Pere Palou, representant de UOB (Unió Obrera Balear)
Pere Palou ens ha parlat dels nous currículums LOMQE, a partir de l’estudi en 7 capítols titulat “Desxifrem la LOMQE” que podeu consultar al bloc de l’Assemblea de Docents.
Palou denuncia que no hi ha hagut cap adaptació dels currículums LOMQE a la realitat de les Illes Balears, sinó una simple traducció de documents: “Puc posar l’exemple dels currículums de ciències, de física i química, i puc dir que punt per punt coincideixen exactament amb la feina feta a Madrid. Només hi ha algun petit canvi a les introduccions: els objectius s’anomenen finalitats de les assignatures, però pel demés són el resultat d’una pura i simple traducció”.
Quant a les revàlides, Palou comenta que “la revàlida queda definida per uns estàndards d’aprenentatge definits pel Govern de Madrid, que tampoc donen marges per canviar res”.
Per a Palou els principals perills dels nous currículums d’ESO i Batxillerat són privilegiar l’assignatura de religió i les indefinicions quant a continguts en els tres primers cursos de Secundària.
Quant a la diversitat educativa i als alumnes amb dificultats educatives especials, Palou creu que “la LOMQE és una llei hipòcrita, perquè al preàmbul es fa molta insistència en què l’educació ha de ser inclusiva, però quan es llegeix l’articulat és tot el contrari”. Palou considera que en la nova llei educativa més que inclusivitat el que hi ha és una classificació dels alumnes per diversitat. Palou detecta una intencionalitat de segregar als alumnes amb majors dificultats d’aprenentatge: “amb la LOMQE els alumnes amb necessitats educatives especials tenen menys possibilitats d’obtenir la titulació de secundària” –acaba dient Palou-.
Jaume Ribas, president de COAPA (Confederació d’Associacions de Pares d’Alumnes)Amb en Jaume Ribas hem intentat aclarir on són els doblers finalistes que havien d'arribar des del Ministeri cap a les AMIPAS. Segons Ribas s’han perdut pel camí entre 25.000 i 35.000 euros, corresponents als darrers 4 anys. Ribas sospita que la Conselleria d’Educació ha destinat aquesta partida pressupostària finalista a altres finalitats. “Si ho han fet així, els hauran justificat malament i per tant el Ministeri reclamarà al Govern que retorni els doblers”.
Joan Amorós, representant de Pitiüses per un Pacte Amorós es mostra optimista amb el pacte educatiu i pensa que és una oportunitat històrica que cal aprofitar: “el que està clar és que no podem deixar passar l’oportunitat, perquè estam molt a prop d’aconseguir-ho i les diferències poden ser salvades”.
Amorós considera que a Pitiüses i a Menorca són més optimistes amb el pacte, perquè en tenir menys població respecte a Mallorca, “és més fàcil parlar directament amb la gent i arribar a acords”.
Amorós diu que el que més li preocupa del document és el contingut, que s’ha d’anar millorant, “no podem pensar que d’aquí surti quelcom màgic i miraculós que solucioni els problemes (...) Tal vegada d’aquí 10 o 15 anys no reconeixerem aquest document, pel que haurà canviat”.
L'apunt de Pere Carrió ha estat dedicat a les mestres que sofriren persecució durant la Guerra Civil espanyola.
“Ahir va fer 78 anys que mataren a quatre polítics mallorquins que tots tenim en el record: Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu.
De rebot i per mala sort una mestra que vaig conèixer a l'escola de Pràctiques l'any 1971 on era parvulista, va patir una sanció molt greu i fou apartada de la feina durant alguns anys. Ara us ho explicaré en poques paraules.
Francisca Xamena, l'any 1935 ja era mestra. Una mestra que s'escrivia amb el seu amic Antoni Mateu, batle d'Inca. En el calaix del seu despatx de la batlia trobaren tres cartes de na Francisca i d'aquí deduïren que era roja com ell.
L'escrit de la Comissió Depuradora diu: "Copia de una carta de la maestra Doña Francisca Xamena al Ex-Alcalde de Inca recién fusilado por Rojo". Malament començava la cosa.
Les tres cartes entre Francisca i Antoni eren d'amics i sols tractaven de les seves afeccions i curolles. No llegiré ni la primera carta ni tampoc la tercera, però si que llegiré dos paràgrafs de la segona que, escrita amb el mateix estil que les anteriors, demostra la personalitat d'una mestra jove culta i plena de sentiment.
"I sempre somiant! Els meus somnis estan ara dins l'escola. Vull fer de l'ensenyança dels petits una petita obra d'art, i em plau pensar que tenc aquí aprop un esperit fort que no em deixa caure: les debilitats humanes són tan freqüents!!! Amunt ànima forta, traspassa la boirada, diria Costa..."
"...També t'agrairé em diguis si a la biblioteca teniu "La historia de San Michele", d'Axel Münthe. És la biografia d'un metge molt interessant, d'unes idees tan noves que diuen, han produït una revolució dins un sector intel·lectual."
Aquestes eren el tipus de coses que es contaven els dos amics.
El dia 11 de gener de 1938 la Comissió Depuradora aprovà, per unanimitat, i en vista de la gravetat dels càrrecs, fer la tramesa de l'expedient de Francisca Xamena a Burgos amb informe detallat, però sense proposta amb la finalitat que fora la superioritat qui resolgués.
Per aquestes cartes Francisca va perdre la plaça de mestra. Ni ella ni el director de l'escola de Pràctiques Melcior Rosselló que ho sabia, em contaren mai res de tot el que havia succeït. Ara ho he descobert i tal com ho sé us ho he explicat. És una història que cal ser recordada”.
Al final del programa ha parlat Joan Amorós de Pitiüses per l'Acord Educatiu sobre el futur del pacte educatiu.
