TAULA EDUCATIVA: EL PACTE EDUCATIU A DEBAT!

El tema principal del programa va ser el pacte educatiu. Per valorar l’estat en el qual es troba aquest pacte, ens acompanyaren Vicenç Rodrigo, en representació de FAPA; Miquel Oliver, en representació de la UIB; Toni Salvà de l’Assemblea de Docents; Isaac Ayuso de la Plataforma Crida i Toni Morante, en representació d’ADESMA.


Vicenç Rodrigo de FAPA

Segons les valoracions han de ser prudents perquè el pacte inter illes és un experiment inèdit. “Es tracta d’intentar posar-nos d’acord en aquelles coses en les quals tots pensam el mateix, sense renunciar a la pròpia identitat”. Per Rodrigo el pacte és imprescindible: “O ens posam d’acord o viurem de forma permanent amb un constant anar i venir de lleis educatives”.

Rodrigo va recorre a un refrany africà per reflectir l’esperit inclusiu que guia el pacte educatiu: “Per educar un infant es necessita tota la tribu”.


Miquel Oliver de la UIB

Segons Oliver el pacte “pretén corresponsabilitzar a tots els agents educatius en els canvis sistèmics que necessitam. Per Oliver “no serveix de res canviar petites cosetes del sistema educatiu, cal fer un canvi de tot el sistema”.

Oliver es mostra optimista: “Si seguim fent feina tots en els petits punts de desavinences, aquestes es poden resoldre. Crec que els punts d’enfrontament en aquests moments són insignificants i quedaran resolts a finals de febrer”.


Toni Salvà de l’Assemblea de Docents

Salvà destaca la importància del procés per arribar a un pacte: “És un procés fet des de baix cap a dalt, amb la intenció que sigui el més horitzontal possible”. Salvà també destaca que el procés s’està impulsant des de la corresponsabilitat “amb l’objectiu de plantejar les decisions necessàries per garantir l’èxit de l’alumnat, és a dir, que cada alumne dins les seves possibilitats, pugui desenvolupar les seves capacitats i potencialitats”.

Salvà diu que “el pacte és un punt de partida que esperam posar a disposició dels diputats per a què facin les normatives que el permetin desenvolupar”.


Isaac Ayuso, portaveu de la Plataforma Crida

Segons Ayuso el pacte és una oportunitat, però “no hem de deixar de veure el camí que duem. L’obligació de la Plataforma Crida és recordar que per elaborar un pacte educatiu cal recollir totes les necessitats de l’educació pública, de qualitat i en català, que el pacte ha d’incloure les demandes socials de les persones que participaren en la manifestació del 29S”.

Ayuso recorda que “el pacte s’ha d’elaborar amb molta cura, tenint en compte la necessitat d’integrar aspectes més socials i de finançament”. Crida vol que s’incloguin en el pacte certes coses bàsiques: “el pacte ha de tenir en compte la inclusivitat, l’equitat, el català, el model d’educació laica”.


Toni Morante d’ADESMA

Segons Morante “El pacte no només és útil per evitar la conflictivitat i per donar estabilitat, sinó també per fer un bot qualitatiu en l’ensenyament.”

Morante defensa que “el pacte ha de tenir una base social molt ample. Hi han de ser totes les forces socials. És un sentit generalitzat que Crida ha de ser en el pacte, en la manera en què considerin que hi han de ser. Evidentment respectant els seus ritmes, la manera de treballar i de prendre decisions. Crida és un actor extremadament important, pensam que hi ha de ser i que hi serà”.

Segons Morante el pacte “recull la inclusivitat, l’equitat i el català”. Morante afirma sobre el català en l’ensenyament que “ha de ser la llengua preferent perquè és la llengua pròpia, perquè està minimitzada”. Morante afegeix que “s’ha de treballar el català tenint en compte l’autonomia dels centres i el decret de normalització lingüística”.

Morante destaca la idea de procés del pacte educatiu dient que “nosaltres estam aprenent, el procés està essent un procés d’aprenentatge”.

Segons Morante “la lliçó del procés és la capacitat de la societat civil d’arribar a acords que s’ha de traslladar als partits polítics que han de ser capaços de recollir aquests acords”.


L’apunt de Pere Carrió sobre Illes per un pacte.
Pere Carrió a l’apunt valora la darrera reunió d’Illes per un pacte dient que “tenc bones vibracions. Les bases per un pacte educatiu està en bones mans i passa a passa en sortirà un bon document que serà presentat en breu. Qualsevol partit que ens governi haurà d’adquirir un compromís ferm amb el pacte. El temps com a totes les coses ens donarà o llevarà la raó”.


I per acabar... unes gloses de sant Antoni!

La glosa d’en Pere Joan Munar:

“Ajudau-mos sant Antoni

a llevar aquest mal govern

que se’n vagin a l’infern

acompanyant el dimoni.

El dimoni és una mina

de mentides sense fi

i es que tenim per aquí,

just li basta sa gomina. 

Gràcies Taula Educativa

Per un programa ben fet,

planer, diví i satisfet,

de seguir amb la flama viva”.

La glosa de Taula Educativa:

“Des de Taula Educativa,

els molts d’anys volem donar,

ja sabeu que ens motiva

es poder-vos informar

i combatre la mentida

o la gent despectiva

que mos volen receptar

una mala metzina

que ningú no vol tastar”.

Continuar llegint

Peparats per la Rua 2015?

Reserva el teu lloc a SA RUA VERDA.

Més informació i inscripcions: plataformacrida@gmail.com 

Continuar llegint

Exposició de l'Assemblea de Docents:2 anys de lluita per l'educació

L'Assemblea de Docents porta a Mallorca l'exposició sobre l'aniversari de la manifestació del 29S exposada a l'Espai Mallorca (Barcelona) els mesos d'octubre i novembre de 2014.

L'exposició "Retrospectiva de l'Assemblea de Docents, dos anys de lluita per l'educació" s'inaugurarà el pròxim 24 de gener a les 13h a Can Alcover a Palma i romandrà fins el 14 de febrer. 

Aquesta inauguració comptarà amb la presència de representants de l'Espai Mallorca, de l'OCB i de l'Assemblea de Docents

Hi estau tots convidats!!!

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (HEMEROTECA 1-15 DE GENER 2015)

“Any nou, vida nova” resa la dita, emperò, en el cas d’Educació, sembla que la Conselleria continua en això de fer patir centres i docents. Començam, doncs, la repassada de notícies que il·lustren el desgavell de Riera i CIA. Ahhh,  i no ens referim a l’agència d’espionatge!! Segons sembla, avui per avui, han deixat de banda la persecució : ja no interessa vigilar símbols ni penjar pedaços oficials de les façanes...ai las!! Clar, tampoc no interessa, a mesos vista de les eleccions, un enfrontament directe amb els ajuntaments, fins i tot amb els del mateix color, que tenen ben clara quina és la senyera. Ai,ai,ai, “por el interès te quiero, Andrés”.

Mentrestant, i en la mateixa línia de sempre, si bé per acabar l’any, dia 22 de desembre, la Conselleria, avançà als centres el que deu del mes d’octubre, quedaren sense pagar els dos darrers mesos, devers 10.000 euros per centre més la partida dels auxiliars de conversa, amb la qual cosa, molts de centres han d’estalviar en despeses com la calefacció (tan necessària fins a març) i acórrer al recollit en la matrícula. Idò, que trobau del tarannà innovador d’Educació, d’aquest que pretén posar-nos a l’alçada de les millors escoles europees??? És estalviant en infraestructura que aconseguiran un model competitiu??

Mentre el Pacte per l’Educació madura, a pesar de punts conflictius com selecció de professorat i d’equips directius, es fa feina per millorar el sistema de provisió de places sempre en funció de “mèrit, capacitat i igualtat”. Tot això, sense descuidar ni l’autonomia de centres ni el model plurilingüe amb preeminència del català, amb una major implicació de les famílies i de la societat illenca. Malgrat els esforços, la Plataforma Crida troba a faltar una defensa del Decret de mínims en aquest Pacte.  Creuen que s'ha anat massa ràpid, emperò no tot és qüestió de tempos. El col·lectiu també hi troba a faltar assumptes "de fons" com el laïcisme en l'educació pública, les condicions dels concerts amb fons públics de centres educatius, l'educació integral, l'educació pública de qualitat i gratuïta amb les etapes de 0 a 3 anys i la universitat incloses o una escola pública que garanteixi la igualtat d'oportunitats i compensadora de les desigualtats socials...

Que n’és de complicada l’Educació i que bé que hi ha diversitat d’opinions i gent disposada a lluitar per millorar en comptes de quedar asseguda a un despatx pintant mones de Pasqua!!! On són els de la Conselleria mentre els directors de secundària demanen endarrerir la implantació de la LOMQE?? Per què no volen escoltar que suposarà un caos organitzatiu?? Que ho són, de sords i de cecs!!! 

Diu na Núria, la dialogant, que la llei Wert soluciona molts dels problemes del sistema educatiu i que s’aplicarà en els terminis previstos i que no suposarà cap desori!! Però, i ara?? On  recol·locaran tots els professors amb plaça fixa de les especialitats d’educació plàstica i visual, música, filosofia, ciències naturals o tecnologia??? 

Com ha denunciat CCOO, les plantilles es modificaran en un 30% del professorat. Hi haurà modificacions sense negociar, sense calcular-ne l’impacte, sense mesures alternatives, etc... Que fort, no???

Però si la Conselleria és experta en improvisació!!! Tothom sap què ha passat amb les places d’interins habilitats en llengua anglesa. Han hagut d’admetre 50 persones més per cobrir places!!! Tot això, avisat des de l’inici de curs i amb el vistiplau d’Educació!!! La Conselleria de la befa constant, dels directors cessats, de la inoperància absoluta!!! Aquesta Conselleria que se troba apta per aplicar, des de ja, la llei Wert!! Uroooooooo, si en riurem d’aquí a uns mesos...hi,hi,hi,hi.

No, i li plouen de tots els costats, no només des de l’Assemblea de Docents i des del sindicat UOB, que denuncia com encara no s’ha constituïda la nova Junta de personal docent, sinó que els seus acòlits, aquests amb qui passa gust de fer-se fotos, els PLIS, troben que na Núria està molt i molt deixada!! Apaaaaaa!!! UOB i PLIS units en la idea que la consellera actua amb deixadesa i dilatant els problemes per treure’n rèdit electoral...això no és de rebut!!! Ooohhhhh.

I si això no bastàs, sentències resoltes pel Tribunal Suprem avalen el fet que els alumnes, a partir de 3r d’ESO “puguin decidir col·lectivament la inassistència a classe en senyal de protesta”. Ahhh, motu propi i sense proselitisme de per mig!!! Ara començam a anar...

Deixam per a la propera les celebracions de Sant Antoni i Sant Sebastià perquè són festes reivindicatives que deixaran perles com a aquesta de Monserrat Marit:

SANT ANTONI 2015

Sant Antoni gloriós
aquest any que s’ha acabat,
els tribunals han tombat
aquell TIL tan vergonyós.

Venerable pare Abat
sou el guia dels docents,
després de tots els intents
a na Camps ja l’han cessat.

El dimoni és mal garbat
de motius n’hi ha tassa i mitja,
i no ha estat gens enyorat
el record de na “Trepitja”.

I què més vos puc contar
mentre torr amb les esgrelles?
També varen fulminar
l’estirat de n’Estarelles.

El dimoni va emprebat
és més bàmbol que un gorà,
Jorge Campos nomenat
lluita contra el català.

És un sant molt venerat
ben temut a dins l’infern,
i en Bauzà s’ha carregat
el seu candidat Isern.

El dimoni els nins espanta
per on passa deixa “rastro”,
té emproada a la infanta
el bon jutge José Castro.

Tot li va de mal borràs
Sant Antoni va emprenyat,
i és que anit se li ha colat
el “pequeño Nicolás”.

I ara ja per acabar
cremin les pors dins l’infern,
que mori aquest mal govern
quan tornem anar a votar.

Continuar llegint

Desxifrem la LOMCE (VI)

ESO, entre l'omnipotència de la religió i les revàlides i la marginació de les matèries artístiques

Més sobre assignatures; i aproximació a l’Educació Secundària Obligatòria (12 a 16 anys)

Si visitau http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/ca/participacion-publica/cerrados/2014/curriculo-basico.html hi trobareu el projecte de currículum amb tots els continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge de totes les assignatures de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.

Aquest document passà una fase d’informació pública i de recollida de suggeriments, curiosament durant el mes de juliol de 2014 (és clar, un període que afavoreix i facilita que els departaments didàctics dels centres educatius es reuneixin i elaborin propostes). Ens consta que s’hi enviaren suggeriments; dels que en tenim constància cap no s’ha recollit en la proposta definitiva.

El document pdf que inclou les assignatures troncals té 753 planes, i el de les específiques, 298. Els estàndards d’aprenentatge no es limiten a descriure habilitats, sinó que afegeixen continguts (exemple: a Física i química de 4t d’ESO, al tema de l’energia, un estàndard diu que s’han de interpretar o explicar els fonaments del funcionament del motor d’explosió; els continguts parlen de “màquines tèrmiques” en general).

Parlem ara de l’ESO.
Ja havíem comentat en una entrega anterior que l’ESO queda conformada en dos cicles: el primer inclou els tres primers cursos i el segon és el quart curs tot sol.

Vegem com queden distribuïdes les assignatures a l’ESO.
En el quadre següent, en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica els suggeriments no són a la LOMCE, sinó al projecte de currículum bàsic que teniu a l’enllaç citat abans.

* ac: opció orientada a ensenyaments acadèmics (per entendre’ns: a batxillerat); ap: opció orientada a ensenyaments aplicats (per entendre’ns: a FP de grau mitjà).

** Ciències aplicades a l’activitat professional.
***Iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial.
**** Educació Plàstica, Visual i Audiovisual.

Observacions interessants sobre aquesta distribució d’assignatures:

La desaparició de les “Ciències socials, geografia i història” que són substituïdes, en els quatre cursos, per “Geografia i història”.

La separació en Biologia i geologia, i Física i química, de l’assignatura que des de la LOGSE era Ciències de la Naturalesa a 3r d’ESO, i que permetia als centres triar si s’impartia com a una assignatura sola o se dividia en dues, però sempre amb una única qualificació.

La discriminació ja a tercer curs (final de cicle) entre alumnes que cursaran FP i els que cursaran batxillerat, encara que només sigui a l’hora de triar quines matemàtiques volen estudiar. Aquesta discriminació és ja de pes molt més considerable a quart curs (segon cicle) en què en un mínim de tres assignatures, i potser en quatre, els alumnes ja queden encarrilats a uns estudis o a uns altres, per bé que la lletra de la llei assegura que sempre són a temps de canviar (és clar: segons la prova de “revàlida” que facin… Quin alumne que hagi cursat les matèries de l’opció “aplicades” gosarà examinar-se de les de l’opció “acadèmiques”? I això si fos possible, com discutirem més avall).

L’especialíssima importància que es dóna a la Religió: dins el grup d’assignatures específiques, es pot triar com a una de les “directes” o també com a “opcional”, sempre triant-la com a alternativa de “Valors ètics”. Fixem-nos que un alumne pot, així, cursar Religió i també Valors ètics dins el grup d’assignatures específiques; però en canvi, això no passa amb altres parelles d’assignatures: per exemple, un alumne no pot cursar “Música” i “Cultura clàssica” a no ser que en trii una com a específica i l’altra li sigui ofertada dins el grup de lliure configuració autonòmica (cosa que pot dependre del centre).

La consideració anterior està molt relacionada amb la desaparició de l’assignatura ”Educació ètico-cívica” que la LOE posava a quart curs. Ara un alumne pot fer tota l’ESO sense estudiar “Ciències socials” ni “Educació ètico-cívica”, però pot fer religió als quatre cursos en “substitució”, per exemple, de la Música.

La importància de les matèries relacionades amb l’economia i l’empresariat. Fins i tot hi ha una assignatura amb un nom redundantment economicista: “activitat emprenedora i empresarial”. Esperem que els alumnes que la cursin puguin emprendre qualsevol empresa personal que els faci més lliures i crítics…


Parlem finalment de la revàlida:

Recordem que a final de tercer curs hi haurà –si la LOMCE aguanta- una prova d’avaluació externa individualitzada, i a final de l’etapa, en acabar el quart curs, hi haurà la “revàlida” d’ESO, en què s’avaluarà l’assoliment dels objectius d’etapa (és a dir, en principi són exigibles els continguts dels quatre cursos).
L’alumne haurà de triar si s’examina per l’opció “acadèmica” (que, cas d’aprovar, li pemetrà cursar batxillerat) o per l’opció “aplicada” (que, cas d’aprovar, li permetrà cursar formació professional de grau mitjà).

Cada alumne s’haurà d’examinar de:

Totes les assignatures troncals (excepte de Física i química o Biologia i geologia, però aquestes poden ser triades en el grup següent);
dues de les assignatures d’opció cursades en el bloc de troncals de quart curs (és a dir, Biologia i geologia, Economia , Física i química o Llatí per l’opció acadèmica, i Ciències aplicades a l’activitat professional, Iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial i Tecnologia per l’opció aplicada);
una de les assignatures específiques cursada en qualsevol dels cursos, escepció feta de Religió, Valors ètics i Educació física.

L’opció que farà l’alumne és, sobre el paper, independent de l’opció cursada a quart curs. Però això sembla una presa de pèl atès que segons acabam de dir la prova versa sobre les matèries cursades en el bloc de troncals opcionals, i què és això si no és precisament l’opció cursada?

La titulació de Graduat en ESO exigeix, en primer lloc, haver aprovat aquesta revàlida (nota igual o suiperior a 5), però, a més, la qualificació final d’ESO també ha de ser superior a 5. Per a calcular aquesta qualificació hem de ponderar amb un 70% la nota mitjana de totes les assignatures cursades a l’ESO, i amb un 30% la nota de la revàlida (la LOMCE li diu “avaluació final”). Atès que un alumne pot presentar-se a la revàlida amb dues assignatures de 4t no superades, es podria donar el cas que un alumne aprovàs (fins i tot amb una nota una mica superior a 5 per algunes dècimes) i no obtingués el Títol de Graduat en ESO. Convé reflexionar si això sembla raonable…

Continuar llegint

ENCARA NO TENS EL CALENDARI DE L'ASSEMBLEA DE DOCENTS? IDÒ ENCARA HI ETS A TEMPS!

Qui vulgui calendaris de l'Assemblea ja en pot trobar a diferents punts de Palma: Norma Còmics, Escola de Música Irineu Sagarra, Llibreria Quart Creixent, Embolics i Bar Siset.

Recordau que amb aquest calendari hem volgut posar sobre la taula alguns dels valors en els quals ens agradaria que estigués fonamentada l’educació i hem comptat amb la col·laboració de dotze il·lustradors de les Balears, a qui agraïm la implicació desinteressada.

Els exemplars es poden adquirir a totes les Illes al preu de 5 euros, i els doblers recaptats es destinaran íntegrament a la Caixa de resistència de l’Assemblea de Docents.

A Mallorca podreu trobar el calendari als següents punts de distribució (us recomanam telefonar abans ja que queden poques còpies):

• Norma Còmics. C/Nuredduna 7, Palma. (971 77 13 25)
• Escola de Música Ireneu Segarra. C/Fra Francesc Palou 8, Palma. (971 29 21 11)
• Llibreria Quart Creixent. C/d'en Rubí 5, Palma. (971 71 38 21)
• Embolics. C/Missió 33, Palma. (971728499)
• Bar Siset. C/Concepció 5, Palma. (971 72 92 94)

Continuar llegint

TAULA EDUCATIVA: EL GOVERN RECTIFICA PER ELECTORALISME EN LES DECISIONS PRESES EN MATÈRIA EDUCATIVA

Al programa a més de les seccions habituals tinguérem dos convidats, Vicenç Rodrigo de FAPA i Toni Baos de CCOO que ens parlaren respectivament de les ajudes de menjador i de la devolució als funcionaris de la paga extra del 2012.

Per a Taula Educativa ha estat notícia...

El front comú de les Comunitats on no governa el PP per ajornar un any l’entrada en vigor de la llei Wert a secundària.

Que L'FP Bàsica exclou del sistema educatiu un 30% dels joves de les Illes segons denuncien els docents i la Plataforma Crida.

Que el 33% del professorat balear pateix la síndrome d'esgotament professional

Que els mestres pateixen insults i amenaces d'alumnes segons ANPE.

Que la imminència de les eleccions ha provocat una cadena de rectificacions del Govern com no havíem vist en tota la legislatura: l’Assemblea de Docents ja és interlocutor vàlid, ja no existeix el Servei per a l’aplicació del TIL, la disposició a desenvolupar un sistema d’adjudicació de les places d’interins més transparent, l’acceptació del llicenciats exclosos per impartir anglès...

Ha estat notícia també el fet que encara resten pendents algunes rectificacions per part del Govern, com ara garantir la seguretat dels centres (fora amiant, millora de manteniment, inversions en materials, reformes urgents), reduir les ràtios (el nombre d’alumnes per aula).

Dia 15 de gener es presenta el llibre “Les escoles en el temps de la 2ª República”.

Aquest gener ha nascut un nou llibre sobre educació, en el qual hi ha participat Pere Carrió, un dels nostres col·loradors habituals.

El llibre es titula “Les escoles de les Illes en temps de la Segona República” i la seva edició ha estat possible gràcies al finançament aconseguit a través de micromecenatge. Els autors dediquen el llibre als Mestres de la república, a tots els docents que han lluitat contra la Conselleria i a la comunitat educativa. 

Hi ha una sentencia en ferm que obliga a la Conselleria a retornar als funcionaris la paga extra de Nadal del 2012. Toni Baos, representant de CCOO ens ho explicà.

Baos comentà que els docents havien d’esperar encara a cobrar perquè el Govern Balear no ha regulat com es farà efectiva la devolució de la paga extra de Nadal que en el seu moment el Govern central va suprimir. Segons Baos la sentència obliga a realitzar els pagaments abans del 30 de juny, però Educació s’ha compromès a fer els pagaments uns mesos abans, concretament durant el primer trimestre del 2015.

FAPA acusa a la Conselleria de complicar l’existència a les famílies i de no donar les ajudes de menjador a qui les necessita

Rodrigo valorà molt negativament la nova convocatòria de les ajudes de menjador. Segons Rodrigo “La Conselleria dóna una passa endavant i dues endarrere perquè les famílies s’han d’enfrontar a una sèrie de complicacions: es redueixen els terminis, es complica la tramitació i els centres educatius han de fer un control trimestral per comprovar quins nins van al menjador. I tot això per no voler transformar les ajudes de menjador en beques, és a dir, per no voler que els doblers arribin anticipadament a les famílies, abans d’utilitzar el servei de menjador”.

A més segons Rodrigo, la Conselleria d’Educació es torba moltíssim en liquidar les ajudes de menjador: “Les famílies que varen sol·licitar les ajudes el curs passat acaben de rebre els doblers de les ajudes el mes de desembre, és a dir, 6 mesos després de la finalització del curs passat”.

Continuar llegint