AVÍS

Aquest va ser el blog de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears durant els anys 2013-2017. És possible que alguns dels enllaços, mails, formularis, etc. ja no siguin operatius. Per mantenir-vos informats, dirigiu-vos a l'actual blog de l'Assemblea de Docents.

dimecres, 20 de maig del 2015

TAULA EDUCATIVA: Debat electoral: Cara a cara entre Josep Melià (PI) i Olga Ballester (Ciudadanos)

06/05/2015

Començam els debats electorals entre les diferents forces polítiques amb possibilitats d’entrar al Parlament de les Illes Balears. En aquest primer debat participen Josep Melià per Proposta per les Illes i Olga Ballester, en representació de Ciudadanos.

El debat s’estructura en tres parts: a la primera els candidats avaluen la gestió educativa durant aquesta legislatura; a la segona part ens parlen de les propostes del seu partit en matèria educativa; i la tercera part són preguntes més obertes sobre el Pacte Educatiu, la llengua d’ensenyament, etc.

Tot seguit us oferim un resum del debat entre els candidats. Us recordam però, que al final del resum podeu escoltar les intervencions íntegres dels candidats, a més de les seccions habituals del programa.

Tant Josep Melià (PI) com Olga Ballester (Ciudadanos) suspenen la gestió educativa del Govern, però per motius molt diferents.

Segons Josep Melià la gestió educativa durant aquesta legislatura... “ha estat un desastre total. El Govern ha tengut la capacitat de convertir les escoles en una Guerra Civil”; mentre que Ballester suspèn al Govern perquè no ha sabut aplicar el trilingüisme.

Per a Olga Ballester “aquesta legislatura ha estat molt dura per als alumnes i per a les famílies. Independentment de si estam d’acord amb un Govern o no ... la política no ha d’entrar en les aules ... Mai s’ha d’utilitzar als nins ni s’ha de crear un caos en les escoles, ni s’ha de significar un docent amb la camiseta Crida... Jo crec que dur una camiseta de Crida és polititzar les aules... Dur una camiseta verda pot interferir molt en l’aprenentatge dels alumnes i en les relacions amb els docents”.

Melià discrepa amb Ballester sobre les causes del fracàs escolar: “Hi havia fracàs escolar a les Illes Balears molt abans que cap docent entràs a les aules amb una camiseta verda. Per tant, el problema no és aquest, sinó de finançament. El problema greu és de finançament... El finançament injust es reflecteix sobretot en salut i educació i és un problema que s’ha de resoldre amb un concert econòmic... Si les Illes Balears no milloren el seu finançament difícilment podrem dedicar més doblers a l’educació”.

Ballester valora negativament les retallades educatives: “La formació és el motor de qualsevol societat... Mai s’ha de retallar ni en sanitat ni en educació ni en justícia”. Ballester pensa que es poden aconseguir doblers per finançar l’educació eliminant càrrecs polítics i duplicitats en les administracions públiques, també pensa que cal millorar el finançament de les Balears.

Ni Melià ni Ballester consideren que s’hagi produït un desmantellament programat de l’educació pública, encara que matisen les seves visions.

Quant a la LOMQE, Melià manifesta que el PI està en contra de la LOMQE, i es mostra molt crític perquè és una llei que neix sense consens: “No pot ser que cada Govern aprovi lleis que es carreguen les del Govern anterior”. Melià defensa que és fonamental que les famílies participin en els Consells Escolars. Ballester, per la seva banda, no manifesta oposició a la LOMQE i defensa que “les famílies haurien de ser al Consell Escolar, que poden opinar, però que els qui han de prendre les decisions metodològiques i pedagògiques han de ser els professionals de l’educació”.

El PI subscriu i assumeix el Pacte Educatiu de les Illes Balears, perquè és fruit d’un consens. Ballester diu que Ciudadanos no subscriurà cap Pacte Educatiu que defensi el català com a llengua vehicular a l’ensenyament ni cap Pacte que no garantitzi la lliure elecció de llengua.

En relació a la llengua a l’ensenyament, el PI defensa que els alumnes han d’acabar l’ensenyament dominant el català, el castellà i l’anglès. Melià no considera que per dominar les tres llengües hagi d’haver un repartiment paritari, perquè la realitat sociolingüística canvia segons els centres, per això reclamen el consens i l’autonomia dels centres.