Ni davallà el seguiment, ni els centres funcionaren amb normalitat
Ahir visquérem la 19ª jornada de vaga que ha tengut lloc des que l'actual consellera d'educació va iniciar el seu mandat. Més enllà dels intents de desqualificar la vaga a priori, de la fantasia de Guillem Estarellas (el polític més ben valorat pels docents i la comunitat educativa segons ell mateix), de les seves xifres manipulades i de les intencionades omissions d'alguns mitjans de comunicació que no contrasten les seves informacions amb les dues parts, des del Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents valoram que la jornada de vaga d'ahir va aconseguir els seus objectius.
Aquesta vaga, que a Mallorca no ha baixat la incidència respecte a les darreres convocatòries de la vaga indefinida o d'altres jornades del curs passat, ha estat recolzada per més de la meitat del professorat. Amb aquesta incidència la normalitat de l'inici de curs no ha pogut existir com a conseqüència de la irresponsabilitat d'una Conselleria d'Educació que no negocia amb ningú -senyora Camps, els sindicats també cridaven a aquesta aturada-.
Davant els fets i la manca d'arguments amb què es vol contradir les clares evidències d'una política educativa nefasta, la seva maniobra és criminalitzar els docents acusant-nos de radicals o de tenir interessos polítics. Ja no saben que dir més enllà d'això. Amb aquests improperis, tracten d'aïllar-nos per desactivar-nos. Però erren en el seu tret, continuam fent feina braç a braç amb la resta de la comunitat educativa.
Podem entendre que una persona que hem denunciat als jutjats per pressumpta corrupció no ens pugui veure ni en pintura i xerri malament de nosaltres. Més si l'hem deixada com una mentidera publicant xifres de projectes TIL no aprovats o dades de seguiment de la vaga centre a centre, mentre que ella no és capaç de mostrar cap dada concreta perquè seria posar-se en evidència tota sola; o si hem demanat la seva dimissió amb el seu retrat cap per avall com a mostra de la seva pèrdua d'autoritat. Però la seva actitud irritada no li duu més que a perllongar el conflicte obert.
La dignitat i la capacitat de resistència dels i les docents són el millor exemple per una societat que viu subjugada per la corrupció, la precarietat laboral i la crisi econòmica. Què passaria si la resta de la societat s'alcés en defensa dels seus drets amb la decisió que demostram nosaltres? Companyes i companys, som en el bon camí. Els nervis dels màxims responsables de la Conselleria i del Govern així ens ho indiquen. Si fossin quatre moixos o no tinguéssim incidència la cosa seria ben diferent.
Enhorabona a tothom que ahir va actuar amb unitat, responsabilitat i amb ganes de treballar per una millor educació pels nostres fills i alumnes i per a nosaltres com a treballadors i treballadores. Estam guanyant.
Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents
