El RDL 17/1977 estableix que per a l'exercici del dret de vaga, són necessaris un seguit d'actes preparatoris a fi d'advertir a la part empresarial i als ciutadans de la possibilitat o imminència del conflicte. A més dels comunicats de premsa, reunions, manifestacions, etc., destaca com a acte preparatori el fet d'acudir als serveis d’arbitratge o mediació, com per exemple, a les Illes Balears, el TAMIB.
Pel que fa als subjectes legitimats per poder declarar formalment una vaga, aquest són o bé els sindicats amb implantació tant pel nombre de proclamats a les eleccions sindicals com per la capacitat de mobilització al sector (Art. 2,2,d Llei Orgànica de Llibertat Sindical); o els propis treballadors directament, en el nombre que sigui, ja que la STC 11/1981 va declarar inconstitucional el requisit de què la iniciativa havia de ser recolzada per al manco un 25 per cent dels treballadors de la plantilla.
Una vegada pres l'acord, aquest ha de ser comunicat per part dels convocants a l'empresari afectat i a l'autoritat laboral competent. A la comunicació han de constar els objectius de la vaga, les negociacions prèvies, la data d'inici de la vaga i la composició del comitè de vaga (art. 3 RDL 17/1977). I ha de ser comunicada amb una antelació mínima de deu dies naturals a la data d'inici.
Aquest son els tràmits que han duit a terme els docents que genèricament vengueren a denominar-se l'Assemblea de Docents.
Cal
destacar que la norma en cap moment parla de què sigui necessària
l'autorització de l'autoritat. Tan sols diu que se li ha de
comunicar. Però el fet constitutiu de la vaga és la pròpia
comunicació. Cert és que l'administració podrà reclamar l’esmena
de les deficiències que pugui localitzar, però això no vol dir que
s'estigui a l'espera de la seva aprovació ja que la convocatòria
feta per l'Assemblea, com a expressió de la voluntat dels
treballadors, ja legitima la vaga per se.
L'Administració,
efectivament, va requerir l'esmena de deficiències que es varen
contestar i resoldre puntualment. Una vegada esmenades les
deficiències, ja res més es va requerir, en clara demostració del
compliment de tots els requisits necessaris per una legítima
convocatòria de vaga.
A
la comunicació, es va reflectir, tal com mana l'ordenament jurídic,
la composició del comitè, com a òrgan encarregat de gestionar la
vaga, procurar la negociació i la resolució del conflicte.
Diu
l'art. 5 del RDL 17/1977 que el comitè estarà format per un màxim
de 12 persones. No especifica la norma res sobre quin subjectes en
concret han de formar el comitè, quedant a disposició dels
convocants la seva elecció. De nou ens trobem que en cap moment és
necessària l'aprovació per part de l'autoritat laboral ni de
l’administració sobre els membres que ho componen.
Pel
que fa a les seves funcions, l'art. 5 assenyala que han de participar
a totes les actuacions sindicals, administratives o judicials que es
duguin a terme per a solucionar el conflicte. Per tant, la seva
màxima funció és la de negociar per arribar a un acord.
Al
llarg de la vaga, les parts estan obligades a la negociació, segons
estableix l'article 8,2 del RDL 17/1977. Per això el comitè
establert per l'Assemblea sempre ha estat disposat a seure's a la
seva corresponent taula negociadora, o, si per economia processal
així s’hagués acordat, a participar en les de les altres vagues
igualment convocades. Si no hi ha participat, no és sinó per la
manca de compliment d'aquest deure per part de l'Administració.
En
un altre ordre de coses, l'article 28,2 de la Constitució fa
referència a l'adopció de les garanties necessàries per assegurar
el manteniment dels serveis essencials durant la durada de la vaga.
Aquestes garanties poden ser de molt diversos tipus (substitució per
militars o forces de seguretat, conciliació o arbitratges, etc.) tot
i que el més habitual és la designació de serveis mínims. La seva
designació és competència de l'autoritat governativa (art. 10,2
RDL 17/1977), mitjançant resolucions motivades de forma concreta.
La
responsabilitat en la fixació dels serveis mínims és una
responsabilitat política. Per això, i malgrat que la negociació
d'aquests serveis amb els treballadors ve recomanada fins i tot per
l'OIT (Organització Internacional del Treball), aquesta negociació
no és un requisit indispensable per a la seva validesa.
En
canvi, l'administració, en un acte de menyspreu cap a la mateixa, ni
tan sols va dictar-ne serveis mínims, tot i la seva importància i
necessitat.
No
per això, la vaga no està perfectament convocada. És
responsabilitat de l'administració el seu establiment i si no ho ha
fet, seves seran les conseqüències. Malgrat aquesta
irresponsabilitat, el col·lectiu de mestres sí ha demostrat seny i
per això no s'ha emparat en el recurs fàcil de no atendre a cap
servei mínim, vista la seva mancança, sinó que ha optat per
atendre als establerts per altres convocatòries de vaga.
