Comunicat de l’Assemblea de Docents d’Eivissa

En reunió de l’Assemlea General d’ahir dia 7 de febrer, celebrada al gimnàs de l’IES Algarb, hem posat en comú les aportacions fruit de reunions prèvies de les assemblees de centres celebrades al llarg d’aquesta setmana passada, i hem aprovat per unanimitat els següents dos punts:

1 .- Donar suport al document de PACTE PER L’EDUCACIÓ A BALEARS que s’ha presentat en gener, per al qui s’està demanant l’adhesió de col·lectius i agents socials.

2 . – Valorar molt positivament el document en el seu estat actual, és el primer intent d’arribar a un acord educatiu que es proposa en la història de la nostra comunitat, però que es tenguin en compte les esmenes que s’han debatut en l’assemblea i que es consideri incorporar-les en la proposta final que es començarà a concretar per part dels membres dels diferents grups de treball a partir del pròxim dissabte dia 14.

Continuar llegint

Taula Educativa: El pacte educatiu a debat

El pacte educatiu ha estat el tema principal del programa. A totes les seccions del programa n’hem parlat: al resum de premsa, a l’apunt d’en Pere Carrió i al Tremending Toppics. El representant de l’Assemblea a Illes per un Pacte, Toni Salvà, ens ha donat la seva visió sobre el pacte educatiu. També hi ha hagut temps per parlar d’altres temes. Hem parlat del Consell Escolar de les Illes Balears amb Toni Baos de Comissions Obreres; i hem parlat de la reforma de les carreres universitàries amb Juan José Montaño, director del departament de psicologia de la UIB.

Entrevista a Toni Baos sobre el darrer Consell Escolar de les Illes Balears:

Baos ha valorat com a un escàndol el fet que el Govern ha aprovat els pressupostos d’educació abans

que la Conselleria d’Educació els presentàs al Consell Escolar com és preceptiu: “Volen carregar-se la democràcia. Com hem de votar la presentació d’uns pressupostos si ja estan aprovats al parlament! (...) També vàrem comentar que el pressupost és insuficient per combatre el fracàs escolar”.

Baos entra a comentar els pressuposts criticant que la partida pressupostària per avaluar la LOMCE i PISA es quadriplica. Baos fonamenta la seva crítica en el fet que “l’avaluació tant de PISA com de LOMCE depèn directament de com estiguin les infraestructures, de com estiguin els recursos per a les famílies, de com estiguin els professors de ben tractats, i això no entrarà dins l’avaluació de PISA ni de la LOMCE, però el resultat acadèmic d’aquestes proves serà un reflex de la precarietat educativa que tenim en aquesta comunitat (...) L’objectiu és complir el que diu en Wert. No s’avaluen com estan els recursos, com estan les infraestructures, no s’avalua si hi ha dotacions docents adequades o que necessiten els docents per a fer la seva tasca de forma més eficaç per reduir les taxes de fracàs escolar”.

Entrevista a Juan José Montaño sobre la reforma del ministre Wert sobre els plans d’estudis universitaris

Montaño comença explicant que el nou real decret del Ministeri d’Educació incorpora com a

principal novetat que els títols de grau de primer cicle podran oscil·lar entre 3 i 4 anys. Montaño veu en la reforma Wert greuges comparatius entre universitats més que dificultats de mobilitat per als estudiants: “la reforma pot crear greuges comparatius entre universitats, però el títol tendrà el mateix valor acadèmic sigui de 3 o de 4 anys. Necessàriament les conferències de degans de cada titulació s’hauran de posar d’acord en el fet que el títol sigui de 3 o de 4 anys”.

Montaño valora negativament la reforma perquè “no hi ha hagut temps d’avaluar l’adaptació dels títols de grau, però sobretot perquè no hi ha hagut temps d’avaluar la metodologia docent que posa més èmfasi en el treball personal de l’estudiant, en l’aprendre a aprendre (...). Per una banda, ens adaptam més a Europa, amb una estructura de tres anys de grau i dos de màster d’especialització, però la reforma ve en el moment més inoportú i de forma molt precipitada. Per què en el moment més inoportú? perquè no hi ha hagut suficient temps per avaluar la inserció laboral de la primera promoció de graduats, ni per avaluar l’assumpció de les competències que plantejaven els plans d’estudis”.

Montaño coincideix amb Taula Educativa en el fet que la reforma dels estudis universitaris confirma la inestabilitat normativa del sistema educatiu de l’estat espanyol.

Per valorar l’encariment dels estudis superiors que suposa la reforma dels estudis universitaris, Montaño proposa fer una comparació del cost per a l’estudiant de la reforma a partir de les taxes actuals. El punt de partida de la simulació és que 1 crèdit de grau en termes mitjans val 18€ i que si és de màster arriba fins els 30€.

Cost matrícula d’estudis vigent: 4 anys de grau+1 any de màster: 4.318€ (4 anys de Grau) + 1.796€ (1 anys de Màster). Total 6.140 €

Cost de l’estructura 3+2 proposada per Wert: 3.238€ (3 anys de Grau)+1.592€ (2 anys de Màster). Total: 6.830€

En conclusió, l’increment mitjà resultant seria de 7.16€.

Montaño acaba la seva intervenció amb aquesta reflexió a mode de resum: “Pots veure la botella mig plena o mig buida. Si només aspires a un títol generalista, sense especialització sortirà més barat, però si vols accedir a competències professionals que exigeixin Màster, clar que resultarà més car. El problema és que moltes professions exigiran cert tipus d’especialització”.

Entrevista a Toni Salvà de l’Assemblea de Docents sobre el pacte educatiu.

Salvà afirma que “el que millor que defineix el pacte és el títol: Illes per un Pacte. Esborrany. Per

tant, ni és una llei ni és una normativa, tampoc es tracta de cap reglament, són una sèrie de propostes del que la comunitat educativa vol que sigui l’ensenyament del futur a les Illes Balears”.

Salvà explica que el que pretén el pacte és “que l’alumne sigui el centre d’atenció per facilitar l’educació. Aquest plantejament passa per damunt de tot el que és la normativa autonòmica i estatal”.

Segons Salvà el pacte va adreçat al sistema educatiu, però “tenint en compte que el sistema educatiu no és només el sistema escolar. El sistema educatiu té tres potes: una pota és la part social i d’entorn, una altra pota és el sistema escolar i la tercera pota són les famílies” (...). “Volem presentar el pacte davant els sindicats per a què garanteixin la seguretat jurídica i davant els partits polítics per a què prenguin les decisions normatives que facin falta”.

Salvà justifica la necessitat d’arribar a acords, tot i reconèixr que potser sigui massa precipitat fer-ho en tres mesos, però considera que s’ha d’intentar, perquè com deia Llach en una cançó: volem l’impossible per arribar al possible. Si no es planteja un pacte farem petits pegats i no farem la reforma de fons que necessita l’educació”.

L’apunt de Pere Carrió... “El pacte que m’agradaria”

Carrió està convençut de la importància del moment en el procés d'arribar a un consens sobre el Pacte

Educatiu. “Actualment tothom dóna la seva opinió: uns a favor i altres marcant diferències. Al final hi haurà un plenari on es prendran les darreres decisions. Tendrem Pacte Educatiu? Vet aquí la qüestió? Per la meva part, parlant d'utopies aquí va la meva que es resumeix en cinc punts:

1. Voldria un ensenyament centrat en l'alumnat i no en el currículum ni en el professorat.

2. Voldria un sistema educatiu estable i sense canvis en molts d'anys.

3. Voldria una educació que fos un servei públic basat en l'equitat, en la no confessionalitat i en la qualitat, on l'escola concertada fos subsidiària de la pública amb les mateixes regles de joc.

4. Voldria una gestió dels centres de la xarxa pública basada en l'autonomia i la participació democràtica de tota la comunitat educativa.

5. Finalment, voldria un ensenyament en el que la llengua vehicular i curricular fos la catalana.

Si veig això reflectit en el document final, tendrà el meu suport”.

Continuar llegint

Treu el millor verd que dus a dins!

Vine a la Rua de Palma, diumenge dia 15 de febrer Tornem a omplir els carrers de verd

Si encara no has decidit la teva disfressa verda et proposam formar part de:
L'ORDE DELS CAVALLERS DE L'URNA, defensors de la cultura , la dignitat i la identitat que lluiten per evitar que l'obscuritat ens envaeixi.


Et pots inscriure a plataformacrida@gmail.com

I si et decideixes a darrera hora i no has tengut temps ni d'apuntar-te ni de fer-te una disfressa, pots venir vestit de verd què és el nostre distintiu...

ENS TROBAM:
diumenge dia 15 a les 16 hores a la cruïlla de Avinguda Compte Sallent amb 31 de Desembre i Sant Miquel.

T'hi esperam! Que com més són més riuen!

Continuar llegint

L'Assemblea de Docents denuncia l'exsecretari autonòmic Guillem Estarellas per exercir el càrrec amb incompatibilitats

L'Assemblea de Docents denuncia que l'exsecretari autonòmic, Guillem Estarellas, va compatibilitzar de forma irregular els alts càrrecs al Govern Bauzà amb el deganat i la vocalia al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears. I recorda que Estarellas és una de les figures més negatives i fosques en aquest conflicte educatiu, al qual es responsabilitza de bona part de la tensió insòlita que viu la comunitat educativa amb el Govern Bauzá

L'Assemblea de Docents considera molt necessari treballar per evitar que personatges tan foscos i d'infausta memòria com l'exsecretai autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, puguin tornar a ocupar càrrecs de tanta responsabilitat. No es pot tornar a permetre una gestió tan irresponsable, despòtica, caòtica i malaltissa de llocs tan importants com la Conselleria d'Educació i Cultura. I s'ha d'acabar amb la corrupció que es viu portes endins de la Conselleria d'Educació, que encara perduren amb casos com el de 'l'interí de Lloseta'.

Estarellas és el gran artífex del 'règim de terror' que pretenia imposar el règim Bauzá a les escoles. Estarellas és el responsable dels expedients injustos als directors de Maó; i del caòtic TIL; de l'intent de depuració del cos d'Inspecció; l'home que 'va fer net' dins la Conselleria d'Educació, on va establir un règim de veritable terror. A més, va empènyer altres altres càrrecs de la Conselleria a cometre irregularitats, com la instrucció dels expedients a Jaume March, director de l'IES Marratxí; o de l'ordre d'imposició massiva del TIL, que va fer signar a la directora general, Isabel Cerdà. L'home que va instrumentalitzar l'extrema dreta i gonella contra els docents.

Ara, a més, volem posar de relleu, perquè consti, que Guillem Estarellas va cometre incompatibilitat en l'exercici del càrrec de secretari autonòmic d'Educació i alhora ostentar la vocalia a un col·legi professional.


En què consisteix la incompatibilitat de Guillem Estarellas?

El 14 de febrer de 2011 fou elegit Degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears. En aquells moments ocupava el càrrec de Director General de Planificació de la Conselleria d'Educació. I d'ençà del 29 d'octubre de 2012, com a vocal.

Per tant, es constata que el Sr. Estarellas Valls va exercir simultàniament tots dos càrrecs, el de secretari autonòmic d'Educació, Cultura i Universitats i el de vocal en la Junta de Govern del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears, durant un any i cinc mesos (3/5/13 – 1/10/14).

Les conseqüències de la declaració són les previstes a l'article 17 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, segons el qual “aquells que haguessin estat objecte de declaració i de publicació d'incompliment d'aquesta Llei, no podran ser nomenats per ocupar càrrecs o llocs de treball, dels relacionats en l'article 2, per un període d'entre dos i sis anys si l'incompliment fos qualificat com a infracció molt greu o, de fins a dos anys si ho fos com a infracció greu”.


Què diu la llei? La Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres el Govern i alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa en el seu article 5, sota rúbrica de “Incompatibilitats”, el següent:

“1.- En aplicació directa dels principis generals establerts en l’article 3 d'aquesta Llei, els titulars dels càrrecs i llocs de treball a què es refereix l'article 2 no podran exercir, en consonància amb les normes comunes recollides en l'article 4.1, ni per si ni mitjançant substitució o apoderament, cap altra activitat o funció professional, mercantil, industrial o laboral, pública o privada, per compte propi o aliè, que sigui retribuïda mitjançant sou, aranzel, honoraris, comissió, compensació o de qualsevol altra manera, tret les autoritzades expressament en aquest títol de la Llei.

Així mateix, el personal al qual es refereix aquest article no podrà compatibilitzar el seu càrrec o lloc de treball amb la condició de representant electe en col·legis professionals, cambres o entitats que tinguin atribuïdes funcions públiques o hi coadjuvin.”

Veure denuncia al Consell del Govern
Veure denuncia al Conseller d'Administracions Públiques

Continuar llegint

L'Assemblea de Docents de Mallorca pren acords sobre el pacte educatiu

Ahir dijous va tenir lloc una nova Assemblea de Docents de Mallorca. Tot i que vam tractar altres temes, el tema principal va ser la valoració de l'esborranydel pacte educatiu.

Reconeixem que el termini per prendre acords des que es va conèixer el document fins a la data per comunicar les decisions ha estat molt curt. Tot i així, moltes assemblees de centre s'han activat, han participat i han pres acords respecte al text de l'actual esborrany de pacte. A banda dels centres que ja havien enviat els seus acords per correu electrònic, 43 representants de centres presentaven acords de les diferents assemblees.

Després de la reunió volem, comunicar que l'Assemblea de Docents de Mallorca no ratifica el text del primer esborrany de pacte, però que té voluntat de seguir en aquest procés. Per això mateix feim comptes demanar al pròxim plenari d'Illes per un Pacte una nova ronda d'esmenes al text i, per tant, un ajornament del termini per poder gestionar aquesta tasca constructiva que volem tornar a traslladar a les assemblees de centre.

Per tant, des d'aquest moment, seguirem treballant discretament dins del nostre procés intern de valoració i crítica de l'actual esborrany de pacte.

De ben segur que la voluntat d'acord de les diferents parts implicades entendrà la nostra necessitat fruit d'un procés participatiu.

Companyes i companys, entram en la recta final.

Continuar llegint

Nova Assemblea general, dijous 5 de febrer a l'IES Marratxí. Te la perdràs?

El proper dijous 5 de febrer a les 17:30 i a l'IES Marratxí ens trobarem en una nova Assemblea general de Docents de Mallorca.

L'ordre del dia serà el següent:

1.- Informació sobre la participació a la rua de Palma.
2.- Convit a la mesa sectorial d'educació per part d'UOB.
3.- Presentació de la campanya «I tu què has perdut?»
4.- Debat i, si s'escau, presa d'acords sobre la proposta de pacte educatiu.
5.- Torn obert de paraula.

L'Assemblea es preveu llarga i per això vos demanam puntualitat. A més, pareix que serà concorreguda. Esperam que hi hagi cadires per tothom ;-)

A banda d'això, vos volem apuntar algunes informacions més.
-Hem col·locat el punt del pacte educatiu en darrer lloc perquè preveiem que hi haurà molt debat, i els altres punts són molt breus i així ens asseguram que no ens quedam sense temps i gent per tractar-los.

- D'aquí a dijous farem un buidatge de la informació de les graelles de les assemblees de centre que ja ens heu enviat. Aquesta informació ens serà molt útil de cara a marcar la dinàmica del punt 4 de l'assemblea i evitar així que aquest s'allargui més del necessari.

- Les assemblees dels centres que encara no l'heu pogut enviar, feu-ho quan vos vingui bé. Allò més important és que el màxim nombre d'assemblees venguin amb acords. Si algun centre no ha tengut temps d'enviar els acords, pot dur-los en mà a l'Assemblea.

- La dinàmica d'aquest punt estarà basada en les informacions que aportin els representants de les assemblees de centre. És important que tothom que tengui alguna cosa a dir ho faci a través de la seva assemblea de centre i no de manera individual.

- En cas que s'hagués de produir una votació, hi hauria un vot per assemblea de centre i des del comitè de vaga proposam, com ja s'ha fet en el passat, només prendre acords si alguna de les opcions supera el 70% dels vots. El consens ens dóna força.

- Es preveu que el punt sobre el pacte educatiu durà debat. És necessari que sapiguem trobar l'equilibri entre la necessitat de debatre i expressar-nos i el ser pràctics.

La nostra proposta per moderar el punt 4 de la reunió és un seguit de preguntes escalonades:

Ratificam el pacte sense cap discussió?

Si no el ratificam sense discussió:

1. Ens interessa seguir a dins el procés de construcció d'un pacte per l'educació?
2.  Ens han paregut els terminis marcats en aquesta darrera fase raonables per poder analitzar i debatre l'esborrany de pacte?
3. Quines esmenes i punts de dissens trobam com a Assemblea de Docents de Mallorca? Es podrien resoldre?
4.  Com hem de gestionar la nostra continuïtat en aquest procés?

Per acabar, si vos surten dubtes sobre la dinàmica o els terminis, no tingueu cap problema en posar-vos en contacte amb nosaltres.

Continuar llegint

DESXIFREM LA LOMCE (VIII) LA FP

La FP a la LOMCE

Ja hem comentat en entregues anteriors que l’accés a la FP s’ha de preveure a 3r d’ESO, on ja una assignatura (les matemàtiques) té dues versions segons l’alumne vulgui (o prevegi voler, més exactament) optar a quart curs per l’opció orientada a batxillerat o l’orientada a FP. Aquesta decisió a quart curs implica més assignatures diferenciades.

A l’apartat 32 de la LOMCE hi llegim

Los títulos de Formación Profesional estarán referidos, con carácter general, al Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales, y los ciclos de la Formación Profesional que conducen a su obtención serán los siguientes:

a) Ciclos de Formación Profesional Básica.

b) Ciclos formativos de grado medio.

c) Ciclos formativos de grado superior.

La FP Bàsica s’interpreta, superficialment, com allò que ve a substituir els cursos de PQPI. Però hi ha més d’una diferència, i no de poca importància. Els Programes de qualificació professional inicial (PQPI) quedaven integrats, a la LOE, a l’apartat d’Educació Secundària Obligatòria, i es contemplava com una via alternativa per a l’obtenció del títol d’ESO a través d’uns mòduls voluntaris, i en qualsevol cas facilitava (per exemple amb l’exempció d’alguns mòduls en la prova d’accés) l’accés a la FP de grau mitjà.

En canvi la FP Bàsica dóna accés directe a la FP de Grau Mitjà però no té cap via de comunicació amb el Batxillerat ni amb la titulació d’ESO.

Una altra diferència important el l sistema d’accés, és que, si la LOE exigia el Títol de Batxillerat per a accedir als Cicles de Grau Superior, la LOMCE hi dóna accés directe amb el Títol de Tècnic (és a dir, de Grau Mitjà); també és interessant observar que en acabr el Batxillerat, l’accés a la Universitat exigeix l’obtrenció del Títol, i per tant haver aprovat la “revàlida”. Però per a accedir a un Cicle de Grau Superior no és necessària la superació de la revàlida.

Trobam, però, una aparent contradicció en el tema de l’accés a grau superior, ja que a l’apartat trenta-quatre hi trobam:

3. El acceso a ciclos formativos de grado superior requerirá el cumplimiento de las siguientes condiciones:

a) Estar en posesión del título de Bachiller, de un título universitario, o de un título de Técnico o de Técnico Superior de Formación Profesional, o de un certificado acreditativo de haber superado todas las materias de Bachillerato, o haber superado una prueba de acceso, de acuerdo con los criterios establecidos por el Gobierno, y tener 19 años cumplidos en el año de realización de dicha prueba.
És a dir, que l’accés és directe (atenció a la conjunció disjuntiva “o”: n’hi ha prou amb satisfer UNA de les condicions!); però, per a la nostra confusió, a l’apartat trenta-vuit hi llegim:

2. Los alumnos y alumnas que superen los ciclos formativos de grado medio de la Formación Profesional recibirán el título de Técnico de la correspondiente profesión. El título de Técnico permitirá el acceso, previa superación de un procedimiento de admisión, a los ciclos formativos de grado superior de la Formación Profesional del sistema educativo.

Cosa que sembla significar que l’accés NO és directe.


Suposem que la interpretació més favorable a l’alumne (la que posa menys obstacles) sigui la que preval:

No serem nosaltres que demanem que es posin traves en un dels pocs passos acadèmics on la LOMCE no n’hi posa, però no deixa de ser sorprenent la diferència entre els obstacles que s’interposen al camí cap a la Universitat i la simplificació que la LOMCE, en comparació amb la LOE, suposa en els itineraris de la FP. En el context de la LOMCE, això ens sembla, més que una estratègia d’incrementar la igualtat d’oportunitats, una devaluació de la FP. La LOE exigia, per a estudiar un Cicle de Grau Mitjà, el títol de ESO o una prova d’accés ara és suficient haver obtingut el títol de FP Bàsica; per a accedir al Gtrau Superior s’exigia exactament el mateix títol que per a accedir a la Universitat. La LOMCE considera que és suficient un Títol de Tècnic (Grau mitjà). És a dir, un alumne pot accedir a Cicles de Grau Superior (que és ensenyament superior, no ho oblidem) sense haver obtingut mai ni tan sols el títol de l’ESO, per la via FP Bàsica – Grau Mitjà – Grau Superior. Si finalment aquest alumne assoleix els objectius perquè l’esforç personal li permet arribar al nivell exigit, benvinguda sigui la via que li ho ha facilitat; en general, això implicarà un sobreesforç que podria entendre’s com una oferta d’expectatives enganyoses per a l’alumne, però amb una bona orientació acadèmica aquest escull es pot superar. Emperò, si les competències associades a la FP de Grau Superior s’han de modificar per posar-les en consonància amb el nivell mínim d’accés, és clar que això representa una devaluació de la FP superior.


Aquesta circumstància té conseqüències a l’hora d’accedir a estudis universitaris: La LOE preveu l’accés directe de l’alumnat amb el Títol de Tècnic Superior, als estudis Universitaris de Grau. La LOMCE, per contra, permet aquest accés (vegeu l’apartat trenta-vuit, 3) només “previa superación de un procedimiento de admisión”, que ja veurem com s’estructura…

A més de totes aquestes consideracions, un comentari més a fons sobre la FP bàsica, que ja aquest curs 2014-2015 s’ha regit per la LOMCE, el podreu trobar en els enllaços que citam tot seguit.

L'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida presentaren dia 22 de desembre en una roda de premsa feta a l'IES Politècnic la investigació que havien duit a terme sobre les implicacions de la posada en marxa de la FP bàsica com també la realitat de com es viu l’inici d'aquesta oferta als centres educatius, mitjançant una enquesta que havien respost el 70% dels centres educatius. Les principals conclusions són que no hi ha recursos econòmics, ni materials ni humans per dur-la a terme. I, a més, una manca absoluta de planificació. És important destacar que aquesta oferta forma part del desplegament de la LOMCE, que compta amb el rebuig generalitzat d'experts i docents. Trobareu la notícia de la roda de premsa a

http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/12/la-fp-basica-una-oferta-educativa.html

i el dossier que presentaren a 

https://drive.google.com/file/d/0B2QIlvh64MIFM1A3aG1JMi1ZcWs/view


Aquesta darrera entrega de “Dexifrem la LOMCE” és immerescudament més breu que les altres, precisament perquè la FP hi figura de forma molt més genèrica i esquemàtica que l’ESO o el Batxillerat, en què es concreten, com hem vist, fins i tot les distribucions d’assignatures. El desenvolupament de l’oferta d’FP serà complex i haurem d’anar veient com s’implementa l’esperit de la LOMCE en tota la diversitat de nivells, famílies professionals i mòduls; la relació amb el mercat laboral, les vies d’accés a la Universitat, etc., són elements que s’hauran d’anar definint i valorant mentre s’apliqui aquesta llei, que esperem no s’allargui molt en el temps.

Continuar llegint