Front la notícia que el fracàs escolar s’ha incrementat a les Balears amb el govern Bauzá hem cregut convenient analitzar les causes i les solucions d’aquest fracàs amb en Pere Carrió, el nostre col·laborador habitual, i en Lluís Ballester, professor de pedagogia de la UIB.
L’apunt de Pere Carrió
Carrió comença el seu comentari aportant xifres: “la taxa d'abandonament escolar en les Illes segueix essent la més alta del país: està per sobre el 32 %. Això és una enormitat. Però cal recordar que en els pitjors anys estava pels 44 %”.
Carrió apunta algunes de les causes i de les solucions a l’abandonament escolar. Quant a les causes apunta que “poden ser de caràcter individual, educatiu i socioeconòmic. Les individuals es centren en la desmotivació de l'alumnat i en la necessitat d'obtenir algun tipus d'ingrés. Les educatives són causades per un medi escolar que permet que els alumnes abandonin els estudis a mitges. Les socioeconòmiques són aquelles que provenen d'una societat i d'un empresarial que no valora l'estudi com a mèrit”. Quant a les solucions, Carrió té clar que “passen per prevenir, intervenir i compensar i que en qualsevol cas ha de ser un tema a abordar”.
Carrió apunta algunes de les causes i de les solucions a l’abandonament escolar. Quant a les causes apunta que “poden ser de caràcter individual, educatiu i socioeconòmic. Les individuals es centren en la desmotivació de l'alumnat i en la necessitat d'obtenir algun tipus d'ingrés. Les educatives són causades per un medi escolar que permet que els alumnes abandonin els estudis a mitges. Les socioeconòmiques són aquelles que provenen d'una societat i d'un empresarial que no valora l'estudi com a mèrit”. Quant a les solucions, Carrió té clar que “passen per prevenir, intervenir i compensar i que en qualsevol cas ha de ser un tema a abordar”.
Lluís Ballester, professor de pedagogia de la UIB
Des del 2011 pugen les taxes d’abandonament prematur dels estudis a les Balears. Segons Ballester l’increment del fracàs escolar a les Illes Balears s’explica sobretot per “la fallida de l’administració autonòmica, per la retirada dels programes de suport, les retallades, la pèrdua del consens basat en la participació democràtica en el sistema educatiu. Això té unes conseqüències negatives immediates”.
La mala gestió educativa afecta molt negativament a l’educació, però segons Ballester el fracàs escolar també té a veure amb el sistema socioeconòmic en el que vivim. Diu Ballester en aquest sentit que “els joves no tenen incentius per completar els nivells bàsics de la seva formació. Hi ha poc reconeixement social i laboral de la formació dels joves i consideren que acabar la seva formació no els proporcionarà feina”.
La situació educativa a les Balears per a Ballester es pot resumir així: “ni tenim un sistema econòmic com correspon, ni tenim una administració educativa com toca que posi en marxa programes educatius de qualitat, ni tenim tampoc famílies amb condicions com per fer acompanyament educatiu, ni per implicar-se en el procés educatiu dels seus fills”.
Ballester insisteix en què per combatre el fracàs escolar “necessitam programes que ajudin a mantenir la vinculació amb el sistema educatiu dels adolescents amb situacions complicades. Necessitam també programes de suport a les famílies”.
Ballester fa una interessant reflexió entorn al finançament educatiu: “Incrementar el pressupost no suposa incrementar la qualitat, però reduir-ho immediatament té impactes negatius. I això és el que s’ha fet a les Balears de manera irresponsable”.
Segons Ballester la nostra comunitat té un problema estratègic, per això “cal canviar radicalment les polítiques educatives. Jo em conformaria que s’incrementàs el pressupost en educació al nivell d’Extremadura, que passa del 5%. Nosaltres actualment no arribam al 4%”.
Ballester acaba la seva intervenció fent una defensa de l’educació: “Els estudis no només donen capacitat d’entendre el món i a tu mateix, sinó que et donen una oportunitat per aprofitar les oportunitats que tens a la teva societat i construir una societat diferent de més qualitat, que és el que volem tots”.
La mala gestió educativa afecta molt negativament a l’educació, però segons Ballester el fracàs escolar també té a veure amb el sistema socioeconòmic en el que vivim. Diu Ballester en aquest sentit que “els joves no tenen incentius per completar els nivells bàsics de la seva formació. Hi ha poc reconeixement social i laboral de la formació dels joves i consideren que acabar la seva formació no els proporcionarà feina”.
La situació educativa a les Balears per a Ballester es pot resumir així: “ni tenim un sistema econòmic com correspon, ni tenim una administració educativa com toca que posi en marxa programes educatius de qualitat, ni tenim tampoc famílies amb condicions com per fer acompanyament educatiu, ni per implicar-se en el procés educatiu dels seus fills”.
Ballester insisteix en què per combatre el fracàs escolar “necessitam programes que ajudin a mantenir la vinculació amb el sistema educatiu dels adolescents amb situacions complicades. Necessitam també programes de suport a les famílies”.
Ballester fa una interessant reflexió entorn al finançament educatiu: “Incrementar el pressupost no suposa incrementar la qualitat, però reduir-ho immediatament té impactes negatius. I això és el que s’ha fet a les Balears de manera irresponsable”.
Segons Ballester la nostra comunitat té un problema estratègic, per això “cal canviar radicalment les polítiques educatives. Jo em conformaria que s’incrementàs el pressupost en educació al nivell d’Extremadura, que passa del 5%. Nosaltres actualment no arribam al 4%”.
Ballester acaba la seva intervenció fent una defensa de l’educació: “Els estudis no només donen capacitat d’entendre el món i a tu mateix, sinó que et donen una oportunitat per aprofitar les oportunitats que tens a la teva societat i construir una societat diferent de més qualitat, que és el que volem tots”.
Presentació de l’Exposició “2 anys de lluita per l’educació”
Iñaki Aicart de l’Assemblea de Docents i Belén Álvarez, comissaria de l’exposició ens han acompanyat per presentar l’exposició de l’Assemblea de Docents.
L’exposició fa un repàs cronològic de tot el que ha succeït i dels moments viscuts durant els dos anys de conflicte educatiu a través d’imatges i de plafons explicatius. A l’exposició es poden veure a més de gran quantitat de fotografies, els 10 reconeixements i guardons aconseguits pel moviment educatiu i també un audiovisual de 56 minuts.
Álvarez recorda que l’exposició es podrà visitar de 10 a 19h de dilluna a divendres i que romandrà a Can Alcover fins el proper 14 de febrer. Diu Álvarez que “la nostra idea és que l’exposició sigui itinerant i arribi a altres municipis de les Illes Balears”.
Acabam el programa fent una ronda enter els convidats i l’equip de Taula Educativa per destacar aquells moments més culminants i emotius viscuts durant la lluita educativa.
L’exposició fa un repàs cronològic de tot el que ha succeït i dels moments viscuts durant els dos anys de conflicte educatiu a través d’imatges i de plafons explicatius. A l’exposició es poden veure a més de gran quantitat de fotografies, els 10 reconeixements i guardons aconseguits pel moviment educatiu i també un audiovisual de 56 minuts.
Álvarez recorda que l’exposició es podrà visitar de 10 a 19h de dilluna a divendres i que romandrà a Can Alcover fins el proper 14 de febrer. Diu Álvarez que “la nostra idea és que l’exposició sigui itinerant i arribi a altres municipis de les Illes Balears”.
Acabam el programa fent una ronda enter els convidats i l’equip de Taula Educativa per destacar aquells moments més culminants i emotius viscuts durant la lluita educativa.