La notícia de la setmana? Vaja un concepte antiquat! D’ençà que José Ramon Bauzá es va proposar que les autopistes passassin per damunt l’Educació i va contractar Joana M. Camps com a eficient apisonadora, ja no hi ha tornat a haver “notícia de la setmana”. Ara, cada 12 hores salta un nou disgust en titulars! Aquest estiu, sense anar més enfora, està resultant un autèntic paradís per als redactors de guàrdia i els becaris en pràctiques. Encara que siguem a l’equador de l’estiu i que l’activitat política i administrativa estigui sota mínims, les notícies d’impacte no deixen d’arribar a les redaccions. I totes tenen el mateix origen: l’integrisme i la ignorància de la Conselleria d’Educació.
Resumint –perquè estau de vacances i, per tant, deveu tenir feines més interessants–, la setmana començava amb una notícia, no per òbvia i esperada, menys impactant: El Tribunal Superior admet a tràmit el recurs de pares i mares contra l’Ordre del TIL. Una nova victòria del sentit comú, que no deixa de posar de manifest que tot plegat no en té gaire, de sentit. Ja té raó na Núria Riera, quan demana que no es judicialitzi la política. Ben cert, senyora portaveu, la veritat és que, vists els darrers resultats, no els convé gaire. No els convindria arreglar-ho? Ep, de bon rollo, eh?
El recurs de la COAPA –entitat integrada per 270 associacions de pares de les Illes Balears– ha estat assessorat per la UIB i forçarà el TSJB a dirimir si el TIL també és d’aplicació durant el curs 2014-2015, un cop esgotada la vigència de l’incendiari Decret-llei de setembre del 2013. Sí, aquell que tant va fer per l’èxit de la vaga indefinida... I una altra vegada, se’n demana la suspensió cautelar. Tot això ja ho hem viscut abans, no?
I és que l’Ordre de maig del 2014, segueix el modus operandi habitual del Govern Bauzá –improvisació i arbitrarietat– : no inclou els informes preceptius, no respecta normes de rang superior, vulnera l’autonomia dels centres... Un poema, vaja.
Però el poema –també en pseudoprosa jurídica– guanyador de la setmana ha estat indubtablement la resolució per la qual se suposa que es legalitzen per la via “resolutiva” tots els Projectes TIL il·legals. Me creguin, mai una legalització havia estat tan il·legal.
I, sobretot, mai s’havia evidenciat amb tanta força el fracàs de l’estratègia de la por: votareu el juliol, votareu sí, votareu sí o sí , votareu perquè jo ho dic, votareu el que jo dic, votareu per nassos, votareu o si no ja veureu, votareu fins que m’agradi el que heu votat...
I els fracassos, evidencien les victòries. En aquest cas, la victòria de la raó i la coherència que han demostrat desenes de claustres de les Illes Balears votant una i fins a tres vegades en nom de la pedagogia i els drets dels infants.
I més exemples de coherència i d’unitat de la comunitat educativa: els inspectors tornen dir prou. Alarmats per l’arbitrarietat de les polítiques educatives de la Conselleria, presenten discrepància i alerten sobre unes pràctiques que instauren la inseguretat jurídica i la vulneració de drets fonamentals com a tònica habitual. Es pot dir més fort però, francament, no més clar. Si no ho entenen...
I a un anegat, dóna-li aigua: Els directors de Maó demanen la resolució dels seus expedients. Un altre cas impressionant d’ofuscació malaltissa que demostra clarament quines són les prioritats de la Conselleria i com la seva obsessió autoritària els pot dur fàcilment a ser acusats de “prevaricació”. Casi res, diu el diari!
I, mentrestant, els serveis de Comunicació de la Conselleria han ideat una estratègia per fer creure que fan alguna cosa per l’Educació: Volen fer passar per “inversions”, el que és el “manteniment” habitual del centres i parlen de 27 milions de despesa. Ai, senyora Camps, quina llàstima que no siguem tan beneits... seria tan fàcil...
Res, que el curs normal que tots desitjam i necessitam, torna a estar en perill per l’enèsima encalentida de la consellera Camps. Realment no hi ha a la Casa qualcú amb dos dits de front? O amb un poalet de sentit comú per mirar d’apagar els incendis que tant agraden al duo piròman Camps-Estarellas?
Per si heu quedat amb gana, lectura recomanable i recomanada: Ferran Aguiló, sempre tan lúcid.
