Avui a les 8 del matí ha quedat desconvocada la vaga indefinida de docents que va començar el 16 de setembre de 2013 i així es va comunicar ahir mateix a les autoritats. Per aquest motiu, queda dissolt el comitè de vaga, organisme que ha fet de coordinació de l'Assemblea de Docents en aquests dos anys i mig. La dissolució coincideix amb una Assemblea de Docents a Mallorca, on, a diferència de les altres illes, el comitè era també qui coordinava l'assemblea insular.
Així les coses, les persones que formem part d'aquest comitè volem aprofitar l'ocasió per a tornar a donar gràcies a tothom que ens ha ajudat en la nostra tasca, però també a cadascun dels qui han participat, col·laborat o donat suport a l'Assemblea en qualsevol moment d'aquest període. Una etapa què, tot i les dificultats i la manca de consecució de tots els nostres objectius, els membres del comitè valoram com a positiva.
S'obre un canvi de cicle. Des del comitè de vaga pensam que cal saber bastir-lo de manera que l'Assemblea de Docents continuï essent una eina útil per a les aspiracions de millora de la nostra feina i del sistema educatiu. Per això, creiem que l'obertura d'aquest nou cicle ha de conjugar reflexió serena amb presa de decisions efectiva.
La desconvocatòria de la vaga indefinida de ben segur que representarà un canvi en el protagonisme i l'acció de l'Assemblea de Docents. Com ja hem dit en el passat, aquesta vaga no es desconvoca amb un acord satisfactori amb la Conselleria d'Educació, sinó per un canvi de context que col·loca la vaga que teníem convocada com un instrument no útil en aquest moment concret. Però la vaga, la vaga indefinida de docents, sí que va tenir molt de sentit per totes nosaltres en el passat més pròxim, durant els darrers dos anys i mig, i va tenir els seus fruits. Fins i tot va tenir sentit per qui la va voler instrumentalitzar en benefici propi i després, de la nit al dia, la va criticar sense haver-se mogut cap assumpte important, mentre nosaltres manteníem les mateixes reivindicacions del principi. Ells i elles es van posar en evidència tots sols.
Ara amb el nou cicle, cal renéixer lluny d'interessos particulars, des del bé comú. El moviment assembleari ha representat un abans i un després en la dignificació i la participació de mestres i professores. Pel camí hem vist com, des del parer d'aquest comitè que avui es dissol, el que tradicionalment se'ns ha venut com a mecanismes de participació democràtica, no són tan participatius ni tan democràtics. Darrerament ho heu vist tots vosaltres amb l'incompliment de programes electorals en matèria pressupostària, amb qüestionables consultes online de les que ningú coneix els seus resultats, en l'absència de procés participatiu de l'estrellat decret de llengües, en el paper d'oient que se li està donant a la MSE o en el que s'ha volgut pintar com un procés participatiu de cara a l'elaboració dels nous currículums LOMCE.
La millora d'aquesta societat i qualsevol canvi polític real ha d'anar a remolc de processos participatius. L'Assemblea de Docents va donar, en el seu moment, l'oportunitat a mestres i professores d'obrir una porta de participació directa en la resolució dels seus problemes i les seves demandes. Avançant-nos a les preguntes que es faran aquests dies, volem remarcar que és aquí on rau el sentit de l'Assemblea, un sentit que en aquesta nova fase no es perd.
Hi ha moltes coses per fer, i en aquestes darreres paraules com a comitè, volem animar-vos a totes i tots aquells docents conscients de les problemàtiques i de la conjuntura del nostre temps a seguir enfortint aquest moviment que també té el mèrit d'haver sabut encendre la flama de parts dels grans èxits socials dels darrers anys.
Vos volem donar les gràcies de bell nou per haver-nos permès l'enorme sort de compartir aquesta lluita amb tots vosaltres des d'un escenari privilegiat i per haver tengut clar des del principi que tots érem i som Assemblea.
Quan surts per fer el camí cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
