L'ASSEMBLEA DE DOCENTS IMPUGNA EL RECURS DEL GOVERN CONTRA LA SUSPENSIÓ CAUTELAR DE L'ORDRE D'APLICACIÓ DEL TIL DE 9 DE MAIG DE 2014

L'Assemblea de Docents, mitjançant l'associació Docents per la Democràcia, ha presentat avui dematí una impugnació contra el recurs del Govern contra la suspensió cautelar de l'ordre d'aplicació del TIL de 9 de maig perquè, a grans trets, està carregada d'una gran dosi de cinisme i molt allunyada de la realitat del que està passant als centres.- De fet un 70% dels centres no tenen aprovat el TIL i un centenar ja ha retornat als projectes lingüístics anteriors sense cap problema.

(Notícia relacionada i recurs d'alçada)

En una setmana un centenar de centres ja ha recuperat els projectes lingüístics anteriors al TIL (o fer les modificacions necessàries) i ho ha fet amb la màxima normalitat, i en un clima de distensió i alleugeriment. En cap dels casos hi ha hagut una alteració d'horaris ni suspensió de classes, més aviat al contrari: les classes s'han fet més de bona gana i algunes, les d'anglès, s'han pogut fer donant importància als continguts i no al continent. A partir d'ara els centres recuperam l'autonomia i flexibilitat per adaptar els projectes lingüístics a l'entorn social i cultural. I, per descomptat, els pares tendran l'espai adient per participar en l'elaboració dels projectes lingüístics.

Durant aquestes dues setmanes els centres que han retornat als projectes anteriors al TIL no han patit cap modificació de personal. I, molt manco, tampoc no han dictaminat els canvis de llibres per als alumnes. De fet, els centres s'adapten a aquests canvis amb bastant més normalitat que ho feren amb la implantació del TIL, més que res perquè recuperam uns projectes amb els quals s'estava acostumat a treballar. I, a més, perquè el TIL responia a una imposició feta amb presses, sense planificar i sense el consens ni preparació dels docents ni dels alumnes.

El Govern hauria d'entendre que aixecar la suspensió cautelar obligaria a aplicar un decret que ha estat declarat nul per la Justícia, que va en contra de l'autonomia de centres i també de la voluntat expressada pel 70% dels claustres de docents.

A més, cal tenir en compte que la resolució de la DG Bel Cerdà, d'aprovació massiva del TIL el 31 de juliol -ara sense poder-se aplicar- atemptava directament contra la planificació dels centres.

Segons el recurs presentat, el Govern pretén crear un alarmisme absolutament innecessari i gens fonamentat per la suspensió dels PTILs perquè no variarà el funcionament normal dels centres ni tampoc causarà cap terrabastall, més bé al contrari.

L'Assemblea considera que no hi ha cap fonament en la declaració del Govern quan diu que la suspensió cautelar del TIL suposaria 'greus perjudicis'. En primer lloc, perquè els centres, en base a l'autonomia de centre, poden fer les modificacions que considerin necessàries, adaptades a l'entorn sociocultural. Per això, es pot dir que els centres guanyen flexibilitat. A més, s'ha de recordar que hi ha un 70% dels centres que no tenen el TIL aprovat. Per un altre costat, no és cert que els centres s'hagin adaptat entorn del PTIL, sinó més bé al contrari: s'ha criticat molt la manca de recursos humans i materials, així com la mancança de fonaments pedagògics vàlids i el suport dels claustres.

Per això, recuperar els projectes lingüístics anteriors als imposats del PTIL, més que un greu perjudici el que suposa és un alleugeriment. És més, la no-aplicació del TIL no té efecte laboral pràctic sobre el professorat contractat, és a dir, que no s'hauran de tornar a adjudicar places. L'únic que sí que canviarà és la llengua en què s'imparteixen les classes, que podria ser diferent de la dels llibres de text, la qual cosa tampoc no és cap impediment.

Per un altre costat, també es considera poc adequat al·legar que s'han augmentat les places de l'EOI per justificar els perjudicis de la suspensió. És més, si es vol fer un pla d'implantació plurilingüe, aquestes previsions i augment de plantilles a les EOI s'haurien d'haver fet ara fa deu anys. El que sí és clar és que la formació per impartir assignatures no lingüístiques en anglès era més aviat deficient i, segons les múltiples fonts, no s'impartien gaire classes en anglès...

Altrament, resulta ridícul afirmar que els centres hauran de suspendre les classes. Més aviat al contrari, les classes s'imparteixen amb bastant més normalitat.

Més absurd encara resulta el fet que s'al·legui que s'ha vulnerat la voluntat dels pares a l'hora d'escollir el centre. S'ha de dir ben clar que la imposició del TIL era homogènia per a tots els centres i no donava marge als pares per triar si el volien o no. Per contra, ara sí que podran participar en aquest procés, almanco ser consultats de forma seriosa.

Continuar llegint

Desapareix una altra de les eines d'imposició del TIL

La resolució del 31 de juliol de la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, Isabel Cerdà, que imposava als centres 'rebels' el Projecte de Tractament Integrat de Llengües (PTIL) ha quedat suspesa per silenci administratiu d'Educació.

Dia rere dia, la realitat va demostrant el fracàs de cada una de les mesures que la Conselleria d'Educació ha dut a terme per tal d'imposar el TIL tot i la manca de consens i la mobilització social en contra. Així, a la suspensió de l'ordre del TIL per part del Tribunal Superior de Justícia, ara s'hi ha de sumar la suspensió, per silenci administratiu, de la resolució del 31 de juliol de la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, Isabel Cerdà, que imposava el Projecte de Tractament Integrat de Llengües (PTIL) a tots aquells centres en què els claustres l'havien rebutjat.

L'Assemblea de Docents va interposar un recurs d'alçada l'1 de setembre contra aquesta resolució. L'Administració tenia un termini d'un mes per tal de respondre el recurs, però la manca de resposta deixa en suspens l'execució d'aquesta mesura impositiva segons estableix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques. La suspensió és efectiva des del passat dilluns dia 6 d'octubre.

Continuar llegint

RÈQUIEM PER ESTARELLAS

Fa una setmana dèiem que Estarellas era gairebé un cadàver polític. I així va ser. El mateix vespre de dimecres es coneixia que havia presentat la seva dimissió (o un cessament encobert). No de bades, Estarellas és el personatge més odiat de la Conselleria per part de tots els sectors. No de bades, ha fet mèrits més que sobrats per guanyar-se aquesta poca estimació. De fet, fins i tot el malnom, Nosferatu, fa honor al seu pas per la Conselleria com home repressor, impostor. Anem a repassar els seus mèrits, que no són pocs:

1.- Estarellas, que és responsable de la 'neteja' dins el PP de presumptes corruptes, va ser col·locat a Conselleria per Bauçà com a director general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, a contracor del conseller. Allà va començar a fer-li el llit a Rafel Bosch fins que aconseguí que li tallassin el cap. Sí, a Rafel Bosch, que havia estat el mentor polític de l'actual president. Bona carta de presentació.

2.- Un cop iniciat el TIL i Bosch decapitat, va ser Estarellas qui dictà les famoses instruccions de com s'havia d'interpretar l'aplicació del TIL, en especial l'article 20, aquell que parlava d'autonomia de centre. ARA, amb les sentències judicials, se li diu que no tenia competències per fer aquestes instruccions perquè no era conseller.

3.- És el responsable d'obrir els tres expedients contra directors de Maó de forma arbitrària i autoritària, sense que hi intervengués cap inspector. ARA, 14 mesos després, els expedients estan arxivats, sense cap acusació concreta ni ferma.

4.- Depurador del cos d'inspectors. Primer va treure a fora la meitat dels inspectors; després va fer un concurs irregular i va escollir a dit el tribunal que havia de seleccionar els nous inspectors. Ambdues accions han estat anulades per la Justícia. I, per més inri, just queden onze inspectors per totes les Illes Balears

5.- Orquestra els expedients contra Jaume March, director de l'IES Marratxí i instrumentalitza una menor i les gravacions irregulars que aquesta va fer. ARA, March torna a ser director, amb denúncies arxivades i expedient sense cap acusació.

6.- Sota la seva dictadura han dimitit el cap de servei d'aplicació del TIL; el cap d'Inspecció Educativa; la secretària general tècnica de Conselleria; a més de 15 equips directius i més de 300 caps de departament.

7.- Llei de Símbols. Volia afuar els inspectors a llevar els llaços solidaris amb la llengua catalana dels centres. Una llei de símbols que, amb rigor, no permetria ni usar els símbols de sumar. ARA la llei és morta.

8.- Mentides generalitzades. La primera, no sap ni com està l'aprovació del TIL als centres. La segona, una perla, després de la vaga del 15S digué “el 88% dels professors fa costat a la política educativa del Govern.

Ara podrà tornar al seu centre, sí, amb el nivell 33, un plus econòmic important, ara que els docents tenim congelats els triennis i sexennis.

Continuar llegint

52 centres ja han refet els seus Projectes lingüístics en menys de dues setmanes

Quan encara no han passat quinze dies d'ençà de l'anul·lació del Decret TIL i de la suspensió de la seva Ordre de desenvolupament per part del TSJIB, ja són 52 els centres de les Illes Balears que han refet els seus projectes lingüístics per tal d'adequar-los a la normativa ara vigent, el Decret de Mínims.

Igualment es preveu que en els propers dies molts d'altres centres de Primària i Secundària se sumin a aquesta xifra, ja que estan fent feina per aprovar nous projectes lingüístics de manera immediata.

Tot i les pressions de la Conselleria i de la confusió que ha volgut sembrar entre els docents, les famílies i la societat en general, els centres han optat clarament per retornar a l'escenari de sensatesa i coherència pedagògica anterior al despropòsit que han significat les polítiques educatives del Partit Popular en aquesta legislatura.

Tal com sempre ha defensat l'Assemblea de Docents, ara els projectes lingüístics es tornaran a ajustar a les característiques i necessitats de cada centre i contemplaran novament el trilingüisme racional que es practicava amb total normalitat i eficàcia des de molt abans de la imposició del TIL.

La ferma decisió dels centres i el ràpid i imparable procés per tornar a la normalitat engegat des de cada comunitat educativa és una nova victòria de l'Assemblea i de tots els principis que ha defensat. No deixa de ser patètic, però, comprovar que s'ha hagut de perdre tant de temps i recursos i s'han posat en perill qüestions tan sensibles per arribar al punt des d'on no ens hauríem d'haver mogut mai: consens, trilingüisme eficaç, autonomia de centre, criteri tècnic... sentit comú, en definitiva.

Diuen que dels errors s'aprèn.

A veure si serà vera...

són 52 centres: 38 CEIP i 14 IES:

1	CEIP Aina Moll i Marqués (Palma)
2	CEIP Antònia Alzina (Lloret de Vistalegre)
3	CEIP Binissalem
4	CEIP Blai Bonet (Santanyí)
5	CEIP Camilo José Cela (Palma)
6	CEIP Duran-Estrany (Llubí)
7	CEIP Escola Nova (Porreres)
8	CEIP Es Canyar (Manacor)
9	CEIP Es Puig (Soller)
10	CEIP Es Puig (Lloseta)
11	CEIP Es Putxet (Selva)
12	CEIP Gabriel Comas i Ribas (Esporles)
13	CEIP Guillem Ballester i Cerdó (Muro)
14	CEIP Jaume III (Llucmajor)
15	CEIP Jesus (Santa Eulària des Riu) Eivissa
16	Ceip Llevant (Inca)
17	CEIP L' Urgell (Sant Josep de sa Talaia) Eivissa
18	CEIP Mare de Déu del Carme (Maó) Menorca
19	CEIP Marian Aguiló (Palma)
20	CEIP Mestre Guillem Galmés (Sant Llorenç)
21	CEIP Miquel Costa i Llobera (Pòrtol)
22	CEIP Miquel Duran i Saurina (Inca)
23	CEIP Nadal Campaner Arrom (Costitx)
24	CEIP Pare Bartomeu Pou (Algaida)
25	CEIP Puig de na Fàtima (Puigpunyent)
26	CEIP Rafal Nou (Palma)
27	CEIP Rafal Vell (Palma)
28	CEIP Robines (Binissalem)
29	CEIP Sa Joveria/Es Pratet (Eivissa)
30	CEIP S' Algar (Llucmajor)
31	CEIP Sant Jordi
32	CEIP Ses Comes (Portocristo)
33	CP Simó Ballester (Manacor)
34	CEIP Son Anglada (Palma)
35	CEIP Son Ferriol
36	CEIP Son Oliva (Palma)
37	CEIP Vialfàs. (Sa Pobla)
38	EEI Sa Graduada (Manacor)
39	IES Albuhaira (Muro)
40	IES Antoni Maura (Palma)
41	IES Baltasar Porcel (Andratx)
42	IES Berenguer d' Anoia (Inca)
43	IES Damià Huguet (Campos)
44	IES Josep Font i Tries (Esporles)
45	IES Llorenç Garcías i Font (Artà)
46	IES Madina Mayurqa (Palma)
47	IES Manacor
48	IES Marratxí
49	IES Porreres
50	IES Sa Blanca Dona (Eivissa)
51	IES Sant Agustí (Sant Agustí) Eivissa
52	IES Son Pacs (Palma)

Continuar llegint

CLASSES DE REPÀS (hemeroteca 28 de setembre- 4 d’octubre)

Deia al Diario de Mallorca n’Alberto Magro el següent: "Este Govern ha traído confianza y seguridad jurídica". La frase la pronunciaba a finales de 2011 el president Bauzá. Repriman la carcajada: quizá alguien tenga confianza. La seguridad jurídica se ha perdido en cambio en una cascada de sentencias judiciales adversas que en algunos casos prometen inestabilidad legal durante años de recursos y vaivenes procesales. Y no son arenas movedizas de escasa profundidad: los fallos judiciales afectan a los pilares sobre los que pretendía edificar el PP la Presidencia de José Ramón Bauzá”

I és ben clar que una cosa és l’ètica I d’altra, l’estètica. Com d’habitual, aquest Govern menysprea els ciutadans tractant-nos de beneits i pensa que poden embetumar-nos a base d’interpretar, sui generis, les sentències del Tribunal Superior de Justícia i de recomanar als equips directius, soto voce, que apliquin, sí o sí, per imperatiu il·legal Bauzà, el TIL tal i com ells havien decidit unilateralment.

Ja hi som!!! Torna-hi, torna-hi, a enviar notetes que “no aporten cap fonament legal per justificar l'aplicació del TIL, ni tampoc van firmades per ningú, cosa que permet al seu autor evadir les responsabilitats legals que podria tenir desobeir una sentència judicial”. Que no estau empegueïts de tanta misèria i brutor?? Que no se vos cau la cara de vergonya d’intentar fer projectes “per nassos”??

Sra Riera, per començar bé una feina cal ésser clara i no enviar missatges contradictoris. Que no ho veieu que titubejau a la mínima i canviau les versions incorrent en la més pura incoherència?? Començàveu la setmana admetent l’autonomia de centres i acatant que els centres educatius tenen llibertat per decidir si continuen o no aplicant el TIL i l’acabàveu reinterpretant sentències. Ai,ai,ai, que acabareu com en Bosch, na Camps o n’Estarellas, que, a la fi, va presentar la seva dimissió, no sabem si obligada o no!!!

La veritat, quedava molt lleig tenir un personatge assenyalat directament pel Tribunal Superior de Justícia que, aquesta setmana, ha anul·lat l’ordre de selecció d’inspectors d’Educació en comissió de servei. És més, contra aquesta sentència no hi cap recurs ordinari!!! Estira barret!!! Això no té empenaaaaaaa.

No, i na Núria Riera, la dialogant, ha hagut de desfer torts i clar, ha hagut de posar mà a la ferida i mostrar els culpables reals de la inoperància. Sí, sí, sí, amb noms i llinatges. Ha hagut d’estirar les orelles a n’ Isern i arxivar els expedients dels directors de Maó. Resulta que “se sabé que els expedients havien estat congelats durant els darrers set mesos damunt la taula de Bartomeu Isern, a qui es llevà immediatament la instrucció, tot i que ara es manté en l'organigrama de la Conselleria d'Educació.” Això darrer no ho acabem de veure clar. Si és tan incompetent com ha demostrat fins a la data, per què no els feis fora? És per què el seu germà és batle de Bunyola?? Deveu favors??

No, i d’ara en endavant, demanaríem un poc de respecte per a tota la comunitat educativa ja que, tota aquesta genteta se va esplaiar penjant twits sobre si els docents érem gent malfeinera i sense reciclar, que ens haurien de fer exàmens de bell nou. Nosaltres demanam, com a compensació de l’ultratge, que pengin la seva competència en anglès i els cursos de reciclatge que tenen Estarellas i Isern. Donau la cara i mostrau-los!! Vosaltres sí que necessitau passar un examen, però de consciència. No, i no vos bastarà passar un roser sencer per exculpar tanta mala fe, displicència i males arts!! Arruix, arruix!!

Canvis i més canvis: “Núria Riera ha presentant avui la reestructuració de la Conselleria d'Educació, que converteix Miquel Deyà en l'home fort del departament. Deyà assumeix una Direcció General d'Educació, Universitat i Recerca, una mena de macrodirecció general que substituiria la Secretaria Autonòmica de Guillem Estarellas.

Toni Vera passa a ser director general de Cultura i Patrimoni Històric i Cultural. L'Institut d'Estudis Baleàrics desapareix i les seves funcions són assumides per aquesta direcció general.”

La que no sembla disposada a canviar és na Mabel Cabrer, la majora del PP, qui ha assegurat que “els nins de les Illes mereixen fugir de la immersió lingüística”. Però d’on surt aquesta, ara?? No té ni idea del que vol la gent de les Illes. Sra Cabrer, la gent d’aquí vol transmetre el català a les seves generacions posteriors i vol que s’estimi i tengui la mateixa consideració que el castellà. Sí, sí que en volem, d’immersió!!

Ahh, i compartesqui o no les resolucions del Tribunal Superior de Justícia, recordi que “la suspensió cautelar del TIL per part del TSJIB no ha provocat cap "buit legal", sinó que hi ha normativa a bastament per sustentar els projectes lingüístics dels centres. "Es manté la legislació vigent, és a dir, a més de l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, l'anomenat Decret de Mínims", segons la declaració conjunta que ha emès avui el Grup de Treball Unitari (GTU), que agrupa catorze entitats de la comunitat educativa, entre docents, sindicats, directors, famílies i inspectors.”

Vostès i diaris com el Mundo ho veuen de la manera següent:”La organización asamblearia está maquinando una fórmula para imponer el catalán en las aulas y ha centrado la presión en los directores de los centros educativos públicos.” Imposar el que és per dret propi i per natura?? Som de les Illes i tenim una llengua pròpia que hem de cuidar i fer créixer perquè desarrelats, com vosaltres, no ens la malmeneu. Basta ja de menysprear la nostra cultura i les nostres tradicions!!
En qualsevol cas ja sabeu que El TSJIB dóna deu dies a la Conselleria per publicar la suspensió del TIL al BOIB. Venga, que ja és hora d’enterrar el moix atropellat a les “autovies de l’educació” que tant havíeu promès. Arria, ja!!
El monòleg que heu encetat no s’acaba d’entendre. Explicau-vos bé i començau a resoldre els 10 punts presentats per l’Assemblea de Docents i els sindicats. Que aquesta autovia vostra és un camí de carro de l’època medieval.

Continuar llegint

EN NOMÉS UNA SETMANA 25 CENTRES RECUPEREN ELS SEUS PROJECTES LINGÜÍSTICS ANTERIORS AL TIL

Mentre la Conselleria d'Educació continua la seva desencertada tàctica de desorientar les famílies i enganar la societat, els centres educatius tenen clara l'estratègia correcta i van per feina coordinadament.

És per això que només una setmana després de l'anul·lació del Decret TIL i de la suspensió de l'Ordre que el desenvolupa per part del TSJIB, 25 centres ja han recuperat els seus projectes lingüístics anteriors al TIL i queden subjectes, per tant, a l'ordenament anterior, el Decret de Mínims:


17 CEIP: Gabriel Comes i Ribes, Esporles; Jaume III, Llucmajor; Escola Nova, Porreres; Es Canyar, Manacor; Rafal Vell, Palma; Miquel Costa i Llobera, Pòrtol; Sant Jordi; Mestre Guillem Galmés, Sant Llorenç; Pare Bartomeu Pou, Algaida; Ses Comes, Portocristo; Marian Aguiló, Palma; Miquel Duran i Saurina, Inca; Urgell, Eivissa; Es Praret/Sa Joveria, Eivissa; Mare de Déu del Carme, Maó; Nadal Campaner Arrom, Costitx; Son Anglada, Palma;

8 IES: Baltasar Porcel, Andratx; Porreres; Marratxí; Antoni Maura, Palma; Madina Mayurqa, Palma; Josep Font i Trias, Esporles; Albuhaira, Muro; Manacor.


Molts d'altres centres ja han anunciat que procediran a fer efectiu el canvi en els pròxims dies, ja que l'auto del TSJIB possibilita la revisió de tots els projectes lingüístics, digui el que digui la Conselleria. Altres centres -la majoria, per cert- no necessiten canviar res perquè mai aprovaren el TIL.

Aquests canvis representen tornar a la situació de sensatesa, coherència pedagògica i normalitat social que imperava als centres escolars de Balears abans de l'arribada de José Ramon Bauzá al capdavant del seu govern unipersonal.

I, en contra de la intoxicació orquestrada per la Conselleria, en cap cas representen caos ni càrregues addicionals per a les famílies.

El caos i les càrregues injustificades ja s'han acabat, tal com havíem demanat reiteradament. I, sortosament, no ha calgut esperar a les eleccions.

Continuar llegint

L'ESPAI MALLORCA INAUGURA UNA EXPOSICIÓ-ANIVERSARI DEL 29S, UN ANY DE LLUITA DOCENT

L'Espai Mallorca de Barcelona, en coordinació amb l'Assemblea de Docents, ha volgut fer una retrospectiva fotogràfica d'aquest darrer any històric per al moviment docent. El lema que donà el sus a la manifestació històrica més important d'aquell 29 de setembre, i que ha seguit vigent fins a dia d'avui, és 'Contra la imposició, defensem l'educació'. En aquesta exposició que esdevindrà itinerant, hi ha un recorregut cronològic mitjançant imatges de la immensa majoria de moments importants, en especial la manifestació, però també les assemblees multitudinàries, la marxa per l'educació, la subhasta, el concert de músics de la Simfònica, tota la cartelleria, els premis rebuts per l'assemblea... Belén Àlvarez va ser l'encarregada de coordinar els continguts de l'exposició i va ser també la representant de l'Assemblea en aquest acte d'inauguració que tengué lloc dissabte.

Continuar llegint