RESUM ACTA DE DIA 29 DE MAIG

1. Bases reguladores de l'assemblea
Atès que moltes persones no han pogut realitzar la consulta a l'assemblea del seu centre, es PROPOSA posposar per a la propera assemblea la decisió d'aquest punt.

2. Decret TIL
Punts d'aclariment respecte al TIL per tal que quedin clars a tota l'assemblea. Els punts són:
        a) Demanar un Consell Escolar previ on s'informi en què consisteix el TIL a la resta de membres del Consell diferents del professorat i de les competències que té atribuïdes el Consell Escolar. Explicar la postura del professorat i demanar que no l'aprovin.
        b) Demanar la convocatòria de Claustres. Recordar al Claustre que l'òrgan competent per a presentar i/o modificar els projectes lingüístics són els Claustres. Conèixer per part dels representats dels Claustres quina és la seva idea. Si el director o directora no el convoca, una tercera part del claustre ho pot sol·licitar. Veure article 24. 1 del Reglament orgànic d’infantil i primària o el 25.1 del reglament orgànic de secundària (BOIB núm. 120, de dia 5 d’octubre de 2002).
        c) Demanar que el Consell Escolar voti NO al projecte TIL.
        d) Enviar els fulls de discrepància.

S'aproven per unanimitat les següents propostes:
        - L'assemblea de docents de les Illes Balears fa una crida a tots els Claustres a rebutjar formalment el decret TIL.
        - L'assemblea de docents de les Illes Balears demana al Claustre votar NO al projecte TIL i demanar als directors que no  reformulin cap projecte ja preparat per la CCP per la via de l’article 20 del Decret.
        - L'assemblea de docents de les Illes Balears demana als centres que esgotin el termini fins dia 20 de juny per presentar els seus projectes.

3. Vaga indefinidaS'acorda consultar a les diferents assemblees i per al proper dimarts 4 de juny quina opció triarien:
         OPCIÓ 1: vaga indefinida a final d'aquest curs 2012-13.
         OPCIÓ 2: vaga indefinida durant el curs 2013-14 dins l'any 2013.

4. Sondeig insubmisos al TIL
S'acorda consultar a les assemblees dels centres demanar quants de professors estarien disposats a ser insubmisos al TIL, recollir les dades i dur-les a la propera assemblea del 4 de juny.

5. Sondeig per donar un aprovat general a l'ESO i al batxillerat S'acorda consultar a les assemblees demanar quants de professors estarien disposats a donar un aprovat general al juny d'aquest curs. Aprovat general al juny de 2013 amb una nota mínima de 5 per als alumnes que no arriben a l'aprovat.

6. S'ha acordat que, per centres, farem saber quants professors o membres de ccp havien presentat el full de discrepància. I que es comunicaran aquestes dades al correu de l'assemblea perquè els sindicats tenguin coneixement del número i ho utilitzin per fer pressió mediàtica.
7. Incloure en el comunicat una condemna a les paraules del president Bauzà quan diu que la causa del fracàs escolar és la immersió lingüística.S'acorda per consens que es farà un comunicat de condemna a les paraules d'ahir dimarts al Parlament del President quan assegurava que la causa del fracàs escolar és la immersió lingüística.

Continuar llegint

CEIP SES COMES

DE DOL AMB EL TIL

El Govern de les Illes Balears ha aprovat un nou decret per regular el tractament de les llengües a l'escola. És el Tractament Integrat de Llengües (TIL).

Però, per què un nou decret de llengües?

El govern al·lega que per garantir el coneixement i l'ús de les 2 llengües cooficials de les Balears.

La realitat, però, és que des del 1986 que l'escola és en català (IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA) ja es garanteix un domini equilibrat de les 2 llengües oficials tal i com demostren les dades de les proves IAQSE de la mateixa Conselleria d'Educació:

Dominen el...	CATALÀ	CASTELLÀ
4t de primària	62%	61%
2n d'ESO	68%	68%

El nou decret preveu una reducció considerable del català a l'escola per tant creiem que en reduirà el seu ús i coneixement.

Idò per què aquest nou decret lingüístic?

El govern defensa que per fomentar l'aprenentatge de l'anglès.

Des de l'escola esteim totalment d'acord en la necessitat de fomentar l'anglès però no creiem que aquest nou decret realment n'afavoreixi l'aprenentatge perquè:

-      No compta amb un pla de formació eficaç del professorat.

-      Va acompanyat de retallades, no de dotació de recursos personals i materials.

-      No preveu una aplicació gradual del decret.

-      No presenta unes instruccions pràctiques i clares de com s'ha d'aplicar.

L'escola Ses Comes defensa la Immersió lingüística en català i n'aplaudeix els seus èxits en l'aprenentatge de la llengua pròpia de les Illes Balears així com la cohesió social que ha aportat durant tots aquests anys.

L'escola Ses Comes pensam que el nou decret de TIL:

* ÉS CLARAMENT IDEOLÒGIC I POLÍTIC, NO EDUCATIU.

* NO ES CENTRA EN L'ELIMINACIÓ DEL FRACÀS ESCOLAR.

* ÉS IMPOSAT, NO CONSENSUAT AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA (PARES I MARES, DOCENTS, UNIVERSITAT...).

* VA ACOMPANYAT DE RETALLADES MATERIALS I PERSONALS, NO DE DOTACIÓ DE RECURSOS.

Mestres del CEIP Ses Comes (Portocristo)

Continuar llegint

Signa aquí per la dimissió de n'Aina Aguiló, Rafel Bosch, Joana Maria Camps i Jose Ramon Bauzá

Continuar llegint

NOVES INSTRUCCIONS TIL

Hola a tothom,

Hi ha novetats: el secretari d'educació Estarellas ha tret unes instruccions per als inspectors i encarregats d'avaluar si el projecte alternatiu per la via del 20 s'adequa al decret.

Davant els dubtes suscitats diu que han encarregat un informe jurídic i aquest conclou, ATENCIÓ, entre altres coses, el següent:

"Un projecte integrat de llengües aprovat d'acord amb l'article 20  del decret 15/2013, no s'ajustaria a  aquesta norma si, una vegada determinades, com a mínim, una àrea o matèria no lingüística en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera, establís que la resta d'àrees o matèries no lingüístiques s'impartissin únicament en català, en castellà o en la llengua estrangera."

O sigui que, oblidau-vos de per virtut del 20 fer-ne una en anglès, una en castellà i la resta en català.

En realitat, l'única diferència que hi ha (segons les instruccions que han donat als inspectors) entre el TIL normal o el TIL article 20 és que amb la segona opció no tenen el per què ser les matèries de naturals, mates o socials les que es facin en cadascuna de les llengües, però per la resta: s'ha de repartir equilibradament la resta de matèries en totes les llengües.

Si ara ja no ens plantam, ens ho hauríem de fer mirar.

http://die.caib.es/normativa/pdf/2013/Instruccions_Secretari_Autonomic_adre%E7ades_a_DIE_DepPlanif_coorTIL.pdf

Marina

Continuar llegint

VIDEO ASSEMBLEA DE PROFESSORS IES JOAN MARIA THOMAS

Continuar llegint

V Assemblea docents IB

Continuar llegint

PROPOSTA BASES ASSEMBLEA DOCENTS IB

Companyes i companys de l'Assemblea de Docents

Es va acordar en la darrera assemblea de donar suport a un proposta feta per l'Assemblea de professors de l'IES Sta Margalida, consistent en regular o posar les bases de funcionament i organització de l'Assemblea de Docents.

Nosaltres varem enviar un correu, amb un esborrany, que és el següent:

"N'hem estat parlant amb l'assemblea de professors del centre i trobam que és absolutament necessari que es reguli com a mínim què és l'Assemblea de Docents. Si us fixau, quan surt mencionat a la premsa es fa de manera ambigua, i és lògic, ja que no ho hem establert ni nosaltres mateixos.

Pensam que prendre un acord tan bàsic i elemental com aquest determina el caràcter de seriositat de l'Assemblea de Docents, si és quelcom seriós, que ha de durar i del que se n'ha d'extreure algun resultat.

Proposta per discutir i consensuar:

1. Sobre l'estructura i les funcions de l'Assemblea de Docents de les Illes:

L'Assemblea General de Docents està formada per les assemblees de centre (amb el seu/s portaveu/s) i els sindicats (amb els seus portaveus). Per tant, l'Assemblea General de Docents no són els sindicats, ni les assemblees de centres (ja que ambdos són entitats amb autonomia pròpia), ni individualitats; sinó un espai per

- Coordinar-se els docents en les seves lluites

- Establir canals de comunicació bilaterals més efectius i directes (entre els sindicats i els treballadors i viceversa)

- Sumar forces i definir accions de cara a l'objectiu comú: defensar l'educació (pública, laica, en català i de qualitat) i els nostres interessos com a treballadors

2. Normes de funcionament de l'Assemblea:

L'Assemblea de Docents es convocarà, per regla general, un cop cada mes. De totes maneres, les convocatòries es poden flexibilitzar si els seus membres ho consideren. En cada assemblea es decidirà la data aproximada de la propera reunió.

En cada assemblea que es celebri hi ha d'haver un secretari (que redacti l'acta) i un moderador (que condueixi la reunió, dinamitzi i doni els torns de paraula). Les figures de secretari i moderador seran rotatòries.

Els acords que es prenguin intentaran buscar el consens. Si no fos possible, es recurrirà a la votació (cada portaveu, un vot). Les votacions es faran tenint en compte els assistents.

Abans de cada Assemblea es farà arribar amb temps suficient l'ordre del dia als portaveus. Si algun membre no pot assistir, pot enviar el seu vot, comentari o proposta per correu electrònic prèviament a la reunó.

L'Assemblea de Docents, sempre que sigui possible, ha de procurar funcionar de manera transparent i democràtica.

3.Creació d'una comissió d'Acció:

La Comissió d'Acció de l'Assemblea de Docents s'encarregaria d'agilitzar l'organització de l'acció reivindicativa.

Estaria composta per voluntaris que s'encarreguin de proposar i organitzar accions (independents de les dutes a terme exclusivament pels sindicats) en el marc de l'Assemblea; accions puntuals, directes, concretes, que requereixin, o no, de la coordinació de tots els centres.

Les propostes d'acció de la Comissió d'Acció han de ser aprovades per l'Assemblea de Docents.

La Comissió d'Acció ha de respondre davant l'Assemblea de la feina que realitzi.

La Comissió d'Acció ha d'estar en contacte amb altres organitzacions, grups o plataformes amb qui l'Assemblea de Docents té interessos en comú, de cara a la possible coordinació conjunta d'accions."

La idea és discutir-ho a les assemblees de centre i intentar consensuar-ho de cara a la pròxima Assemblea.

Salut,

Marina (de l'IES Sta Margalida)

Continuar llegint

Al·legacions a l'acte de la reunió de dia 7 de maig

- Decret TIL

Na M. Antònia Font en nom del sindicat STEI realitza una extensa explicació del decret integral de llengües publicat el passat 20 d’abril. Exposen el seu desacord a la manera en que es vol imposar la implantació de l’anglès, l’eliminació de la llibertat dels centres per fer, per consens, immersió en català i la impossibilitat d’usar la llengua pròpia de les illes com a llengua prioritària en l’ensenyament de les diferents àrees o matèries. Informa que l’annex no ha passat ni pel CEIB, ni per la mesa sectorial d’educació, ni pel consell Consultiu i ja s’ha publicat al BOIB. Pensen que això és de dubtosa legalitat. Informa de la resolució conjunta de tots els sindicats a la Mesa Sectorial d’Educació. I que els sindicats estam d’acord en reforçar l’aprenentatge d’una llengua  estrangera.

L’STEI proposa:

1. FULLS DE DISCREPÀNCIA. Si volem expressar el nostre desacord al Decret TIL, en el moment en què el Decret ens imposa un calendari no consensuat i que obliga la comissió de coordinació pedagògica a fer el projecte sota la supervisió del director o directora... ho podem fer fent servir el full de discrepància. Aquest full no ens eximeix del compliment de l’ordre, però deixa constància que nosaltres ho hem fet saber a instàncies superiors i que esperam que es resolgui motivadament aquesta discrepància també per escrit. La Llei de funció pública i el reglament orgànic de centre ens obliga a complir les ordres que ens dóna un superior jeràrquic, però, al mateix temps, cas que vegem que aquestes ordres van contra la normativa vigent, podem expressar per escrit la nostra discrepància i deixar constància del nostre desacord, de cara a possibles processos judicials i administratius que es poden derivar de l’aplicació del decret.

Per tant l’STEI posa en marxa dues eines legals en contra del Decret TIL.

Primer una impugnació davant els tribunals i segon, aquest full de discrepància, un instrument legal que sortirà des de dins mateix dels centres i que està regulat a la llei de funció pública. Són dues fórmules legals per resistir a l’aplicació d’un Decret imposat pel govern Bauzá que deroga el decret de mínims, va en contra de la llengua catalana i estableix una regressió en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana a les illes. Aquest full de discrepància deixa clar que els signants estam a favor de l’aprenentatge de l’anglès i proposa mesures de suport a l’àrea lingüística i a les seccions europees.

2. Els projectes que s’aprovin no han de ser pitjor que els que tenim i han de ser millors per a l’escola, per als alumnes i per a l’educació.

No es pot aprovar un projecte incoherent pedagògicament, que no s’adapta a les necessitats del centre i del seu alumnat i que impossibilita aconseguir els objectius proposats al Projecte Educatiu de Centre (PEC). Tampoc no es pot aprovar un projecte que sigui regressiu en la normalització lingüística, que impossibiliti que l’alumnat tengui un coneixement adequat de les dues llengües oficials en acabar l’educació obligatòria i que no fomenti la cohesió social.

L’STEI Informa:

1. QUE SI VOLEM FER INSUBMISSIÓ el servei jurídic ens recomana que hem de ser molts que la facem. Les conseqüències són que ens poden obrir un expedient o que els podem obligar a repensar-se el model i el calendari d’aplicació del decret. Som a un moment històric que requereix prendre riscos. Si molta gent es fes insubmisa seria més complicat que l’administració pogués actuar en contra d’una posició majoritària.

MOLTES GRÀCIES!
M. A. FONT

Continuar llegint

TENIM POC TEMPS ( ' TIL the death)

Avui llegesc al diari que el vertader nou conseller d'Educació, Guillem (o Guillermo) Estarellas va fer arribar ahir als centres les instruccions per a l'aplicació del TIL.

Com que no som directora, i volia la informació de primera mà, acab a la Sala de Premsa de la plana web del Govern de la CAIB i allà he trobat la nota de premsa. Tota una declaració d'intencions perquè, oh, casualitat!, el comunicat està escrit en castellà (de fet, és l'única nota de premsa escrita en castellà) i com a documents adjunts hi ha “información en castellano”, que és el mateix però en pdf.

Vaig llegint que la Conselleria farà el que faci falta per a què la implantació del projecte “pueda lograrse el curso 2017-2018 con los recursos humanos propios de cada uno de los centros.

Para ello, el profesorado que todavía no pueda acreditar el nivel mínimo de conocimientos de lengua extranjera exigido por el Decreto, tendrá todas las facilidades para adquirir las competencias lingüísticas adecuadas y, para eso, la Consejería pondrá a su alcance los medios necesarios para conseguirlo. Así, todos los profesores que participen en el proyecto de su centro impartiendo materias no lingüísticas en lengua inglesa tendrán preferencia en las actividades formativas dirigidas al perfeccionamiento del profesorado.”

De tot això, crec entendre que, no sé com, en tres anys tots sabrem anglès. Que els recursos que ara no tenim per poder substituir els professors que estan de baixa, emanaran miraculosament, com les fonts Ufanes, per pagar-nos cursos d'anglès a tots. I que cercaran la forma, per exemple amb una reducció d'hores?, per tal de fer compatible un aprenentatge efectiu, amb la nostra feina i amb la vida familiar. I que no ens barallarem entre nosaltres quan algun, enllepolit o comprat per viatges a Londres amb estança pagada, s'ofereixi per participar en el projecte lingüístic.

O sigui, traduint el decret: que en tres anys no sabrem anglès, que recursos econòmics sempre n'hi hagut però només pel que volen, que el B2 ens el traurem per la força i en el temps lliure, i que ens acabarem barallarant entre nosaltres...

Malgrat tot, per un moment gairebé m'hi he vist. Per virtut d'un decret, en tres cursos, hauré adquirit la competència necessària per parlar en anglès amb tal fluïdesa que podré fer classes de filosofia (si encara existeix l'assignatura, cosa que entre peres i lomces, veig difícil...) en anglès.

De manera gairebé obligada, en un curs de filosofia sempre es dedica un temps a explicar les paradoxes. És interessant perquè els alumnes poden entendre quan una situació incompleix les regles lògiques bé perquè duu a una contradicció, bé perquè desafia el sentit comú (i en els dos casos aquest decret en podria ser un exemple, tot i que no l'utilitzaré). Els dic: “Un barber sicilià pot afaitar a tots aquells que no es poden afaitar a si mateixos, i a ningú més”. Per la cara que fan intuesc que s'estan demanant “i ara què diu aquesta?” Continuu: “Es pot afaitar a si mateix, el barber?” Salta un: “No profe, no pot perquè només pot afaitar els que no ho poden fer per si sols”. “D'acord” seguesc jo, “idò si com tu dius no es pot afaitar a si mateix, llavors sí que es pot afaitar, perquè ja compleix el requisit que era no poder afaitar-se a si mateix”. Perplexitat. Cares de concentració. I continuu, ràpid: “Per tant, ens trobam que si deim que NO es pot afaitar a si mateix, llavors SÍ que pot; però si deim que SÍ pot fer-ho, llavors NO pot (ja que hem dit que només podia afaitar els que no poden per si sols).”

Alguns ho entenen, i a la cara se'ls veu la satisfacció d'haver seguit un raonament que veuen clarament que és complex. Altres diuen “però com...?” Una li demana a la de devora. Un altre: “aahh! Ara ho entenc”. Alguns segueixen sense captar la paradoxa. La tornam a desxifrar. Aleshores alguns ho entenen i altres diuen que sí, però la cara diu que no... En fi, què per què cont aquesta anècdota? Perquè aleshores entenc que en tres cursos no ho sabria explicar en anglès. Perquè en tres cursos els alumnes no ho entendrien en anglès.

La resta de la nota de premsa diu com s'ha d'elaborar aquest projecte i el calendari: en fi, que ens oblidem de tot el que estàvem fent fins ara perquè en quinze dies hem de tenir fet un nou projecte lingüístic. Per això, el títol de l'article, “tenim poc temps”... Però tenim poc temps, no per fer un projecte, tenim poc temps per coordinar-nos, per decidir si per una vegada ens posam d'acord i, en lloc d'escollir un mal menor amb el cap cot (com seria acollir-nos a l'article 20 del decret TIL i sortejar aquest disbarat pedagògic momentàniament), en lloc d'enviar-nos la glopada agra cada centre pel seu compte, decidim ser valents i plantar-nos tots. Si ens dividim perdem, si seguim l'article 20 els legitimam; només tenim una possibilitat de resistir: anar tots a una.

Marina Llobera, professora de filosofia.

Continuar llegint

ACTA 7 de maig IES SINEU

ASSEMBLEA DOCENTS IB 7 DE MAIG DE 2013 “IES SINEU”

ORDRE DEL DIA

- Aprovació de l’acta anterior

- TIL

- Valoració tancades

- Vaga

- Escrits premsa

- Nou govern

- Votacions on line

- Propostes

______________________________________________________________________

- Acta anterior. Aprovada

- Drecret TIL

Na Marian Antònia Font en nom del sindicat STEI realitza una extensa explicació del decret integral de llengües publicat el passat 20 d’abril. Exposen el seu desacord a la manera en que es vol imposar la implantació de l’anglès. Informa que l’annex no ha passat per mesa de negociació (enacara no s’han publicat a BOIB).

L’STEI proposa:

 · Insubmissió per presentar el Projecte Lingüístic de centre

 · Fer suport als centres que diuen NO al nou projecte lingüístic

 · Insubmissió justificada només ho poden fer els pares

Davant una pregunta de les conseqüències de ser  insubmís na Maria Antònia Font va contestar que es podria obrir un expedient i va afegir que si ho fan més d’un 10 % del professorat era difícil de tramitar tants d’expedients.

FETE UGT i CCOO davant aquesta pregunta exposen que no convidarien a la gent a fer accions amb les quals puguin sortir perjudicats.

Ronda de preguntes referides al TIL:

· Com queda a infantil el TIL?

· Contrapropostes: Fer el TIL a tope, l’Administració no ho podrà assumir

· Si un centre es declara insubmís que rebrà les conseqüències el director o el professorat que es declari insubmís.

· Hi ha un model de carta amb la proposta de insubmissió de pares?

· IES SANTANYÍ. Proposa agafar l’art. 20  i oferir que sigui Religió. Fer una reunió amb l’associació de directors de primària i secundària. Què passa si el consell escolar no l’aprova? Què fa la Conselleria amb la carta d’un pare insubmís?.

· CEIP Ses Comes. Dimissió massiva d’equips directius a 1 de setembre. Manca de repercussió a Premsa. Falta d’informació als pares.

· IES PORT DE POLLENÇA. Si el projecte lingüístic s’accepta, seran les places d’interins que es perfilaran? Qui ho decideix?

Tres propostes con a conclusió (es farà una enquesta amb les propostes perquè es pugui votar als centres):

      - Acollir-se a l’article 20

      - insubmissió

      - Full de discrepància

- Valoració tancades i vaga.

En general es va trobar que havia anat bé.

· CEIP Ses Comes. Ells eren poca gent. Proposen que aquestes tancades s’haurien d’obrir al carrer, sobretot als pobles, més repercussió  als mitjans de comunicació.

Felanitx. D’acord amb les tancades. Esperen un 50 % de vaga. Ens hem de guanyar als pares.

· IES BINISSALEM. Informen que va anar un inspector per “investigar” si s’havia incitat als alumnes a participar al correllengua.

- Escrits premsa

No se sap si les notes que s’estan fent surten publicades o no. Es va proposar que quan es faci una nota a part d’enviar-la a premsa es pengi al blog.

· Pollença. El dia de ses tancades varen fer escrits tant de mestres com de pares i alumnes i els han fet arribar als mitjans

· Andratx i Pollença. Faran Manifestacions a mitjans maig

· CEIP Ses Comes. El que han fet és enviar fotos perquè pensen que es visualitza més.

· CEIP Costa i Llobera de Pollença va enviar un escrit a Diari de Mallorca on va sortir publicat i a  l’Última Hora on no ha sortit.

- Propostes

· Continuar amb la recollida de signatures demanat la dimissió del president Bauzá, Aina Aguiló i Rafael Bosch. Posar una creu damunt Rafael Bosch perquè ja ha caigut i afegir una casella amb la foto de la nova Consellera Joana Maria Camps amb una petita foto d’en Guillem Estarellas diguen-li el que ha de fer a l’orella.

· Fer una definició de que és l’assemblea de docents. Marina de l’IES Santa Margalida ja te una proposta i la compartirà al blog. Ens ha enviat el següent correu per aclarir aspectes de la seva proposta: “regular què és l'Assemblea de docents. És un esborrany i és poc concret, proposam un termini de quinze dies, per exemple, per enviar propostes sobre la base, que es recullin i amb tot això es redacti un document que es torni a enviar als centres abans de l'assemblea, de tal manera que allà només s'hagi d'aprovar. Ho dic perquè sinó les propostes sortiran durant l'assemblea, ens allargarem, no tendrem temps per redactar-ho, uns diran que no poden decidir pels seus companys... i tot pot acabar en no res. Exemple: l'esborrany de proposta no especifica ni torns, ni mètodes de decisió...”

· IES San Marçal. Proposa fer un recull de signatures amb nom i llinatges de qui està disposat a fer vaga indefinida.

. Es proposa que no siguin els sindicats els moderadors de les assemblees.

· Vaga indefinida. Fer un sondeig per fer-la al curs 2013-2014

· IES Marratxí. Organitzar-se perquè en tots els docents de tots els centres de les illes un dia concret comencin la classe amb anglès sota el lema “5 min de spanglish”

· En cas d’una altra vaga, en comptes que la conselleria ens llevi la quantitat per dia de vaga, recollir de cada persona que volgués fer vaga 50 € (i anar a fer feina) i contractar amb aquests doblers un anunci als diaris.

· Enviar els punt a debatre a les assemblees amb temps perquè es puguin debatre en els centres.

· Fer manifestacions tallant els carrers

· Fer la propera assemblea abans de finalitzar maig.

Continuar llegint

MANIFEST TANCADES 25 D'ABRIL IES PORT DE POLLENÇA

L'assemblea de professors de l'IES PORT DE POLLENÇA us envia en document adjunt el manifest que es va llegir a la tancada realitzada el dijous 25 d'abril al nostre centre on, a més de la comunitat educativa del nostre centre, hi participaren els col·legis CEIP Port de Pollença i CEIP Miquel Capllonch:

MANIFEST

Hi cabeu tots, en aquest manifest, alumnes, pares i professors, en aquesta reafirmació de la nostra dignitat com a ciutadans.

La nostra veu no pot ser sinó primerament solidària amb tots aquells sectors de la societat que es troben indefensos davant les injustícies que la crisi econòmica ha provocat, i que els empeny a la marginació.

Que ningú es deixi enganar, la nova llei educativa és un pas més, com el que s'està fent amb la sanitat, un pas que apunta directament no únicament a la destrucció de la societat del benestar, sinó sobretot a la destrucció dels principis democràtics bàsics: ¿és possible una democràcia sense una educació i una sanitat públiques i de qualitat? Ja coneixeu la resposta.

No ho dubteu, la doctrina que inspira la nova llei educativa és pura ideologia, i ho és perquè no està basada en cap plantejament científic, pedagògic o psicològic; ideologia al servei de la construcció d'un model de societat submís a la voluntat del poder polític i financer.

I com si no podem valorar una llei que limita la llibertat de càtedra; una llei que fa de la selecció del professorat un procés arbitrari; una llei que elimina la capacitat de decidir que tenien fins ara els Consells Escolars; una llei que elimina la pràctica democràtica en l'elecció dels directors de centre?

L'aberració educativa que pretenen imposar, però, no acaba aquí ¿Com hem de valorar que la LOMCE definesqui els seus objectius únicament en la valoració dels resultats, dels exàmens i de les notes, i no tingui en compte el procés d'ensenyament-aprenentatge? Com s'ho faran, per tant, tots aquells alumnes que, per raons diverses, necessitin una atenció especial? Idò bé, amb el temps, la desigualtat en les condicions a l'hora d'incorporar-se a la societat serà un fet inevitable. Les retallades en la dotació econòmica als centres i de professorat faran la resta. No passeu pena, però, si vos podeu permetre una educació privada.

Per acabar, la cirereta d'aquest pastís nefast: el decret del trilingüisme. Un model copiat, punt per punt, del que ja fa uns anys va implantar la Generalitat Valenciana als centres educatius del País Valencià, i que ha donat els següents resultats: una taxa de fracàs escolar, o sigui d'aquells alumnes que no se graduen als 16 anys, del 37 %, val la pena repetir-ho: 37 %. I pel fa que al coneixement de l'anglès el resultat és un suspens, tant a primària com secundària, com així ho certifiquen les darreres proves d'avaluació de la mateixa conselleria.

I vos deveu demanar el motiu d'aquest fracàs a la comunitat veïna. Idò bé, per tal d'implantar aquest model, el sistema educatiu requeria d'uns 3.000 docents; per contra, i en només 2 anys, el País Valencià compta amb 1.486 professors menys.

Trobau alguna coincidència amb el que pot esdevenir aquí, a les Illes Balears? Aquí com allà, bona part del docents que encara no han perdut la feina no estan suficientment preparats per impartir la seva especialitat en anglès, i la conselleria no ha fet cap actuació per posar-hi remei.

Per tant, si no s'aconseguirà augmentar el domini de l'anglès, què pretenen amb aquest decret? Novament no hi ha dubtes: es tracta d'arraconar la llengua pròpia de les Illes Balears, de fer més gran el nombre d'alumnes incapaços no ja de dominar el català sinó simplement d'espressar-s'hi, perquè no la puguin sentir seva, aquesta llengua. Anorrear-la en definitiva, abocar-la a la marginació de temps passats.

El patrimoni més valuós que tenim en aquest moment és la nostra veu, fem-la sentir idò, és la nostra força, és la certesa que la democràcia exigeix unes altres formes, és el compromís d'on no ens mourà ningú. No som titelles. Som i serem ciutadans.

Continuar llegint

Propera assemblea:

Continuar llegint