L'Assemblea
de Docents ha participat avui a la presentació de l'informe deretallades del món educatiu. Convocada per FAPA, hi han participat
també les associacions de directors ADESMA i ADIPMA; dels
inspectors, ADIDE; d'estudiants, FADAE i SEPC; de pares, FAPA i
COAPA; la Universitat de les Illes Balears; i, evidentment,
l'Assemblea de Docents. A la roda de premsa s'ha posat de relleu com
s'ha desmuntat l'atenció a l'escola en tots els sentits. En síntesi,
les retallades i canvis educatius han estat molt més dràstics en
tots els sentits a les Illes Balears que no a la resta de l'Estat. I
les conseqüències, pitjors. Així ho podeu consultar en aques tinforme presentat en roda de premsa, o bé en aquest resum que us
ofereix l'Assemblea:
a)
S'ha posat de relleu que hi ha hagut un 4% de retallada d'inversióeducativa -20% dels pressuposts-, davant el 25% que prometia elpresident Bauzá a principi de legislatura. És més, crida l'atenció
que l'any de l'aplicació del TIL va ser l'any amb un pressupost
menor, tot i que el conflictiu projecte lingüístic comportà moltes
despeses no quantificades encara.
b)
Les mesures de retallades que s'anunciaren el2012 com a temporals a causa de la crisi, s'allarguen
també aquest 2015, amb un estalvi econòmic important, però també
d'atenció a l'Educació.
c)
Quant a la plantilla docent, els dos primers anys de govern
Bauzá la va reduir 1.260 professors. Això va ser possible
gràcies a l'augment d'hores lectives del professorat (passaren de 18
a 20) i a un augment del nombre d'alumnes per aula (passam a 30
alumnes per aula i fins a 40 a Batxillerat). Es va suspendre el
pagament dels complements retributius i es va eliminar la paga extra
de 2012. Les substitucions passaren a fer-se cada 30 dies. I les
baixes, mal remunerades.
Ara,
com s'ha denunciat de forma reiterada, d'aquestes
retallades en docents, el
sector més afectat va ser el de l'atenció educativa:
orientadors,
especialistes en pedagogia terapèutica (PT) o en Audició i
Llenguatge (AD), fisioterapeutes, i auxiliars tècnics educatius
(ATE). Uns professionals imprescindibles per garantir el dret a
l'educació de molts nins i nines – aquells que l'Administració
anomena “alumnes amb necessitats educatives especials”- que no
hi poden accedir pels seus propis mitjans. Un greuge contra l'escola inclusiva.
d)
La
conseqüència d'això per
a les famílies és
molt greu,
sobretot si tenim en compte que en aquests anys de crisi severa, els
fills de famílies vulnerables quedaven encara més desprotegits i
desatesos. A més, molts pares amb alumnes amb necessitats especial
d'atenció els han hagut de derivar a Centres d'Educació Especial,
que es troben actualment en situació d'absoluta saturació i sense
augment de recursos, tampoc.
e)
I
tot això on du? A un fracàs
escolar
que les polítiques del president Bauzá han consolidat i fins i tot
augmentat. S'ha incrementat aquesta
legislatura i passa del 29,7% al 32,1%, de les pitjors de l'Estat.
I,
paral·lelament a l'abandonament escolar, també hi ha hagut un augment de
la conflictivitat als centres, d'assetjament i també de
l'absentisme escolar. No de bades, l'escola és un reflex de
la societat.
Per
això, l'atenció a les necessitats augmentades per la crisi hauria
d'haver estat molt superior i no retallar-se, com s'ha fet.
f)
Per
acabar, i no menys seriós,
l'eliminació de les beques i la conversió en ajudes
ha perjudicat clarament les famílies amb més mancances, com s'ha
denunciat de forma reiterada.
g)
Iels pares,
a tot això, organitzats en forma d'AMIPA -o FAPA- han deixat de
percebre qualsevol tipus d'ajud. La
xifra és clara, dels 300.000€ en
subvencions el
2010 han
passat als
0€ els anys 2012, 13, 14 i 15.
h)
I
els centres educatius? Per
al curs 2013-14 es pressupostaren 0€ en manteniment
de centres, un 30% dels quals té més de vint anys. Les mancances
greus -goteres,
envelliment de portes i finestres, amiant, asfalt, barreres
arquitectòniques, instal·lacions d'aigua i elèctriques, problemes
estructurals en alguns casos)
de manteniment s'estan posant de relleu de forma constant i reiterada
als mitjans (CEIP pintor Joan Miró, CEIP Alcover, CEIP Sant Jordi,
CEIP Duran i Saurina, IES
Antoni Maura, IES Politècnic...)
sense que hi hagi una voluntat clara de solucionar aquestes
necessitats.
En
definitiva, la irresponsabilitat d'aquest Govern en matèriaeducativa ha comportat un deteriorament seriós del sistema
d'educació pública i també de les instal·lacions.
