També era previsible el que ha passat amb l’enèsima acrobàtica denúncia del Círculo, contra el català, aquesta vegada, de mà de Carlos Serra. Normal: una jutgessa l’ha haguda de desestimar. A veure si a la fi li fan una mica de cas i no es fiquen en aquests embolics innecessaris, perquè per ara sembla que només escolten el gran gurú Jacky Chang: “Primero dispara, después pregunta”. I, francament, ja tenen poca gràcia... Mirau, si no, com els ho diu en Xurí.
I encara més estantís és l’anunci del PP de mantenir en el seu programa electoral l’aposta pel “trilingüisme i la qualitat educativa”. La portaveu popular també ha amenaçat amb “continuar lluitant contra el fracàs escolar”. Continuar? Amb les mateixes armes: menys professors, menys suports, menys recursos? Maredeveta, Que me quede como estoy!
També és un deja vu indigest el desesperat pacte de la Conselleria amb la patronal de l’escola concertada, denunciat amb encert pel col·lectiu Desconcertat. La Conselleria es felicita per un acord sobre el pagament d’uns endarreriments que no es començaran a pagar fins a la propera legislatura. Així fa bon pagar... amb els doblers dels altres!
I un altre clàssic –en aquests cas positiu, molt positiu– és el nou premi que ha rebut la Plataforma Crida. Es tracta del Premi Santa Anneta, atorgat anualment per Titoieta Ràdio d’Algaida, que ha volgut posar en valor la seva tasca en favor de l’educació de qualitat, i la reivindicació del concepte “comunitat educativa”. Un bell concepte, efectivament. Un concepte que ens ha unit i, consegüentment, ens ha fet invencibles.
I continuant amb les notícies “congelades”, trobam un protagonista recurrent. En aquest cas, Jaume March, feliçment retornat a les seves funcions directives a l’IES Marratxí des de dia 24 de juliol. Per què? Perquè ja han passat sis mesos (sis!) des de la incoació de l’expedient que l’apartà de forma fulminant del seu càrrec i la Conselleria encara no ha estat capaç de redactar cap proposta de sanció.
La pregunta és òbvia, si la cosa era tan greu, com no s’ha proposat ja una sanció o una resolució? Segona pregunta, també òbvia: Què fan a la Conselleria d’Educació tot lo dia, a part de perseguir el català amb invents esperpèntics? I encara una altra obvietat: Després d’una acusació tan greu, hi ha altra sortida més enllà de la sanció o la reparació? I una més de regal: Qualcú a la Conselleria aplica l’exitosa “Metodologia DobleD” –Disculpar-se i Dimitir– en casos d’error fatal?
(Solucions: 1. Perquè la denúncia era tan inconsistent com totes les anteriors; 2. Res; 3. Òbviament, no; 4. No me faci riure!).
I mirau si les noticies són poc novedoses que, després de tant de temps, continuam parlant de retallades. En aquest cas, les que han provocat que infants d’Inca, Manacor, Porreres i Esporles, per falta de places educatives, hagin estat desviats cap a l’escola concertada en el procés d’escolarització d’enguany. Visca la lliure elecció de centre, una altra promesa made in #lokaykaser. Segur que era això, que havien de fer?
I a la fi, una notícia fresca i mengívola com una poma: Apple ha acceptat l’Appsemblea, que ja podeu trobar a l’App Store. De manera que ara ja està disponible per a Android i iOS. Enhorabona, companys. Com es nota que n’hi ha que no aturen i que ja preparen diligentment el curs vinent. Aquesta és l’actitud.
