L'Assemblea abunda en arguments per demanar la nul·litat de l'ordre de 9 de maig que desplegava el TIL. El Govern no ha sabut justificar la urgència d'aplicar el Decret TIL. Vulnera l'autonomia de centres i el dret d'igualtat dels alumnes. No es pot imposar l'anglès en matèries no lingüístiques. No es va fer un estudi d'impacte econòmic i organitzatiu vàlid.
L'Assemblea de Docents ha presentat una demanda de nul·litat contra l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. I ho ha fet amb un decàleg de motius que van des de la vulneració de preceptes de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització fins a la legislació educativa que regula el funcionament de centre i que deixa ben clar que els professors tenen el dret a participar i a aprovar els projectes educatius.És important destacar, de la demanda, que aquest TIL va ser aprovat per la via extraordinària d'urgència, i aquestes presses no han estat gens justificades. El passat curs 2013-14 s'inicià el setembre amb la imposició d'un decret que s'emparava en la 'urgència', però el mateix Govern no hi va actuar. Així, el primer document data de dia 31 de gener, quan ja havien passat cinc mesos del curs. A més, el termini per presentar els nous projectes TIL abans del quinze d'abril es va endarrerir dos mesos per culpa de la Conselleria mateixa. Podeu visualitzar la demanda feta per l'associació "DOCENTS PER LA DEMOCRÀCIA" aquí.
Destaca, el recurs, que el TIL no comptava amb el consens ni l'acceptació de la comunitat educativa. I, a més, que l'Administració ha fet tot aquest temps cas omís a les propostes i indicacions que se li han formulat en aquest sentit. Per si fos poc, també ha desoït els informes interns que assenyalen deficiències importants en el procés d'imposició de la norma TIL. Per exemple, no s'ha respectat el termini de quatre anys d'utilització d'un mateix llibre per curs i assignatura. O bé, quant a la famosa metodologia AICLE, no és normativa i de cap de les maneres no es pot imposar com a mètode d'ensenyament.
De fet, el Govern tampoc no va fer cas al Consell Escolar de les Illes Balears que recomanava “dotar els centres educatius dels recursos educatius suficients per dur endavant el tractament integrat de llengües i que aquests estiguin regulats clarament amb mecanismes establerts”. Alhora també advertia “que l’equilibri lingüístic no sempre s’aconsegueix amb la mera distribució aritmètica de les hores impartides en una o altra llengua oficials, essent aquest un àmbit d’exercici de l’autonomia pedagògica de cada centre”.
Tampoc no es va presentar l'estudi d'impacte econòmic que tendria l'aplicació del TIL a tots els nivells. Enlloc no s’hi avaluava el cost econòmic de la reorganització dels centres docents per implementar els nous projectes lingüístics ni el cost per a l’Administració que les noves necessitats de professorat amb acreditació de coneixements de llengua anglesa implicava. Per a un sol curs preveien -sense explicar d'on sortien les dades- 4,2 M d'€.
Per tot això, a parer de l'Assemblea, amb la imposició del TIL :
- S'ha vulnerat la Constitució (art. 27) en no complir-se el dret dels agents implicats en l'educació a participar del procés de decisió. I tampoc en el dret dels professors, pares i alumnes d'intervenir en el control dels centres.
- Vulneració del principi d'igualtat dels alumnes (art. 14), tant d'accés al coneixement -es redueixen continguts- com d'accés a la informació bàsica -la majoria no té un nivell per assolir el mínim de coneixements.
- Vulneració de l'Estatut d'Autonomia quan deixa de banda el deure d'impulsar de vetlar per la protecció i defensa de la identitat del poble de les Illes Balears (art. 18.3).
- Vulneració de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.
- S’està modificant de forma substancial i radical el sistema educatiu balear sense cap cobertura legal i vulnerant aspectes fonamentals del marc d’ordenació de les llengües oficials que configuren l’Estatut d’Autonomia i la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.
- Vulneració de la Llei Orgànica 2/2006, d’Educació. En aquest sentit, l'article 119.2 estableix que “El professorat participarà també en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al Claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professors i professores que imparteixin classe en el mateix curs”. Pel que fa al principi d’autonomia dels centres l’article 120 disposa que: «1. Els centres disposaran d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió (...). 2. Els centres docents disposaran d'autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu.»
- Vulneració dels Decrets 119/2002 i 120/2002. Article 58. Autonomia pedagògica dels centres «Els centres disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen els reglaments d’organització i funcionament, els projectes lingüístics, i altres projectes i plans específics(...)». ROC de Secundària: Article 67. Autonomia pedagògica dels instituts . «Els instituts disposaran d’autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen els reglaments d’organització i funcionament, els projectes lingüístics, i altres projectes i plans específics que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura, com també els projectes curriculars.»
- Manca d'habilitació legal i de raó d'existir de l'Ordre a causa de la declaració de nul·litat del Decret 15/2013.
- Vulneració del procediment administratiu establert per a l’elaboració de la disposició recorreguda.s’ha vulnerat l’article 43.4, per tal com no s’ha justificat adequadament la tramitació per via d’urgència. s’ha vulnerat l’establert a l’article 42.2 de la Llei 4/2001, que exigeix que s’ha de justificar “l’adequació de les mesures proposades als fins perseguits”. També s'ha incomplit la incorporació a la tramitació de la disposició d’un estudi econòmic del cost i del finançament que comporta la nova regulació, que l'administració quantificava en 4,2 M d'€ per al 2014-15.
- L’obligatorietat d’ús de l’anglès com a llengua vehicular de determinades matèries no lingüístiques vulnera la legislació vigent i la interpretació que en fa la jurisprudència.
Per un altre costat, la principals al·legacions presentades també contra el Decret TIL de les entitats representatives del món educatiu (Cooperatives d’Ensenyament de les Illes Balears, ANPE, USO, FSIE, Escola Catòlica, ADESMA, STEI) són les següents:
- El TIL hauria de ser voluntari i s'ha de respectar l'autonomia de centre.
- El calendari d'aplicació és absolutament inviable. Ha de ser més flexible i perllongat en el temps.
- Hi ha d'haver un pla de formació de professorat realista. En aquests moments no hi ha la preparació necessària.
- L'aplicació del TIL no està consensuada i, per això, generarà més conflictes en el món educatiu.
- Se supedita l'educació a l'adquisició d'una llengua estrangera com a vehicular. Això suposarà rebaixar continguts.
- Es vulnera el deure legal de protegir i garantir el coneixement i ús de la llengua pròpia de la comunitat.
- Es vulnera el principi d'igualtat, ja que no té les mateixes oportunitats un alumne amb bon nivell d'anglès que un altre amb escàs domini d'aquesta llengua.
- El TIL provocarà fracàs escolar.
- Els centres privats perden el dret de definir el propi projecte educatiu, reconegut per llei.
