Antònia Serra d’ADESMA valora l’adaptació dels currículums LOMQE a les Illes Balears.
Segons Serra “els marges que té la Comunitat Autònoma per adaptar els currículums LOMQE és molt reduït perquè la LOMQE és una llei molt uniformitzadora”.
Serra trasllada la gran preocupació per l’aplicació de la LOMQE el curs vinent: “Ens preocupa posar en marxa els currículums el curs que ve. Els terminis són molt justos, haurem de fer feina amb esborranys, no amb normativa aprovada”. A més de destacar els problemes organitzatius, Serra comenta la inestabilitat de la LOMQE: “Vull destacar un altre fet, que La LOMQE és una llei no consensuada, rebutjada per tots els partits polítics de l’oposició, els quals han dit que si arriben a governar, la derogarien. És per tant, una llei temporal i el món educatiu no es pot permetre fer feina amb lleis no consensuades perquè ens duen al caos”.
Problemàtiques de l’IES Antoni Maura de Palma
Jerònia Bonnín introdueix les particulars característiques de l’Antoni Maura i condueix l’entrevista amb Gloria Ferrer, Vicente Trujillo i Conxi Clar.
Vicente Trujillo i Gloria Ferrer expliquen la problemàtica relacionada amb l’abocador existent al solar d’enfront de l’Antoni Maura i comenten l’estat en el qual es troba la retirada de residus perillosos que s’hi ha trobat, com ara restes d’amiant i que s’està duent a terme en aquests moments. Ferrer també parla dels problemes d’infraestructures que afecten al centre, especialment de la manca de reparació del pati i de les pistes esportives. Ferrer recorda que la reparació del pati és una reivindicació pendent des de fa 17 anys i que s’havia de resoldre amb els doblers promesos per part de l’ajuntament en compensació per l’expropiació d’uns terrenys pertanyents a l’institut. Ferrer recorda que la quantitat de la indemnització promesa pujava fins els 54.000 euros, però que ha estat una quantitat que no s’ha cobrat mai.
Conxi Clar destaca la inseguretat que pateixen els nins al pati, ja que contínuament es fan nafres i ferides per culpa de l’estat del paviment.
Ferrer, per la seva banda, afegeix que hi ha un problema d’inseguretat per robatoris, tant durant l’entrada com a la sortida de les classes, que s’ha agreujat amb l’eliminació del guarda de seguretat que pagava el propi centre i que no s’ha pogut mantenir per culpa de les retallades. A tots aquests problemes, s’hi afegeix la manca de recursos per atendre els 151 alumnes amb necessitats educatives especials.
Ferrer destaca que la Conselleria coneix les dificultats de l’Institut, “que coneix que el nostre centre té el menor índex socioeconòmic i cultural de les Balears, que el percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials és superior al de la resta de centres de Mallorca i fins i tot que tenim 50 nins que estan atesos pels serveis socials, coneix que hi ha major conflictivitat a les aules, però curiosament les ràtios són les mateixes que a altres centres”.
Ferrer afegeix que “la gran concentració d’alumnes de minories ètniques fa que al final el que es fa és crear un gueto i una desintegració”.
L’apunt de Pere Carrió sobre els currículums escolars
“Ara que es torna parlar dels currículums escolars aprofit l'ocasió per a donar la meva opinió al respecte. No tenc cap dubte que l'actual model de currículum és una de les principals causes del fracàs escolar.
L'alumnat ha d'aprendre massa coneixements diversificats i sovint no té la suficient capacitat per assolir el nivell que se li exigeix i fracassa. El coneixement, que és global, es fracciona en massa matèries i assignatures que rarament segueixen unes pautes seqüencials de dificultat per manca de coordinació didàctica dels materials i del propi professorat.
D'aquesta manera només els alumnes amb més altes capacitats superen la barrera del currículum i acaben amb èxit els seus estudis. Però molts queden pel camí per aquesta mateixa causa. Si giram el cap enrere en el temps veurem que tot segueix igual com sempre o que s'han afegit entrebancs. Allò que s'ensenya i com s'ensenya és el mateix que s'ensenyava als nostres padrins però actualitzat i multiplicat per cent. Així no es va enlloc. S'ha de fer un nou model de currículum adaptat a les exigències de la societat on el coneixement evoluciona a gran velocitat. Ja no fa falta aprendre de memòria tots els coneixements perquè aquests estan al nostre abast per mitjans telemàtics. Allò que hem de fer és simplificar i facilitar l'aprenentatge amb un nou enfocament. S'ha de diferenciar entre el coneixement que s'ha de memoritzar perquè és bàsic .... i el coneixement que s'ha d'aprendre FENT O TREBALLANT. Però amb el compromís que quan l'alumnat realitzi les activitats pràctiques - LES QUE S'APRENEN FENT O TREBALLANT (INCLOSOS ELS EXÀMENS) - sempre ha de poder tenir a l'abast els seus materials o allò que anomenem MEMÒRIA AUXILIAR. Fins que trobem una millor solució, aconsellam aquest ENFOCAMENT BIMODAL que s'està experimentant amb èxit”.
L’objectiu del Pacte educatiu en opinió de Jaume Mascaró Pons d’Edu21
.jpg)
Per a Mascaró l’objectiu del pacte és “que hi hagi una massa crítica suficient per a què els poders politics acceptin que hem d’assumir un punt de vista de consens i de respecte per la voluntat majoritària de la gent implicada (...) el pacte s’ha de traduir progressivament en normatives i maneres de funcionar que siguin clarament consensuades i assumides per la majoria”. Però sobretot Mascaró destaca que l’objectiu del pacte és que el document sigui una base que doni estabilitat al món educatiu amb independència de qui governi, “de manera que cada vegada que hi hagi un nou govern no ho hagi de capgirar tot”. 
