Ha estat un pare qui ha cedit l'espai per penjar la pancarta, el qual ha declarat "Hi ha 300.000 € per la seguretat de la infanta; i molts pocs per a l'educació". De fet, és ben cert que en els darrers tres anys, el pressupost anual destinat a educació ha minvat més de 57 milions d'euros. Això ha suposat prop d'un milenar de professors menys. I, alhora, ha comportat una major desatenció per als alumnes i les famílies amb més necessitats, amb l'agreujant d'aquesta greu crisi que vivim.
Per si fos poc, després d'aturar la vaga després de tres setmanes, la Conselleria d'Educació, en comptes de suavitzar la situació ha duit una trajectòria creixent d'intimidació i coerció als equips directius i s'ha cobrat noves víctimes, com ara la infàmia feta al director de Marratxí. De més a més, les darreres víctimes d'aquest despropòsit són l'equip directiu en funcions de l'IES Berenguer d'Anoia. Han enviat el director a l'IES Son Pacs i han nomenat successora via BOIB sense fer consultes. Mentre, més de 70 caps de departament ja han presentat la dimissió del càrrec.
Per contra, la Conselleria, a més de desatendre i ignorar el col·lectiu docent -i l'Assemblea en particular- fa costat als grupuscles ultradretans concentrats en No Vaig de Vaga i s'atreveix a donar-los audiència, cosa que ha crispat els ànims dels professors.
La corrupció a tots els nivells, en el que ens ocupa, el cas Noos, ha suposat a les Illes Balears un veritable saqueig de les arques públiques. Resulta insòlit que la rampa de davallada als jutjats de Via Alemanya s'hagi convertit en un espai de visita turística, perquè representa molt bé el tipus de dirigents que ha hagut de patir aquesta terra. Una bona mostra de la mala educació contra la qual també treballen els mestres i professors.
