ESO, entre l'omnipotència de la religió i les revàlides i la marginació de les matèries artístiques
Més sobre assignatures; i aproximació a l’Educació Secundària Obligatòria (12 a 16 anys)
Si visitau http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/ca/participacion-publica/cerrados/2014/curriculo-basico.html hi trobareu el projecte de currículum amb tots els continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge de totes les assignatures de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.Aquest document passà una fase d’informació pública i de recollida de suggeriments, curiosament durant el mes de juliol de 2014 (és clar, un període que afavoreix i facilita que els departaments didàctics dels centres educatius es reuneixin i elaborin propostes). Ens consta que s’hi enviaren suggeriments; dels que en tenim constància cap no s’ha recollit en la proposta definitiva.
El document pdf que inclou les assignatures troncals té 753 planes, i el de les específiques, 298. Els estàndards d’aprenentatge no es limiten a descriure habilitats, sinó que afegeixen continguts (exemple: a Física i química de 4t d’ESO, al tema de l’energia, un estàndard diu que s’han de interpretar o explicar els fonaments del funcionament del motor d’explosió; els continguts parlen de “màquines tèrmiques” en general).
Parlem ara de l’ESO.
Ja havíem comentat en una entrega anterior que l’ESO queda conformada en dos cicles: el primer inclou els tres primers cursos i el segon és el quart curs tot sol.
Vegem com queden distribuïdes les assignatures a l’ESO.
En el quadre següent, en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica els suggeriments no són a la LOMCE, sinó al projecte de currículum bàsic que teniu a l’enllaç citat abans.
* ac: opció orientada a ensenyaments acadèmics (per entendre’ns: a batxillerat); ap: opció orientada a ensenyaments aplicats (per entendre’ns: a FP de grau mitjà).
** Ciències aplicades a l’activitat professional.***Iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial.
**** Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.
Observacions interessants sobre aquesta distribució d’assignatures:
La desaparició de les “Ciències socials, geografia i història” que són substituïdes, en els quatre cursos, per “Geografia i història”.
La separació en Biologia i geologia, i Física i química, de l’assignatura que des de la LOGSE era Ciències de la Naturalesa a 3r d’ESO, i que permetia als centres triar si s’impartia com a una assignatura sola o se dividia en dues, però sempre amb una única qualificació.
La discriminació ja a tercer curs (final de cicle) entre alumnes que cursaran FP i els que cursaran batxillerat, encara que només sigui a l’hora de triar quines matemàtiques volen estudiar. Aquesta discriminació és ja de pes molt més considerable a quart curs (segon cicle) en què en un mínim de tres assignatures, i potser en quatre, els alumnes ja queden encarrilats a uns estudis o a uns altres, per bé que la lletra de la llei assegura que sempre són a temps de canviar (és clar: segons la prova de “revàlida” que facin… Quin alumne que hagi cursat les matèries de l’opció “aplicades” gosarà examinar-se de les de l’opció “acadèmiques”? I això si fos possible, com discutirem més avall).
L’especialíssima importància que es dóna a la Religió: dins el grup d’assignatures específiques, es pot triar com a una de les “directes” o també com a “opcional”, sempre triant-la com a alternativa de “Valors ètics”. Fixem-nos que un alumne pot, així, cursar Religió i també Valors ètics dins el grup d’assignatures específiques; però en canvi, això no passa amb altres parelles d’assignatures: per exemple, un alumne no pot cursar “Música” i “Cultura clàssica” a no ser que en trii una com a específica i l’altra li sigui ofertada dins el grup de lliure configuració autonòmica (cosa que pot dependre del centre).
La consideració anterior està molt relacionada amb la desaparició de l’assignatura ”Educació ètico-cívica” que la LOE posava a quart curs. Ara un alumne pot fer tota l’ESO sense estudiar “Ciències socials” ni “Educació ètico-cívica”, però pot fer religió als quatre cursos en “substitució”, per exemple, de la Música.
La importància de les matèries relacionades amb l’economia i l’empresariat. Fins i tot hi ha una assignatura amb un nom redundantment economicista: “activitat emprenedora i empresarial”. Esperem que els alumnes que la cursin puguin emprendre qualsevol empresa personal que els faci més lliures i crítics…
Parlem finalment de la revàlida:
Recordem que a final de tercer curs hi haurà –si la LOMCE aguanta- una prova d’avaluació externa individualitzada, i a final de l’etapa, en acabar el quart curs, hi haurà la “revàlida” d’ESO, en què s’avaluarà l’assoliment dels objectius d’etapa (és a dir, en principi són exigibles els continguts dels quatre cursos).
L’alumne haurà de triar si s’examina per l’opció “acadèmica” (que, cas d’aprovar, li pemetrà cursar batxillerat) o per l’opció “aplicada” (que, cas d’aprovar, li permetrà cursar formació professional de grau mitjà).
Cada alumne s’haurà d’examinar de:
Totes les assignatures troncals (excepte de Física i química o Biologia i geologia, però aquestes poden ser triades en el grup següent);
dues de les assignatures d’opció cursades en el bloc de troncals de quart curs (és a dir, Biologia i geologia, Economia , Física i química o Llatí per l’opció acadèmica, i Ciències aplicades a l’activitat professional, Iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial i Tecnologia per l’opció aplicada);
una de les assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, escepció feta de Religió, Valors ètics i Educació física.
L’opció que farà l’alumne és, sobre el paper, independent de l’opció cursada a quart curs. Però això sembla una presa de pèl atès que segons acabam de dir la prova versa sobre les matèries cursades en el bloc de troncals opcionals, i què és això si no és precisament l’opció cursada?
La titulació de Graduat en ESO exigeix, en primer lloc, haver aprovat aquesta revàlida (nota igual o suiperior a 5), però, a més, la qualificació final d’ESO també ha de ser superior a 5. Per a calcular aquesta qualificació hem de ponderar amb un 70% la nota mitjana de totes les assignatures cursades a l’ESO, i amb un 30% la nota de la revàlida (la LOMCE li diu “avaluació final”). Atès que un alumne pot presentar-se a la revàlida amb dues assignatures de 4t no superades, es podria donar el cas que un alumne aprovàs (fins i tot amb una nota una mica superior a 5 per algunes dècimes) i no obtingués el Títol de Graduat en ESO. Convé reflexionar si això sembla raonable…
