#ALOCAMPS
L'entrevista al director cessat a mitjan gener -el quart director repressaliat en sis mesos- va servir per posar de relleu la persecució ideològica i política a la qual s'han vist sotmesos els docents i els pares responsables i solidaris amb la marea verda. I alhora, per acompanyar el sus de la nova campanya d'Alo Camps, contra la criminalització dels docents.
J. March, amb més de vint anys d'experiència com a director i molt legalista (de fet és molt respectat pel seu coneixement profund i precís de la llei) va lamentar que l'actual govern hagi actuat de forma premeditada contra els docents. No d'ara, sinó des de principi de legislatura. De fet, després que penjassin la llaçada als centres, el Govern va impulsar la Llei de Símbols per fer-la llevar; quan els professors feren cançons de protesta, el Govern va impulsar el Decret de Convivència; quan els centres presentaven els propis projectes lingüístics d'aplicació del TIL, elaboraren unes instruccions per 'dictar' com s'havien de fer les coses.
I començaren les assemblees dels docents. L'IES Marratxí va ser un dels epicentres de l'ebullició del moviment assembleari dels docents. Per això, tot d'una, el Director General de Planificació i Centres, Bartomeu Isern va intentar impedir-ho. March, no va cedir. La llei empara el dret a reunió dels treballadors.
I va arribar la vaga indefinida. I les denúncies des del Círculo Balear, i les anònimes contra els docents s'incrementaren. N'hi hagué una que ja s'ha cobrat la primera víctima, l'entrevistat, Jaume March. El botxí, la Conselleria; l'instrument, una estudiant menor d'edat. Dia denou de setembre, tercer dia de la vaga indefinida, una alumna del centre va demanar explicacions al director perquè no podien avançar temari. Ell li respongué que tenia feina amb cobrir les necessitats de guardar els alumnes amb els serveis mínims que hi havia. Una hora després, son pare de l'alumne l'anà a cercar amb l'excusa que havia d'anar al metge. No hi anaren. Giraren cap a inspecció educativa per posar-hi una denúncia contra el director. Tres mesos i un dia després dels fets -quan totes les causes prescriuen als centres- arribà el 'missatger' de la Conselleria. Jaume March rebia la incoació d'un expedient per falta greu per inculcar el dret a l'escolarització. Era dia 20 de setembre, a les portes de Nadal.
La reacció de l'Assemblea de Docents, davant aquest nou acte de repressió, va ser organitzar una vaga el primer dia d'escola, dia 7 de gener, en què s'establiren el repte de fer una cadena humana als més de 1.400 m2 de l'institut. En feren dues voltes i encara quedava molta gent a les portes de l'institut. També acordaren, els professors, iniciar les dimissions en massa dels diferents càrrecs, en especial, dels caps de departament. Durant mesos, més de 200 caps de departament han presentat la dimissió, fins a un nombre que ja s'acosta a les 300 en total d'aquests darrers set mesos de conflicte.
Aquell dia 7 de gener es va donar a conèixer que hi havia un nou expedient en tramitació, aquesta vegada contra un dels caps d'estudis. L'acusadora, la mateixa; el sistema, altra vegada una gravació secreta. Però com que no feia tres mesos del presumpte 'delicte' l'equip directiu acordà iniciar un expedient disciplinari contra l'alumna -traslladada a Madre Alberta-. La sanció, que podia arribar a ser d'un mes expulsada i una taca a l'expedient acadèmic, va tenir com a resposta el cessament fulminant del director de l'IES Marratxí, després de no voler aturar l'expedient contra l'alumna. La Conselleria, que havia instrumentalitzat una alumna, la volia protegir i li facilità el canvi de centre, una certa confidencialitat i, també, un expedient immaculat... es va haver de posar en evidència.
