Feim una crida a la vaga el 15 de desembre, per la millora del pressupost educatiu i contra la LOMCE
UN CONSELLER QUE TOMBAAquesta és la imatge d'un conseller que escora, que tomba cap a estribord. És la imatge que ara mateix tenim del conseller Martí March, un conseller que amb la seva política educativa: fer-se fotos, prorrogar retallades, aplicar la LOMCE sense minimitzacions, no escoltar a ningú... ha començat a seguir el camí de Joana Maria Camps.
TRENCAMENT UNILATERAL DE LA NEGOCIACIÓ
Cinc mesos després d'haver començat a caminar el nou govern, el que havia de ser el govern de l'Educació ens empeny de bell nou a una jornada de mobilitzacions. Com hem arribat fins aquí?
Des del Comitè de Vaga sempre hem mantingut que hi havia recorregut per allargar les negociacions el temps que fes falta si això ens havia de conduir a un bon acord i a la resolució definitiva del conflicte. Per contra, el conseller March decidí tancar un acord fins i tot abans que l'Assemblea de Docents pogués dur als centres la votació la seva proposta.
DIÀLEG O INDIFERÈNCIA?
La inèdita consulta que realitzàrem durant els dies 14 i 15 d'octubre, amb una participació sense precedents en la història sindical del món educatiu a les Balears i que mostrà un rebuig prou ample entre els docents a la proposta d'acord signada per STEI-FECCOO i la Conselleria, ha estat ignorada completament pel conseller March, pel Govern Balear i pels partits polítics que en formen part. Dies després de la consulta, amb els resultats definitius, aquests s'entraren a registre de la Conselleria d'Educació, cercant una resposta que mai ha arribat. Cap contacte ni formal ni informal des d'aleshores. Ni per part del Conseller, ni per part de cap membre del govern, ni per part de cap membre dels partits del govern (PSOE-MÉS).
El conseller March repeteix una vegada i una altra que dialoga, que escolta, que té les portes obertes de la Conselleria (hauria d'anar alerta amb els constipats), quan en realitat ha ignorat els més de 3.300 docents que digueren NO a l'acord, i els quasi 5.000 que hi participaren. És el seu permanent menyspreu dels processos participatius i de tot allò que se surt del seu rumb.
PROMESES ELECTORALS VERSUS PRESSUPOSTS
En les darreres setmanes hem vist com el projecte de pressuposts per a 2016 no responia a les promeses electorals dels partits que formen el govern. Culpa del finançament? Del deute? Abans de les eleccions de maig es tenia constància tant de l'un com l'altre i es redactaren els programes igualment.
Conèixer el magre augment del pressupost educatiu ens ha permès entendre el perquè de les negatives reiterades del conseller d'explicar en el marc de les negociacions qualsevol detall relacionat amb el pressupost, tot i que a cada reunió se li reclamava. El que ell sabia i nosaltres intuíem, ara ho sap la societat. Falten aproximadament 40 milions d'euros per a què el pressupost educatiu s'assembli un poc al que es va prometre i es pugui ser mínimament optimista. El sistema educatiu de les Illes Balears té urgències que no poden esperar. La legislatura és a 4 anys, és cert, però si en el primer exercici no s'arriba a un mínim, aleshores serà impossible que caminem fins al final. Tinguem-ho clar, la situació del nostre sistema educatiu és la d'un malalt a urgències. Patim retallades des de fa 4 anys que impossibiliten una atenció adequada al nostre alumnat.
Un millor pressupost és imprescindible per a què un pla de xoc per desmassificar les aules i per la millora dels equips de suport educatiu sigui possible. Són qüestions sobre les quals cal actuar ja. Esperar a 2019 per tenir les ràtios de 2011 és una presa de pèl que es vol pintar de bona a l'acord «March».
VAGA VIRTUAL O ACORD VIRTUAL
El conseller March ha actuat com un autèntic piròman del sistema educatiu. En 5 mesos ha aconseguit dividir els sindicats en el si de la mesa sectorial com feia temps que no s'havia produït. Ha decebut a col·lectius de docents organitzats, com CREA i APTIB, que estaven il·lusionats amb el canvi i les expectatives que s'obrien per actuar contra la LOMCE, no només políticament, sinó pedagògicament i en esperit, i han pogut comprovar que en la conselleria de Martí March es parla molt de diàleg i s'escolta poc. També ha aconseguit traslladar l'ambient de decepció a les famílies. Però el que no esperàvem era que fos el Conseller qui tornàs posar la vaga en el calendari. Des del Comitè de Vaga no hem parlat de vaga fins a l'assemblea de desembre. En canvi, Martí March no se n'ha adonat que cada vegada que ha parlat de vaga virtual ha encès silenciosament l'ànim de molts docents decebuts. Potser el que és virtual és l'acord que va signar d'esquenes a una bona part dels docents dels centres educatius i de la meitat dels sindicats que formen part de la mesa sectorial.
APLICACIÓ DE LA LOMCE SENSE MINIMITZACIONS
La manca de voluntat negociadora i de diàleg, per molt que Martí March s'erigeixi en el conseller del diàleg, va més enllà de l'assumpte pressupostari i de la ruptura de les negociacions.
Tot el desplegament de la LOMCE a Balears s'està fent exempt d'un sincer procés participatiu i de cap acció de minimització com la que es va anunciar aquest estiu. Senyor conseller, més enllà de declaracions institucionals, en què consisteix la seva minimització de la LOMCE?
NOUS CURRÍCULUMS LOMCE SENSE TRANSPARÈNCIA NI PARTICIPACIÓ
Aquests dies hem pogut conèixer les queixes de la Plataforma Crea i de l'Associació de Professors de Tecnologia, que veuen com les seves al·legacions són descartades sense més. El mateix ens arriba des de companys i companyes de diferents centres educatius. La realitat és que la transparència és nul·la. Per favor, algú ens pot dir quantes al·legacions s'han presentades? Perquè hom s'ha d'assabentar que les seves al·legacions són desestimades veient que no són presents al nou esborrany? Quines persones, amb noms i llinatges formen part de la comissió -si és que existeix- que desestima les al·legacions? Hi ha persones amb bons coneixements de totes les matèries tractades als currículums? Quins criteris i quina metodologia ha fet servir aquesta comissió? Per quins motius es desestima cada al·legació? Massa preguntes sense respondre com per a pensar en què som davant d'un procés transparent i just. Un procés que ens recorda més a temps passats que a cap esperança de canvi polític.
Per ser correctes, més que de records de temps passats hauríem de xerrar de deja vu. El curs passat varen ser molt criticades les tres hores de lliure disposició que ens duia la LOMCE a secundària. La nova conselleria va fer veure que era una cosa mala de canviar. Doncs ara, tot i que aquesta mesura va generar greus enfrontaments als claustres, els currículums LOMCE del conseller March les tornen a incorporar. I tot a costa de la música, la plàstica i la tecnologia, assignatures que deuen considerar com a maries. Tot en la línia ideològica de la LOMCE.
Casualment a primària, les assignatures que queden més tocades també tornen a ser aquelles que menys tenen a veure amb la ideologia de la LOMCE: la música, la plàstica i l'educació física, assignatures que es deuen considerar ben poc necessàries per a un ensenyament integral. L'esperpent arriba a tal punt que a primària no es pot assegurar que els nostres alumnes estudiïn música i plàstica en tots els cursos, però si que es pot assegurar l'ensenyament de la religió cada any. És això política educativa d'un govern de canvi?
LES AVALUACIONS LOMCE A PRIMÀRIA BEN EN MARXA
I aquesta assumpció de la LOMCE sense resistències pel Govern i la Conselleria també es veu a un altre assumpte que ens ha arribat aquesta setmana als centres: les avaluacions individualitzades de 3r i 6è de primària. Tot i l'enrenou que van provocar el curs passat, amb boicot i jornada de vaga incloses, ja s'ha iniciat el procés per preparar les proves d'enguany, sense cap minimització per part de la Conselleria. Sense cap reunió prèvia amb les entitats que les vam criticar l'any passat. Sense demanar als claustres de mestres. En la mateixa línia filosòfica de la LOMCE, per exemple, no avaluant les competències que tenen a veure amb l'art o l'autonomia de l'alumne. I tot, amb una finalitat que ve marcada en el reial decret que s'acaba de publicar i que la Conselleria no ha criticat: Fer públics els resultats per centres, el que servirà per estigmatitzar aquells centres amb pitjors resultats. Que trist que tot això ens recordi tant a la lluita contra aquestes proves el curs passat.
Ara ens diran que les avaluacions aniran acompanyades de plans de millora als centres. Hi haurà doblers o personal per posar-los en marxa?
SI M'EQUIVOC DIGAU-HO
Senyora Armengol, ens va dir que si s'equivocaven, els ho diguéssim: en quin idioma? De quina manera? En quin moment si ni tan sols s'ha interessat per escoltar-nos. Vostè fa estona que ha vist que les coses a educació no van bé, igual que els consellers de MÉS, i han preferit deixar-ho tot en les mans de Martí March que fa temps que actua com un piròman. Vaga virtual? El que és virtual en educació és el diàleg i la transparència. Han volgut acabar amb les esperances en el canvi que havíem dipositat i amb la nostra bona voluntat per la negociació. Com en els millors temps de Joana Maria Camps i Guillem Estarelles s'ha optat pel no reconeixement de l'Assemblea de Docents i per tractar de desgastar-la amb el temps.
TORNAM A DEMANAR NEGOCIACIÓ
Com hem fet abans de cada jornada de vaga, des d'avui mateix tornam a demanar negociació. Ara és responsabilitat del Govern i de la seva presidenta apagar el foc que la política educativa de Martí March ha encès. Per ventura pensen en la possibilitat de veure-les venir, en què la vaga serà un fracàs, etc. Però la memòria ens recorda que, tot i el pessimisme permanent del professorat, cada convocatòria que ha llançat l'Assemblea de Docents ha estat un èxit: la vaga indefinida, les marxes per l'educació, el boicot a les proves LOMCE, la consulta sobre l'acord «March». I així serà un èxit la convocatòria d'aquesta jornada de vaga que a Mallorca tindrà lloc el pròxim 15 de desembre.
La manca de voluntat negociadora i de diàleg, per molt que Martí March s'erigeixi en el conseller del diàleg, va més enllà de l'assumpte pressupostari i de la ruptura de les negociacions.
Tot el desplegament de la LOMCE a Balears s'està fent exempt d'un sincer procés participatiu i de cap acció de minimització com la que es va anunciar aquest estiu. Senyor conseller, més enllà de declaracions institucionals, en què consisteix la seva minimització de la LOMCE?
NOUS CURRÍCULUMS LOMCE SENSE TRANSPARÈNCIA NI PARTICIPACIÓ
Aquests dies hem pogut conèixer les queixes de la Plataforma Crea i de l'Associació de Professors de Tecnologia, que veuen com les seves al·legacions són descartades sense més. El mateix ens arriba des de companys i companyes de diferents centres educatius. La realitat és que la transparència és nul·la. Per favor, algú ens pot dir quantes al·legacions s'han presentades? Perquè hom s'ha d'assabentar que les seves al·legacions són desestimades veient que no són presents al nou esborrany? Quines persones, amb noms i llinatges formen part de la comissió -si és que existeix- que desestima les al·legacions? Hi ha persones amb bons coneixements de totes les matèries tractades als currículums? Quins criteris i quina metodologia ha fet servir aquesta comissió? Per quins motius es desestima cada al·legació? Massa preguntes sense respondre com per a pensar en què som davant d'un procés transparent i just. Un procés que ens recorda més a temps passats que a cap esperança de canvi polític.
Per ser correctes, més que de records de temps passats hauríem de xerrar de deja vu. El curs passat varen ser molt criticades les tres hores de lliure disposició que ens duia la LOMCE a secundària. La nova conselleria va fer veure que era una cosa mala de canviar. Doncs ara, tot i que aquesta mesura va generar greus enfrontaments als claustres, els currículums LOMCE del conseller March les tornen a incorporar. I tot a costa de la música, la plàstica i la tecnologia, assignatures que deuen considerar com a maries. Tot en la línia ideològica de la LOMCE.
Casualment a primària, les assignatures que queden més tocades també tornen a ser aquelles que menys tenen a veure amb la ideologia de la LOMCE: la música, la plàstica i l'educació física, assignatures que es deuen considerar ben poc necessàries per a un ensenyament integral. L'esperpent arriba a tal punt que a primària no es pot assegurar que els nostres alumnes estudiïn música i plàstica en tots els cursos, però si que es pot assegurar l'ensenyament de la religió cada any. És això política educativa d'un govern de canvi?
LES AVALUACIONS LOMCE A PRIMÀRIA BEN EN MARXA
I aquesta assumpció de la LOMCE sense resistències pel Govern i la Conselleria també es veu a un altre assumpte que ens ha arribat aquesta setmana als centres: les avaluacions individualitzades de 3r i 6è de primària. Tot i l'enrenou que van provocar el curs passat, amb boicot i jornada de vaga incloses, ja s'ha iniciat el procés per preparar les proves d'enguany, sense cap minimització per part de la Conselleria. Sense cap reunió prèvia amb les entitats que les vam criticar l'any passat. Sense demanar als claustres de mestres. En la mateixa línia filosòfica de la LOMCE, per exemple, no avaluant les competències que tenen a veure amb l'art o l'autonomia de l'alumne. I tot, amb una finalitat que ve marcada en el reial decret que s'acaba de publicar i que la Conselleria no ha criticat: Fer públics els resultats per centres, el que servirà per estigmatitzar aquells centres amb pitjors resultats. Que trist que tot això ens recordi tant a la lluita contra aquestes proves el curs passat.
Ara ens diran que les avaluacions aniran acompanyades de plans de millora als centres. Hi haurà doblers o personal per posar-los en marxa?
SI M'EQUIVOC DIGAU-HO
Senyora Armengol, ens va dir que si s'equivocaven, els ho diguéssim: en quin idioma? De quina manera? En quin moment si ni tan sols s'ha interessat per escoltar-nos. Vostè fa estona que ha vist que les coses a educació no van bé, igual que els consellers de MÉS, i han preferit deixar-ho tot en les mans de Martí March que fa temps que actua com un piròman. Vaga virtual? El que és virtual en educació és el diàleg i la transparència. Han volgut acabar amb les esperances en el canvi que havíem dipositat i amb la nostra bona voluntat per la negociació. Com en els millors temps de Joana Maria Camps i Guillem Estarelles s'ha optat pel no reconeixement de l'Assemblea de Docents i per tractar de desgastar-la amb el temps.
TORNAM A DEMANAR NEGOCIACIÓ
Com hem fet abans de cada jornada de vaga, des d'avui mateix tornam a demanar negociació. Ara és responsabilitat del Govern i de la seva presidenta apagar el foc que la política educativa de Martí March ha encès. Per ventura pensen en la possibilitat de veure-les venir, en què la vaga serà un fracàs, etc. Però la memòria ens recorda que, tot i el pessimisme permanent del professorat, cada convocatòria que ha llançat l'Assemblea de Docents ha estat un èxit: la vaga indefinida, les marxes per l'educació, el boicot a les proves LOMCE, la consulta sobre l'acord «March». I així serà un èxit la convocatòria d'aquesta jornada de vaga que a Mallorca tindrà lloc el pròxim 15 de desembre.
Presidenta i conseller, ara ja no hi ha vaga virtual, el que és virtual és el seu diàleg.
15 de desembre, vaga a l'ensenyament a Mallorca, per una millora del pressupost educatiu i contra la LOMCE
15 de desembre, vaga a l'ensenyament a Mallorca, per una millora del pressupost educatiu i contra la LOMCE
