assessor tècnic docent el professor interí de nul·la experiència per poder-lo instrumentalitzar políticament en benefici de la candidata del PP de Lloseta, just l'endemà de la dimissió de Miquel Deyà. Aquest fet destapa que la conselleria ha mentit reiteradament durant la darrera setmana: 1.- ha reconegut que demanà el canvi de plaça del professor interí a Deyà, després de desmentir-ho. 2.- es va sol·licitar l'interí, figura, dimecres passat com a assessor docent per a la Conselleria, i així afavorir que sigui a Mallorca durant la campanya electoral. És curiós, però, que la nota no es registrà fins divendres, l'endemà de la dimissió de l'exdirector general Deyà i després que expiràs el termini perquè el docent s'incorporàs al lloc de treball. 3.- Aquests arguments demostren que la Llei de transparència que el Govern vol impulsar són una mentida absoluta, un cop demostrada l'opacitat de la gestió de la Conselleria d'Educació.

Per tant, des de l'Assemblea de Docents consideram que la mentida continuada d'un càrrec públic i la politització de la llista d'interins no és de rebut i no es pot consentir. Amb aquestes actuacions ha deixat de tenir la credibilitat necessària per dirigir una conselleria tan delicada en el context actual, ja que en menys de tres mesos s'ha guanyat la desconfiança de la comunitat educativa.

Continuar llegint