MANIFEST
La nostra veu no pot ser sinó primerament solidària amb tots aquells sectors de la societat que es troben indefensos davant les injustícies que la crisi econòmica ha provocat, i que els empeny a la marginació.
Que ningú es deixi enganar, la nova llei educativa és un pas més, com el que s'està fent amb la sanitat, un pas que apunta directament no únicament a la destrucció de la societat del benestar, sinó sobretot a la destrucció dels principis democràtics bàsics: ¿és possible una democràcia sense una educació i una sanitat públiques i de qualitat? Ja coneixeu la resposta.
No ho dubteu, la doctrina que inspira la nova llei educativa és pura ideologia, i ho és perquè no està basada en cap plantejament científic, pedagògic o psicològic; ideologia al servei de la construcció d'un model de societat submís a la voluntat del poder polític i financer.
I com si no podem valorar una llei que limita la llibertat de càtedra; una llei que fa de la selecció del professorat un procés arbitrari; una llei que elimina la capacitat de decidir que tenien fins ara els Consells Escolars; una llei que elimina la pràctica democràtica en l'elecció dels directors de centre?
L'aberració educativa que pretenen imposar, però, no acaba aquí ¿Com hem de valorar que la LOMCE definesqui els seus objectius únicament en la valoració dels resultats, dels exàmens i de les notes, i no tingui en compte el procés d'ensenyament-aprenentatge? Com s'ho faran, per tant, tots aquells alumnes que, per raons diverses, necessitin una atenció especial? Idò bé, amb el temps, la desigualtat en les condicions a l'hora d'incorporar-se a la societat serà un fet inevitable. Les retallades en la dotació econòmica als centres i de professorat faran la resta. No passeu pena, però, si vos podeu permetre una educació privada.
Per acabar, la cirereta d'aquest pastís nefast: el decret del trilingüisme. Un model copiat, punt per punt, del que ja fa uns anys va implantar la Generalitat Valenciana als centres educatius del País Valencià, i que ha donat els següents resultats: una taxa de fracàs escolar, o sigui d'aquells alumnes que no se graduen als 16 anys, del 37 %, val la pena repetir-ho: 37 %. I pel fa que al coneixement de l'anglès el resultat és un suspens, tant a primària com secundària, com així ho certifiquen les darreres proves d'avaluació de la mateixa conselleria.
I vos deveu demanar el motiu d'aquest fracàs a la comunitat veïna. Idò bé, per tal d'implantar aquest model, el sistema educatiu requeria d'uns 3.000 docents; per contra, i en només 2 anys, el País Valencià compta amb 1.486 professors menys.
Trobau alguna coincidència amb el que pot esdevenir aquí, a les Illes Balears? Aquí com allà, bona part del docents que encara no han perdut la feina no estan suficientment preparats per impartir la seva especialitat en anglès, i la conselleria no ha fet cap actuació per posar-hi remei.
Per tant, si no s'aconseguirà augmentar el domini de l'anglès, què pretenen amb aquest decret? Novament no hi ha dubtes: es tracta d'arraconar la llengua pròpia de les Illes Balears, de fer més gran el nombre d'alumnes incapaços no ja de dominar el català sinó simplement d'espressar-s'hi, perquè no la puguin sentir seva, aquesta llengua. Anorrear-la en definitiva, abocar-la a la marginació de temps passats.
El patrimoni més valuós que tenim en aquest moment és la nostra veu, fem-la sentir idò, és la nostra força, és la certesa que la democràcia exigeix unes altres formes, és el compromís d'on no ens mourà ningú. No som titelles. Som i serem ciutadans.
