La recentralització de l'Educació. Parlem sobre els tipus d’assignatures, i sobre Educació Primària (de 6 a 12 anys): troncals, específiques i de lliure configuració, amb continguts recentralitzats
Per a totes les etapes, i per tant també per a primària, la LOMCE classifica les assignatures (oblidem ja allò de les àrees) en tres grups, segons l’administració que en determina els continguts, els estàndards d’aprenentatge avaluables i els criteris d’avaluació (també se necessita molta subtilesa per entendre la diferència entre aquests dos darrers conceptes), i l’horari lectiu. A grans trets, les ineludibles, les troncals, dictades pel Gobierno de España; les específiques, el Ministerio de Educación. I les de lliure configuració, les autonomies, amb els límits marcats pel Gobierno:- Assignatures troncals: Tot ho fixa el Gobierno de España (excepte els criteris d’avaluació; això sí: fixarà els criteris d’avaluació de la prova final de Primària; diguem-ne una primera “revalideta”; els de secundària i batxillerat, els fixa el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte). Les Adminsitracions autonòmiques, sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio, podran complementar-ne els continguts i establir la càrrega horària màxima, així com complementar els criteris d’avaluació durant l’etapa (no de les avaluacions finals o revàlides).
- Assignatures específiques: El Gobierno en determina els estàndards d’aprenentatge avaluables; el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en fixa els criteris d’avaluació en relació a les revàlides (que, òbviament, condicionaran el desenvolupament de l’aprenentatge). Les Administracions autonòmiques, sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio, podran determinar-ne els continguts i l’horari, així com complementar els criteris d’avaluació durant l’etapa (no de les avaluacions finals o revàlides).
- Assignatures de lliure configuració autonòmica: Sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio, les Administracions educatives (autonòmiques, s’entén), en fixen els continguts, els estàndards d’aprenentatge avaluables, els criteris d’avaluació i l’horari.
A més de tot això, els centres educatius, sempre segons la regulació i límits establerts per les Administracions educatives, podran complementar els continguts de totes les assignatures, i determinar-ne la càrrega horaria
Potser quedi més clar amb una taula:
* Sempre dins la regulació i límits establerts pel Gobierno, a través del Ministerio!
Ja veim que qui fixa els estàndards d’aprenentage (i els criteris d’avaluació) és l’Administració central en la majoria de les assignatures (les de configuració autonòmica són, a casa nostra, la Llengua Catalana i les que es puguin dissenyar i que en cada etapa veurem quantes n’hi poden ser cursades…). Òbviament fixar els estàndards d’aprenentatge condiciona absolutament els continguts. A la LOMCE no queda explicitat qui s’encarrega dels criteris d’avaluació durant l’etapa en el cas de les troncals i les específiques, però com que sí que està clar qui fixa els criteris finals, no fa falta ser massa aguts per entendre que això determina els que s’aplicaran al llarg de l’etapa…
D’altra banda, les àrees que definia la LOE venien determinades en un 55% en forma de continguts mínims per matèria (per a aquelles Comunitats Auitònomes amb llengua pròpia) i els continguts es completaven a cada administració educativa autonòmica. A la LOMCE, les assignatures troncals (i les específiques a través dels estàndards d’aprenentatge) vénen definides del tot, i el percentatge del 50% que cita la llei es refereix al pes horari mínim que han de tenir les assignatures troncals en el còmput semanal d’hores lectives. Una lectura ràpida dels esborranys de les assignatures (que podeu trobar a http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/participacion-publica/cerrados/2013/curriculo-basico.html) ens fan comprendre que queda molt poc marge per a “complementar” amb nous criteris d’avaluació o continguts la bolla elaborada pel govern espanyol i pel MEC.
Educació Primària:
Les innovacions més notables per a aquesta etapa es refereixen a l’estructura, a la distribució d’àrees i a l’avaluació. Més avall ho analitzarem.
Però també hi ha detalls menys cridaners que conformen l’esperit mercantilista de la llei. Entre els objectius de l’etapa hi trobam “desarrollar (…) actitudes de (…) espíritu emprendedor”. A partir dels 6 anys, alerta. Pensau que no es refereix a esperit d’iniciativa personal en general. Queda clar que això va d’economia de mercat.
També és cert que hi ha un objectiu que és “facilitar (…) la adquisición (…) del sentido artístico”; ara bé: això es contradiu una mica amb l’arraconament de l’àrea d’Educació artística a una assignatura opcional que pot no ser cursada durant tota l’etapa…
Vegem com queda l’estructura de Primària: desapareixen els tres cicles i queda estructurada en una etapa en bloc, de sis cursos. Un alumne pot repetir una vegada un curs durant tota l’etapa (això no representa cap canvi a la pràctica en relació a la LOE). Els estàndards d’aprenentage, criteris d’avaluació i continguts s’estableixen per a tota l’etapa de sis anys, en principi sense graduació per cursos. Això pot ser un avantatge a l’hora de fer les programacions de centre, ja que dóna una llibertat molt ampla, però segurament es veurà escapçada amb diferents arguments; per exemple, amb el de facilitar la mobilitat d’alumnes d’un centre a un altre (de tot l’estat), cosa que obligarà a distribuir els continguts i estàndards en els diferents cursos. De moment, emperò, l’esborrany de currículum ens proposa un llistat vàlid per a tota l’etapa considerada globalment. Un exemple: ens trobam en la circumstància d’haver d’aplicar a nins i nines de 6 anys un criteri d’avaluació com aquest: 1.1 Busca, selecciona y organiza información concreta y relevante, la analiza, obtiene conclusiones, comunica su experiencia, reflexiona acerca del proceso seguido y lo comunica oralmente y por escrito (correspon al bloc 1 de continguts de l’assignatura “Ciencias de la Naturaleza”).
Distribució d’àrees: la paraula “àrea” ha estat desterrada i ara parlam d’assignatures. Les assignatures són les mateixes en els sis cursos (en la LOE, determinades àrees, com per exemple “Educació per a la ciutadania i els drets humans” (ara, per cert, desapareguda) o una “Segona llengua estrangera” es restringien al tercer cicle).
Les assignatures troncals seran 5:
Ciencias de la Naturaleza;
Ciencias Sociales
(aquestes dues assignatures substitueixen l’àrea integradora que enunciava la LOE, “Coneixement del medi natural, social i cultural”);
Lengua Castellana y Literatura;
Matemáticas i
Primera Lengua Extranjera.
Les específiques seran 3 (almenys):
Educación Física;
Religión o Valores Sociales y Cívicos (una de les dues; veureu més avall que es poden cursar ambdues, també)
i almenys una (això d’almenys està relacionat amb l’oferta possible d’assignatures de lliure configuració autonòmica a més de la Lengua Cooficial y Literatura) d’entre:
Educación Artística – Segunda Lengua Extranjera – Religión o Valores Sociales y Cívicos (la que no s’hagi triat abans).
Atenció: La Religió té rang d’assignatura avaluable i el fet de cursar-la pot implicar haver de deixar de cursar Educació Artística o una segona llengua estrangera. A la LOE, la religió s’afegia a les activitats lectives i no substituïa cap àrea de coneixement.
I el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica està format, a les Illes Balears, per una o dues assignatures:
Llengua Catalana i Literatura (amb el mateix pes horari que la Castellana)
i, si es vol, alguna “àrea” (aquí se’ls ha escapat la parauleta) més de les de lliure configuració en funció de l’oferta dels centres.
Finalment, la LOMCE ordena per a Primària dues avaluacions individualitzades:
Una, en acabar el tercer curs (curiosament no s’ha volgut, emperò, estructurar l’etapa ni que fos en dos cicles, i així aquesta avaluació correspondria al final d’un cicle), que serà realitzada pels centres educatius segons disposin les Administracions educatives, i que avaluarà el grau d’assoliment de la competència de comunicació lingüística i de la competència matemàtica. A hores d’ara –desembre de 2014-, encara que per al curs 2014-2015 a 3r de Primària ja s’hauria d’aplicar aquesta prova, encara no s’ha publicat per part de la “nostra” Conselleria cap indicació o instrucció que hi faci referència.
I l’altra, al final de l’etapa en acabar el curs sisè, que avaluarà el grau d’assoliment de la competència de comunicació lingüística, de la competència matemàtica, de les competències bàsiques en ciència i tecnologia i l’assoliment dels objectius d’etapa. Els criteris d’aquesta prova i les característiques generals de les proves seran competència del Gobierno de España. El resultat de la prova donarà lloc a un informe orientador per als pares i a “proponer planes específicos de mejora en aquellos centros públicos cuyos resultados sean inferiores a los valores que, a tal objeto, se hayan establecido”. Se’ns permeti ser no gaire optimistes davant aquesta circumstància.
Ah, per cert! Diu també en referència a aquests resultats que “en relación a los centros concertados se estarà a la normativa reguladora del concierto correspondiente”...
