AVÍS

Aquest va ser el blog de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears durant els anys 2013-2017. És possible que alguns dels enllaços, mails, formularis, etc. ja no siguin operatius. Per mantenir-vos informats, dirigiu-vos a l'actual blog de l'Assemblea de Docents.

dimarts, 26 de gener del 2016

La convocatòria de vaga indefinida de docents es sotmetrà a votació la setmana pròxima

Els dies 10 i 11, els i les docents de les quatre illes seran consultats per decidir si la vaga continua vigent o si es desconvoca


Han passat dos anys i mig des de la convocatòria de la vaga indefinida de docents que començà el 16 de setembre de 2013 i, ara, seguint els acords presos a la darrera Assemblea de Docents del 14 de desembre, ha arribat l'hora de sotmetre a votació la continuïtat de la convocatòria d'aquesta vaga.

Abans d'entrar en detall sobre com i quan es desenvoluparà aquesta votació, des del comitè de vaga volem dedicar unes paraules a recordar la importància que ha tengut aquesta convocatòria de vaga per a les reivindicacions i aspiracions dels i les docents, però també per a la resta de la comunitat educativa.

Cal començar pel mateix fet de la convocatòria de la vaga, promoguda i feta contracorrent, en un moment inicial en què els sindicats es despenjaren dels acords de l'Assemblea. Això va provocar l'organització de la base i l'aparició de més assemblees de centre.

Amb l'inici de la vaga, a més de la il·lusió i la unitat que es va generar, es va impulsar una lluita de tota la comunitat educativa. Les tres setmanes de vaga de setembre i octubre de 2013 van ser un torcebraç sense precedents en la història actual de les Illes Balears. Un torcebraç que quedà en taules, però del que ens enduguérem unes quantes petites victòries. I els docents sortírem del primer assalt units sense fissures i amb una de les majors mostres de solidaritat que es recorden: la caixa de resistència.

Arran de la vaga indefinida, la política impune del Govern Bauzà en matèria educativa va haver de canviar: no hi va haver decret de convivència, no es va desenvolupar la llei de símbols, no es va poder seguir retallant encara més les plantilles, el TIL va ser boicotejat a les nostres escoles i instituts, es van boicotejar les primeres avaluacions LOMCE a primària...

Just abans d'iniciar-se la vaga, l'alternativa a aquesta era acotar el cap i entrar en una dinàmica de reivindicació de boca petita. La vaga indefinida ha canviat això. Hem sabut respondre a nous expedients, ens hem mobilitzat al carrer i a les carreteres, amb les dues exitoses marxes per l'educació, quan ha calgut. Fins i tot, molts han fet l'anàlisi que el moviment que naix de la vaga indefinida va ser l'oposició més gran a les despòtiques polítiques del Govern Bauzà i l'espurna que va encendre la seva caiguda.

Amb el canvi polític vam veure com se'ns recomanava estotjar les camisetes verdes. Sort que no ho vam fer, perquè aviat veuríem quina era la velocitat del canvi en educació: una LOMCE que es va implantar a secundària d'acord al guió establert pel PP i un acord March de pròrroga de les retallades que va ser rebutjat per votació als centres. Així les coses, arribàvem a finals de 2015 amb una proposta de pressupost educatiu per 2016 totalment insuficient i allunyat de les expectatives generades pels programes electorals dels partits del Govern. Amb aquets pressuposts ens podíem acomiadar de més avanços i millores en alguns dels punts més calents: la massificació a les aules i la insuficiència del suport educatiu per l'alumnat amb més necessitats. A darrera hora, amb una nova crida a la vaga, vam ser capaços de generar un nou procés negociador que va ser exitós. A partir d'ara el 30% dels doblers que arribin a les arques de la comunitat fora del pressupost aniran a educació, especialment per atendre la massificació a les aules i els suports educatius.

Arribats a aquestes altures del conflicte educatiu, vists els canvis de context des de fa dos anys i mig, vist que algunes de les nostres reivindicacions ja s'han aconseguit i vist el cansament que genera un moviment tan fort durant tant de temps, a la darrera assemblea es va plantejar la necessitat d'un canvi d'estratègia, que s'hauria de desenvolupar sense la vaga indefinida. D'aquesta manera, en aquell moment, es va acordar que, ja entrat el 2016, es tornarien a posar les urnes als centres per valorar la continuïtat o no continuïtat de la convocatòria de la vaga indefinida.

Ara ha arribat l'hora, les urnes es posaran els dies 10 i 11 als centres de les quatre illes que s'organitzin per participar d'aquesta nova consulta. La metodologia serà calcada de la que es va emprar per sotmetre a valoració l'impopular acord March. El que sí que canviarà serà la pregunta. En aquesta ocasió es demanarà directament «Consideres que s'ha de desconvocar la vaga indefinida iniciada el 16 de setembre de 2013?». Les respostes tancades seran «Sí» o «No».

Sigui quin sigui el resultat d'aquesta votació, el que aquesta experiència ens ha ensenyat és la força que podem tenir quan ens organitzem des de la base i sense acomplexaments.

dissabte, 9 de gener del 2016

Ampliada la querella contra l’exconsellera Camps per presumpte malbaratament de fons públics

L’Assemblea de Docents ha ampliat la querella contra l'exconsellera Joana Maria Camps, per presumpte malbaratament de cabals públics en els seus desplaçaments a Menorca. L’Assemblea també ha demanat al Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma que procedeixi a iniciar el procediment davant del Tribunal del Jurat.

A l'escrit presentat ahir pels advocats de l’Assemblea de Docents davant el mateix jutjat que duu la querella principal es justifica que els fets objecte d'ampliació, els viatges a càrrec del pressuposts de la CAIB compresos entre gener i finals setembre de 2014, moment en què la Sra. Camps cessà com a Consellera, són idèntics als desplaçaments entre maig i desembre de 2013, els quals donaren origen a la instrucció. A més a més, s'hi apunta que s’observa un idèntic modus operandi pel que fa als viatges carregats als fons públics i que són objecte de les diligències d'investigació. Les estades de cap de setmana a Menorca no van acompanyades per una densitat d'actes tan gran com quan l'exconsellera viatja a altres destinacions o a la seva illa natal entre setmana. Sembla més un intent de trobar algun acte per justificar el pagament dels trajectes amb fons públics que no el compliment de l'interès general al qual estan destinats els recursos públics. Això es desprèn dels expedients administratius que els justifiquen i que apareixen a la documentació aportada fins a la data pel Govern de les Illes Balears, que es personà a la instrucció el passat 19 d’octubre de 2015.

Els docents recorden en el seu escrit que manca per remetre part de la documentació sol·licitada per l'Auto de 30 de setembre de 2015 de l’Audència, tal com indicaren el passat 23 de desembre quan varen recórrer l’arxiu del cas fet dos dies abans, per part de la Jutgessa d'Instrucció Piedad Marín Sánchez, perquè la diligència està encara pendent de completar amb tota la relació dels viatges realitzats per na Joana Maria Camps a càrrec del pressupost públic, des de quan ja era Directora General de Treball i Salut Laboral fins al cessament com a Consellera d'Educació, Cultura i Universitats de l’anterior Govern. Recordem que en l’Auto del passat 21 de desembre, la Magistrada Piedad Marín justificava l’arxiu de la causa perquè segons l’examen de les diligències practicades fins a la data, es posava de manifest “la inexistencia de un delito de malversación de caudales públicos”.

L’exconsellera declarà per videoconferència en qualitat d'imputada el dia 18 del mateix mes i assumí la defensa pròpia. La senyora Camps respongué només les preguntes de l’Advocacia de la CAIB, i no s'hi personà el Ministeri Fiscal.

dijous, 24 de desembre del 2015

L’Assemblea de Docents interposa un recurs de reforma contra l’Auto del Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma


L’Assemblea de Docents ha interposat avui un recurs de reforma contra l’Auto del 21 de desembre de 2015 de la Magistrada del Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma, la Sra. Piedad Marín Sánchez, on acordà el sobreseïment lliure de les diligències prèvies i l’arxivament de la causa contra l'exconsellera d'Educació, Cultura i Universitats de l’anterior govern, la Sra. Joana Maria Camps, per presumpte malbaratament de fons públics en els desplaçaments a Menorca on té la seva residència.

La jutgessa Piedad Marín, en l’Auto del passat 21 de desembre afirmà que, segons l’examen de les diligències practicades fins a les hores, es posava de manifest “la inexistencia de un delito de malversación de caudales públicos”. L’Assemblea de Docents ha recorregut l’arxivament del cas degut a què la diligència està pendent de completar. A l'auto de 30 de setembre de 2015 de l’Audència s’acordà que es lliurés tota la relació dels viatges realitzats per l’exconsellera Camps a càrrec del pressupost públic “desde su nombramiento como cargo público de la administración de la CAIB hasta la fecha de emisión de la certificación, acompañando los correspondientes expedientes administrativos de la autorización del gasto, o en su defecto, las facturas debidamente autorizadas y con el justificante de la tramitación de los pagos”. La Sra. Camps fou nomenada Directora General de Treball i Salut Laboral el 23 de juny de 2011.

La Sra. Joana Maria Camps va declarar per videoconferència en qualitat d'imputada, i assumint ella mateixa la defensa, el passat 18 de desembre de 2015 davant l’ Advocacia de la CAIB i el misser de l’Assemblea de Docents, sense haver-se personat el Ministeri Fiscal.

divendres, 18 de desembre del 2015

L’exconsellera Camps es nega a respondre les preguntes del misser de l’Assemblea de docents, en la declaració per presumpte malbaratament de fons públics



Avui matí ha declarat per videoconferència l'exconsellera d'Educació, Cultura i Universitats del govern de José Ramón Bauzá, Joana Maria Camps, per presumpte malbaratament de fons públics en els desplaçaments al seu lloc de residència. La declaració s'ha produït davant la Magistrada del Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma, la Sra. Piedad Marín Sánchez, l'Advocacia de la CAIB i els missers de l’Assemblea de Docents. El Ministeri Fiscal no s'hi ha personat.

L’exconsellera Camps ha declarat des de Menorca, tal com va sol·licitar 6 d'octubre de 2015 per evitar el seu desplaçament a l’illa de Mallorca. El Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma va acordar per Providència deixar sense efecte la citació de la Sra. Camps i remetre exhort a Ciutadella per prendre-li declaració a l'illa veïna, en un principi el passat 16 de novembre. En personar-se a la instrucció l'Advocacia de la CAIB i interposar un recurs de reforma contra la Providència, el Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma va resoldre que finalment la Sra. Camps declarés el dia d’avui per videoconferència des de la seva localitat de residència, un mes després de la data prevista.

La Sra. Camps s'ha acollit al seu dret a no respondre a l'acusació particular, l’advocat de l’Assemblea de Docents. Sí ha respost a les preguntes de l'Advocacia de la CAIB, centrades en el complement de 22.000 € que ja cobrava, segons normativa, pel fet de ser de Menorca i haver de traslladar la residència a Mallorca, concretament a Manacor a un habitatge propietat seva, segons ha dit la querellada. Davant la pregunta de l'Advocacia de la CAIB de si, mentre va exercir el càrrec, es va pagar algun viatge a Menorca de la pròpia butxaca i si ho podia acreditar, l'exconsellera Camps ha respost que ho havia fet unes 7 o 8 vegades encara que no ho podia justificar. Finalment, Joana Maria Camps ha acabat la seva intervenció anunciant que presentarà un escrit amb una sèrie de justificacions d'haver assistit a alguns dels actes que consten a la relació de viatges.

Cal recordar que l’Assemblea de Docents es va querellar fa més d’un any i mig, a la primavera de 2014, contra l'exconsellera d'Educació, Cultura i Universitats del govern de Bauzá, per presumpte malbaratament de fons públics en els desplaçaments al seu lloc de residència, després d’una notícia publicada en un mitjà de comunicació local, el qual es feia ressò d’una pregunta parlamentària del febrer de 2014. El Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Palma, que fins aleshores ho havia arxivat, es va veure obligat per l'Audiència el 22 de juliol de 2015 a obrir la investigació instada des de l'AD, i a per aquest motiu va citar la Sra. Joana Maria Camps a declarar en qualitat d'imputada. L'exconsellera ha assumit la defensa pròpia.

dilluns, 14 de desembre del 2015

L'Assemblea de Docents aconsegueix comprometre per educació un 30% de l'increment pressupostari

L'Assemblea valora positivament la negociació per millorar els pressuposts en educació i desactiva la vaga de demà dimarts

En l'Assemblea general de Docents de Mallorca celebrada avui a Sineu s'ha duit a valoració el segon document que la Conselleria d'Educació ha traslladat en menys de 24 hores al Comitè de Vaga, fruit d'un acord de les forces parlamentàries que donen suport al Govern.

Després d'un primer document que des del Comitè havíem valorat com a poc concret pel que respecte al compromís d'augment del pressupost educatiu de produir-se una millora del finançament, avui migdia arribava un segon document que sí concretava la xifra d'un 30% en referència a aquesta qüestió.

L'Assemblea ha avalat una vegada més la feina de negociació del Comitè de vaga durant les dues darreres setmanes i després de tres hores de deliberació ha acordat:

-Desactivar la jornada de vaga de demà dimarts dia 15 de desembre, així com la concentració davant el Parlament que hi havia prevista.

-Així mateix s'ha acordat iniciar el procés per dur a als centres la consulta sobre la possible desconvocatòria de la vaga indefinida que s'inicià el 16 de setembre de 2013. Per això la primera passa serà traslladar aquesta decisió a la resta de coordinadores de les altres illes i mirar d'arribar a acords sobre aquesta qüestió, sobre quan es produiria i amb quin procediment.

-També ha acordat no firmar l'acord lliurat per la Conselleria, ja que es considera insuficient i no arriba ni tan sols al 50% de les propostes efectuades per l'Assemblea el passat dimarts dia 8. Es tracta d'un document sobre el qual no hi ha hagut temps per a que hi haguera negociació i per tant emplaçam al conseller Martí March per a que obri un procés de negociació real amb l'Assemblea en els propers dies. Aquest emplaçament és al marge de l'acordat respecte la vaga.

Consideram que amb l'acord parlamentari aconseguit aquest dilluns s'ha millorat el pressupost educatiu, tot i que es tracti de partides que encara no han arribat. Ens mostra una esperança de futur en la millora dels pressuposts educatius que permetrien ser optimistes de cara al futur en aquesta qüestió. Seria un augment pressupostari per disminuir el nombre d'alumnes per aula, per augmentar els equips de suport i orientació educativa i començar a solucionar els problemes més urgents en infraestructures educatives.

Amb tot, des de l'Assemblea de Docents no baixam la guàrdia, i no podem deixar de mostrar preocupació pel fet de com s'està aplicant la LOMCE a les Balears, i sobre la necessitat que tenim d'establir urgències pel que fa a la recuperació de drets laborals perduts, temes que esperam es puguin negociar en els propers dies.

El desplegament curricular LOMCE a les Illes Balears. Comunicat de l'APTIB

(Associació de Professorat de Tecnologies de les Illes Balears)

Aquesta Associació vol informar de les passes dutes a terme en la defensa de l’àrea de Tecnologia; que la LOMCE estatal i el desplegament autonòmic del PP deixa  reduïda. Després de les eleccions autonòmiques al mes de Maig de 2015 i amb els “Acords pel canvi” que feien els partits polítics que composaren el nou Govern, i que en concret havien promès en campanya a l’APTIB la seva preocupació per l’àrea de Tecnologia com a base de l’FP, les Enginyeries i la formació integral del nostre alumnat així com la minimització de la LOMCE per tal de què l’àrea conservara la seva identitat i la seva estructura horària i curricular;  l’APTIB va mantenir una conversa amb el que ja era el nou Conseller d’Educació, Martí March, per poder dur a terme aquesta promesa. En aquesta nova reunió post eleccions (juny 2015),  l’actual conseller va mostrar la seva preocupació pel nostre col·lectiu,  donada la importància de l’àrea,  que minvava degut a l’optativitat i les poques hores setmanals d’aquestes assignatures que els curriculums del Govern anterior li havien assignat. Així mateix va prometre que aquesta vegada, a diferència de les mesures adoptades pel PP, seria el col·lectiu de Tecnologia qui participaria al desenvolupament del currículum pel que fa a l’àrea de Tecnologia. 

Martí March, el conseller,  va comunicar a tota la comunitat educativa que es derogarien aquests curriculums, i es redactarien uns de nous on es minimitzarien al màxim els efectes de la LOMCE “Prometen el mantenimiento de las plantillas globales de los centros, no disminuir las horas asignadas a las áreas afectadas, en especial música, plástica y tecnología, siempre y cuando el número de grupos del centro no varíe durante el curso 2015-2016”. (veure premsa 19/06/2015).

Aquest estiu 2015, l’APTIB es va posar en contacte amb la Direcció General de Personal Docent pel que fa referència l’oferta de places del cos de secundària de l’especialitat de tecnologia que d’acord amb el còmput necessari de places, deurien d’haver-se oferit per al nostre professorat però no havien estat publicades a la convocatòria d’interinatge. Inicialment Personal Docent  va negar aquest fet però a dia 2 de setembre es va reunir amb la junta directiva de l’APTIB i va admetre que faltaven places de tecnologia i molt més enllà, faltaven moltes hores de tecnologia (que no places únicament) donat que malauradament molts de tecnòlegs no n’estan exercint les funcions de tecnologia sino que han completat horari amb altres atribucions. 

L’APTIB es va decebre moltíssim quan va sortir el primer esborrany (octubre 2015) de la modificació del desplegament dels curriculums a les Illes Balears. Aquest esborrany suposa una forta reducció de 4 hores d’obligarietat setmanal de la nostra àrea de primer a tercer d’ESO entre d’altres modificacions que desafavoreixen la tecnologia respecte a la LOE, (ja que passa de tenir 6 h setmanals obligàtories a només 2h a 2n ESO, i a 3r ESO seria optativa també en dues hores, per tant, en el millor dels casos, l’àrea perdria dues hores però la realitat és que en perd 4 d’hores (veure esborranys). Aquesta reducció suposa una pérdua del 66% de la nostra àrea que conjuntament amb el plantejament de 4t d’ESO i Batxillerat així com la proposta de les noves plantilles amb Informàtica podrien reduir l’àrea un 80-85%, cosa que no ha passat en la resta de  CCAA que SI han minimitzat de forma efectiva el desenvolupament curricular de la LOMCE i han mantingut quasi en la seva totalitat la càrrega lectiva i currículum LOE.

L’APTIB es va reunir en aquesta ocasió amb el Director General de Planificació i Ordenació de Centres a l’inici del mes d’octubre 2015,  Antoni Morante on se li va explicar la importància de augmentar les hores de Tecnologia obligatòria a l’ESO per la formació integral del nostre alumnat (veure article opinió premsa) , de manera que Tecnologia, al igual que  Música i Plàstica, quedàssin amb la mateixa càrrega LOE i no haguèssin d’asumir la pèrdua d’hores per les de lliure distribució, cosa que ha generat discòrdia als claustres. A més, la junta de l’APTIB li va recordar que s’hauria d’haver comptat amb els docents d’aquestes especialitats per el·laborar aquest primer esborrany, donat que esmenar, no és participar a l’elaboració del currículum.  A. Morante, després d’escoltar durant més de dues hores les propostes de la junta,  va encoratjar  la junta directiva de l’APTIB,  a  posar per escrit tot els arguments exposats, ja que ell els va trobar força interessants així com les propostes suggerides des del col·lectiu. Va convidar l’APTIB a esmenar,  tot i  explicant per escrit les argumentacions per augmentar les hores i la presència de la  Tecnologia així com per dotar-la de més obligatorietat i oferta als curriculums, i l’APTIB així ho va desenvolupar amb cura i detall (veure esmenes APTIB).

El segon esborrany de la modificació del desplegament dels currículums LOMCE amb l’actualització de les esmenes que va sortir dia 01/12/15 va ser una nova decepció,  ja que la distribució horària a l’ESO i al Batxillerat continuava idèntica per a la Tecnologia i la Tecnologia Industrial. (veure esborranys). Amb aquest precedent la junta de l’APTIB al complet  es va reunir la setmana passada (primera setmana de desembre 2015) una altra vegada amb el Conseller, Martí March. Aquesta reunió va ser per tractar exclusivament  l’incompliment per part de la Conselleria d’allò promès a l’inici de la legislatura d’aquest nou Govern. 

Arribats en aquesta situació, i gràcies als sindicats Alternativa i UOB, dos dels membres de la junta de l’APTIB varen acudir convidats a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 4/12/15 (veure comunicat) on s ’explicaven les al·legacions presentades i els criteris per tenir-les en compte o no.

La conclusió a la que arribam és que la Direcció de Planificació i Ordenació de Centres fa que les assignatures més perjudicades per la LOMCE com són la Tecnologia (en percentatge d’hores perdudes és la més reduïda), la Plàstica, la Música així com la segona llengua estrangera assumeixin, amb la seva reducció horària a l’ESO, l’autonomia de Centre (3h de lliure disposició) i això NO ÉS MINIMITZAR AL MÀXIM ELS EFECTES DE LA LOMCE  cosa que SI han fet en altres CCAA, i així els ho varem fer saber a la Mesa.

En aquests moments, aquesta Conselleria ens diu que és el Consell Escolar de les Illes Balears  qui  ha d’atendre  les nostres peticions i no ells perquè el tràmit d’aquesta normativa, continúa però la seva tasca ja ha finalitzat. Com que la nostra no ha finalitzat, presentarem les nostres esmenes al Consell Escolar de les Illes Balears.

diumenge, 13 de desembre del 2015

Dilluns Assemblea general a Sineu


Dilluns 14 de desembre hi ha la propera Assemblea de Docents de Mallorca a l'IES Sineu a les 17:30h.
És de gran importància la participació de tothom. Haurem de prendre decisions rellevants.

Per poc que puguem anem!! la veu de l'Assemblea és la veu de tots.