Valoració de la Mesa sectorial segons Antònia Font (UOB).
A la Mesa sectorial d’Educació s’han tractat diverses qüestions que afecten als docents. Tal vegada les més interessants hagin estat el procés telemàtic de substitucions d’interins i la pròrroga de lasuspensió de la contractació de nou personal docent interí.
Font explica els canvis proposats per la Conselleria en el procés d’adjudicacions de substitucions, ens recorda que la Conselleria proposta implantar a partir del proper mes de març un procés mixt, telemàtic i telefònic. Sembla que la Conselleria vol publicar les places disponibles per baixa una vegada a la setmana. Cada setmana hi haurà una llista pública que es podrà consultar. Això implicarà que no es podrà fer una substitució immediata de baixa, la qual cosa aniria en contra del punt 6 de la taula reivindicativa aprovada pels docents durant la vaga. “Per tant –afegeix Font- nosaltres estàvem disposats a parlar del procediment, però no dels terminis, perquè aquesta proposta entra en conflicte amb les reivindicacions de la vaga. Nosaltres separaven el procediment dels terminis”.
Font comenta que també es va tractar a la reunió la proposta de la Conselleria de mantenir la suspensió de la contractació de nou personal interí. “Aquesta proposta –digué- entra en conflicte amb el punt 5 i el punt 8 de la taula reivindicativa dels docents on es defensava la recuperació de plantilles i la prolongació dels contractes dels interins durant els mesos de juliol i agost”.
Font comenta que “la pròrroga de la suspensió de la contractació de nou personal interí suposa que no es cobririen les baixes docents els primers dies; que es mantinguin les baixes sense cobrir durant un període que oscil·laria entre els 10 i 15 dies lectius, encara que la Conselleria proposa la substitució ràpida de les baixes, però només en alguns supòsits; suposa també que els interins amb independència del temps de feina realitzada durant el curs escolar no puguin cobrar les vacances de l’estiu, entre d’altres coses”.
Font desconfia del tarannà negociador de la Conselleria, concretament manifesta que “la bona voluntat l’haurem de veure amb les negociacions. De totes maneres hem de dir, com a exemple negatiu, que ens varen presentar per aprovar 17 actes de reunions anteriors. Com es poden deixar actes des d’abril del 2013 fins a febrer del 2015 sense aprovar?”
L’opinió dels docents…
Xavier Vadell valora positivament l’esperit del pacte, però planteja que un pacte per l’educació requereix més temps. Planteja fer un pacte de mínims per als acords i deixar els punts més conflictius per a un debat més assossegat i a fons.Elsa Real valora positivament el pacte i opina que “l’educació és massa important per anar-la canviant segons el vent que bufi. Què passarà amb la feina feta si no arribam a un consens? –es demana-” Troba a faltar que no s’especifiquen determinades qüestions, com les ràtios.
Llucia Prats es lamenta que no ha pogut expressar la seva opinió sobre el pacte a cap debat perquè és una professora interina que no està contractada en aquest moment. Llucia agraeix als redactors del pacte i als companys de l’Assemblea de Docents les aportacions al pacte i destaca que vol un pacte educatiu perquè “no se sent identificada amb la forma en què s’està educant als infants”. La seva idea de pacte situa com a protagonistes de l’educació als alumnes de 0 als 100 anys i reivindica una educació que tingui cura de les emocions.
Miquel creu que el pacte és molt necessari i desitjat, però no creu que els polítics estiguin disposats a acceptar-lo. Està preocupat per la manca de concreció del pacte en certs temes com ara l’avaluació i el finançament, així com per l’excessiu poder que s’atorga a l’equip directiu per la selecció de certs professors, però sobretot insisteix en la seva preocupació per la manca de pressupost i d’inversió en educació.
L'Apunt de Pere Carrió: "L'escola que volem"
Si el curs passat fou el del conflicte educatiu més fort de la nostra història, aquest és, sens dubte, el curs del pacte educatiu. Dia a dia m'anim més i pens que és possible que tot acabi bé. Encara més: pens que les dificultats i reculades han enfortit les possibilitats. Sens dubte hi haurà pacte. Aquests dies les organitzacions n’estan debatent el darrer esborrany i la majoria fan propostes que no són de matís. Per això el proper dissabte se n'haurà d'ajornar la presentació a la societat no amb excuses sinó amb la responsabilitat d'aconseguir el millor document de pacte possible.El procés per elaborar el document del pacte educatiu és una altra eina tan potent o més que la manifestació del 29 de setembre. La concentració de més de 100 mil persones fou un alçament de la ciutadania contra la política educativa i contrària a la nostra llengua del Govern Bauzá. Fou un avís sense precedents i molt seriós al president que, amb l'excusa de la majoria absoluta, no va reaccionar. Però el seu castell de cartes s'ha anat destruint per manca dels fonaments que atorguen la sensatesa i la raó.
Ja aleshores, la gent més preocupada per la deriva educativa es reunia i posava en comú les seves opinions. Durant molt temps s'ha parlat i debatut molt i allò que queda escrit en els diaris n'és la prova.
Tota aquesta sembra en terra adobada, amb les primeres pluges ha fet néixer els primers brots a tots els indrets de les nostres illes, una rere l'altra. En veure que uns i altres pensaven i deien el mateix, la gent amb seny s'ha unit en una empresa en comú i ha sorgit "Illes per un Pacte".
Primer s'ha de refer la desfeta i construir uns fonaments sòlids per a la nova escola. Sobre aquesta base sòlida s'ha de construir un nou model educatiu, sobretot més estable, però també millor, on alumnes, docents i famílies es trobin a gust. Això no és una tasca fàcil i durà el seu temps, però la idea ha calat amb força i com una taca d'oli s'ha anat estenent per tot el territori i per tots els sectors de la ciutadania. Els partits polítics esperen ansiosos veure’n aviat el final. Per això els responsables del projecte no poden defraudar la gent que espera. El pacte ha de seguir el seu procés i ha d'arribar al Parlament, on s'haurà de transformar i aprovar en forma de llei, que serà, sens dubte, la millor llei d'educació de l'Estat. Després, amb el temps, les coses aniran millorant en educació i els nostres fills i els nostres néts gaudiran de l'escola que tots hem somiat. Tot això haurà estat possible gràcies a l'esforç de la comunitat educativa i d'una societat que ha entès que l'educació de qualitat és la nostra principal aliada pel futur.