Des de començament de curs, l'educació és present als mitjans i al debat públic i, ara que som en un moment de discussió previ a les eleccions europees, volem que aquest tema hi estigui ben present. Per això dia 22, des de la comunitat educativa com a moviment unitari, sortirem al carrer per deixar clar que, en educació, a Balears anam al revés d'Europa. A les illes, l'educació és una preocupació important i ha d'estar present a la campanya. A veure qui és capaç de dir segons quins disbarats amb les urnes ben a prop.
Quan xerram d'educació a Europa ens venen al cap diferents comparacions. Clarificador resulta l'informe PISA, que no trepitja, que situa l'Estat espanyol per davall de la mitjana de la Unió Europea i a Balears a la coa de l'Estat quant a coneixements. Alguna cosa no ens va bé.
D'altra banda, fa poc vàrem ser al congrés de plurilingüisme on vérem que a Europa els programes plurilingües es desenvolupen des de la progressivitat, es possibiliten gràcies a campanyes de formació del professorat i es duen als centres amb recursos materials, econòmics i de personal. Tot ben al contrari que aquí. Aquí, a Bauzá li agrada xerrar de fracàs escolar per tirar balons fora mentre en educació es dedica a improvisar lleis i programes -ja entrat el maig hem hagut de conèixer com volen que siguin els projectes lingüístics per l'any que ve-, mentre no posa ni un euro per a desenvolupar-los.
Però no només en resultats acadèmics anam a la coa d'Europa. Segons un recent informe de Càritas Europa, l'Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea amb major índex de pobresa infantil i al mateix document se'ns recorda que l'Estat té la major taxa d'abandonament escolar prematur de la UE. Quines mesures serioses es proposen en aquesta campanya pers solucionar-ho. Ens poden proposar xifres i terminis els candidats?
Avui feim aquesta roda de premsa davant el consolat de Finlàndia per posar-li els colors als nostres governants. A Finlàndia l'educació és gratuïta des d'infantil fins a la universitat i això inclou el menjador, els llibres i el material. Ben al contrari d'aquí, que en el tercer trimestre encara no s'ha pagat cap ajuda a les famílies. Què s'ha de fer per tenir un sistema públic i de qualitat com a Finlàndia?
La setmana que ve hi ha eleccions. Fem una crida a participar de la mobilització per a què quedi ben clar que a Balears l'educació és un tema important per la societat i que prendre el pèl al poble en aquest tema té un preu.
