Al recull de premsa parlam de la mort d’un professor d’institut de Barcelona a mans d’un alumne; del grupuscles polítics de Mallorca que conformen el gonellisme i l’anticatalanisme; de les novetats editorials relacionades amb el conflicte educatiu: el llibre de Marcel·lí Guerrero titulat “Bauzá contra l’escola”, la segona part del còmic “Els tentacles de les tenebres” de Vernon i Sullivan. Hem comentat també el malestar de la comunitat educativa pels accidents causats per la manca de manteniment dels centres; la nova convocatòria d’inspectors accidentals; la querella dels directors de Maó contra la Conselleria d’Educació; les queixes de l’associació Unió de Filòlegs contra Taula Educativa; i la campanya “Pensa-hi”, entre d’altres notícies.
Vicenç Rodrigo de FAPA respon des dels micròfons de Taula Educativa a la denúncia interposada pel Partit Popular contra la campanya “Pensa-hi”
Vicenç Rodrigo ens parla de la campanya “Pensa-hi” promoguda per la comunitat educativa, de la denúncia del PP davant de la Junta Electoral perquè diu que pretén incidir en el vot de la gent. A l’entrevista també ens parla d’algunes de les dades aportades per la campanya.
Rodrigo comença la seva intervenció matisant que la campanya “Pensa-hi” està promoguda per FAPA, però també per altres associacions com l’Assemblea de Docents, les Associacions de Directors d’Infantil i Primària, i de Secundària o l’Associació d’Inspectors d’Ensenyament.
Segons Vicenç la campanya no demana el vot a favor de cap partit polític, sinó que “convida a la reflexió. Pensa-hi diu, fes memòria, recorda, tingués memòria de tot allò que ha passat, i és un recull d’informació objectiva, contrastable i evidentment incontestable en molts de casos, que el que fa és mal a tots aquells que no han fet les coses bé en matèria educativa”.
Rodrigo coincideix amb Taula Educativa en què les dades posen en evidència la gestió del Govern en matèria educativa, destaca alguns fets: l’increment de l’abandonament escolar, l’augment de la degradació dels centres educatius i l’eliminació dels ajuts a les AMIPAS.
Rodrigo manifesta la seva preocupació per la manca de diàleg del Govern entorn al contingut de les dades presentades. Rodrigo creu que l’actitud del Partit Popular amb la denúncia contra FAPA a davant la Junta electoral és la de voler silenciar a la comunitat educativa, a més precisa que “en cap moment durant la campanya FAPA ha sol·licitat el vot a favor de ningú. Aquí el que hi ha és una intenció d’informar, d’ajudar a entendre el que ha passat i el que està passant amb l’educació”. Rodrigo es lamenta que “hi hagi un partit que no vulgui que la informació arribi a la ciutadania en general”.
Rodrigo acaba fent una encesa defensa de la llibertat d’informació: “En un país democràtic el que hem de fer és defensar els drets democràtics fonamentals, com el dret a la informació. Aquest va ser un dels drets fonamentals que va provocar la gran manifestació del 29S. Si ens tornen a provocar tornarem al carrer”.
Entrevista amb l’educador i orientador Xisco Pomar sobre el cas de l’assessinat.
Per a Pomar: “La pregunta del milió és si la tragèdia es podria haver evitat o no (...) La conclusió és
Pomar desconfia de la hipòtesi de què el jove que ha mort al professor hagi tengut un brot psicòtic: “Em sembla una mica estrany que sigui un brot psicòtic, perquè un brot psicòtic és un excés de locura i es dóna en un moment donat i aquest al·lot sembla que tenia ja una predisposició perquè havia fet els seus preparatius”.
Segons Pomar: “Un excés de locura o un brot psicòtic pot passar a qualsevol lloc, a qualsevol moment i extracte social. Una altra cosa és la perillositat a la qual un docent s’enfronta”. En aquest sentit Pomar comenta que a l’IES Antoni Maura situat al polígon de Llevant de Palma, disposava d’un guarda de seguretat que ja no tenen i que faria falta disposar per incrementar la seguretat.
Quant a la prevenció, Pomar comenta que amb les ràtios massa elevades a les aules és molt difícil poder detectar problemàtiques prèvies en els alumnes, i que tampoc ajuda la descoordinació entre els agents que s’han d’ocupar de l’atenció d’un adolescent. Pomar defensa l’existència de “protocols clars sobre el que s’ha de fer, tothom els ha de conèixer i tothom els ha de tenir per mà, i després s’ha de confiar amb els professionals”.
L’apunt de Pere Carrió.Potser ara és un bon moment per pensar en les actuacions que en matèria educativa ha fet el govern
de les Illes Balears en aquests darrers quatre anys que han provocat el rebuig de tota la comunitat educativa i que no volem que és repeteixin.
Si les tenim en compte, podrem construir millor el futur de l’educació i encara més, si les hi donam la volta, tendrem allò que si que volem i que hauria de fer un nou govern:
1. La política educativa ha d’estar centrada en l’èxit escolar de tot l’alumnat.
2. Un dels principals objectius del govern en matèria educativa ha de ser la disminució de la taxa d’abandonament escolar prematur.
3. L’acció de govern en general ha d’afavorir el foment i el coneixement de tots els elements culturals del país i de manera especial el català, com a llengua pròpia.
4. La conselleria competent en matèria educativa ha d’aconseguir la complicitat de directius i professorat en la gestió i el bon funcionament dels centres escolars.
5. Qualsevol projecte o programa a l’ensenyament ha de comptar amb el consens de tota la comunitat educativa i amb els recursos necessaris per a la seva implementació.
6. En el cas concret d’implantar l’ensenyament en llengua estrangera s’ha de comptar primer amb els recursos necessaris i, sobretot, amb un professorat capacitat.
7. La millora de l’educació ha de ser tasca compartida per tots: pares i mares, docents, administració i societat.
8. La política educativa ha de partir de la certesa que l’autonomia dels centres és un dels eixos bàsics de la millora de l’educació i que aquesta autonomia ha d’anar acompanyada de l’assessorament i de l’avaluació.
9. També ha de tenir com a segon eix bàsic, la formació inicial i permanent del professorat. Només amb els millors docents l’educació millorarà.
10. Finalment s’ha d’afegir com a tercer eix bàsic per a l’èxit escolar l’elaboració d’un currículum flexible i adaptat a cada centre i al seu entorn.
Aquestes propostes són reversibles. A l'inrevés assenyalen tot allò que no hauria de fer un govern i que justament són les que ha fet l'actual. Com deia al principi, ara és un bon moment per pensar-hi!
Si les tenim en compte, podrem construir millor el futur de l’educació i encara més, si les hi donam la volta, tendrem allò que si que volem i que hauria de fer un nou govern:
1. La política educativa ha d’estar centrada en l’èxit escolar de tot l’alumnat.
2. Un dels principals objectius del govern en matèria educativa ha de ser la disminució de la taxa d’abandonament escolar prematur.
3. L’acció de govern en general ha d’afavorir el foment i el coneixement de tots els elements culturals del país i de manera especial el català, com a llengua pròpia.
4. La conselleria competent en matèria educativa ha d’aconseguir la complicitat de directius i professorat en la gestió i el bon funcionament dels centres escolars.
5. Qualsevol projecte o programa a l’ensenyament ha de comptar amb el consens de tota la comunitat educativa i amb els recursos necessaris per a la seva implementació.
6. En el cas concret d’implantar l’ensenyament en llengua estrangera s’ha de comptar primer amb els recursos necessaris i, sobretot, amb un professorat capacitat.
7. La millora de l’educació ha de ser tasca compartida per tots: pares i mares, docents, administració i societat.
8. La política educativa ha de partir de la certesa que l’autonomia dels centres és un dels eixos bàsics de la millora de l’educació i que aquesta autonomia ha d’anar acompanyada de l’assessorament i de l’avaluació.
9. També ha de tenir com a segon eix bàsic, la formació inicial i permanent del professorat. Només amb els millors docents l’educació millorarà.
10. Finalment s’ha d’afegir com a tercer eix bàsic per a l’èxit escolar l’elaboració d’un currículum flexible i adaptat a cada centre i al seu entorn.
Aquestes propostes són reversibles. A l'inrevés assenyalen tot allò que no hauria de fer un govern i que justament són les que ha fet l'actual. Com deia al principi, ara és un bon moment per pensar-hi!
